Consolacions

by Miquel Serra Sansó, Jordi Garrigós Cubells (Contributor)

«Vaig néixer el mateix dia que en Pelé. La primera foto que me feren és en blanc i negre, al cotxet i amb xupa. El meu nom de fadrí és Miquel Serra Sansó. No m’ha agradat mai gaire Miquel, volia que me diguessin David o Robin». Així comença la tercera incursió literària del cantautor manacorí, Consolacions, una espècie d’autobiografia d’avantguarda, un enfilall aparentment desordenat de pensaments que ens permet guaitar dins el món interior de l’artista i xafardejar-hi a pler. Completen el volum les lletres del seu onzè disc, titulat també Consolacions; despullades del component musical, les paraules despleguen plenament la seva dimensió poètica, la seva vocació de ser poemes de ple dret: «El foc encès, el foc res és», canta, mentre es van apagant amb un fade-out els darrers compassos del llibre.

168 pages, Paperback

Published April 9, 2025

Reviews

[Sebastià Caldentey]

Aplec de pensaments desordenats. Li vessen es factous i una excessiva sinceritat. No apte per mitòmans radicals. He passat gust però no sé com puntuar-ho.

«Alguns estereotips que cultiv de forma més o manco conscient: el de provincià orgullós pel seu retard tecnològic, el d'urbanita desplaçat que retorna al camp de forma ocasional i se'n desfà, el d'artista sensible poc sofisticat, el d'amant capriciós però comprensiu, el d'avantguardista que se cuida de dissimular un probables esnobisme...»

[Joan Moragues · Rating 2 out of 5]

Biografia moderna (potser un pèl massa moderna, per jo) on Miquel Serra exposa en un paràgraf de 130 pàgines fets, idees, ocurrències de la seva vida en un caramull de frases curtes.
M'ha agradat fins que m'he cansat.

[Daniel Recasens Salvador · Rating 4 out of 5]

Un joc literari encantador. Una manera de dir-se, d’explicar-se, a través d’una llarguíssima enumeració feta de records, ocurrències, confessions, reconeixements… que ja no voldries que s’acabés.

[Fleuma Negra · Rating 2 out of 5]

Estructura desconcertant, desordre a balquena. Com a experiment potser té gràcia: com a llibre, en fi, no m'ha fet el pes. Estrany.