A les muntanyes d’Oaxaca, la xaman María Sabina fa servir uns petits bolets al·lucinògens en els seus rituals sagrats. Els anomena las cositas, un diminutiu que no escau gens a la potència real d’aquests fongs. Als anys cinquanta, en Gordon i la Valentina Wasson, una parella aficionada a la micologia, viatgen a Mèxic sense saber que en tornaran amb un descobriment que serà la llavor de la contracultura psicodèlica i despertarà l’interès de la CIA i els laboratoris farmacèutics. Cosetes reflexiona de forma captivadora iirònica sobre l’impacte de la colonització i la globalització en les cultures tradicionals, la banalització de les creences i la transformació d’elements sagrats en simple mercaderia per al consum d’Occident.
no sé per què, vaig tenir la sensació que no m'agradaria i ha estat una grata sorpresa. la història d'una família rica que s'obsessiona amb els bolets al·lucinògens. els capítols són curts i frenètics i tens la sensació que t'han contagiat amb alguna de les substàncies psicotròpiques que s'han pres els protagonistes.
Aquest llibre és un autèntic viatge. A través de la vida de Gordon Wasson, la seva dona Valentina i Maria Sabina ens endinsarem en una història ben real que supera la ficció.
Des d'aquesta no-ficció narrada, coneixerem la història d'una parella que, arrel de les seves diferències culturals respecte els bolets, investigaran i inventaran el terme etnomicologia. Viatjaran arrreu del món per saber com les cultures es relacionen amb els bolets i quines històries, mites i llegendes sorgeixen arrel d'aquests petits éssers. La història culmina quan viatgen a Huautla a Mèxic i a través de Maria Sabina, una xaman experimentaran amb aquests bolets psicotròpics que s'acabaran extenent per tot el continent americà, símbol d'alliberament pels hippies però que destruirà la manera de viure del poble natal d'aquests fongs.
Escrit com una crònica, amb capítols molt curts, és un llibre per llegir en una o dues assentades. El surrealisme de tot plegat i com, Benît Coquil lliga el context a través d'anècdotes, personatges coneguts i un petit toc d'humor, et desperta la necessitat de conèixer més i més. I, inevitablement, obres internet constantment i veus que tot el que hi apareix és real i encara vols seguir llegint més. I per si tot plegat fos poc, la crítica al turisme de masses, a l'egoisme d'occident, a la perversió de les tradicions i el menysteniment d'aquestes hi són ben presents i són un motiu més per llegir aquest llibre. Llegiu-lo!
No me escondo, me llamó la atención por el título tan petite y en mi cabeza iba seguido del emoji ojitos brillantes. Ya leyendo de qué iba de verdad, me pareció interesante y que me serviría para resetear el cerebro después de tanto romance y fantasía.
Esta es la historia de María Sabina, la chamana y curandera de México que utiliza a sus "cositas" para sus rituales. Esas cositas son unos hongos propios de la temporada de lluvias y que tienen efectos alucinógenos. También es la historia de Gordon y Valentina Wasson, que desarrollaron cierta obsesión (si se me permite llamarlo así) por los hongos y publicaron numerosas investigaciones sobre enteógenos.
No es un libro que te va a cambiar la vida, no es un libro inspirador ni es un libro que vaya a revolucionar la industria. Es la historia que se puede encontrar en wikipedia pero contada con gracia, cierto misticismo y una voz muy peculiar.
El narrador nos cuenta la historia desde varios puntos de vista, la vida de María Sabina, los Wasson, Huautla y personalidades que pasan por allí. El narrador les habla de tú a los personajes, simplemente nos cuenta lo que ocurrió. No hay diálogos pero no se hace para nada pesado, los capítulos son tan cortos que engancha por ese "un capítulo más".
También hay pequeñas escenas de cómo los Wasson van centrando su vida en la micología con pasajes tan aparentemente normales como ver Alicia en el País de las Maravillas. O las visitas de Walt Disney a Huautla. Me resulta super curioso que acabasen autopublicando ediciones super lujosas y limitadas para los verdaderamente interesados.
Ya digo, me ha parecido interesantísimo ver este pedacito de historia. No sabía nada de esta mujer, cómo esta pequeña población se abrió a la fuerza al mundo, tampoco me interesa cómo se descubrió el LSD y otras drogas similares, pero está contado de forma tan agradable que no me ha costado nada meterme en la historia. Los viajes alucinógenos descritos son una cosa también, es curioso cuanto menos.
No soy de marcar frases, pero tiene algunas que me impactaron:
Está bien tener lecturas de este tipo de vez en cuando, aprender y conocer otros lugares siempre es necesario. Eso que me llevo. Me ha gustado bastante teniendo en cuenta su peculiaridad y al ser tan diferente a lo que suelo leer.
The history of the magic mushrooms that is told in this book is interesting, their "discovery" by the Wassons and its impact on the local Mexican society. But in general the book is slow and not very engaging.
Este libro me lo he terminado ya por puro huevo porque no hay por donde cogerlo. No culpo a los colegas que me lo regalaron porque si lees la contraportada genuinamente parece interesante (que si setas alucinógenas, la CIA, farmacéuticas movilizándose para conseguirlo...), un poco como la serie de efectos secundarios. Sin embargo, no tiene ni punto de comparación; La trama brilla por su absoluta ausencia y es sorprendente como ha conseguido sacar 250 páginas de "hombre visita a chamana y rula sus setas alucinógenas por el mundo". Por otro lado, la forma de escribir es... peculiar. No es mi favorita y tampoco la he odiado, pero es sin duda algo que no ayuda al libro. En general, no me ha parecido muy bien libro. Lo único bueno es que se acerca a la historia real de María Sabina pero ni con esas se acerca a contarte algo mínimamente atrapante. No sé si es que no soy su publico pero no podría recomendar este libro.
Es una historia muy interesante que te engancha enseguida pero sentí que en un punto simplemente se agregaban cosas porque el hilo principal de la historia ya estaba por terminar, la verdad es que tenia expectativas bajas al ser un autor extranjero el que trataba temas de la cultura indígena de México.
Costa molt d’entrar-hi, si és que ho he acabat aconseguint. No és una lectura imprescindible, però si et ve de gust una història senzilla i ràpida, sí que és una bona opció.
Pour son premier roman, Benoît Coquil nous fait découvrir une histoire de champignon, pas n'importe lequel, un champignon hallucinogène, un champignon magique venu du Mexique. Nous allons à la rencontre d'un couple de New-yorkais des années 50, les Wasson Gordon et Valentina, elle est pédiatre et lui banquier. Un couple relié par une passion commune l'ethno mycologie traduisez l'amour des champignons. Ils vont rencontrer une chamane mexicaine qui utilise ce champignon sacré au cours de ses cérémonies. Alors même s'il n'a pas trop d'allure avec sa petite taille et son chapeau marron, c'est bien pour son puissant effet psychédélique que le psilocybe est connu. Ils rencontrent donc Maria Sabina qui les appelle ses « petites choses » et les utilise lors de cérémonies chamaniques à des fins divinatoires. Ils décident d'étudier et de consommer ce champignon psychotrope et d'en rapporter aux États-Unis. Malgré leur promesse de ne rien dévoiler au monde, ils ne pourront s'empêcher de raconter leurs aventures. Une fois le secret éventé et perverti, la consommation va bon train. Dès lors comment conserver la notion du sacré ? Un ouvrage riche en expérience et passionnant puisqu'il fait état des différents « trips » et de leur perception selon qui les utilise et dans quel but. Un style engageant et vif qui nous entraîne dans la narration de cette histoire vraie. J'ai apprécié toutes les ramifications en passant par Walt Disney qui fait apparaître le pouvoir des champignons dans Alice au pays des merveilles. Une véritable révolution qui intéresse autant la CIA en vue de pouvoir mieux manipuler les gens tout autant que les laboratoires Sandoz. Une histoire qui aurait dû rester entre soi et qui finalement va essaimer à travers le monde et provoquer un certain chaos et l’accélérer la chute du monde tel que le connaissait Maria Sabina. Bonne lecture.
Les petites choses, c’est ainsi que Maria Sabina appelle les champignons qui lui permettent de communiquer avec le monde des esprits. Maria Sabina habite à Huautla, un village reculé de la Sierra sud-américaine. Sa vie est simple jusqu’au jour où les Wasson débarque et découvre les vertus du psilocybe.
J’ai aimé découvrir ce couple new-yorkais qui se prend de passion pour les champignons et qui divise le monde entre les mycophobes et les mycophiles.
J’ai aimé découvrir l’exploitation qui a été faite de ce champignon hallucinogène, et amusée de constater qu’en Suisse, les laboratoires Sandoz avait déjà mis à jour la substance contenue dans le fungie qui lui donne cette propriété.
J’ai adoré le style alerte et enlevé qui rend la découverte d’un champignon passionnante.
J’ai souri de l’auteur qui s’étonne des anciens noms tel que celui de Narcisse Patouillard, grand mycologue français (qui appellerai son enfant comme cela de nos jours ?)
J’ai souri du leitmotiv du combiné en bakélite pour parler du téléphone. De nos jours, il n’est plus que cellulaire.
J’ai découvert Timothy Leary, grand gourou des psychotropes.
Je ne me souvenais pas que dans Central Park il y a avait une Alice en bronze. Le récit évoque aussi les productions Disney ayant rapport aux substances hallucinogènes.
J’ai été triste à la fin de lire (spoiler : que les pouvoirs de Maria Sabina n’existait plus 🙂 mais n’en est-il pas de même pour chaque exploitation commerciale ?
L’image que je retiendrai :
Celle de la pluie omniprésente lors des virées champignons chez Maria Sabina. Eh oui : pas de pluie, pas de champignons….
Petites Choses (Little Things) by French author Benoît Coquil (which, as far as I can tell, has been translated into Catalan, Spanish, Italian, and German, but not into English yet 🤔) is a fun little book I would recommend to anybody looking for a fast-paced read. “Little things” (or, more affectionately, in Spanish “cositas”) is how Mazatec shaman María Sabina called the Psilocybe mushrooms she used in her ceremonies. The book tells the (improbable but true) story of her encounter with the amateur ethnomycologist Wasson couple--she a Russian émigré and pediatrician, he a J.P. Morgan VP (!)--who ended up introducing hallucinogenic mushrooms to the Western world, and triggering cultural havoc in the process. The book consists of a sequence of short chapters written in a colloquial and highly visual style: part Technicolor documentary, part silent movie, part children’s fairy tale, part psychedelic trip. Chapters devoted to the main characters are intermingled with quick appearances by a number of historical figures, from Albert Hofmann to Walt Disney, as well as portraits of shifting times throughout the 20th century in New York and elsewhere (so much so that at times it felt like reading a more compact, friendlier version of Doctorow’s Ragtime). Although the general tone is light and there are plenty of laugh-out-loud scenes, the story of the cultural clash is really a sad one, and the melancholy final chapters almost brought me to tears. Still, it’s a great way to spend a few summer afternoons in a more colorful universe.
Las "cositas" —también "angelitos" o "niños santos"— no son otra cosa que Psilocybe mexicana, un hongo alucinógeno que crece en las montañas de Oaxaca, en Méjico. En aquellas tierras, María Sabina, una chamana, tiene el don de sanar con rituales en los que esos hongos, su ingesta y sus procesos piscotrópicos constituyen el meollo de una sabiduría ancestral. Gordon Wasson, un micólogo aficionado, descubre a esta mujer y, de sus experiencias con ella, escribe un reportaje que le publica en 1957 la revista Life, con una tirada por entonces de quince millones de ejemplares. Y es a partir de ahí cuando todo cae en la desproporción y los ritos antiguos se ven prostituidos de inmediato por el dólar y por miles de hippies (asiduos del LSD) y aun algunos personajes famosos como Walt Disney, Jim Morrison, Beatles, entre otros.
· No conocía esta increíble historia. He investigado y hay infinidad de testimonios, documentación y grabaciones. María Sabina pasó de ser una viejita anónima a ser visitada de continuo en su choza por miles de peregrinos en busca, no de sanación ni espiritualidad, sino de éxtasis lúdicos e insensatos.
· Benoît Coquil, con un estilo personal, muy original y conciso, casi esquemático, narra todo ese proceso desde un punto de vista neutro y desligado de toda opinión, manteniendo siempre bien alto el interés del decurso narrativo. Una lectura, en definitiva, muy interesante
Es difícil describir esta novela y eso me parece fascinante.
El narrador es una suerte de ente que nos cuenta la vida de los Wasson (Tina, Gordon y su hija Masha) en su peregrinación a Huautla y cómo sus vidas se ven atravesadas por la devoción hacia los hongos alucinógenos.
Desde sus inicios investigando hasta un artículo en la revista «Times», participamos en una suerte de viaje psicodélico en el que participan Walt Disney, su largometraje «Fantasía», «Alicia y su país de las maravillas» y María Sabina, una santa, una chamana mexicana experta en transcender el plano de lo humano mediante ritos de ingesta de setas.
Viviremos diferentes décadas y cómo el LSD entró en la sociedad como un elemento importado para, posteriormente, transformarse en el centro de muchas vidas y polémicas sociales; hasta el punto de ser prohibido y rechazado por las políticas del siglo XX.
Un híbrido entre lo biográfico y lo ficcionado que nos lleva de la mano de distintos narradores y nos ayuda a comprender el sentido histórico de los ritos, lo tribal y la desvinculación de lo psicodélico de lo chamanico y sagrado hasta convertirse en algo aséptico y de laboratorio.
El estilo es de capítulos cortos, ligeros, a veces con tono cínico o jugando con el lector… Sin duda lo recomiendo porque no había leído cosas similares este año y me ha fascinado mucho; sin tener especial interés en las setas o en los viajes psicodélicos.
Curious, light, fresh, interesting, tender, and heartbreaking. Those would be the words that come to mind now that I have finished the book. It came to at a time when I desperately needed a book that would bring me back to lecture. This was it. I was into it very fast. Perhaps it was my eagerness, but I'm sure the author's engaging way of writing helped. I recommend it if you are looking for a quick read. It will immerse you into psychedelics without having to consume them yourself. Though you might feel curious afterwards.
Heu tastat mai els bolets màgics? Si teniu curiositat sobre el seu “descobriment” als USA i Europa entre els anys 1950-70, #Cositas és una bona introducció. #BenoitCoquil (anagramat @oblique_tonic) ens condueix a conèixer la mazateca Maria Sabina i descriu amb força precisió les visions i sensacions que produeix el consum de bolets psilocybes, així com l’apropiació i massificació derivades de la seva popularització.
M'agraden els bolets. Mirar-los, buscar-los, collir-los, menjar-me'ls. M'agrada parlar de bolets i creia que els catalans tenim una obsessió amb els bolets única (tot i que no és tan exclusiva nostra) però crec que l'autor també se'n va menjar uns quants mentre escrivia. No he aconseguit entrar, m'ha semblat un redactat estrany i m'ha fet ràbia que per uns quants "likes" de l'època (i uns cèntims) es carreguessin un poble i la seva tradició, perquè em ressona massa.
L’histoire du psilocybe, ce petit champignon hallucinogène qui a participé à la grande ascension du LSD dans le monde. Malgré une plume vive, j’ai eu beaucoup de mal à intérioriser cette aventure en dehors des épisodes autour de Maria Sabina.
molt bon llibre, curt, es una novela pero es historica, molt ben escrit i traduit. Em va costar un xic conectar al principi pero despres vaig aconseguirho i ufff quin gaudir. El desencadenament es trist pero suposo que les coses van anar aixi i punt
Idee und Thema sehr interessant, die Umsetzung konnte dann leider nicht begeistern. Sehr schwülstiger und langatmiger Schreibstil (und das bei nur 250 Seiten). Durch die sehr kurzen Kapitel (2-3 Seiten) und den fehlenden Plot kam auch nie ein richtiger Lesefluss auf.
Fantàstic, sempre m'he sentit atreta pels al•lucinògens i els estats onírics en general. És la crònica magnífica d com una cerimònia sagrada es pot corrompre i capitalitzar fins a convertir-la en una experiència d'usar i llençar.
Estrany i únic, la història dels Wasson i Maria Sabina és un recorregut sobre els bolets al·lucinògens i les tensions, una vegada més, entre qui 'descobreix' i allò que forma part d'una tradició local més que arrelada.
El libro me ha parecido muy interesante, muy bien narrado y la edición en catalán es preciosa (si hubiese leído la edición en castellano le habría dado 4 estrellas).