What do you think?
Rate this book
Acte de violència
"En el fons, jo sóc un aspirant a utopies", deia no fa gaire en Pedrolo en parlar de la seva obra o, més concretament, d'algunes de les seves obres. Devia pensar també en aquest llibre que, amb un altre títol, li va valer el premi "Prudenci Bertrana" en la seva primera convocatòria. "Acte de violència" és la recreació dinàmica i sostinguda d'una ciutat que viu unes jornades sense precedents: una estranya solidaritat va guanyant els ànims dels seus habitants, els quals, sense haver-se posat d'acord, obeint una consigna anònima i senzilla, instauren una situació que els permetrà dem conquerir la llibertat sense vessament de sang. No hi ha d'haver cap acte de violència; ningú no l'ha previst, ningú no l'ha desitjat... Però aleshores, de cop i volta, quan una "altra" utopia ja està a punt de realitzar-se, un home s'ha d'encarar amb l'amenaça d'un futur que durà noves lluites, nous terrors, noves mortaldats. Un nou Mussolini projecta una segona marxa sobre Roma...
272 pages, Paperback
First published March 1, 1975
8 people are currently reading
167 people want to read
About the author
Manuel de Pedrolo
244 books103 followersManuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut
També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final
Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister
I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut
També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final
Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister
I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 32 reviews
November 24, 2017
2018 serà l’any Pedrolo i com a tal és d’esperar un esforç per part de l’administració, les editorials, la premsa i demés organitzacions per tal de recuperar i donar a conèixer la vasta obra de Manuel de Pedrolo. Per sort petits projectes com Sembra Llibres, Orciny Press o Tigre de Paper ja s’han avançat i han permès que tornessin a veure la llum algunes de les seves novel·les, però caldrà esperar a l’any vinent per veure el gruix de les reedicions. Inconformista, experimental, incòmode i sense pèls a la llengua, Pedrolo no es casava amb ningú i no dubtava a donar veu a qualsevol inquietud. Les seves novel·les sovint plantegen qüestions (no resoltes) que el propi lector haurà d’esforçar-se a respondre, de forma que gairebé sempre trobem un component profund més enllà de la trama. Acte de violència no és cap excepció. Amb el rerefons d’un acte massiu de desobediència civil l’autor ens presenta aquí una novel·la distòpica que no s’allunya gaire del panorama actual, un fet que posa de manifest que l’escriptor nascut a l’Aranyó fa quasi un segle està més vigent que mai.
Llegeix la ressenya sencera a http://elbiblionauta.com/ca/2017/11/2...
Llegeix la ressenya sencera a http://elbiblionauta.com/ca/2017/11/2...
May 17, 2016
Excel·lent! Escrit l'any 1961, però amb una vigència d'escàndol. Un llibre meravellosament escrit, amb una constel·lació de petites històries molt ben trenades que giren al voltant del mateix fet, que remou consciències i que ens fa prendre nota constantment.
En podeu llegir la ressenya completa aquí:
http://especulacionsapeudepagina.blog...
En podeu llegir la ressenya completa aquí:
http://especulacionsapeudepagina.blog...
October 25, 2017
Amb un bon punt de partida i una ideologia clarament marcada, es tracta d'una novel·la molt ben escrita, amb un estil àgil i un colla de personatges d'allò més interessants. Però és precisament el fet que d'aquests personatges només se'ns ofereixi una pinzellada el que fa que la lectura no es pugui gaudir amb tanta força i implicació com seria si arribéssim a saber més sobre el destí dels personatges, més sobre les seves vinculacions... i sobretot més sobre què passa després del final. Amb tot, una obra molt recomanable d'un autor que s'ha de reinvindicar ja més enllà del Mecanoscrit.
September 25, 2017
Bo en fons i forma. Molt adient!
February 7, 2019
Manuel de Pedrolo descriu una distopia molt propera i reconeixible. Però ho fa a través de múltiples punts de vista, tants com la vintena de capítols. Una ciutat regida per un líder autoritari, però on s'entreveu que el conformisme de la societat ha alimentat aquesta poder. Fins al gran acte de desobediència civil... Esfereix veure com aquesta novel·la, escrita fa quasi 60 anys, continua estant molt vigent.
August 4, 2021
È il 1961 quando Atto di violenza viene respinto dalla censura franchista, dovrà attendere il 1975 per essere pubblicato, l’anno della morte del Caudillo. L’idea di partenza è tanto semplice quanto geniale ed è racchiusa nello slogan che viene fatto proprio e applicato dalla quasi totalità della popolazione della città che da quindici anni è sottoposta al regime autoritario di Domina: ”È MOLTO SEMPLICE: RESTATE TUTTI A CASA.”
Tutta la città si ferma per un’azione estesa e condivisa di disobbedienza civile e, si potrebbe dire, anarchica; non ci sono leader, non c’è un’organizzazione della rivolta silenziosa, non c’è un programma, è quasi un Bartleby collettivo che mette in ginocchio un regime ormai corrotto e dentro ci sono quasi tutti, i convinti, gli scettici, i passivi, gli ignari, e questo rende un’incognita la riuscita della protesta, ”Perché non basta che un popolo si ribelli all’ordine costituito. I movimenti di contestazione non portano da nessuna parte se non contengono qualche fermento creativo, una volontà di costruire dalle rovine, una volontà che si traduca in un programma più o meno preciso. Ovviamente questo è un problema mondiale. Il dramma dei nostri giorni è che non abbiamo nulla con cui sostituire i valori della civiltà che rinneghiamo” (e siamo nel 1961!).
Quello che ha instaurato Domina non è un regime basato sulla violenza e sul terrore, è piuttosto pervasivo, totalitario, e, come nelle attuali post-democrazie, funziona perché gode di un’accettazione passiva che l’inaspettato atto di insubordinazione non violenta coglie quasi di sorpresa:
”’È questo il bello. Quasi nessuno è favorevole, ma tutti, in un modo o nell'altro, ci collaborano. Siamo proprio delle marionette!’ […]
'Non hai mai pensato che se, all'inizio, ci fossimo tutti rifiutati di collaborare, ciascuno nella sua sfera e secondo le sue capacità, le cose non sarebbero finite così?'.
'Forse sì'.
'Questo movimento arriva con quindici anni di ritardo. Ora che la città è sull'orlo della rovina, ora che è invecchiata un'altra generazione, quella che conta... quella che dovrebbe contare, cioè, perché purtroppo è una generazione spaesata, abbrutita da ordini stupidi, addormentata dal potere ipnotico di una serie slogan vuoti, ripetuti all'infinito. Adesso sarà molto difficile rialzarsi. Noi vecchi ci siamo un po' irrigiditi, com'era inevitabile, e continuiamo a pensare come vent'anni fa, in termini già sorpassati. In mano nostra, la città non ha praticamente scampo. Dobbiamo risolvere un problema sproporzionato alle nostre forze... '"
Il romanzo è corale, fitto di dialoghi tra protagonisti non sempre tra loro collegati e diversi in ogni capitolo che rappresenta una scena differente; più una struttura di opera teatrale brechtiana che cinematografica, a mio avviso, e questi frammenti diversi costruiscono la narrazione più generale. La figura di Domina, il Giudice, aleggia su tutto il racconto ma compare in prima persona solo nel capitolo conclusivo è sarà proprio un atto di violenza a risolvere il conflitto tra disobbedienza civile e necessità di un’azione violenta.
Tutta la città si ferma per un’azione estesa e condivisa di disobbedienza civile e, si potrebbe dire, anarchica; non ci sono leader, non c’è un’organizzazione della rivolta silenziosa, non c’è un programma, è quasi un Bartleby collettivo che mette in ginocchio un regime ormai corrotto e dentro ci sono quasi tutti, i convinti, gli scettici, i passivi, gli ignari, e questo rende un’incognita la riuscita della protesta, ”Perché non basta che un popolo si ribelli all’ordine costituito. I movimenti di contestazione non portano da nessuna parte se non contengono qualche fermento creativo, una volontà di costruire dalle rovine, una volontà che si traduca in un programma più o meno preciso. Ovviamente questo è un problema mondiale. Il dramma dei nostri giorni è che non abbiamo nulla con cui sostituire i valori della civiltà che rinneghiamo” (e siamo nel 1961!).
Quello che ha instaurato Domina non è un regime basato sulla violenza e sul terrore, è piuttosto pervasivo, totalitario, e, come nelle attuali post-democrazie, funziona perché gode di un’accettazione passiva che l’inaspettato atto di insubordinazione non violenta coglie quasi di sorpresa:
”’È questo il bello. Quasi nessuno è favorevole, ma tutti, in un modo o nell'altro, ci collaborano. Siamo proprio delle marionette!’ […]
'Non hai mai pensato che se, all'inizio, ci fossimo tutti rifiutati di collaborare, ciascuno nella sua sfera e secondo le sue capacità, le cose non sarebbero finite così?'.
'Forse sì'.
'Questo movimento arriva con quindici anni di ritardo. Ora che la città è sull'orlo della rovina, ora che è invecchiata un'altra generazione, quella che conta... quella che dovrebbe contare, cioè, perché purtroppo è una generazione spaesata, abbrutita da ordini stupidi, addormentata dal potere ipnotico di una serie slogan vuoti, ripetuti all'infinito. Adesso sarà molto difficile rialzarsi. Noi vecchi ci siamo un po' irrigiditi, com'era inevitabile, e continuiamo a pensare come vent'anni fa, in termini già sorpassati. In mano nostra, la città non ha praticamente scampo. Dobbiamo risolvere un problema sproporzionato alle nostre forze... '"
Il romanzo è corale, fitto di dialoghi tra protagonisti non sempre tra loro collegati e diversi in ogni capitolo che rappresenta una scena differente; più una struttura di opera teatrale brechtiana che cinematografica, a mio avviso, e questi frammenti diversi costruiscono la narrazione più generale. La figura di Domina, il Giudice, aleggia su tutto il racconto ma compare in prima persona solo nel capitolo conclusivo è sarà proprio un atto di violenza a risolvere il conflitto tra disobbedienza civile e necessità di un’azione violenta.
This entire review has been hidden because of spoilers.
January 22, 2021
Una de les moltes obres de Pedrolo que va ser refusada -en aquest cas fins a quatre ocasions- per la censura franquista que òbviament devia considerar-la inapropiada pel seu contingut subversiu. La realitat és que l'escriptor de l'Aranyó construeix un relat circular on tots els personatges estan units per un fil invisible que tard o d'hora farà que conflueixin en una revolta silenciosa que els ha unit contra un poder dictatorial. Tot i que en cap moment ens situa específicament a la ciutat de Barcelona les referències a partir dels noms del carrers permeten que el lector s'adoni efectivament del lloc on estan passant els fets. Cal destacar l'habilitat de Pedrolo per construir un relat en el qual progressivament va augmentant la tensió fins a la culminació final. De camí a l'escena final Pedrolo dona mostres de la seva ideologia de forma es fa evident que és el poble qui es rebel·la contra unes classes dirigents que s'havien plegat als designis del dictador en una translació de la realitat que ell mateix va poder viure.
February 12, 2023
és un 3,7 tot i que m'he n'esperava més per tot el hype de la mariona. és un llibre ben escrit, amb una bona idea. són petites històries/escenes que juntes ajuden a entendre LA història en sí; i m'agrada pensar que està fet així expressament per fer entendre el teixit que creen entre els uns i els altres, i que col·laborant poden aconseguir allò que tots volen.
el 4 no el té perquè m'ha posat nerviosa el fet que l'autor s'ha inventat els noms de tots els personatge fent-los més randoms que els dels fills/es de les kardashians. prou.
el 4 no el té perquè m'ha posat nerviosa el fet que l'autor s'ha inventat els noms de tots els personatge fent-los més randoms que els dels fills/es de les kardashians. prou.
July 19, 2025
Com es comença una revolució? Com es paralitza un país? Com es tomba una dictadura? “És molt senzill, quedeu-vos tots a casa.”
Només cal seguir aquesta consigna, ens diu Pedrolo. L’ajuda mútua, veure la societat com un bé comú que cal cuidar de manera altruista perquè només així obtindrem el que ens pertoca, és el la reflexió al cor d’aquest llibre. Una novel·la estructurada a partir de relats curts que, a diferència d’un fix-up com els que estaven tan de moda a la literatura americana dels 60 (quan Pedrolo va escriure el llibre), no es comprenen de manera independent, si no que prenen sentit en la seva totalitat, doncs es van connectant a través de personatges que, si en un dels capítols eren secundaris, en un altre són al centre de l’acció. El llibre està molt ben escrit, com és costum en l'autor. Es llegeix amb fluïdesa gràcies a la precisió del llenguatge i és ple de reflexions que se’ns apareixen actuals, vives. No és això l’alta literatura?
L’autor va escriure el llibre el 1961, i la dictadura va rebutjar el text fins a quatre vegades, fins i tot després de guanyar el Prudenci Bertrana el 1968, però és natural: es parla de comunisme, d’una dictadura feixista, ,de divorci, d’amor lliure, de lesbanisme. Sí, Pedrolo fa unes descripcions del cos femení que semblen els comentaris actuals d’un vell verd, però aquest Pedrolo no és el mateix que el 1990 ens oferí les Obres Púbiques, la gent canvia perquè ho fa la societat, i per això aquesta novel·la té ara tan de valor, se’ns apareix tan viva.
Molt recomanable.
Només cal seguir aquesta consigna, ens diu Pedrolo. L’ajuda mútua, veure la societat com un bé comú que cal cuidar de manera altruista perquè només així obtindrem el que ens pertoca, és el la reflexió al cor d’aquest llibre. Una novel·la estructurada a partir de relats curts que, a diferència d’un fix-up com els que estaven tan de moda a la literatura americana dels 60 (quan Pedrolo va escriure el llibre), no es comprenen de manera independent, si no que prenen sentit en la seva totalitat, doncs es van connectant a través de personatges que, si en un dels capítols eren secundaris, en un altre són al centre de l’acció. El llibre està molt ben escrit, com és costum en l'autor. Es llegeix amb fluïdesa gràcies a la precisió del llenguatge i és ple de reflexions que se’ns apareixen actuals, vives. No és això l’alta literatura?
L’autor va escriure el llibre el 1961, i la dictadura va rebutjar el text fins a quatre vegades, fins i tot després de guanyar el Prudenci Bertrana el 1968, però és natural: es parla de comunisme, d’una dictadura feixista, ,de divorci, d’amor lliure, de lesbanisme. Sí, Pedrolo fa unes descripcions del cos femení que semblen els comentaris actuals d’un vell verd, però aquest Pedrolo no és el mateix que el 1990 ens oferí les Obres Púbiques, la gent canvia perquè ho fa la societat, i per això aquesta novel·la té ara tan de valor, se’ns apareix tan viva.
Molt recomanable.
June 18, 2023
"Després, el carrer torna a quedar-se buid, com un riu sense aigua, amb les altes ribes, des d'on la ciutat viva assisteix al fer-se de la història, confiada."
Ja voldria jo que quedar-se a casa
haguera estat un acte de violència de nosaltres contra ells, quan ens hi vam haver de quedar per obligació. A banda de la reminiscència pandèmica, mentre llegia pensava també en una cosa més concreta: té collons que la nostra literatura siga més valorada a l'estranger que a casa.
Tot el llibre en si és una cita revolucionària. Utopies de casa nostra per a farcir els ànims de desobediència. És molt senzill: posem-nos-hi d'acord.
"Si m'haguessiu d'entendre, us diria que odieu un símbol. No podeu suportar que encara quedi algú al marge d'una organització que ho ha previst tot, que ho ha ordenat tot, que lliga tothom de peus i mans, els de dalt i els de baix..."
Ja voldria jo que quedar-se a casa
haguera estat un acte de violència de nosaltres contra ells, quan ens hi vam haver de quedar per obligació. A banda de la reminiscència pandèmica, mentre llegia pensava també en una cosa més concreta: té collons que la nostra literatura siga més valorada a l'estranger que a casa.
Tot el llibre en si és una cita revolucionària. Utopies de casa nostra per a farcir els ànims de desobediència. És molt senzill: posem-nos-hi d'acord.
"Si m'haguessiu d'entendre, us diria que odieu un símbol. No podeu suportar que encara quedi algú al marge d'una organització que ho ha previst tot, que ho ha ordenat tot, que lliga tothom de peus i mans, els de dalt i els de baix..."
March 6, 2022
Molt i molt gran Pedrolo, com de fet ja ens té acostumats amb d'altres obres seves més mediàtiques com el Mecanoscrit. Cada capítol d'aquest llibre és un repte en si mateix de construir des d'una òptica diferent un mateix succés. De fet crec que en el moment històric que estem vivint actualment, tothom hauria de llegir-se aquest llibre. Ha cobrat una vigència esfereïdora al meu parer.
Molt ben narrat, personatges amb valors molt madurs (això potser és el que ens separa dels personatges de la novel·la) i principis molt clars de progrés i llibertat innegociables.
Gran, gran Pedrolo!
Molt ben narrat, personatges amb valors molt madurs (això potser és el que ens separa dels personatges de la novel·la) i principis molt clars de progrés i llibertat innegociables.
Gran, gran Pedrolo!
April 27, 2018
3'75⭐
Muy buena propuesta de punto de partida, estructurada de manera excelente e hilada con el arte habitual de Pedrolo.
Lástima que traspúe un poco de machismo-viejo-verde en las descripciones y actitudes de los personajes femeninos. Las últimas lecturas de Pedrolo me están haciendo ver esto cada vez más.
De todos modos, vale mucho la pena leerlo, por las situaciones, diálogos y argumentos inteligentes e ingeniosos que Pedrolo hace salir de la boca de sus personajes.
Muy buena propuesta de punto de partida, estructurada de manera excelente e hilada con el arte habitual de Pedrolo.
Lástima que traspúe un poco de machismo-viejo-verde en las descripciones y actitudes de los personajes femeninos. Las últimas lecturas de Pedrolo me están haciendo ver esto cada vez más.
De todos modos, vale mucho la pena leerlo, por las situaciones, diálogos y argumentos inteligentes e ingeniosos que Pedrolo hace salir de la boca de sus personajes.
September 16, 2023
#eldracblau recomana “Acte de violència” (Manuel de Pedrolo), novel·la utòpica.
Pedrolo ens presenta un cas de desobediència civil en una societat farta del mandat de l’Administració Domina. A través de la presentació de contextos quotidians, particulars com el dels nens que, per motius diferents, van a l’escola quan aquesta ha tancat; com el dels integrants de la botiga que es resisteix a tancar quan tothom s’ha quedat a casa; com el de l’estranger que ha vingut de vacances i s’ho troba tot empantanegat; com el de la noia que el de la noia que és assassinada per la policia després que l’enxampin sortint de casa tot anant a buscar aigua; se’ns contarà com aquest poble viu i reacciona a aquest alçament pacífic que ningú sap com acabarà.
Escrit (i premiat) en època franquista, és un clar exercici de denúncia contra la repressió del règim.
Amb personatges clarament identificables (i amb noms simbòlics), això vol dir meravellosament construïts, ens endinsarem en un producte, estil Pedrolo pel poc que he llegit, molt ben cuidat i equilibrat en molts sentits.
Buscant-ne més informació, he trobat que aquesta és una de les seves obres cabdals, cosa que desconeixia. Així doncs, per l’experiència lectora, per la història, pel missatge, estic molt content d’haver-la llegit, i encara més quan la vaig descobrir per casualitat en una prestatgeria de casa.
Pedrolo ens presenta un cas de desobediència civil en una societat farta del mandat de l’Administració Domina. A través de la presentació de contextos quotidians, particulars com el dels nens que, per motius diferents, van a l’escola quan aquesta ha tancat; com el dels integrants de la botiga que es resisteix a tancar quan tothom s’ha quedat a casa; com el de l’estranger que ha vingut de vacances i s’ho troba tot empantanegat; com el de la noia que el de la noia que és assassinada per la policia després que l’enxampin sortint de casa tot anant a buscar aigua; se’ns contarà com aquest poble viu i reacciona a aquest alçament pacífic que ningú sap com acabarà.
Escrit (i premiat) en època franquista, és un clar exercici de denúncia contra la repressió del règim.
Amb personatges clarament identificables (i amb noms simbòlics), això vol dir meravellosament construïts, ens endinsarem en un producte, estil Pedrolo pel poc que he llegit, molt ben cuidat i equilibrat en molts sentits.
Buscant-ne més informació, he trobat que aquesta és una de les seves obres cabdals, cosa que desconeixia. Així doncs, per l’experiència lectora, per la història, pel missatge, estic molt content d’haver-la llegit, i encara més quan la vaig descobrir per casualitat en una prestatgeria de casa.
November 6, 2017
"Acte de violència" és un notabilíssim llibre d'aquest autor fenomenal que era Manuel de Pedrolo. Des del punt de vista de diversos protagonistes coneixem la situació d'una ciutat deserta al llarg de tres dies i les seves respectives nits. Farts de la corrupció i de les injustícies els ciutadans decideixen plantar cara al govern amb un acte massiu i pacífic de desobediència: els carrers es buiden i la gent decideix quedar-se a casa. Mitjançant les converses entre els diferents individus veurem l'abast de la rebel·lia. Es posaran de manifest els caràcters i els anhels de cadascun d'ells i tots els arguments tindran veu pròpia. Com sempre Pedrolo planteja preguntes incòmodes, però no les respon. Això és feina del lector. Lluny d'abstraure's d'uns fets que tenen una semblança esgarrifosa amb el que està passant avui en dia, el lector haurà de reflexionar i abordar de ple una violència que és inherent a tots els capítols. D'altra banda tenim la bonhomia d'una societat que treu el millor d'ella mateixa en els moments més durs, una espurna de llum que ens indica que sempre hi haurà esperança.
December 15, 2019
Pedrolo sempre sorprèn, sempre l'encerta. Des d'aquella primera aproximació a l'autor amb "El mecanoscrit del segon origen" he pogut anar creixent amb els seus llibres. Acte de violència sembla que arribi al millor moment tant personal com social. No trobareu llibre més actual i vigent.
La revolució d'un poble a través d'un acte tan senzill com quedar-se a casa. La reflexió dels personatges sobre la societat, el poder, l'ostentació i l'avarícia, les relacions, pel que cal lluitar i pel que no... i molts més temes surten durant les 3 jornades que dura una vaga en què tothom reflexiona i en diu la seva sobre l'exercici de la sobirania.
De lectura obligada per tothom.
La revolució d'un poble a través d'un acte tan senzill com quedar-se a casa. La reflexió dels personatges sobre la societat, el poder, l'ostentació i l'avarícia, les relacions, pel que cal lluitar i pel que no... i molts més temes surten durant les 3 jornades que dura una vaga en què tothom reflexiona i en diu la seva sobre l'exercici de la sobirania.
De lectura obligada per tothom.
May 15, 2020
La consigna era: “és molt senzil, quedeu-vos tots a casa” i d’aquesta manera els ciutadans d’un país imaginari decidiren enfrontar-se al dictador, el Jutge.
Pedrolo escriví aquest relat l’any 1961 i fins l’any 1975 la censura n’impedí, per motius obvis, la seva publicació. Pedrolo fou un escriptor compromès amb la llegua, el país i la seva gent, sempre lluitant per la llibertat i la justicia social.
Poc valorat per les institucions , l’atzar és capriciós i, segurament , és l’escriptor català més llegit de tots els temps gràcies a un petit manuscrit.
Cal rellegir Pedrolo. Un 7/10 pel seu compromís.
Pedrolo escriví aquest relat l’any 1961 i fins l’any 1975 la censura n’impedí, per motius obvis, la seva publicació. Pedrolo fou un escriptor compromès amb la llegua, el país i la seva gent, sempre lluitant per la llibertat i la justicia social.
Poc valorat per les institucions , l’atzar és capriciós i, segurament , és l’escriptor català més llegit de tots els temps gràcies a un petit manuscrit.
Cal rellegir Pedrolo. Un 7/10 pel seu compromís.
November 19, 2018
Una historia escrita a través de diferents personatges que ens fan particeps de les seves petites realitats sumides en la por i el desconcert d'una revolta contra un jutge-cap d'estat. Centrada en una ciutat que ben bé podria ser Barcelona o ben bé podria ser la teva. En com un sol clam pot unir quan l'enemic es massa fort i de com ningú s'acava de responsabilitzar de la força que ha aconseguit. Bestialment actual. Incomodament polític. Un conflicte molt ben construït que tot i la raresa dels noms, s'entrellacen entre si creant una història completa i fascinant.
January 11, 2021
Un relat subversiu que, a través de les vivències d'un grup de personatges vinculats per la seua oposició al règim imperant i per relacions humanes diverses, narra el procés d'una revolució pacífica i tot allò que implica: la lluita silenciosa, la solidaritat, el sacrifici, la col·laboració, la culpa, la repressió, la responsabilitat... La vigència de la novel·la, escrita el 1961, és inquietant. La quantitat de passatges que hi he assenyalat... Una cosa és segura: no et deixarà indiferent.
"Un ésser pensant i sensible, per poc que pensi i que senti, ha de ser desgraciat".
"Un ésser pensant i sensible, per poc que pensi i que senti, ha de ser desgraciat".
January 9, 2023
M'encanta l'argument d'aquest llibre i la forma com s'explica, usant els diferents punt de vista de la població de la ciutat.
Veure com aquests personatges, cada un protagonista de la seva història, interaccionen en la gran xarxa necessària perquè es produeixi la revolució fictícia que ens explica Manuel de Pedrolo.
Crec que captura a la perfecció les sensacions d'incertesa i de dubte, les confrontacions i tensions entre ciutadants, però també el sentiment del deure i responsabilitat que sent de cada persona en els punts d'inflació de la humanitat.
En resum, llibre molt recomanable.
Veure com aquests personatges, cada un protagonista de la seva història, interaccionen en la gran xarxa necessària perquè es produeixi la revolució fictícia que ens explica Manuel de Pedrolo.
Crec que captura a la perfecció les sensacions d'incertesa i de dubte, les confrontacions i tensions entre ciutadants, però també el sentiment del deure i responsabilitat que sent de cada persona en els punts d'inflació de la humanitat.
En resum, llibre molt recomanable.
February 10, 2018
Quina és la millor cosa que li pot passar a una novel·la? Que no caduqui. Que el tema que toca sigui versemblant en qualsevol moment i que les idees que transmet puguin ser llegides amb el mateix interès per molts anys que passin. I aquests és el gran merit d'"Acte de violència", que segueix plenament vigent (encara que no ser si creure que això és tant bona noticia...).
April 29, 2018
Escrita a l'any 1961 però podria ser ben bé una situació actual... Ja havia llegit que a en Pedrolo injustament només se l'havia valorat per "Mecanoscrit del segon origen". Tot i que crec encara que és una novel·la fantàstica, ara puc dir que en conec dues. A més, en l'any que es commemora el centenari del seu naixement.
March 2, 2023
21 perspectivas dunha mesma historia de resistencia, solidaridade e conciencia obreira. Logra engancharte a cada trama por curtas que sexan contándote o suficiente como para sumerxirte en todas as vidas entrelazadas das personaxes. Encantoume.
September 13, 2025
Diem que els clàssics ho són perquè són atemporals. i aquest llibre ho és. El que narra servia a finals del XX, serveix al XXI i servirà en el futur. Els diferents comportaments davant un fet com aquest són humans i jo depenen de l'època.
November 19, 2017
1,5 realment
February 1, 2022
Únic, el recomanaria a tothom
June 9, 2022
És una lectura molt amena, on predominen els diàlegs i fa crítica social.
Read
January 28, 2024llibre amb reflexions molt potents que em va captivar des de la primera pàgina. ha estat molt ràpid de llegir-lo tot i que sovint prefereixo les històries que tenen una continuïtat i no pas una barreja de diferents vivències. la descripció acuradíssima de Pedrolo t’ubica perfectament en una Barcelona trista i franquista però també inconformista i revolucionària.
Displaying 1 - 30 of 32 reviews