What do you think?
Rate this book
Jardín de invierno
Una delicada historia de amor en un contexto histórico tan apasionante como dramático. Eva ha vivido desde muy joven en una atmósfera culta y exquisita en su Praga natal. Vive dividida entre el amor de dos hombres antagónicos: Karel, un artista de una exacerbada sensibilidad, y Milan, un militante comunista, un tanto zafio. A la incertidumbre amorosa se unen los avatares históricos de la Europa del Este, que cambiarán sus relaciones una y otra vez: el estalinismo, la Primavera de Praga, la disidencia interior y, finalmente tras la caída del muro de Berlín, la transición hacia la democracia y la economía de mercado.
- GenresCzech Literature
300 pages, Paperback
First published June 1, 2008
2 people are currently reading
62 people want to read
About the author
Monika Zgustová
37 books49 followersMonika Zgustová es una escritora y traductora checo-española. Los temas de su obra de ficción giran alrededor del exilio, la pérdida de la identidad y la vida íntima de las personas en tiempos del totalitarismo.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 8 of 8 reviews
March 11, 2016
Tres estrellitas y media para un libro interesante. Por lo visto, la autora domina lindamente su checo materno, el ruso, inglés, español y catalán. Y digo “domina”, no que chapurree.
El final elegido no me ha gustado mucho, pero el libro rezuma poesía. Me ha dado ganas de seguir leyendo literatura checa y también sobre la antigua Checoslovaquia. Asimismo, me ha recordado que nunca he acometido a Kundera, cuya Insoportable levedad del ser tuve que dejar a medias por azares, en los 80, a pesar de que me estaba gustando.
Échenle un ojito a esta autora.
El final elegido no me ha gustado mucho, pero el libro rezuma poesía. Me ha dado ganas de seguir leyendo literatura checa y también sobre la antigua Checoslovaquia. Asimismo, me ha recordado que nunca he acometido a Kundera, cuya Insoportable levedad del ser tuve que dejar a medias por azares, en los 80, a pesar de que me estaba gustando.
Échenle un ojito a esta autora.
December 20, 2017
Me había decepcionado con la novela anterior que había leído de Zgustová (La noche de Valia), pero guiado por las buenas reseñas que tenía Jardín de invierno, y el atractivo argumento, decidí darle otra oportunidad.
Y he confirmado que Zgustová tiene cierto talento para encontrar buenas historias; y muy poco más.
La novela tiene enormes dificultades para sostener la narración, limitándose a pequeñas anécdotas (muchas de las cuales chocan con los antecedentes de los personajes), para saltar en el tiempo en forma súbita y sin que alcance para sostener el hilo dramático.
Tiene párrafos que hacen enamorarse de Praga, y algunos pincelazos interesantes sobre las rupturas de esta ciudad fantástica. Pero no le alcanza para conformar una buena novela.
Y he confirmado que Zgustová tiene cierto talento para encontrar buenas historias; y muy poco más.
La novela tiene enormes dificultades para sostener la narración, limitándose a pequeñas anécdotas (muchas de las cuales chocan con los antecedentes de los personajes), para saltar en el tiempo en forma súbita y sin que alcance para sostener el hilo dramático.
Tiene párrafos que hacen enamorarse de Praga, y algunos pincelazos interesantes sobre las rupturas de esta ciudad fantástica. Pero no le alcanza para conformar una buena novela.
November 28, 2019
Popsugar Reading Challenge #43: Two books that share the same title
Al principio me parecio un libro muy confuso, al ir pasando la mitad pude ver las excelentes frases que tiene.
Al final me ha gustado, me ha hecho reflexionar.
Al principio me parecio un libro muy confuso, al ir pasando la mitad pude ver las excelentes frases que tiene.
Al final me ha gustado, me ha hecho reflexionar.
December 16, 2021
El ejercicio de revisar los cambios de un país socialista, luego ocupado por los soviéticos y luego mal liberado por el capitalismo occidental a través de la historia de una mujer se antojaba como algo prometedor.
Lo malo es que se queda corto. No entra ni bien en la historia de Eva ni bien en la historia checa.
Tiene momentos pero no los suficientes.
Lo malo es que se queda corto. No entra ni bien en la historia de Eva ni bien en la historia checa.
Tiene momentos pero no los suficientes.
February 15, 2019
Krásná, smutná, dojemná, trochu obtížně se čte
January 10, 2016
Història de Eva en el context històric Txec des d'una mica abans de l'any 1968, en que es desenvolupa la Primavera de Praga, fins l'any 1989 amb la dita Revolució de Vellut. Una història trista tant des del punt de vista dels fets històrics que recrea Monika Zgustová (totes les dictadures ho son de tristes) com per la història d'amor que serveix de fil conductor. El plantejament general de la història resulta interessant però la seva resolució es fa poc lluïda potser per un ritme lent, potser per abusar d'imatges o metàfores repetitives.
Eva viu una vida sotmesa tant als poders polítics dominants com a dos homes antagònics en la forma d'enfrontar les seves vides i que només coincideixen en la infelicitat que li provoquen.
Resulta interessant la postura d'en Karel, que opta mantenir-se allunyat de tota passió que no sigui la de la bellesa de l'art per evitar que el seu esperit pugui quedar corromput d'alguna manera.
“El més savi a la vida és tancar les finestres i les portes de casa teva, encendre un llum de claror groguenca i quedar-te al seu interior, si pot ser amb un prestatge ple de llibres, amb un instrument musical i un calaix ple de belles partitures. O sigui: tancar les finestres i abaixar les persianes perquè l'habitació s'ompli de llum.”
“Sóc un monjo errant, per més poblat que estigui el desert. I ja se sap, un relació física vol dir perdre el control sobre un mateix per posar en marxa els instints més irracionals..”.
A les antípodes trobem en Milan, un jove ambiciós i sorrut que només viu pel seu gaudi i no te cap dubte en maltractar l'Eva quan aquesta gosa contradir-lo en qualsevol forma:
“Somrient, la meva àvia esperava que en Milan seguís.
-Als meus pares tot els va de meravella -va continuar reflexionant el Baró-. Han sortit ben parats de tot, molt més que la mitjana de les persones. Per què? Doncs, perquè tenen la capacitat , o més ben dit, l'art de treure profit de les circumstàncies. Jo he pres nota d'aquest do i si sé aprofitar-lo tindré una vida molt feliç. Sí, estic d'acord amb el mon que m'envolta, i ho estaré sempre si aquest mon m'afavoreix.”
I al bell mig d'aquests dos homes, l'Eva es deixa portar d'una forma indolent que la condueix a una profunda infelicitat i desesperança:
“Tenia ganes d'arribar al metro i de travessar volant el túnel subterrani per entrar a casa, començar a curar-me la migranya i asseure'm en una butaca amb una novel·la francesa a les mans per oblidar-me del món, en el qual m'obligaven a viure una vida que no havia escollit.”
Narrativa poètica per mitjà de la qual sembla voler retre homenatge als anys en que la dissidència intel·lectual txeca que va trobar camins per expressar-se. Com a part d'aquest homenatge, al llarg del llibre trobem referències constants a escriptors i músics txecs com Jan Neruda, Milan Kundera o el filòsof Jan Patocka.
Eva viu una vida sotmesa tant als poders polítics dominants com a dos homes antagònics en la forma d'enfrontar les seves vides i que només coincideixen en la infelicitat que li provoquen.
Resulta interessant la postura d'en Karel, que opta mantenir-se allunyat de tota passió que no sigui la de la bellesa de l'art per evitar que el seu esperit pugui quedar corromput d'alguna manera.
“El més savi a la vida és tancar les finestres i les portes de casa teva, encendre un llum de claror groguenca i quedar-te al seu interior, si pot ser amb un prestatge ple de llibres, amb un instrument musical i un calaix ple de belles partitures. O sigui: tancar les finestres i abaixar les persianes perquè l'habitació s'ompli de llum.”
“Sóc un monjo errant, per més poblat que estigui el desert. I ja se sap, un relació física vol dir perdre el control sobre un mateix per posar en marxa els instints més irracionals..”.
A les antípodes trobem en Milan, un jove ambiciós i sorrut que només viu pel seu gaudi i no te cap dubte en maltractar l'Eva quan aquesta gosa contradir-lo en qualsevol forma:
“Somrient, la meva àvia esperava que en Milan seguís.
-Als meus pares tot els va de meravella -va continuar reflexionant el Baró-. Han sortit ben parats de tot, molt més que la mitjana de les persones. Per què? Doncs, perquè tenen la capacitat , o més ben dit, l'art de treure profit de les circumstàncies. Jo he pres nota d'aquest do i si sé aprofitar-lo tindré una vida molt feliç. Sí, estic d'acord amb el mon que m'envolta, i ho estaré sempre si aquest mon m'afavoreix.”
I al bell mig d'aquests dos homes, l'Eva es deixa portar d'una forma indolent que la condueix a una profunda infelicitat i desesperança:
“Tenia ganes d'arribar al metro i de travessar volant el túnel subterrani per entrar a casa, començar a curar-me la migranya i asseure'm en una butaca amb una novel·la francesa a les mans per oblidar-me del món, en el qual m'obligaven a viure una vida que no havia escollit.”
Narrativa poètica per mitjà de la qual sembla voler retre homenatge als anys en que la dissidència intel·lectual txeca que va trobar camins per expressar-se. Com a part d'aquest homenatge, al llarg del llibre trobem referències constants a escriptors i músics txecs com Jan Neruda, Milan Kundera o el filòsof Jan Patocka.
September 12, 2019
Una mujer narra su vida que inicia durante el comunismo y termina tras la caída del muro. El tono es intimista y permite vislumbrar la pobreza en la que vive sumergida una mujer a la que ninguno de los regímenes le permite vivir el amor a plenitud.
January 28, 2016
Nudná blbost. Přeskakoval jsem strany a mám pocit, že jsem vůbec o nic nepřišel.
Displaying 1 - 8 of 8 reviews