Joc brut

by Manuel de Pedrolo

Joc brut (es va publicar per primera vegada el 1965) és una novel·la composta de quatre capítols, titulats «El projecte», «Els fets», «La recerca» i «Les explicacions»; és en aquest darrer on el lector pot completar el veritable sentit de l'obra. En Xavier i la Juna, dos protagonistes de personalitats molt diferents, es troben atrapats en un joc d'amor i d'interessos.Estudi introductori amb propostes de treball i comentaris de text a cura de Carme Ballús, escriptora i professora de llengua catalana a l'IES A. Cumella de Granollers.

Genres: Fiction, Thriller, School, Adult

112 pages, Paperback

First published January 1, 1965

About the author

Manuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.

Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.

Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.

Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.

Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.

Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.

Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut

També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final

Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister

I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques

Reviews

[Geles · Rating 2 out of 5]

Novela corta, escrita y ambientada en la Barcelona de los años 60.
¿Hasta dónde llegarías por amor? Xavier es un pobre ingenuo que se enamora de Juna.
Juna una mujer fatal que obliga a Xavier a cometer un asesinato, como condición para poder estar juntos.
Aunque está catalogada como novela negra (debe de ser porque se comete un asesinato), realmente el autor se centra en la tormentosa relación entre Xavier y Juna y poco o nada llegamos a saber de la investigación.
En fin, una trama simple y un final más que previsible.

[Pere Ramon · Rating 5 out of 5]

M'ha encantat. Un ritme molt bó fa que sigui llegit molt ràpidament

[martu☽ · Rating 3 out of 5]

M’he llegit el llibre perquè era un lectura obligatòria del centre on estudio.

Al princicipi tenia ganes de llegir-la, però a mida que avançava l’història, perdia una mica de gracia ja que t’explica com va succeint tot. Em semblava un mica ximple, encara que hi tenia mica de interès per saber com era el final ja que havia vist que hi havia un plot twist.

Finalment, m’agradat.No m’esperava aquest final, tenia un munt de teories menys aquesta.

Una lectura ràpida ( en menys d’un dia l’he acabat ), i entretinguda. Malgrat que vull destacar un aspecte que mi se’m feia terrible: les descripcions sexualitzades del cos de la Juna.

Aquesta obra està situada als anys 60, i entenc que la forma de parlar sobre la dona, sigui d’aquella època. Però arriba un punt en que es fa molt pesat que parli tant al respecte. En aquells època es veia a les dones com un objecte o una “mujer florero”. I està bé que integri aquest punt de vista al personatge, per fer-ho més creïble.

En conclusió; per una part està justificat aquest llenguatge ( per l’època), però per l’altre, en la meva opinió abusa d’aquest recurs.

[Paqui · Rating 4 out of 5]

Em soprenen els comenteris que parlen del protagonista masculí com un “pobre home” quan es reflexa des de l’inici que es un personatge obsesiu i egoista, capaç de seguir a una dona que no coneix de res pel carrer, pujar a un autobús que no és el seu, agafar-la del braç i retenir-la fins que ella li parla, únicament perque l’ha vist a la parada del bus i s’ha obsesionat de forma malatissa amb el seu cos.

A partir d’aquí, seguint aquests interés sexual obsesiu fará el que calgui per portar-la al llit. De pobre home no té gaire aquest senyor que pensa en la noia des del minut 0 com en un objecte a poseir… Això es un comportament masclista de manual.

Que ella se’n aprofita? Evidentment! Pero ell és tan culpable com ella.

El reflex del torment psicológic m’ha agradat molt, m’ha recordat a les reflexions delirants de Rodión Románovich, de Crimen y castigo.

4/5 per mi.

[Ana · Rating 1 out of 5]

Menos mal que es breve el libro: Pensé que en el "Mecanoscrit del Segon Origen" ya dejaba claro su obsesión con las tetas de su protagonista femenina, pero en "Joc brut" no hace más que reafirmar dicha obsesión.

[MagdaMontoliu · Rating 4 out of 5]

l'he llegit amb un dia i molt bé, molt distret q era el q necessitava!!! després d la xerrada sobre pedrolo a la llibreria d la tània i d parlar molt sobre novela negra a classe era casi obligatori llegir això. no m'ha convençut dwl tot aquet genère pro no us mentiré estimats seguidors tot és perq em fan molta por assasinats i tal.

[Gemma Millán · Rating 4 out of 5]

esfumantme de la bellesa literària que hi dóna l'autor, la manera en que es coneixen els protagonistes és rara de collons, sobretot per éll. La troba excessivament atractiva: insisteix, ella repeteix que no, hi torna, la segueix... Finalment ella veu l'oportunitat en la seva devoció i decideix fer-lo responsable per obtenir la fortuna del seu tiet. M'agrada com en les seves trobades "d'enamorats" s'estimen a més no poder, ambdós posseeixen de l'altre i volen un futur junts, tot i això, es veuen moltes incongruències respecte la conducta de la Juna, però al final reben totes sentit.
llibre rapidet, recomano

[Mireia Ruiz Vigatà · Rating 4 out of 5]

El llibre tracta d'un noi que s'enamora de les cuixes i les tetes d'una noia a un bus a la Diagonal. La segueix d'aquella manera que els nois seguien a les noies abans, dient-li que és la més bella de totes i que mai deixarà d'intentar "fer-la seva". Ella li diu que no, perquè ell viu de lloguer a un baix amb humitats i que ella vol ser rica. Però que si matés al seu oncle del que ha d'heretar sí que se'l f*llaria.
La història es molt amena, estèticament bonica, encara que d'una manera antiga i masclista de sexualitzar molt a la noia.

[Ona Salvat · Rating 2 out of 5]

Aquesta novel·la és trepidant perquè no té temps de deixar de ser-ho, al ser molt breu. És un concepte atractiu que Pedrolo desenvolupa amb domini. Personalment sentir empatia per la veu narrativa m'ha costat molt tot i que és a través dels seus sentiments, pensaments i pulsions que coneixem la història... La considera una novel·leta ben feta i entretinguda, molt simple en el sentit de que hi ha un únic conflicte i la profunditat dels personatges no és molta.

[Vicenç Estruch · Rating 4 out of 5]

Molt bo, com sempre un Pedrolo increïble. Enigma fins el final. Res es el que sembla

[Emi · Rating 2 out of 5]

Not for me.

[Emmanuel · Rating 2 out of 5]

No ha estat malament, la història va ser ben narrada.

[Ariadna]

Bastant loco, no vull dir res més jajajjajaj

[Júlia · Rating 3 out of 5]

És un senyor que escriu molt bé, però al cap i a la fi, segueix sent un senyor (i dels dels anys 60!). Hi ha parts d’hipersexualització i violència que costen de llegir.

[Miquel · Rating 3 out of 5]

Com que m'agrada anar contracorrent, enlloc de fer una ressenya del Mecanoscrit del segon origen el faig d'aquest altre llibre de Pedrolo.

[Júlia · Rating 4 out of 5]

Ha estat una lectura fàcil que m’ha agradat, tot i ser una mica previsible. Es veia a venir que passaria alguna cosa (amb el títol tant del llibre com dels quatre capítols ja s’intueix) i tot i així al gir final hi ha hagut més sorpresa de la que em pensava que hi hauria.
Hi ha vocabulari i expressions de l’època, i tot plegat és una mica antiquat, però al llegir-se ràpid no m’ha desagradat.

[Carla]

Tot i que enganxa, el llibre no m'ha agradat gaire.
El personatge principal m'ha caigut fatal, i li he trobat trets molt d'abusador.

[Clara Ribas · Rating 4 out of 5]

M'ha agradat molt, és clar que s'ha de llegir amb la visió de fa molts anys ja que és representa la femme fatale que enganya el pobre home enamorat, però m'ha agradat molt com descriu les situacions i que no pots deixar de llegir-lo fins acabar-lo.

[Andreu · Rating 3 out of 5]

⭐️ Lectura àgil

⭐️ Montanya russa d’emocions

⭐️ Evolució psicològica del protagonista

[Maria Macià · Rating 3 out of 5]

Joc brut va ser publicada per primer cop l'any 1965 per La Cua de Palla. Aquesta mítica col·lecció de novel·la negra va ser fundada pel mateix Manuel de Pedrolo amb l'objectiu que els lectors catalans tinguessin accés a obres de literatura de gènere (en concret, de novel·la policíaca) en la seva llengua. Sense ser (ni pretendre-ho) una novel·la magistral, resulta efectiva pensant en aquesta literatura de consum. Es tracta d'un relat breu, condensat, ben travat, amb ritme, capaç de mantenir la intriga fins al final i articulat a partir de tòpics tan populars i eficaços com el de la femme fatale o el del crim perfecte.

Una de les innovacions més interessants que introdueix l'autor és el fet que la narració i la posterior investigació, paral·lela a la policial, vagin a càrrec del mateix assassí. Això ens permet conèixer de primera mà la percepció dels esdeveniments que té el protagonista, totalment distorsionada per la capacitat de manipulació de la Juna i per l'atracció sexual malaltissa que sent envers ella. Un altre aspecte positiu de Joc brut, pensant en el moment en què es va publicar, és l'ambientació: té valor que, en ple franquisme, un lector català pogués llegir una novel·la que no només estigués escrita en la seva llengua, sinó que la trama transcorregués en llocs que li resultaven familiars i que li era possible d'identificar fàcilment, com ara carrers i places de Barcelona.

Poca cosa més: una novel·la entretinguda que considero recomanable com a lectura obligatòria per als instituts.

[Paula · Rating 3 out of 5]

Nose si ja el havia llegit i no l'havia acabat... pero em sonava molt. Un llibre curtet i molt fàcil de llegir, a vegades se m'han fet pesades les decripcions. Un home dispost a fer qualsevol cosa per la Juna, una femme-fatal en tota regla.

[Nyiguinyogui · Rating 3 out of 5]

Novel·la curta d'en Pedrolo que tracta de la perdició d'un home per culpa d'una obsessió anomenada Juna. Els dos personatges principals són en Xavier i la Juna. En Xavier és un noi fill d'un republicà mort en la guerra civil, sense gaires diners i amb una vida força grisa mentre que la Juna és una noia molt guapa i formosa envoltada d'un aire de misteri. Ja des de bon principi l'autor ens indica que els fets i les accions no són el que semblen; el mateix nom de l'obra sembla confirmar aquesta sensació: joc brut.

[Carles · Rating 2 out of 5]

L’he trobada més dinàmica que l’anterior novel·la negra de Manuel de Pedrolo llegida, “L’inspector fa tard”.

De moment, la meva preferida segueix sent “Mossegar-se la cua.”.

“Entre ell i la torre, un arbre filtrava més obscuritat que claror.”

[Chryssula Kokossulis · Rating 5 out of 5]

genial.

[Sarineeta · Rating 3 out of 5]

Ho he llegit per la classe de catala, el llibre no está malament. És molt rapid de llegir, perque es molt curtet.

[Sara Gourri · Rating 3 out of 5]

Pues para ser una lectura obligatoria me ha gustado bastante, sobretodo el plot twist final.

[Paula · Rating 4 out of 5]

I read this for school and was way better than I expected it to be, to be honest one of the best Catalan books I’ve read so far

[Gina · Rating 4 out of 5]

Una novela per passar el temps, sense cap tipus de missatge profund, crec jo, però amb una historia imaginativa i bona.
El recomano per l'estiu llegir-lo a la platjeta.

[Eva · Rating 5 out of 5]

Breu novel•la policíaca que forma part dels clàssics de la literatura catalana i que pot comparar-se amb altres obres similars d'alt nivell. Manté la tensió fins al final.

[amèlia · Rating 2 out of 5]

2 ⭐️

lectura obligatòria