«Tothom menteix, tothom menteix», repeteix la Sara com si fos una pregària. Mentre el seu marit creu que va a treballar cada dia, ella deambula pels carrers de la ciutat, sense trobar el valor per dir-li que l'han acomiadat, ni tampoc per acabar amb un matrimoni que no s'aguanta per enlloc. La Sara menteix al marit, a la gent de la feina, a la família, però sobretot es menteix a ella mateixa, incapaç de suportar el dolor d'haver perdut la seva filla tres anys enrere. El dol, la ciutat, la derrota i la desolació són part del paisatge que ha de transitar la protagonista. La mentida, la seva manera de sobreviure.
'La mantidera' és d'aquests llibres que em va entrar pels ulls, ja que em va cridar l'atenció des que el van anunciar. És més, cada vegada que veia una ressenya pensava 'sembla d'aquestes històries que fan per mi'. Però la realitat ha estat ben diferent...
L'obra parla de la pèrdua i del dol a través de la vida de la Sara, que ha perdut la seva filla i ara no sap com sortir del pou en què ha caigut. Això la porta a aïllar-se i a mentir, però no ho fa amb maldat, ho fa perquè la vida li sigui més suportable.
I què és el que m'ha fallat a mi? Doncs que m'ha estat del tot impossible empatitzar amb la Sara i això que ho vaig intentar amb totes les meves forces, però no en vaig ser capaç. Jo no soc mare, però estic seguríssima que la pèrdua d'un fill ha de ser horrible i molt dolorós. Ara bé, això no justifica certes accions i actituds, i això és el que m'ha posat nerviosa: l'actitud de la protagonista. Se m'ha fet tan insuportable que m'ha tret de solc i, en conseqüència, ha acabat afectant també el llibre, ja que m'ha impedit poder gaudir-lo del tot.
Ara bé, puc comprendre que quan a algú li passa una cosa així quedi sobrepassat i no s'entengui de raons. I per aquesta part reconec que l'autora ho plasma molt bé. Però també crec que és una història amb la qual cal empatitzar i, com he comentat, jo no ho he aconseguit. Així que només vos puc dir una cosa: si us crida la curiositat, simplement donau-li una oportunitat!
“La mentidera” es una novela breve pero intensísima. Una exploración del duelo en todas sus formas: la pérdida de una hija, de un trabajo, de un hogar, de un matrimonio que ya no se sostiene. Todo a través de la vida de Sara, una mujer que sobrevive atrapada en sus propias mentiras.
Eva Pitarch hace un trabajo brillante al retratar el dolor, la soledad y la alienación de su protagonista en una historia cruda, honesta y profundamente humana. Como lector, no siempre resulta fácil empatizar con sus decisiones, pero precisamente esa imperfección es lo que la hace tan real.
La novela se construye como un puzzle que, capítulo a capítulo, va desvelando la vulnerabilidad de Sara. Y comprender sus heridas ha sido, sin duda, un viaje tan desgarrador como impresionante.
Una novel·la breu i dura que parla del dol i com la protagonista s'afronta a l'absència de les persones que estima. L'he llegit amb un nus al pit. Tot i així, el desenllaç m'ha permès tancar el llibre amb una sensació de calma i serenor.
This entire review has been hidden because of spoilers.