Tres cuentos

by Nikolai Gogol

El olfato y la nariz en la obra de Gógol son tema recurrentes. Según Vladimir Nabokov, 'en su estadía en Roma las flores de Italia le infundían un deseo ardiente de transformarse en nariz: de carecer de cuanto fuera ojos, brazos, piernas, y no ser nada más que una nariz enorme, con agujeros del tamaño de dos buenos cubos, para poder inhalar todos los perfumes de la primavera'. Esa sensación se respira en todos sus cuentos. Convertirse en una nariz sensitiva y dejar de ser un hombre. En ningún otro escritor existe una relación tan marcada con un sentido. Las anécdotas y relaciones en su obra son múltiples, y mejor verlo cada uno.

Genres: Short Stories

160 pages, Hardcover

First published August 1, 2009

About the author

People consider that Russian writer Nikolai Vasilievich Gogol (Николай Васильевич Гоголь) founded realism in Russian literature. His works include The Overcoat (1842) and Dead Souls (1842).

Ukrainian birth, heritage, and upbringing of Gogol influenced many of his written works among the most beloved in the tradition of Russian-language literature. Most critics see Gogol as the first Russian realist. His biting satire, comic realism, and descriptions of Russian provincials and petty bureaucrats influenced later Russian masters Leo Tolstoy, Ivan Turgenev, and especially Fyodor Dostoyevsky. Gogol wittily said many later Russian maxims.

Gogol first used the techniques of surrealism and the grotesque in his works The Nose , Viy , The Overcoat , and Nevsky Prospekt . Ukrainian upbringing, culture, and folklore influenced his early works, such as Evenings on a Farm near Dikanka .
His later writing satirized political corruption in the Russian empire in Dead Souls .

Reviews

[Hojaplateada]

El capote, La Nariz y Diario de un loco, tres cuentos de Gogol muy buenos en un lindo librito

[Jaume Rufí]

Tria de 3 relats (contes llargs? narracions breus?) de Gogol. Magistrals, moderns, sembla estrany que tinguin gairebé 200 anys!. Estan a nivell de Txhèkov però amb més mala bava i una pinça que se li comença a descontrolar en direcció a Bulgakov. És ben indicatiu i inquietant què a Rússia és consideri això realisme fundacional. A banda dels pretextos; un abric i un nas robats i el diari d'un deliri, els relats fan un bon retrat i caricatura del funcionariat tsarista. Després de tastar aquests entrants, caldrà passar a algun plat principal de Gogol.

[Àlex]

Segurament el relat més famós sigui «El nas», que té un realisme màgic entrenyable i absurd, i el desconcert de la vida mateixa. Però el meu preferit ha estat «Diari d’un boig», que m’ha deixat de pasta de moniato. «L’abric» també és un relat molt ben fet sobre un funcionari gris espaorit que no surt ben parat dels sacrificis que fa per comprar-se un nou abric. Normalment s’editen amb dos contes més que també succeeixen a Sant Petersburg, he vist que hi són en una edició del 2025 titulada «Relats de Sant Perersburg».

[Pol]

Boníssims els tres relats, molt en la línia de Gógol. “L’abric”, “El nas” i “Diari d’un boig”, en una traducció molt fina d’Anna Estopà. He xalat!

[Paola]

llegit El nas i L'abric per a Lite Russa. mhan agradat molt!