L'auca del senyor Esteve

by Santiago Rusiñol

Editat per Ramon Salvo Torres, No pesquis mai amb els ormeigs d'un altre recull vint-i-set telepoemes i un conte de J. V. Foix, i dóna a conèixer, en apèndix, nou telepoemes inèdits i una prosa mai abans recollida en volum.

Genres: Classics, 20th Century

181 pages, Kindle Edition

First published January 1, 1907

About the author

Santiago Rusiñol (Barcelona, 1861 - Aranjuez, 1931) Autor dramàtic, narrador, pintor i col·leccionista.
Va iniciar la seva carrera creativa com a pintor, i amb posterioritat es va dedicar a la literatura amb més de noranta títols de tots els gèneres. En teatre, primer va fer petits monòlegs i, de seguida, obres com L'alegria que passa (1891) i El Jardí abandonat (1900), d'alt contingut simbolista. Format a París, va ser un dels precursors del modernisme a Catalunya, amb plataformes com El Cau Ferrat, a Sitges, o Els Quatre Gats, a Barcelona. Es va convertir en un dels escriptors més reeditats de la seva època. D'una de les seves novel·les més conegudes, L'auca del senyor Esteve (1907), en va fer una versió teatral, que ha esdevingut un clàssic del teatre català.

Documentació: Jordi Ferrer Frigola.
Actualització: Nausica Solà.
Fotografies: ©Ajuntament de Sitges.

Reviews

[Gina de Tera]

M’ho he passat molt bé i he rigut bastant tirant a molt. Confesso que era un llibre pendent des de fa anys (dècades!) i en els últims mesos em cridava des de la llibreria i dit i fet.

La història és més que coneguda: la vida de l’Esteve, fill de botiguer, obsessionat en la botiga i en el negoci i exponent de la típica família de la Burgesia catalana on tot és treballar, treballar, guanyar diners i aparences. La cosa es torça quan l’Esteve té un fill que trenca aquest esquema familiar, un fill més atret per l’art i la cultura que pels diners i el negoci. Tot això explicat amb una gràcia i una ironia extraordinària, i ambientat al barri de la Ribera de Barcelona a principis del XX (les descripcions de la ciutat són exquisides).

És una gran novel·la, amb moltes capes que vas descobrint a mida que avances. M’ha sorprès molt!

[Ivan Ruiz]

Aquí Rusiñol ja s'havia deixat de prendre's a si mateix seriosament i es torna irònic amb aquells postulats que havia defensat tan estrictament a "L'alegria que passa" i altres obres. Després de parodiar a la burgesia menestral de Barcelona, tan prosaica, subratlla (fins a l'avorriment) la idea que traspassa tota l'obra: que sense els diners de la burgesia no existiria l'artista i que sense l'artista la vida del burgès (i la de tothom) seria molt ensopida. Des del meu punt de vista, és entretinguda, però un xic descompensada. L'aparició del Ramonet-artista és sobtada, amb l'únic objectiu de presentar-nos la tesi clarament quan està a punt d'acabar l'obra, no fos cas que ens n'anéssim sense entendre què volia dir amb tot plegat.

[Silvia]

No m ha gustado mucho, la vda. También pq no le he prestado mucha atención, pero la verdad es q no sé ni pa q lo cogi d la biblioteca. Me creía única y diferente o algo ns q tonta.

[Pol]

Divertit, lleuger, deliciosament escrit.

[Gemma Millán]

procés conceptual una mica repetitiu al llarg de la història. es recalca molt el rol principal que prenen els comerciants de l'època com ara l'Estevet, entenc l'importància històrica pels fets que es reflexen, però no deixa de fer-se una mica pesat. descripcions molt riques en quant el llenguatge i escriptura emprades, vull fer menció a la bellesa del llenguatge col·loquial de l'època. final molt fluix, sento que en alguns tòpics de l'obra s'ha extès molt i en d'altres s'hi ha passejat per complet.

[Laia Camprubí]

Feia anys que el tenia a la llista de pendents i ara em penedeixo de no haver-lo llegit abans. Les meves novel·les preferides són les que em permeten entendre una societat i un moment històric a través d'una història, i aquesta ho fa de meravella. I que tendres els esteves i els ramons, ja formen part de la meva família literària.

[Joaquim Alvarado]

Exercici de lectura d'un dels clàssics de la literatura catalana. Lectura molt interessant pel context històric, en una Barcelona en transformació i on topen les visions burgesa i artística del món. Retrat sarcàstic del botiguer català ben aconseguit, particularment les seves topades amb un món canviant al qual no es pot acostumar ni adaptar-s'hi. Interessant també l'edició en català pre-fabrià, ple de castellanismes, el català que, en certa manera, es parla encara avui en dia.

[Judit Pitarch]

Era un clàssic de la literatura catalana que tenia pendent, el vaig trobar a un Re-read i va ser el senyal hahaha. Tenia interés per Santiago Rusiñol.

És un teatre modernista (ve d’una novel·la original del 1907 que va adaptar el 1917). Sent honesta, m’ha costat esforç per curt que siga i a vegades m’ha avorrit, però això me ve implícit en els clàssics, m’he d’esforçar.

Això no lleve que veritablement m’ha agradat. Tracta la relació de la burgesia barcelonina del segle XIX amb l’art. De com Ramonet trenca amb la tradició del negoci familiar. M’ha enganxat com estava escrit i puc entendre que fora un hit per a l’època hahaha.

📝Ah, i cal llegir més teatre

[Natalia]

molt xulo jo tampoc sóc terra

[NeoGaymplays]

No tenia ni idea de què anava el llibre, només que és una de les obres teatrals destacades de l'època, i molt de l'època lo que ha sigut! M'he sentit massa mallorquí per entendre les referències culturals i geogràfiques i massa poc cristià per les religioses. Tot i així, el sutil humor de cada interacció m'ha entretingut al llarg d'uns actes que, fora d'això, s'han mantingut força mundans. I és que, com a lectors del segle XXI, una història intergeneracional sobre mantenir el llegat familiar i els drames del fill que vol trencar el cicle, ja n'hem sentides abans. He d'admetre, però, que les relacions tenses entre pares i fills són el meu punt dèbil, sobretot quan acaben amb qualque tipus de perdó o redempció. I bé, què puc dir? A mí les escenes finals, que han sigut exactament així, m'han emocionat molt. Rip senyor Esteve bro.

Tot això per dir que me n'alegr d'haver llegit l'obra i no trigaré massa en veure-la en la seva versió teatral. Salutacions.

[Gemma Masramon]

Clàssic de la literatura catalana que val la pena llegir. Rusiñol retrata el dia a dia d’una família burgesa i la Barcelona de l’època, amb un toc d’ironia i sàtira que fa riure i enganxa el lector.

[Cinuco]

Gran obra teatral, la verdad es que me ha sorprendido mucho y para bien. Me extraña que no la hubiera leído, pero es que ni tan siquiera la conocía, no se, la verdad es que es uno de esos libros que en teoría has de conocer desde el bachillerato, pero no, no lo conocía. Por eso quizás me ha gustado tanto.
Sí, es un tema universal, sí, se habrá contado la misma historia cientos de veces, pero Rosiñol la cuenta de forma muy pragmática, sin vueltas, directo al contrapunto de las dos personalidades o las dos formas de entender la vida.
Me gustará verla representada en el teatro.

[krelmet]

Era l'home neutre, el senyor Esteve, el símbol de la classe neutra, la Classe. Conservador per intints, per educació i per fets, era l'home d'ordre en tot i per tot: ordre en el riure, ordre en el menjar, ordre en estimar els fills i la dona, ordre en el viure, en el morir, i fins ordre en l'altra vida. Era l'home del ben entès: ben entesa la llibertat, la família, la guerra, la pau, i fins i tot lo que no entenia ho volia ben entès; era l'home de la mida: goig amb mida, plors amb mida, amistat amb mida, fe amb mida, caritat amb mida, tot amb mida i amb mitja cana; amb la maleïda mitja cana que ha dignificat l'egoisme des que l'egoisme pren mides.

[Rosa]

I love this great book. He show us the big character of a middle class catalan family.

[Hèctor]

si em pregunten quin és el meu escrit preferit de qualsevol gènere contestaria aquest. puc passar-me hores parlant d'aquest llibre, i ho he fet.
vinc de familia botiguera i he gaudit cada descripció, semblava com si els meus pares i avis estiguessin dins d'aquesta obra. "Jo no venc, jo despatxo" i la importància del taulell com a centre i òrbita de la botiga. El meu avi va posar el taulell de la botiga a una zona sense sentit només perquè volia despatxar amb vistes a la plaça.
La botiga ho és tot per ells, i volen garantir el futur. Cal que els fills no siguin massa tontos com per no arribar als prestatges, però tampoc massa llestos perquè llavors volen arribar a les bigues.
L'escena del restaurant, aquell abans ens farà mal que deixar-ho, que a vegades em defineix.
l'obessió prepujolista per l'estalvi, qui pugui fer que faci, i qui no pugui fer que no faci, faltaria més. i cal arraconar, que qui malgasta és perquè no arracona.
Quan el pare i la mare van a la muntanya a desconnectar i el seu tema de conversa segueix sent el vetes i fils, perquè no poden deixar-ho, la seva sang és botiguera i el seu gest aixecar la persiana.
en Ramonet es revela contra tot això, vol ser artista. Es discuteixen i es deixen de parlar, allò de trencar amb el pare. finalment, el pare mor. i la mare diu aquella frase lapidària que ressona a cadascun dels Ramonets del món: fill, que ara seràs escultor, però perquè és ell qui paga el marbre.

[Olga Sala]

L'auca del senyor Esteve és una obra teatral emblemàtica del modernisme català que narra la història d'una família de botiguers barcelonins, centrant-se en la figura del senyor Esteve, representant de la burgesia tradicional. La trama explora el conflicte generacional entre el pragmatisme comercial del pare i les aspiracions artístiques del fill, Ramonet, qui rebutja seguir la tradició familiar. A través d'un estil irònic i alhora afectuós, Santiago Rusiñol critica les tensions entre els valors burgesos i l'art, tot retratant amb tendresa l'evolució de la societat catalana de principis del segle XX.

>> Lectura amena, àgil, propera, lògicament. Tots tenim Esteves a prop, i a vegades, fins i tot nosaltres mateixos tenim el perill de caure en la seva miopia.

[Laia López]

Està molt bé, però me'l van vendre com un llibre que parlava de la lluita entre el negoci i l'art, la família i la vocació, i es parla durant dos minuts als últims capítols i no es dóna cap resultat a la discussió que l'Esteve mor. Rusiñol és el meu autor preferit i amb aquest llibre es confirma el meu amor per ell, però no crec realment que la baralla amb el fill pel que es vol dedicar sigui el gran missatge, sinó simplement un d'ells. La metàfora de la vida de l'Esteve amb el negoci de La Puntual i com la botiga evoluciona mentre l'Esteve creix i mor amb ell és per mi una de les coses que fa que aquesta sigui una de les millors obres mai escrites. Mereix ser realment un llibre amb tanta fama a la literatura catalana.

[Martí Pons]

Obra brillant que narra la vida de la petita burgesia catalana a finals del segle XIX principis del XX. Comença de manera còmica, amb frases que m'han fet riure de veritat. Evoluciona presentant la contraposició dels botiguers que la seva única passió és la botiga amb la dels artistes que veuen la vida plena d'art i bellesa. Finalitza amb escenes molt teatrals pròpies d'una tragèdia.
L'evolució de la història, que no dels personatges, reflecteix la Catalunya d'aquell moment i la vida de la classe neutre d'una manera magistral, deixant espai a la comèdia i la tragèdia.

[Nelet]

El vaig llegir per primera vegada a l'institut i una segona vegada a la carrera. Aquesta tercera lectura encara m'ha fet gaudir-la més. Quines expressions que fa servir Rusiñol! Quin estil més treballat i planer alhora! I els tocs d'humor constants acaben d'arredonir una obra que és un dels nostres clàssics que més m'agraden.

[Nil Barceló]

Una lectura entretinguda on es mostra la lluita de classes entre un pare autoritari que vol que el fill continuï amb el seu negoci i un llibre lliure pensador que no vol claudicar davant les aspiracions del pare. Una novel·la entretinguda la qual és fàcil connectar-hi des de bon començament.

[ABEL]

rich kids problems

[Cesar]

Entretenido, no se me ha hecho especialmente aburrido. El personaje más interesante es Ramonet y no aparece hasta el final.

[anna]

podría ponerle 3 estrellas perfectamente pero no me da la gana porque odio a santiago rusiñol

[mireia]

3.5⭐

[Àngel]

Una història molt catalana i un caràcter molt reconeixible.
Crec que la veu narrativa i el ritme ràpid de capítols breus són els seus encerts més grans.

[eric soriano]

2.5⭐️

[Angel]

no me lo he acabado pero es que el libro es un puto coñazo

[Hajar Rahhioui]

OTRO PEDAZO DE BODRIO 😭

[Lluc]

Per fi el trauma generacional va sanar-se

[El Zurdo]

Sense paraules