What do you think?
Rate this book
La dona forta
Als anys seixanta, un grup de dones vinculades a un club feminista desafien les convencions d’una societat marcada per la repressió i el control franquista. En un entorn burgés, aquestes dones busquen la seua pròpia identitat i autonomia, afrontant dilemes socials, emocionals i econòmics. Una novel·la coral on es traça un mosaic de vides diverses que reflecteix la complexitat de l’experiència femenina i la seua lluita per l’emancipació en plena època franquista.
Amb la reedició de La dona forta, tornem a posar a l’abast l’obra més coneguda de Maria Beneyto, una escriptora injustament desconeguda i, en canvi, una de les més brillants de les lletres valencianes. Una novel·la radicalment feminista, que segueix captivant per la lucidesa amb què aborda la llibertat i la dignitat de la dona en temps de canvi.
Amb la reedició de La dona forta, tornem a posar a l’abast l’obra més coneguda de Maria Beneyto, una escriptora injustament desconeguda i, en canvi, una de les més brillants de les lletres valencianes. Una novel·la radicalment feminista, que segueix captivant per la lucidesa amb què aborda la llibertat i la dignitat de la dona en temps de canvi.
352 pages, Rústica
First published January 1, 1967
7 people are currently reading
45 people want to read
About the author
Maria Beneyto
35 books4 followersMaria Beneyto (València, 1925 - 2011) és poeta i novel·lista. En tots dos gèneres va destacar a partir dels difícils anys 50, sobretot arran de guanyar el Premi Ciutat de Barcelona amb el llibre de poemes Ratlles a l'aire (1956). Però la dècada posterior és la de la seva producció narrativa, on resulta imprescindible esmentar la novel·la La dona forta (1967), obra de personatge col·lectiu que seguia l'estructura utilitzada per altres escriptors en aquell moment, com ara Blai Bonet o Camilo José Cela. Els crítics han qualificat aquesta novel·la com la més interessant publicada al País Valencià durant els anys seixanta. La seva obra poètica va ser premiada als certàmens més importants de l'època, tant en castellà com en català, i nombrosos intel·lectuals li van donar suport. Cal recordar els comentaris de Joan Fuster, l'amistat i l'impuls de Manuel Sanchis Guarner i de Xavier Casp, que li va recomanar d'escriure en català. Dels seus darrers llibres publicats destaquen Després de soterrada la tendresa (1993) i Elegies de pedra trencadissa (1997), publicats per l'editorial Bromera.
Photo credit © Maria Beneyto
Photo credit © Maria Beneyto
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 6 of 6 reviews
December 27, 2025
En una ciutat indeterminada, però que podem identificar com la València de la postguerra, trobem una reaidència i club femení on resideixen un grup de dones, la vida d'algunes de les quals coneixerem al llarg de la novel·la. L'autora retrata així tant la misèria del franquisme com la vida de les dones en una societat masclista. Les diferents protagonistes de l'obra mostren situacions personals diferents, que evolucionen també de maneres diferents, encara que en general de manera sempre dramàtica. A pesar de la censura, Beneyto posa damunt la taula temes escabrosos: problemes familiars, maltractament domèstic, infelicitats i infidelitats, embarassos no desitjats o el suicidi. La mateixa autora reconèix en la reedició de 1990 que va haver de cedir davant la censura el tractament de certs temes, que hauria volgut tractar d'una altra manera.
Quant a l'estil, l'obra s'estructur en capítols breus i un llenguatge dinàmkc i directe, molt vívid, que li serveix per ananr saltant entre les protagonistes i les temàtiques. L'autora retrata perfectament els pensaments, els sentiments, els comportaments... de les dones protagonistes. El vocabulari pot donar algun problema menor, però per a això estan els diccionaris.
Molt interessant, i imprescindible per contextualitzar l'autora i l'obra, la introdicció/assaig de Josep Ballester-Roca. L'edició també conté el pròleg de Manuel Sanchis Guarner a la primera edició i, com ja he dit, un text de Beneyto per a la reedició de 1990.
En el desert de la postguerra, Maria Beneyto va ser una veu femenina d'una alta qualitat literària, que va escriure tant poesia com relat curt i novel·la, i aquí tenim una de les seues obres més destacades. Molt recomanable.
«Decididament, necessite un amor per a aquesta primavera»
Quant a l'estil, l'obra s'estructur en capítols breus i un llenguatge dinàmkc i directe, molt vívid, que li serveix per ananr saltant entre les protagonistes i les temàtiques. L'autora retrata perfectament els pensaments, els sentiments, els comportaments... de les dones protagonistes. El vocabulari pot donar algun problema menor, però per a això estan els diccionaris.
Molt interessant, i imprescindible per contextualitzar l'autora i l'obra, la introdicció/assaig de Josep Ballester-Roca. L'edició també conté el pròleg de Manuel Sanchis Guarner a la primera edició i, com ja he dit, un text de Beneyto per a la reedició de 1990.
En el desert de la postguerra, Maria Beneyto va ser una veu femenina d'una alta qualitat literària, que va escriure tant poesia com relat curt i novel·la, i aquí tenim una de les seues obres més destacades. Molt recomanable.
«Decididament, necessite un amor per a aquesta primavera»
July 8, 2025
Novel·la antifeminista, "gairebé masclista", com la mateixa Beneyto admet en el pròleg de 1990, que descriu un club feminista i la vida d’unes dones que en formen part. L’autora explica que el missatge ultraconservador del llibre es deu, almenys en part, a l’autocensura perquè ella temia que d'altra manera no li seria permès publicar la novel·la. De fet, l’ideal per a les dones és el sacrifici, i fins i tot el personatge que representa la dona forta resulta que en realitat simplement volia ser dominada per un home fort. En general, les dones del club, amb una excepció, es preocupen sobretot pels homes i, en segon terme, pel seu físic.
El pròleg és molt interessant i aborda algunes de les mancances de la novel·la, cosa que he trobat a faltar en moltes reedicions d’obres recuperades.
El pròleg és molt interessant i aborda algunes de les mancances de la novel·la, cosa que he trobat a faltar en moltes reedicions d’obres recuperades.
February 7, 2026
La lectura de La dona forta en l’edició de Bromera és, abans de res, una experiència contextual. Abans d’entrar en la ficció, el volum ofereix una introducció extensa que situa la novel·la en el seu moment de creació i explica fins a quin punt la censura franquista condicionà Maria Beneyto. L’autora va haver de retocar el text diverses vegades i reconegué que les protagonistes no representaven fidelment la majoria de dones de l’època, sinó que responien a la necessitat de sortejar els límits imposats per la dictadura. A això s’afegeixen el pròleg original de Manuel Sanchís Guarner —en un temps en què poques dones rebien reconeixement literari— i un text posterior de Beneyto reflexionant sobre com escriure sota la censura marcà inevitablement el to i les possibilitats de la seua obra. Tot plegat converteix aquesta edició en una porta d’entrada privilegiada per entendre la novel·la.
L’obra s’estructura en tres parts que encaixen amb el plantejament, el nus i el desenllaç clàssics. El començament pot resultar un poc desconcertant: apareixen diversos personatges femenins i cada capítol canvia de protagonista, cosa que dificulta situar-se. Però a mesura que avança la lectura, les peces es van col·locant, les relacions es clarifiquen i la novel·la guanya cohesió i interès.
El conjunt de personatges femenins és, sens dubte, un dels punts més destacats: són sis o set dones que reapareixen al llarg del llibre, cadascuna amb el seu espai narratiu. Algunes són dones cultes, independents econòmicament, amb idees pròpies i vides que no depenen de cap tutela masculina. Habiten un entorn quasi exclusivament femení, un club on es donen suport i estableixen vincles. Però Beneyto no es limita a mostrar fortalesa: també hi ha dones marcades pel desengany amorós, per la frustració o per la necessitat de venjar-se d’una exparella, així com una protagonista atrapada en una relació domèstica asfixiant. Les seues històries evolucionen de maneres diverses —algunes cap a la superació, altres cap a la resignació— i l’autora evita les solucions fàcils, deixant portes obertes en els casos més complexos.
Els personatges masculins, també estan tractats amb matisos. Un d’ells, Fèlix, apareix inicialment com un home feble, criticat per la seua parella; però quan la narració passa al seu punt de vista, el lector descobreix noves capes que permeten entendre millor el seu comportament. Aquest joc de perspectives és constant i contribueix a la sensació que Beneyto no crea herois ni antagonistes, sinó persones condicionades pel seu context i per les pressions socials del moment.
Aquesta complexitat contrasta amb algunes lectures que qualifiquen la novel·la d’artificiosa o de llenguatge massa elaborat, o fins i tot d’obra que reprodueix valors masclistes. Però precisament les situacions de submissió, frustració o violència que viuen algunes protagonistes funcionen com una denúncia del patriarcat, no com una adhesió a ell. La crítica social hi és, encara que expressada des de les limitacions del seu temps i des de la necessitat d’esquivar la censura. Una obra que, llegida amb el seu context al davant, revela tota la seua força i intenció.
L’obra s’estructura en tres parts que encaixen amb el plantejament, el nus i el desenllaç clàssics. El començament pot resultar un poc desconcertant: apareixen diversos personatges femenins i cada capítol canvia de protagonista, cosa que dificulta situar-se. Però a mesura que avança la lectura, les peces es van col·locant, les relacions es clarifiquen i la novel·la guanya cohesió i interès.
El conjunt de personatges femenins és, sens dubte, un dels punts més destacats: són sis o set dones que reapareixen al llarg del llibre, cadascuna amb el seu espai narratiu. Algunes són dones cultes, independents econòmicament, amb idees pròpies i vides que no depenen de cap tutela masculina. Habiten un entorn quasi exclusivament femení, un club on es donen suport i estableixen vincles. Però Beneyto no es limita a mostrar fortalesa: també hi ha dones marcades pel desengany amorós, per la frustració o per la necessitat de venjar-se d’una exparella, així com una protagonista atrapada en una relació domèstica asfixiant. Les seues històries evolucionen de maneres diverses —algunes cap a la superació, altres cap a la resignació— i l’autora evita les solucions fàcils, deixant portes obertes en els casos més complexos.
Els personatges masculins, també estan tractats amb matisos. Un d’ells, Fèlix, apareix inicialment com un home feble, criticat per la seua parella; però quan la narració passa al seu punt de vista, el lector descobreix noves capes que permeten entendre millor el seu comportament. Aquest joc de perspectives és constant i contribueix a la sensació que Beneyto no crea herois ni antagonistes, sinó persones condicionades pel seu context i per les pressions socials del moment.
Aquesta complexitat contrasta amb algunes lectures que qualifiquen la novel·la d’artificiosa o de llenguatge massa elaborat, o fins i tot d’obra que reprodueix valors masclistes. Però precisament les situacions de submissió, frustració o violència que viuen algunes protagonistes funcionen com una denúncia del patriarcat, no com una adhesió a ell. La crítica social hi és, encara que expressada des de les limitacions del seu temps i des de la necessitat d’esquivar la censura. Una obra que, llegida amb el seu context al davant, revela tota la seua força i intenció.
December 5, 2025
Uf, llenguatge rebuscat, artificiós del tot, potser per la dècada en què es va escriure. Feminisme molt curiós, vist des de l’època actual. Aquesta novel•la té més valor “arqueològic” que realment literari. Hi ha una escriptora, sens dubte, segurament una bona poetessa en castellà. Com a novel•lista es mostra molt verda encara en aquest llibre. No sols pel model de llengua, també per la construcció del relat i els personatges, li queda molt per madurar.
November 20, 2025
- No t’estime, Santiago. Només estime aqueixos infants. Vull ajudar-los… I, per a això, et necessite. Em venc a tu per ells. Venc el meu somni, la meua felicitat personal, la meua llibertat, el meu cos, sols per ells. Ja veus que no vull enganyar-te. Segueixes encara desitjant…casar-te amb mi?
Santiago va dir que sí.
Santiago va dir que sí.
March 21, 2025
La novel.la arreplega les vicissituds d'un grup de dones que viuen en i a l'entorn d'un club o residència de dones. Mostra una panòplia ampla i diversade prototips femenins o de com abordar la feminitat, des de la dona forta representada per la directora, fins l'estudiant de dret que aspira secretament a una vida marital tradicional, passant per la dona bolcada a la redempció dels infants malalts de classes socials humils.
Displaying 1 - 6 of 6 reviews