El 3 de juliol de 2006, el subsòl de València vivia el pitjor accident de metro de la història de l’Estat espanyol. A les vies de l’estació de Jesús, hi quedaren 43 persones mortes, 47 ferides de gravetat i les esperances trencades de centenars de famílies. A la superfície, els representants institucionals s’afanyaven a passar pàgina. La versió oficial de la fatalitat s’imposava, el blindatge governamental obstaculitzava les investigacions i una densa capa d’oblit s’escampava sobre la tragèdia. Però les víctimes sempre van mantenir la dignitat. I l’esperança. Eren i són conscients que encara queda soterrada la supervivent negada d’aquell sinistre: la veritat. 'Lluitant contra l’oblit' és el relat necessari de la llarga lluita per rescatar-la.
«Memòria desmemoriada, no. L’oblit no es marceix. En la ment, el record preval. La lluita per la lluita mateixa només a tu et pertany. Amb tot afecte i respecte per als ferits i familiars dels morts de l’accident del metro.» Així acabava la carta llegida en la primera de les concentracions que el dia 3 de cada mes se celebren a València. Anys després d’aquell escrit, els familiars continuen exigint saber què va passar a l’interior del túnel de l’estació del metro de Jesús.
El gran treball periodístic de Laura Ballester sobre aquell accident (que no va ser imprevisible ni inevitable) resulta en un llibre dur però també trencador per no caure en l'estratègia del silenci que FGV i el PP tant s'esforçaren en dur a terme.
Imprescindible recopilació per a conèixer el fets relacionats amb l'accident de metro del 3 de juliol de 2006 a València. Una anàlisi de les gestions polítiques, judicials i comunicatives de l'accident que t'encén de ràbia i indignació.
Després del Salvados sobre este cas, este llibre aconsegueix posar tota la infomació explicada en un mateix lloc. És molt important que recordem este moment en la història del nostre país i crec que és important tindre'l en ment per saber quines decisions hem de prendre políticament.
L'autora intenta mantindre un to objectiu però es nota que és impossible no frustrar-se amb la mala praxi per part de totes les autoritats, especialment per part del Govern valencià. Les declaracions d'algunes de les víctimes són aterridores. L'emoció amb què es conten les coses fa que se't trenque el cor.
És una lectura difícil tant per les emocions i la frustració que et fa sentir com per la quantitat d'informació que s'ha de processar.