L'Illa de Maians

by Quim Monzó

«L’illa de Maians és un excel·lent conjunt de relats, on l’estil de l’escriptor ha trobat definitivament el ritme, la precisió i la mesura… Una veu calculada, sàvia, culta i perfectament divertida».
El Urogallo, Madrid.

«Sembla com si Kafka i Borges haguessin estat alegres companys de jocs de Monzó, a classe».
Dagblad, Helsingborg.

«Amb aquest tercer volum de narraccions, Monzó aconsegueix el domini total del seu art».
La Vanguardia, Barcelona

«Aquests contes són autèntics obres mestres… Innegablement, Quim Monzó és una de les propostes més interessants de l’arbre genealògic de la moderna narrativa europea».
Aftonbladet, Estocolm

Genres: Short Stories, Fiction, Humor

149 pages, Paperback

First published January 1, 1985

About the author

Quim Monzó was born in Barcelona in 1952.
He has been awarded the National Award for fiction; the City of Barcelona Award for fiction; the Prudenci Bertrana Award for fiction; the El Temps Award for best novel; the Lletra d'Or Prize; the Catalan Writers' Award; the Maria Àngels Anglada; the Trajectòria; he has also been awarded Serra d'Or magazine's prestigious Critics' Award, four times.

In 2007 he wrote and read the opening speech at the Frankfurt Book Fair. Monzó designed a lecture written as if it was a short story. It differed completely from traditional speeches.
Together with Cuca Canals, he wrote the dialogues for Bigas Luna's movie Jamón, jamón. He has also written the musical satire El tango de Don Joan, with Jérôme Savary.
He is a regular contributor to the La Vanguardia newspaper.

Reviews

[Alba · Rating 3 out of 5]

M'ha agradat més del que voldria reconèixer.

[Blai Avià · Rating 4 out of 5]

Començo a sospitar que tota la producció literària de Quim Monzó orbita fonamentalment entorn la mateixa temàtica: el sexe. Ja m'està bé, crec.

[Marta G. Mas · Rating 4 out of 5]

4/5

Nunca había leído nada de Quim Monzó, pero se ha convertido en uno de esos autores a los que estoy segura que voy a recurrir a menudo.

Un conjunto de relatos cortos, escritos en catalán, con un mismo hilo conductor: temáticas que consiguen que el lector, una vez acabado un relato, se pare a pensar y necesite un par de minutos antes de continuar con el siguiente.

El estilo de Quim M. lo definiría como interesante y curioso, ya que aunque se limita a contar pequeñas escenas de vidas inventadas, sin envolverlas en excesivas florituras, sabes que te está lanzando un mensaje importante desde la primera palabra.

El sexo, la (no) intimidad, el deseo y el des/conocimiento son solo algunos de los temas tratados, varios de ellos de una forma que a mi personalmente me ha enamorado. Parecía que jugaba con la percepción del lector, con su capacidad de comprensión y con su ingenio. Q. Monzó rompe en esta antología la barrera lector-trama y nos hace partícipes de las vidas nacidas de su imaginación.

En lo que respecta a los personajes no hay una gran distinción entre unos y otros, pero como siempre digo, al ser los mismos personajes algo secundario en una trama en la que lo que prima es el mensaje, me parece lo más acertado, ya que si hiciera más hincapié en su caracterización lo más probable es que el mensaje en sí perdiera fuerza.

Esta vez no puedo dejar las tres frases que siempre dejo porque es un libro que me han prestado, pero os puedo garantizar que habían muchas que me gustaban. :)

¿Habéis leído al autor? ¿Os ha gustado? ¿Os animáis a leerlo?

[Andreua · Rating 4 out of 5]

Aquest segon llibre de Monzó ha estat -de relat en relat- un descans plaent de tota la metralla joyciana que em turmentava (mentre m’acariciava). L’autor escriu, en una altra demostració de domini de la paraula i del discurs, un recull de relats més ben triats (o amb més cura) que en “El perquè de tot plegat”. Per desgràcia, mentre que alguns eren magnífics, altres queien en l’obvietat més evident. Aquest petit llibre ha estat suplement alimentari d’autobús, metro i, finalment, d’aquesta habitació.

Dit això, tornem a Ulisses, on m’esperen més mots però potser, menys contingut.

[Nona Clua · Rating 5 out of 5]

Top 5
1. El del llit
2. El del veí pervertit
3. El del borratxo dement
4. El de l’egocèntric
5. El de l’autocar

[Leopoldo · Rating 4 out of 5]

Llegué por el Monzó novelista y me quedo por el Monzó cuentista. "Fiebre", "El secuestro" y "Halitosis" son cuentos perfectos por donde se les vea. Mención especial a la extrañeza de "Casa con jardín" y a la ficción lexicográfica de "Literatura rural", que sólo se entiende en catalán.

[Laia Lladó · Rating 4 out of 5]

quim monzó o girador de trames?
els tres millors per ordre d'aparició:
- febre 33
- no n'estigui tan segur 119
- anís del mono 127

[José Garcelán · Rating 5 out of 5]

Aquest llibre de Quim Monzó és molt interessant. Un conjunt de relats diversos, entretinguts, plens d'imaginació, d'enginy i de joc literari. A més, es llig molt fàcilment, i això permet endinsar-se en les històries de principi a fi.

[Timothy Lissimore · Rating 4 out of 5]

Vaig trobar aquest llibre de casualitat damunt d'un contenidor de reciclatge. Es la meva primera incursió en el món d'en Quim Monzó, un món plè d'imaginació i d'humor. Es un recull de relats breus. La qualitat dels relats es boníssima. Cada conte té un final sorprenent: un gir inesperat. M'ha encisat Literatura Rural, per exemple, que té com una de les temàtiques la llengua i el llenguatge. Amb un final brutal, cruel, terrible.

[Facundo Hisi · Rating 5 out of 5]

Un libro realmente hermoso. Me pareció, teniendo en cuenta todo lo anterior escrito de su obra, que en este momento, es decir a partir de este libro, se hizo un quiebre y Monzó empezó a despuntar su estilo y ese sello que le imprime a todo lo que escribe que resulta atrapante y también sumamente revelador.

[Elena Riera Salazar · Rating 4 out of 5]

Tercer recull de contes de Quim Monzó, publicat el 1985. El llibre recull catorze contes, alguns com ‘Literatura rural’ explica com l’enfrontament entre món rural i món urbà té estranyes conseqüències.

[Jordi · Rating 4 out of 5]

Es la primera obra que llegeixo de Quim Monzó, i també el primer recull de contes. M'ha agradat força. I molts contes que m'ha recordat alguns grans clàssic del cinema, com si Hitchcock fés literatura. Altament recomanable!

[triu · Rating 5 out of 5]

no miris pornografia, llegeix Monzó

[Blai Avià · Rating 4 out of 5]

Començo a sospitar que tota la producció literària de Quim Monzó orbita fonamentalment entorn la mateixa temàtica: el sexe. Ja m'està bé, crec.

[Ura · Rating 3 out of 5]

tragicomèdies fredes, sexe i incomoditat.

[Riccardo · Rating 3 out of 5]

Kurzweilig auf jeden Fall

[Pau Olmos Pérez · Rating 5 out of 5]

putu monzó horny, que bo és

[Elna · Rating 3 out of 5]

3.5
Res com el Calders :)

[Mon the reader · Rating 5 out of 5]

14 relats que se m’han fet curtíssims i que m’han fet riure sorollosament

[Anouk · Rating 3 out of 5]

No sabria definir la meva opinió respecte aquest llibre.

[Anabel Castillo · Rating 4 out of 5]

Deliciosa lectura sobre la cotidianitat de finals del segle passat, plena d'una mala llet que mai passarà de moda, personatges àcids i girs originals com només el mestre Monzó en sap escriure.

[john joestar · Rating 4 out of 5]

quim monzó, 50% horny 50% sàdic.

[Nil Vinyals · Rating 3 out of 5]

Un llibre de relats molt entretingut, ple d'enginy i de jocs literaris. En Monzó realment sap com muntar una història curta i fer-la recaragolar, lligar-la d'un extrem a l'altre i fer-la girar. Hi ha contes que m'han agradat més que altres, però val la pena.

Un llibre curtet que es llegeix fàcilment i amb avidesa

[Carles · Rating 3 out of 5]

Recull de catorze relats. Deu són relats curts. Els altres quatre, encara més breus, ultracurts. Tots escrits en tercera persona excepte un en primera. Vuit en passat, sis en present.

Històries realistes. Algunes amb tocs de fantasia.

Les narracions que més m’han agradat:

“Febre”
“No tinc res per posar-me”
“El segrest”

Menció especial per

“Literatura rural”

, plena de paraules desconegudes meravelloses i un final inesperat.

La nota del llibre és la mitjana ponderada de totes les narracions.

[Rubén M. S. · Rating 3 out of 5]

Es un buen libro, contando de una forma bastante amena, compuesto por varios minirrelatos (muchos de ellos relativamente cortos, de modo que es fácil leerte uno y poder parar ahí), pero confuso en algunos (véase el capítulo "Ferrocarril").
Otra cosa que me ha gustado es que los finales parece que queden un tanto abiertos, de modo que permiten al lector imaginarse lo que ocurre.
Mi puntuación en realidad son 3 estrellas y media.

[Alma · Rating 4 out of 5]

Es lo primero que leo de Monzó y tengo que reconocer que me ha gustado mucho. Relatos sorprendentes y desconcertantes a partes iguales dignos de película de David Lynch, con dosis de humor negro e incluso partes macabras.

[Txe Polon · Rating 3 out of 5]

Relats àgils, curts i enginyosos, alguns són inferiors (com ara "Barcelona"), però n'hi ha força de destacables, especialment "Ferrocarril", "El segrest", "Literatura rural", "Halitosi", "Porc bullit amb salsa de rave" i "La qualitat i la quantitat".