Ufff... D'eixos llibres que, a priori, penses que t'ha d'agradar. Evite llegir les sinopsis, però sabia que la cosa tenia a veure una mica amb allò de poble petit, infern, etc. Que una cosa fosca i tal. Endavant, vaig dir! Però... no, no m'ha convençut en absolut. Massa personatges per a una novel·la més o menys curta. L'autor demostra, i/o vol demostrar, que escriu molt bé, sí. Es llueix. Ritme, oralitat, fins i tot no hi ha interrogants, per fer-ho tot més fluïd (de vegades, fa que hages de llegir dues vegades una frase, rotllo ah, que era una pregunta, ok!). Es llueix tant que, al meu parer, resulta pedant per moments. Tots els personatges, per cert, parlen amb molta agudesa, estil Cortázar. Però el pitjor no és això. El que no m'ha agradat és el to del narrador (primera persona del plural), que, més que narrar, sembla que està redactant una crònica periodística o alguna cosa semblant. Que una cosa és mostrar distància, buscant certa ironia, cinisme, però és que ací no vius els personatges. Hi ha algun fragment on t'hi apropes més, però el to general és d'una distància tal com si es tractara del resum d'una història. Avorrit, sense cap espurna possible. Per molt que s'anuncie el cataclisme des del principi, amb molt de foc, molta corrupció, molta maldat, molts draps bruts, etc. Fa la sensació que l'autor hauria necessitat no més pàgines, sinó una saga de llibres per poder desplegar el microcosmos de la Vila on transcorre (quasi)tot. Una sèrie, més bé. De fet, al llibre es cita "Orzak" i es fa al·lusió a "minisèries". No sé jo si Saccomanno hauria tingut prou amb una MINIsèrie... Per últim, què podem dir del personatge de Moni? No tens per on agafar-lo. En compte de transmetre erotisme, ens arriba una cosa grotesca. En línia, en realitat, amb la presumpta solemnitat narrativa que resulta sobreactuada.