What do you think?
Rate this book
Trajecte final
No se us ha acudit mai que, en determinades circumstàncies, una mare podria ésser més jove que el seu fill?
Ho sabíeu que, en algun lloc de la terra, hi ha un curiós arxiu que, ben interpretat, demostra que ens repetim?
Teníeu notícia de la presència entre nosaltres del darrer representant d'una raça dotada de plasticitat molecular?
Us podeu imaginar quins problemes crearia, en una terra superpoblada i amb unes lleis ferotges de control de la natalitat, l'existència de persones amb capacitat de rejovenir-se?
No heu sospitat mai que el vostre veí podia ésser el fill d'algú procedent d'un món paral·lel?
Us ho creuríeu si us deien que aquella noia que tant us agrada no pertany a la humanitat?
Llegiu Trajecte final, set històries de narració especulativa, i no us queixeu, després, si el volum us sembla massa curt. Torneu a començar; segur que, si heu llegit de pressa, us heu deixat alguna cosa.
Ho sabíeu que, en algun lloc de la terra, hi ha un curiós arxiu que, ben interpretat, demostra que ens repetim?
Teníeu notícia de la presència entre nosaltres del darrer representant d'una raça dotada de plasticitat molecular?
Us podeu imaginar quins problemes crearia, en una terra superpoblada i amb unes lleis ferotges de control de la natalitat, l'existència de persones amb capacitat de rejovenir-se?
No heu sospitat mai que el vostre veí podia ésser el fill d'algú procedent d'un món paral·lel?
Us ho creuríeu si us deien que aquella noia que tant us agrada no pertany a la humanitat?
Llegiu Trajecte final, set històries de narració especulativa, i no us queixeu, després, si el volum us sembla massa curt. Torneu a començar; segur que, si heu llegit de pressa, us heu deixat alguna cosa.
155 pages, Paperback
First published January 1, 1974
10 people are currently reading
205 people want to read
About the author
Manuel de Pedrolo
243 books102 followersManuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut
També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final
Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister
I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut
També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final
Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister
I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 40 reviews
September 26, 2018
Havia llegit solts la majoria dels relats que configuren aquesta antologia, però la impressió que causa el conjunt és immillorable. A destacar, a més, una joia que (imperdonablement, ho sé), no coneixia: el darrer relat del recull, "El regressiu". Partint de la idea del conte de Fitzgerald, Pedrolo basteix un relat irònic primer i tremendament angoixant i emotiu al final.
October 30, 2024
Обичам го този човек.
Любимият ми разказ от седемте е може би последният, „Регресивният“. Но и „Урн“ ми е особено по вкуса. „Ами ако времето е място?“ :))
Аделаис, смелата и щедра дъщеря на Педроло (на снимката по-долу на 11 години, с татко си), ми показа замъка, в който е роден; малкия музей, който е направила за него; семейната им къща в Тарега с люлеещото се дървено конче от едно време. Видяхме се през ноември 2023-та, за да поговорим за епилога на тази книга.
На Люба казах: „Ох, колко си припадам по тези старовремски букви с жлебчето през средата, сещаш ли се...“. И ей на̀. Радост.
Любимият ми разказ от седемте е може би последният, „Регресивният“. Но и „Урн“ ми е особено по вкуса. „Ами ако времето е място?“ :))
Аделаис, смелата и щедра дъщеря на Педроло (на снимката по-долу на 11 години, с татко си), ми показа замъка, в който е роден; малкия музей, който е направила за него; семейната им къща в Тарега с люлеещото се дървено конче от едно време. Видяхме се през ноември 2023-та, за да поговорим за епилога на тази книга.
На Люба казах: „Ох, колко си припадам по тези старовремски букви с жлебчето през средата, сещаш ли се...“. И ей на̀. Радост.
December 7, 2021
Doncs m'ha agradat més del que esperava. Trajecte final és un recull de relats de ciència-ficció publicats als anys setanta que tracta molts dels temes afins al gènere: paradoxes temporals, mons paral·lels, civilitzacions extraterrestres o vides artificials. Certament, Pedrolo no innova i els relats tenen un aire clàssic però amb una execució molt notable. En general m'han agradat tots els relats, però destaco els dos primers per tenir un pols narratiu que atrapa l'atenció del lector fins al final.
En resum, Trajecte final em sembla una bona demostració que als anys setanta en aquest país es podia escriure ciència-ficció molt interessant tractant temes especulatius potents i al nivell del que es feia internacionalment.
En resum, Trajecte final em sembla una bona demostració que als anys setanta en aquest país es podia escriure ciència-ficció molt interessant tractant temes especulatius potents i al nivell del que es feia internacionalment.
April 15, 2018
Set relats de gènere que no deixen indiferent. Destacar que tots posseeixen una aureola futurista que els equipara a qualsevol dels relats que es puguin considerar clàssics de la ciència-ficció sense que quedin per sota d’aquests. Ni en qualitat ni en imaginació.
En els primers quatre relats (que son més curts), Pedrolo ens parla de corporacions que fan possible que sempre visquin les mateixes persones, que els que no es senten còmodes en aquesta societat viatgin al passat i que proporcionen robots que son joguines sexuals perfectes (fins que comencen a fer-se certes preguntes), també trobarem humans vinguts de mons veïns que s’instal·len entre nosaltres. Tots els contes podrien funcionar, perfectament, com un capítol de “Black Mirror”.
En els tres restants, relats més extensos que per tant tenen més espai per ser desenvolupats, trobem alienígenes que només cerquen perpetuar-se abans d’extingir-se, la història (trista) d’una noia que viatja des del futur amb conseqüències desastroses i un home que ha de fer-se fonedís quan comença a rejovenir. Un procés que no podrà aturar i que el farà viure una nova vida, marginal però plena d’experiències.
“Trajecte Final” és ficció especulativa amb l’estil propi i accentuat de Pedrolo que fa que aquests relats siguin únics i singulars.
Ja tardes en llegir-lo.
March 8, 2018
“De seguida que va adonar-se que començava a rejovenir, es va comprar un bastó”.
No. Podría alegar mil excusas: que la lectura ha llegado demasiado tarde, que uno ya es perro viejo, que las más ocurrentes ideas de Pedrolo –ya sean originales o tomadas prestadas− han sido retomadas o tomadas prestadas por muchos otros –antes y después, con mayor o peor fortuna. Pero esa no es la cuestión. No he encontrado una chispa de vida, una pizca de humor, ni un tanto de emoción, en ninguno de los relatos. Son gélidos. Y los finales tienden al mal rollo. Al mal rollo gratuito. A un mal rollo absurdo, a mi entender, porque difícilmente logra el autor que sus personajes me importen lo más mínimo. Asumo que es el efecto deseado, pero la forma de llevar a cabo las historias –sin una sola frase o giro que pueda considerarse un hallazgo, más allá del punto de partida, que puede ser muy bueno− resulta más aburrida que desoladora.
Decir que es de lo mejor de la ciencia ficción en catalán nos deja en muy mal lugar.
No. Podría alegar mil excusas: que la lectura ha llegado demasiado tarde, que uno ya es perro viejo, que las más ocurrentes ideas de Pedrolo –ya sean originales o tomadas prestadas− han sido retomadas o tomadas prestadas por muchos otros –antes y después, con mayor o peor fortuna. Pero esa no es la cuestión. No he encontrado una chispa de vida, una pizca de humor, ni un tanto de emoción, en ninguno de los relatos. Son gélidos. Y los finales tienden al mal rollo. Al mal rollo gratuito. A un mal rollo absurdo, a mi entender, porque difícilmente logra el autor que sus personajes me importen lo más mínimo. Asumo que es el efecto deseado, pero la forma de llevar a cabo las historias –sin una sola frase o giro que pueda considerarse un hallazgo, más allá del punto de partida, que puede ser muy bueno− resulta más aburrida que desoladora.
Decir que es de lo mejor de la ciencia ficción en catalán nos deja en muy mal lugar.
June 18, 2017
Se podría definir a Manuel de Pedrolo como un currante de la escritura: sin florituras pero con un léxico rico y preciso, un narrador con cariño a las historias pero con un bagaje que le permitía innovar sin artificios ni alharacas. Amante de los géneros populares que los dignificaba sin necesidad de discursos, simplemente con el oficio y con las ideas claras.
Vistos en retrospectiva, algunos (ojo, solo algunos) de los cuentos tienen una ambientación que, hoy, se antoja trasnochada; pero el contenido, la temática, sigue siendo o fresca o, lo que es más importante, trascendental, universal. Me ha dejado tiritando la crítica implícita a los totalitarismos de "Urn, de Djlnl" y de "El regressiu".
Y la voz. Cualquier lectura de un Pedrolo es volver a oír esa voz tan propia. Una delicia.
Vistos en retrospectiva, algunos (ojo, solo algunos) de los cuentos tienen una ambientación que, hoy, se antoja trasnochada; pero el contenido, la temática, sigue siendo o fresca o, lo que es más importante, trascendental, universal. Me ha dejado tiritando la crítica implícita a los totalitarismos de "Urn, de Djlnl" y de "El regressiu".
Y la voz. Cualquier lectura de un Pedrolo es volver a oír esa voz tan propia. Una delicia.
November 27, 2013
La sinopsis tenía toda la razón del mundo: "i no es queixeu, després, si el volum us sembla massa curt."
October 25, 2025
T'adoro Manuel de Pedrolo
February 9, 2023
Repàs pels set relats que conformen aquesta antologia:
El cens total, 3*
Una grisa i estranya organització secreta recull informació de tots els habitants del món.
Un món distant i veí, 4*
L’Alida es contractada com a traductora de textos científics per part d’un callat i misteriòs Pietro Rambla, qui amaga un estrany secret. Al misteri de la història se li suma el gir final.
Servei oficial, 4*
Estranyament, en la vivenda d'enfront la tieta, hi entren més visites de les que surten... On van a parar totes aquestes persones?
Cadàvers, 3,5*
En Mathieu és un lladre de pisos, que una nit s'emporta un bon ensurt al fer una macabra troballa a la vivenda que està assaltant.
Urn, de Djlnl, 4,5*
La Mari i el Laris vieuen al camp. Un dia arriba a casa seua un jove d’aspecte estrany que busca treball per a uns dies. Una història de xenofòbia cap a qui ha perdut la llar i es veu forçat a viatjar lluny per trobar-ne una de nova.
La noia que venia del futur, 3,5*
Una noia apareix de repent, despullada, a casa d’en Joni, afirmant una cosa increïble: que ve del futur. Un relat estrany, on les paradoxes del viatge en el temps contribueixen a una tràgica història d’amor.
El regressiu, 4,5*
En les ciutats súperpoblades del futur, una estranya enfermetat fa que algunes persones velles presenten una regressió cap a la joventut, vivint una segona vida, marxa enrere. De nou, un relat estrany, dur, amb final tràgic, i amb elements de denuncia social.
En conjunt, un grapat de relats molt originals, amb trets comuns com l'omnipresència i control de l'estat, certa denúncia social i la presa de partit que fa l’autor per aquell personatge que encarna el diferent, el marginal. Tot això amb un estil i una atmosfera de novela negra, "noir", que Pedrolo dominava especialment. Totes les històries tenen un gir o efecte final que busca tant sorprendre com colpir al lector. Una lectura molt recomanable.
"El ciutadà que vol desaparèixer, és insociable. Ell no ho sap, potser; es creu que únicament vol canviar de condició de família, d'amistats... En un mot: de vida. I no és això; sempre, arreu, serà un descontent, un insatisfet. I el món actual no és un indret per gent insatisfeta".
El cens total, 3*
Una grisa i estranya organització secreta recull informació de tots els habitants del món.
Un món distant i veí, 4*
L’Alida es contractada com a traductora de textos científics per part d’un callat i misteriòs Pietro Rambla, qui amaga un estrany secret. Al misteri de la història se li suma el gir final.
Servei oficial, 4*
Estranyament, en la vivenda d'enfront la tieta, hi entren més visites de les que surten... On van a parar totes aquestes persones?
Cadàvers, 3,5*
En Mathieu és un lladre de pisos, que una nit s'emporta un bon ensurt al fer una macabra troballa a la vivenda que està assaltant.
Urn, de Djlnl, 4,5*
La Mari i el Laris vieuen al camp. Un dia arriba a casa seua un jove d’aspecte estrany que busca treball per a uns dies. Una història de xenofòbia cap a qui ha perdut la llar i es veu forçat a viatjar lluny per trobar-ne una de nova.
La noia que venia del futur, 3,5*
Una noia apareix de repent, despullada, a casa d’en Joni, afirmant una cosa increïble: que ve del futur. Un relat estrany, on les paradoxes del viatge en el temps contribueixen a una tràgica història d’amor.
El regressiu, 4,5*
En les ciutats súperpoblades del futur, una estranya enfermetat fa que algunes persones velles presenten una regressió cap a la joventut, vivint una segona vida, marxa enrere. De nou, un relat estrany, dur, amb final tràgic, i amb elements de denuncia social.
En conjunt, un grapat de relats molt originals, amb trets comuns com l'omnipresència i control de l'estat, certa denúncia social i la presa de partit que fa l’autor per aquell personatge que encarna el diferent, el marginal. Tot això amb un estil i una atmosfera de novela negra, "noir", que Pedrolo dominava especialment. Totes les històries tenen un gir o efecte final que busca tant sorprendre com colpir al lector. Una lectura molt recomanable.
"El ciutadà que vol desaparèixer, és insociable. Ell no ho sap, potser; es creu que únicament vol canviar de condició de família, d'amistats... En un mot: de vida. I no és això; sempre, arreu, serà un descontent, un insatisfet. I el món actual no és un indret per gent insatisfeta".
November 14, 2019
Follar amb prostitutes robòtiques, pegar a dones quan es passen d'emocionals, relació amb prostitutes, sexe, dona nueta en ta casa i té un fill amb ella...
De Pedrolo, a banda de la seva obsessió amb l'altre gènere, intenta crear relacions intrigants entre persones (o fruït de situacions intrigants o de tensió) ben portades, encara que totes pareixen ser com un calc (més o menys), fixant-se, sobretot, en la psyque i el rumiament dels pensaments.
Personalment, la més estable de totes siga l'historia de l'Urn, que, a més a més, és la que més explota la ciencia-ficció amb detalls molt interessants, desaparicions, un extraterrestre, i, la d'El Regressiu, posta en escena més ambiciosa i la millor idea de totes: ¿i si la gent quan es fera vella, tornara a fer-se jove progressivament? Per al que respecta a La noia que venia del futur té el final més brutal en tots els sentits. La resta estàn simplement bé però tampoc em van cridar l'atenció.
A faltat originalitat i varietat en el cos i no deixar el millor per al final. És preferible llegir (o rellegir) Mecanoscrit del segon origen.
De Pedrolo, a banda de la seva obsessió amb l'altre gènere, intenta crear relacions intrigants entre persones (o fruït de situacions intrigants o de tensió) ben portades, encara que totes pareixen ser com un calc (més o menys), fixant-se, sobretot, en la psyque i el rumiament dels pensaments.
Personalment, la més estable de totes siga l'historia de l'Urn, que, a més a més, és la que més explota la ciencia-ficció amb detalls molt interessants, desaparicions, un extraterrestre, i, la d'El Regressiu, posta en escena més ambiciosa i la millor idea de totes: ¿i si la gent quan es fera vella, tornara a fer-se jove progressivament? Per al que respecta a La noia que venia del futur té el final més brutal en tots els sentits. La resta estàn simplement bé però tampoc em van cridar l'atenció.
A faltat originalitat i varietat en el cos i no deixar el millor per al final. És preferible llegir (o rellegir) Mecanoscrit del segon origen.
July 1, 2025
Recull de set històries. Tres contes i quatre relats curts.
Dos en primera persona, la resta en tercera.
La narració que més m’ha agradat ha estat “Urn, de Djlnl” en la que es busca un individu misteriós que sembla tenir la facultat d'adoptar l’aparença de qualsevol altra persona.
Dos en primera persona, la resta en tercera.
La narració que més m’ha agradat ha estat “Urn, de Djlnl” en la que es busca un individu misteriós que sembla tenir la facultat d'adoptar l’aparença de qualsevol altra persona.
April 28, 2015
El llibre del qual voldria fer una pel·lícula.
July 5, 2016
Me lo hicieron leer en la ESO y tengo bastante buen recuerdo de él. Quizá cuando pase un tiempo lo relea^^
August 28, 2021
Un llibre de relats curts que s'ha fet curt, molt curt. El regressiu, la millor història amb final de plorar com una font.
October 6, 2025
Tot i que no ho sembli, m'ha agradat bastant llegir aquest llibre.
És un recull de contes i relats curts de ciència ficció. Els primers 4 relats són insatisfactoris. Son molt curts i en res ja els havia acabat. No donava temps a crear una expectativa.
En canvi, el 5e i 7e conte m'han enganxat molt.
El conte Urn (5e) tracta d'extraterrestres que poden canviar d'aspecte.
El conte Regressió (7e) tracta sobre què passaria si un cop arribats a la vellesa, ens tornéssim a rejovenir.
La raó de les 2 estrelles es per la manera que té el Manuel de Pedrolo de representar a les dones. La majoria de protagonistes són homes, i en molts d'aquests contes les dones que apareixen són putes. Aixi de clar. Quan no són putes, decideixen deixar la seva vida per un home.
En definitiva, no me'n penedeixo d'haver-lo llegit, però em prenc com a lliçó que el Manuel de Pedrolo no m'agrada.
És un recull de contes i relats curts de ciència ficció. Els primers 4 relats són insatisfactoris. Son molt curts i en res ja els havia acabat. No donava temps a crear una expectativa.
En canvi, el 5e i 7e conte m'han enganxat molt.
El conte Urn (5e) tracta d'extraterrestres que poden canviar d'aspecte.
El conte Regressió (7e) tracta sobre què passaria si un cop arribats a la vellesa, ens tornéssim a rejovenir.
La raó de les 2 estrelles es per la manera que té el Manuel de Pedrolo de representar a les dones. La majoria de protagonistes són homes, i en molts d'aquests contes les dones que apareixen són putes. Aixi de clar. Quan no són putes, decideixen deixar la seva vida per un home.
En definitiva, no me'n penedeixo d'haver-lo llegit, però em prenc com a lliçó que el Manuel de Pedrolo no m'agrada.
February 13, 2025
ni lo he acabado porque ya con los tres primeros relatos veo que ha envejecido fatal ... pedrolo viejo verde
March 29, 2024
Llibre compost de set relats de ciència ficció de Manuel de Pedrolo. Publicat l’any 1975, és un dels llibres de ‘gènere’ més aconseguits de l’autor.
December 7, 2019
Entretingut, però no és dels que més m'agraden de l'autor
October 22, 2025
Научната фантастика е моя слабост от мнооого отдавна, когато си купувах книгите от поредица Библиотека Галактика. Сборникът „Последен ход“ ми напомни точно тези времена, когато фантазиите на писателите не клоняха толкова към магии и дракони, а повече към невиждани технологии и немислими обрати.
Седемте разказа на Мануел де Педроло, всъщност писани през 1975 година, ме настроиха носталгично и ме върнаха години назад, когато научната фантастика се пишеше по различен начин от днешния. Автора майсторски гради истории, които провокират мисълта, но и едновременно с това са забавни и интелектуално стимулиращи.
Прочетете задължително и епилога - разговор на Нева Мичева с дъщерята на писателя Аделаис де Педроло. От там ще добиете по-плътна представа за Мануел де Педроло и какъв човек е бил - писал е единствено на каталонски, въпреки затрудненията, който му създава това по време на франкизма, оставя над 20 хил. страници творчество и цяла колекция от упражнявани професии.
Седемте разказа на Мануел де Педроло, всъщност писани през 1975 година, ме настроиха носталгично и ме върнаха години назад, когато научната фантастика се пишеше по различен начин от днешния. Автора майсторски гради истории, които провокират мисълта, но и едновременно с това са забавни и интелектуално стимулиращи.
Прочетете задължително и епилога - разговор на Нева Мичева с дъщерята на писателя Аделаис де Педроло. От там ще добиете по-плътна представа за Мануел де Педроло и какъв човек е бил - писал е единствено на каталонски, въпреки затрудненията, който му създава това по време на франкизма, оставя над 20 хил. страници творчество и цяла колекция от упражнявани професии.
February 10, 2016
Obra maestra. No se puede añadir nada más.
January 10, 2018
Una petita obra mestra, cadascun dels relats. Els dos últims, "La dona que venia del futur" i "El regressiu", que són el millor que he llegit fins ara de ciencia-ficció en català.
October 5, 2020
Impressionat pels contes de ciència ficció escrits per Pedrolo el 1975! Especialment amb "El regressiu".
Read
June 7, 2021Llegit el conte 'El regressiu'
September 13, 2022
El libro que me introdujo en la ciencia ficción. Fue lectura obligatoria en mi instituto, y lo agradezco mucho.
October 22, 2023
Los libros de clase son lo peor 😩.
Sinceramente no he entendido ni la mitad de las historias.
Sinceramente no he entendido ni la mitad de las historias.
November 4, 2024
No sé si m’acaba d’agradar l’estil de l’autor. Crec que no. És un tema de gustos, és clar. La ciència ficció d’aquests relats és potser massa suau, o té tocs una mica fantasiosos, per com estan narrats, amb personatges de noms inventats (o això sembla) que em treuen de la lectura. Per una altra banda, hi ha patrons que es repeteixen massa entre els diferents relats. Per exemple, l’obsessió del protagonista per un altre personatge, o la cerca de respostes infiltrant-se i fent-se passar per algú altre. El sexe i la procreació són també temes recurrents. En definitiva, els contes d’aquest llibre son pura ficció especulativa en un contexte de ciència ficció però amb un estil narratiu fantasiós. No crec que llegeixi res més de l’autor en un bon temps.
A continuació, com sempre, les meves anotacions per cada relat, tot ple de spoilers.
A continuació, com sempre, les meves anotacions per cada relat, tot ple de spoilers.
July 26, 2025
Колкото пъти съм посегнала към книга, преведена от Нева Мичева, толкова пъти съм научила нещо ново за писателския занаят, освен че съм изпитвала и огромно удоволствие като читател. И със сборника на Педроло се получи така.
Любимите ми разкази са "Регресивният", "Момичето, което дойде от бъдещето" и "Урн от Джнл". Но всички останали също са хубави. :) Във всички има неочакван обрат и не е ясно кое се случва за добро, кое за лошо. Всичките разкази изглеждат простички, безхитростни, казваш си "абе аз каква фантастични разкази съм чел...", обаче после не спираш да си мислиш за ситуациите и героите на Педроло. В тях извънземните и фантастичните елементи изглеждат само още един повод да се вгледаме в себе си, в човека.
Чудесно четиво, което ще се хареса не само на любителите на фантастика.
Любимите ми разкази са "Регресивният", "Момичето, което дойде от бъдещето" и "Урн от Джнл". Но всички останали също са хубави. :) Във всички има неочакван обрат и не е ясно кое се случва за добро, кое за лошо. Всичките разкази изглеждат простички, безхитростни, казваш си "абе аз каква фантастични разкази съм чел...", обаче после не спираш да си мислиш за ситуациите и героите на Педроло. В тях извънземните и фантастичните елементи изглеждат само още един повод да се вгледаме в себе си, в човека.
Чудесно четиво, което ще се хареса не само на любителите на фантастика.
December 26, 2021
La veritat és que no em va fer ni fred ni calor. Tot i que els relats són d'una qualitat literària indubtable, es feien feixucs i repetitius (em penso que n'hi havia dos de viatges temporals, i al final cansa de llegir). Ara bé, molt millor que no pas "El mecanoscrit del segon origen", això de segur!
Displaying 1 - 30 of 40 reviews