Mammalia

by Elisenda Solsona

En un futuro asolado por volcanes siempre en erupción, lluvia de ceniza y tormentas de granizo cada vez más violentas, en el que una extraña alteración en el útero de las mujeres ha generado graves problemas de fertilidad a nivel global y el estado ejerce un control absoluto sobre la natalidad y sus cuerpos, una joven decide investigar sus orígenes, saber quién fue antes de ser adoptada cuando era niña. Un camino de autodescubrimiento que pronto la conducirá a un laberinto obsesivo donde el pasado y el futuro se fundirán en una paradoja llena de ecos, sueños y premoniciones a través de bosques, cuevas, pinturas ancestrales y muchas preguntas ante lo inexplicable.

Entre el thriller y la ciencia ficción, el terror y la distopía, Mammalia es, ante todo, una reflexión —pura y, por lo tanto, descarnada— sobre la maternidad y la no maternidad en un mundo ultraliberal condenado a su extinción física y espiritual.

Genres: Fiction, Science Fiction, Womens, Mystery, Dystopia, Thriller

376 pages, Hardcover

Published September 3, 2025

About the author

Elisenda Solsona Margarit (Olesa de Montserrat, 1984) és escriptora i professora de secundària. És llicenciada en Humanitats i Comunicació Audiovisual. Té el Màster en Escriptura Cinematogràfica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha cursat diversos cursos a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i a l'Obrador de la Sala Beckett.

Reviews

[Colton Walworth · Rating 5 out of 5]

Un llibre de ciència-ficció que diuen és també un thriller amb un aire de misteri i potser una mica de terror. En un futur pròxim, la infertilitat ha esdevingut un problema molt greu i ha tornat perillosa tenir fills en la manera natural. En una mena de solució autoritària, el govern ha decretat que cada dona solament pot tenir una oportunitat d'intentar la fertilització per tenir un fill i als principis dels seus anys vint ha de donar els seus òvuls si vol tenir dretes plenes. En aquest món, el món ha tornat boig i volcans s'han despertat amb cendra tot arreu amb molt fred i pedregades perilloses.

Amb aquest rerefons, Cora, una nena de vuit anys va a unes vacances a França amb el seu pare i Sara, la dona qui s’ha cuidat d’ella des que tenia tres anys.  Durant aquestes vacances, un descobriment comença a desenredar la seva realitat i desenterrar records amagats en un laberint de trencaclosques.

És un llibre ben escrit que em va atrapar i em va deixar incapaç de llegir-ho a poc a poc. Em va sorprendre molt els girs que l’autora ha construït. És un llibre que tracta sobre un tema difícil: la infertilitat i que difícil és per una qui vol més que res ser una mare i no sembla que pot. A mi em va semblar també un llibre sobre l’amor i l’obsessió, entre altres coses. Em va gaudir i patir molt llegint aquest llibre. És quan tinc les oportunitats de llegir llibres com aquest que soc molt agraït que vaig aprendre llegir català.

He tingut aquest llibre per molts mesos, des de més o menys octubre. No sé per què he trigat tant de llegir-ho, però soc molt agraït que el fet que el pròxim episodi d’idíl·liQ serà una conversa amb l’autora m’ha impulsat a llegir el llibre ara. El llibre va ser una finalista pel Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any. Ara és una finalista pel Premi Ictineu per millor novel·la de gèneres fantàstics escrita en català. Si guanyà, seria molt mereixedora del premi.

Moltes gràcies!

[Laubythesea · Rating 4 out of 5]

‘Mammalia’ me parece difícil de describir sin desvelar más de la cuenta. Caigo en la frase fácil de “es mejor entrar sin saber nada” pero es que es así.

Una novela muy sensorial que se mueve entre varios géneros como pueden ser la distopía y la novela de misterio, consiguiendo que lo mejor de ambos conviva y mantenga atrapado al lector hasta el final. Si bien tiene ecos de El cuento de la criada, Las indignas o la serie Dark, lo que plantea Elisenda Solsona es muy original. (No tengo ni idea de si ha leído o visto estas obras, pero la lectura me llevó a ellas).

Me voy a mantener fiel a mi palabra y no voy a entrar en la trama. Si os cuento que tenemos una novela a varios tiempos y un misterio los atraviesa, los une y le da sentido a todo. Todas las historias están conectadas de una forma u otra, y eso en cierto modo, es una de las claves del mundo. ¿Sabes aquello de “el aleteo de una mariposa en Brasil puede producir un tornado en Texas”? Pues eso, pero de formas que nunca esperarías.

Pasado y presente, memoria y silencios, mentiras y revelaciones, dentro y fuera. Una cueva. Abejas. Una inquietante pintura. Una mujer desaparecida. Y mucho más es este libro. Un coctel arriesgado pero que sale bien y cierra todos y cada uno de los hilos temáticos que abre (lo cual es de agradecer).

Lo peor de todo es lo cercano que se siente el presente distópico de la novela, da miedo. Una realidad con un clima cada vez más agresivo para la vida y al que todo el mundo se acostumbra y ya, una crisis de fertilidad sin precedentes, la maternidad se institucionaliza (y quien puede la compra) y supone un riesgo enorme para quien gesta…

(no) maternidad, violencia obstétrica, cuidados, identidad, memoria, familia, trauma, duelo. Todo lo tiene libro, hasta mamuts.

Super recomendada para clubs de lectura, si la autora buscaba animar a la conversación y la reflexión, ¡lo ha conseguido! Si te gustan las novelas que parecen un puzzle, ¡esta te va a encantar!

[Marta Cava]

Brutalèrrim

[Antonio Luis · Rating 4 out of 5]

Narración interesantísima en un futuro distópico sobre la maternidad y la afirmación de la identidad a través de la búsqueda de los orígenes y raíces familiares, en clave de suspense que plantea mil incógnitas y todas se van solucionando en la lectura, con base en una trama de embarazos en una clínica privada de fertilidad, y toques originales de ciencia ficción de "una cuestión física de la que no digo nada para no chafar la sorpresa" encontrados en grutas subterráneas, y aderezada con pasajes de tono muy lírico como ornamento a la narración.
He pasado unos días enganchadisimo a esta lectura, el ritmo es muy ágil y el tono me ha parecido muy realista, tal vez de ahí mi sorpresa en la solución de ciencia ficción para la cuestión principal.
Suspense con poesía y ciencia ficción.

[Miquel Codony · Rating 5 out of 5]

Mammalia és una novel·la excel·lent. Tot el que n’havia sentit no eren exageracions i, realment, es confirma com una de les veus més interessants del fantàstic autòcton i… Què carai… Del fantàstic d’on sigui i… Què carai per segona vegada… De la literatura catalana actual, amb o sense etiquetes afegides. No em sembla gens estrany que quedés finalista al premi Òmnium, com tampoc m’hauria semblat estrany que l’hagués guanyat.

Per temàtica i recursos, que no pas per versemblança científica (ni falta que li fa), és una novel·la de ciència-ficció, i recorre al gènere per fer una exploració plena de capes i de clarobscurs del paper que juga la maternitat en la psicologia, no només de les dones, sinó de la societat. No vull donar gaires detalls concrets perquè bona part del plaer de la primera lectura (i estic convençut que té prou dimensions com per suportar-ne més) rau en anar descobrint el trencaclosques i deixar-se seduir per les giragonses de la trama. És un llibre ple de símbols i motius, des de l’original extrapolació del canvi climàtic que du a terme fins als paral·lelismes entre l’exploració de les coves i la seguretat del ventre matern, però en té molts més. Amb sensacions que, als qui no estem tan lluny de ser boomers, ens recordaran les que ens va provocar Lost, i als més joves les de Dark, l’autora juga a desestabilitzar-nos amb un joc constant de canvis de punts de vista que sedueix des del principi. També em sembla molt interessant l’ús que fa de les sensacions corporals per generar empatia amb els personatges. Si té peròs, són petits i empal·lideixen al costat de les seves virtuts.

S’ha de llegir, sense més.

[Pandèmia de llibres · Rating 4 out of 5]

Senzillament addictiu. Una obra que t'enganxa no tant pel què sinó pel com.

M'encanta que estigui tant farcit de dones💜

[Anna Pardo · Rating 5 out of 5]

4'75⭐
Fantàstic!
Aquesta novel·la té tantes capes, i funciona a tants nivells, que podria estar-ne parlant hores i hores.
La ploma d'Elisenda Solsona ja em va enamorar amb Satèl·lits, però a més a més ara construeix una novel·la absorbent i captivadora, que barreja diferents gèneres a la perfecció. Magistral!

[Joan Roure · Rating 3 out of 5]

3,5⭐
Una novel·la a la qual se li podrien penjar moltes etiquetes: ciència-ficció, misteri, thriller. Inclús hi trobem pinzellades de terror. Elisenda Solsona narra la història d'una nena de vuit anys que després d'haver-se perdut amb la bicicleta i amenaçada per una tempesta, es refugia en una cova on descobrirà unes pintures que faran de detonant de molts records amagats. Solsona dosifica la informació per anar fent créixer el misteri i crear la necessitat de saber en el lector. Recurs clàssic del gènere, com també acabar els capítols en punta. Una obra on els silencis juguen un paper fonamental, també els petits detalls, i ens trobem amb salts endavant i endarrere en el temps, el qual ens demana atenció en la lectura per no perdre'ns cap detall.
Solsona utilitza un to críptic per parlar-nos de coves, volcans i molta cendra, i va tramant un laberint obrint fils i més fils que a poc a poc va unint fins a completar el trencaclosques. El tema de la maternitat i la gestació subrogada també són temes importants i explorats en l'obra.
Un gaudi de lectura i una més que bona primera novel·la.

«Vaig anar veient que en realitat no em feia falta, que no necessitava ser mare. era molt feliç amb tu. Em sentia completa. Sentia que ja havia superat i integrat el dol. I que acceptar aquesta no maternitat també era un tipus de maternitat.»

[Laia • vidaentrellibres · Rating 5 out of 5]

Mammalia ·

Elisenda Solsona passa d'escriure i publicar contes a fer-ho amb una gran novel·la que tasta de molts gèneres diferents. Una història rodona on no se li escapa cap detall i cada fet, cada gest, cada record tenen un significat i formen part d'un trencaclosques perfecte i inaudit.

Rodona, magistral i d'una puresa inigualable, la història comença quan la Cora descobreix unes pintures en una cova que li desperten un record confús i que voldrà cercar.

Una lectura amb moltes capes que no és senzilla. És a dir, l'autora interpel·la el lector/a i t'hi fa ser, és una lectura conscient que tracta molts temes cabdals. Ecofeminisme, consciència social, reproducció, maternitat o no, fertilitat, violència obstètrica, ventres de lloguer... Un relat ple d'imaginació i poder on els personatges i l'ambientació tenen un pes molt important.

Si encara no heu tingut ocasió de llegir-lo, feu-ho. L'Eli ens fa un gran regal: ens parla de temes que moltes hem patit i que, en verbalitzar, ens fa sentir menys soles.

Sens dubte, Elisenda Solsona és una de les veus amb més projecció actualment en el panorama literari català. Enhorabona, estimada, has parit una obra literària amb tots els èxits merescuts.

[Edgar Cotes Argelich · Rating 4 out of 5]

M’hi he trobat un thriller de ciència-ficció meravellosament escrit, amb una reflexió molt interessant sobre la no-maternitat i la gestació subrogada. Potser té alguns problemes de ritme a mitja novel·la, amb certs conflictes massa allargats o redundants. Però el gir final, que no he vist venir i m’ha semblat una idea especulativa amb molta potència al·legòrica, m’ha tornat a guanyar. M’ha recordat a la millor Catriona Ward.

[Mikel · Rating 5 out of 5]

Qué miedo pensar que la violencia contra los cuerpos de las mujeres todavía podría ir más allá.
Aunque por su estilo sencillo, rápido y adictivo lo pueda parecer, esto que acabo de leer no es un thriller cualquiera. Esto es un alegato en toda regla y un grito de rabia y de dolor.
Distopía, terror, ciencia ficción… no sé qué es, pero lo recomiendo.
Y qué fantasía cuando de repente todas las piezas encajan. 🐝

“Querría adentrarse y quedarse allí para siempre. Vivir dentro de una caverna oscura y protectora. Húmeda. Un vientre de mamífero rocoso. Cabañas dentro de cabañas.
Cuevas.
Y cobijo.
Lejos de su familia, del pueblo.”

[Tam · Rating 5 out of 5]

⭐️⭐️⭐️⭐️’5

Me ha tenido súper intrigada.

[Maria Maraques · Rating 5 out of 5]

El llegeixes com si estiguessis menjant pipes. És una història sobre maternitat i que deixa entreveure fins a on està disposat a arribar l'ésser humà per satisfer els seus desitjos individuals. N'Elisenda ja forma part de les autores que sempre llegiré.

[Y QUÉ LEO YO · Rating 4 out of 5]

«Engendrar la culpa igual que una semilla plantada en medio del cerebro, insertada hasta el fondo con el pulgar. A la fuerza».

El entorno volcánico es distopía. La ceniza, el fuego, el granizo. El entorno es tristeza. Está cubierto. Es violento, es salvaje, es dañino. La culpa no es suya. Es nuestra, de nuestro actos, de nuestras decisiones. No nuestras, no. Del ser humano.

«Mammalia» es una historia llena de misterio e intriga. Durante gran parte del relato, sabes que ocurre algo. La autora te lo dice abiertamente, no se corta, no se esconde, pero tú no sabes qué es. A veces, te deja alguna pista, frases cortas que sentencian y adelantan un hecho futuro. Tú sigues sin saber qué es. Aumenta la tensión.

Entonces, comienzan a desvelarse algunas cuestiones poco a poco, y tú haces tus suposiciones, formas tus teorías, las vistes con un lazo, las conviertes en hechos y piensas que ha sido demasiado fácil. ¿Cómo va a sorprender la autora el resto del libro? Resulta hasta decepcionante, ¿no? Y, entonces, la escuchas desde lejos. Una risa que lo inunda todo. La de Elisenda Solsona, que es consciente de que tú no lo eres. Tú no sabes que todo es un juego para sorprender. Eso es. Te haces una idea de lo que ocurre y, de repente, ¡zas! Es otra. La sorpresa.

La sorpresa se construye gracias a distintos puntos de vista y tiempos, que la autora cambia de forma constante según lo que se quiera contar, según dónde se ponga el foco. A veces es en la mujer que quiere conocer su pasado; otras, en un entorno diseñado al milímetro, en el que todo resulta frío; otras, en lo que está por venir, uniendo las piezas de un puzzle que ya sabes que es complicado. Cuando esas piezas empiezan a encajar, te alegras de haberte creído demasiado listx, de haberte equivocado.

«Mammalia» es un libro de ciencia ficción, de misterio, de intriga. Lo dice la sinopsis. Pero, sobre todo, es una crítica mordaz al lado oscuro de la maternidad, que todo lo justifica, que todo lo defiende, que todo lo destruye. Un grito al cielo para anunciar, una vez más, que el fin nunca justifica los medios.

Si eres fan del tono y universo que presentan series como «Orphan Black» o «Dark», dos de mis favoritas, este libro es para ti.

[Luis Chinaski · Rating 5 out of 5]

Pese a que uno de los giros me lo esperaba desde el principio, el resto los he disfrutado mucho. Ciencia ficción patria con muchas ideas y muy accesible

[Natàlia Juan Abelló · Rating 5 out of 5]

Quin llibre tant rodó. A partir de la segona meitat costa deixar-lo. Tot i anar encaixant peces, no deixava de voler viure-ho tot amb la Cora.
I sí, enganxa, és a mig camí de la ciència ficció i la distopia, a la vegada que parla de temes tant reals i presents com les maternitats (i la seva absència), l’abús, la gestació subrogada o la memòria.
La lectura flueix, però no per això la història és menys colpidora. Brillant!

[Tamara · Rating 5 out of 5]

Amb aquest llibre he sortit de la meva zona de confort, i no m’ha pogut agradar més (tant el llibre en si com de sortir de la meva zona de confort). L’Elisenda Solsona ha creat una novel•la rodona on s’interrelacionen ciència-ficció, thriller i una mica de misteri, interrelació que et manté atenta fins a l’última pàgina.

Mammalia és, a grans trets, un thriller poètic i íntim on la Cora, després de descobrir unes misterioses pintures de petita, inicia una recerca obsessiva sobre els seus orígens. Una novel·la sobre secrets familiars, maternitat i com el passat pot convertir-se en una maledicció.

Sincerament, tenia moltes ganes de llegir aquest llibre, però em feia una mica de por perquè, en veure els termes “ciència-ficció”, “thriller”, “misteri”, em tiraven cap enrere. Tot i això, el vaig llegir, i no me’n penedeixo pas d’haver-ho fet perquè, com he comentat a l’inici d’aquesta ressenya, m’ha tret de la meva zona de confort i m’ha agradat moltíssim.

La ploma de l’escriptora atrapa, igual que la història que ens narra. És important, en una novel•la, que la història atrapi, però la ploma de l’Elisenda fa que la novel•la sigui més especial, fent salts temporals i canvis de narrativa, que són fàcils de seguir i que enriqueixen molt tota la novel•la.

A més, hi ha una crítica social darrere de la ciència-ficció que està molt ben explicada i arrelada a la història, fet que m’ha enganxat molt més a la novel•la i que m’ha agradat molt.

Aquest any he fet molt bones lectures, però de moment aquesta és el meu top 1. És una història molt ben connectada amb tot el que es diu i es menciona, on tot pren sentin. Una lectura que m’ha agradat moltíssim i que li recomano a tothom, inclús a gent que no sol llegir ciència-ficció, misteri o thriller, com jo.

Amb aquesta novel•la, a més, participo en el #setembredistòpic.

[Candela Ferreira · Rating 5 out of 5]

Mammalia es un volcán contenido esperando que aprendas a leer la ceniza y puedas entender el hilo incandescente que lo atraviesa todo, aunque aún no sepas por dónde pasa. Un volcán que tiene forma de libro: de libro bien tejido.

Nos trae una herida narrada a tres voces que se susurran entre sí —desde lo monstruoso a lo tierno, sin elegir—, con el mismo magma pero a distintas edades y distancias. Una herida familiar que humeará durante tantas páginas como necesites hasta darte cuenta de que estás dentro del incendio y entonces quieras barrerle las cenizas.

Es una historia de maternidades incómodas, de cuerpos que recuerdan, de vínculos que arden, y a medida que te adentras lo que parecía disperso cobra sentido y entiendes que nada era accesorio. La historia se abre como una herida y se cierra como un ciclo, y la ceniza lo atraviesa todo.

Leerlo es como abrir un cajón de reliquias familiares y encontrar dientes.

[Víctor Juan abelló · Rating 5 out of 5]

Original i única, una història de maternitat, de paternitat i de fertilitat a través de boscos i coves misterioses, pintures ancestrals i pluges de cendra.
Aquesta novel·la és alhora misteri i intriga, amb elements moooolt subtils de ciència ficció, però sobretot és el viatge emocional que fa la seva protagonista, la Cora, per conèixer el seu passat. Té ànima, commou i deixa petjada… I enganxa perquè vols recompondre les peces del trencaclosques narratiu.
Típic llibre que recomanaré molt perquè funciona tan pels lectors habituals que busquen llibres amb personalitat com pels no habituals que es volen animar en la lectura.

[ganxeta_lectora · Rating 4 out of 5]

MAMMALIA d'Elisenda Solsona editat per malesherbes, setembre 2024.
Finalista al Premi Òmnium.

“Sentir com l’estómac se m’inflava i es posava per sota les costelles, i notar, a cada inhalació, una sensació com de protecció, una punxada de plaer barrejada amb el naixement d’un buit enorme i fosc i humit a les entranyes”

Fa temps que se’n parla molt d’aquesta novel·la, i va arribar el moment de llegir-la. Pròximament, podré gaudir d’una trobada amb l’autora que ben segur resultarà molt interessant.

Què us puc dir de Mammalia?

Ens troben davant un llibre que es narra en dos espais temporals clarament diferenciats. L’autora fa ús d’una narrativa polifònica molt encertada, que alhora empra dos estils literaris ben desiguals. Una prosa poètica vs. una narrativa més sòbria, tot que molt detallada, visual, auditiva i sensorial, per l’ús que fa l’autora de la tècnica de mostrar.

L’Elisenda Solsona, crea un ambient distòpic: la cendra, la tempesta, les calamarsades, la foscor, (tot i que molt musical) on es va desenvolupant tota la trama. Les peces aniran encaixant a la perfecció, fins a arribar a un final “sorprenent” i original. Encara hi estic pensant i, honestament no sé si m’agrada, o no.

La protagonista, la Cora, trobarà unes pintures que seran determinants per començar a construir tot el trencaclosques. Els personatges estan molt ben construïts tant físicament com psicològicament i els anem descobrint a un ritme pausat, com si assaboríssim una piruleta de maduixa.

El fil conductor que nua la trama és de cerca dels orígens, tot amarat de la idea central, un tema realment colpidor: La maternitat, la infertilitat i tot que comporta... absolutament tot.

No em vull estendre més, perquè crec que ja se n’ha parlat molt de “Mammalia”.

Per poder valorar l’heu de llegir.

L’has llegit? Què en penses? I tu, no l’has llegit? En tens la intenció? Què esperes trobar-hi? Quines són les teves expectatives?

[Miguel · Rating 4 out of 5]

Feia temps que no li posava a un llibre 4 estrelles. Durant tot el llibre es manté una constància respecte de la intriga de la trama que m'ha encantat. El final, sorprenent. No soc gaire de ficcions, però quina novel·la és Mammalia!

[Fátima Chapel · Rating 4 out of 5]

Un futuro, no tan lejano, donde cae ceniza del cielo y las estrellas ya no se ven. Una niña que busca sus orígenes, en un mundo donde la natalidad es prácticamente imposible.

¿Puede la maternidad o paternidad ser un deseo que lleve a la mercantilización del cuerpo de las mujeres? NO.

[Núria Pascual · Rating 4 out of 5]

Thriller, ficció, misteri...Aquest llibre que ens parla d'una societat distòpica que busca una sortida als seus problemes més creixents, com el de la fertilitat, m'ha sorprès i agradat a parts iguals.

Ha estat un llibre addictiu!

[Judit · Rating 5 out of 5]

La història de la Cora s’arrossega des de la infantesa. Un pare —ginecòleg retirat, home de silencis i ombres—, i la Sara, la seva parella, que la cuida i l’alimenta, que es converteix en una mena de mare. Més endavant, la Joana, companya sentimental de la Cora, apareix per donar veu i cos a un desig que tampoc no s’escapa de la presència persistent dels records. Tot sembla sedimentar-se fins que, un dia de tempesta, la nena entra per accident en una cova. Allà, entre les parets humides i fosques, descobreix unes pintures que la marcaran per sempre: tres figures vermelles que s’adhereixen a la seva memòria i que ja mai més no la deixaran.

És aquest el punt d’inflexió que obre un relat on els secrets familiars es transformen en espectres, i on el passat reprimit s’allibera amb una força devastadora. Solsona construeix una narració laberíntica, plena de símbols i repeticions, que avança com una obsessió. Però no només és la història íntima de la Cora: és també el retrat d’una societat distòpica d’una intensitat aclaparadora. Un món en ruïnes, sacsejat per volcans en erupció, pluges de cendra, calamarsades violentes i una infertilitat que s’estén com una plaga. En aquest escenari apocalíptic, la maternitat deixa de ser miracle i es converteix en condemna, i els humans, acorralats pel desig de perpetuar-se, revelen fins on poden arribar les pitjors accions.

Amb una prosa magnètica i fosca, Elisenda Solsona combina distopia, misteri i crítica social en una novel·la que no només es llegeix, sinó que s’habita. Mammalia és un malson poètic i brutal, una experiència que et deixa cobert de cendra i de preguntes.

[clàudia pérez · Rating 5 out of 5]

He flipat amb aquest llibre. Una història que no havia vist mai organitzada en una trama presentada en una trama impecable i original. L’escriptura no m’ha fet saltar les llàgrimes però la resta ho compensa amb escreix.

[Yaiza · Rating 2 out of 5]

"Mammalia" no ha estat el meu llibre, em sap greu dir-ho. L’he trobat repetitiu fins al punt que em feia sentir com si m’estiguessin explicant la història com a una criatura a qui cal repetir les coses per assegurar-se que les entén. En més d’una ocasió m’he preguntat si era literatura juvenil.
Tampoc m’ha acabat de convèncer la trama: el dramatisme de la Kora m’ha resultat exagerat, els personatges com el pare o l’Amanda m’han semblat plans, i les condicions climàtiques i alguns detalls que apareixen es presenten sense gaire coherència ni sentit narratiu.
L’únic personatge que salvaria és la Sara: m’ha resultat entranyable, amb una evolució creïble i una presència que aporta calidesa i sentit a la novel·la.
Tot i això, després de llegir-la vaig participar en un club de lectura on tothom va valorar molt positivament el llibre. A més, l’autora hi va explicar diversos simbolismes i intencions que, sincerament, a mi se’m van escapar durant la lectura. Potser, amb aquesta informació prèvia, l’hauria pogut gaudir més.
En tot cas, crec que és un llibre pensat per a lectors que gaudeixen de distopies explícites, sense ambigüitats ni espais oberts per a la interpretació o el dubte.

[Oriol - Feel The Brain · Rating 5 out of 5]

No em tinc ni la més mínima idea de per qué aquest llibre va cridar-me l’atenció des d’un inici. És aquells sensació de: “no se qué és pero l’he de llegir”.

I ha estat fanbulós. Renoi, quina historia més ben filada, com l’Elisenda va plantant per despres collir, va obrint fils i els va tancant un a un (excepte un… segona part?)

La maternitat, la distopia, la ciencia ficció un aiguabarreig sorprenent i corprenent que et fa pensa fins on podem arribar.

Recomanable en extrem. ⭐️⭐️⭐️⭐️⭐️

[Berta Sala · Rating 4 out of 5]

Quina sorpresa, la veritat. No m’esperava un llibre així. Tot i això, m’ha agradat molt.
Està molt i molt ben escrit. ÉS una distòpia amb tocs de ciència ficció.
Tracte el tema de la fertilitat i la maternitat durant tot el llibre que és molt interessant i dona per pensar i reflexionar.

Li resto una estrella perquè en algunes ocasions es fa reiteratiu, com si els lectors no poguéssim retenir la informació i l’oblidéssim al cap de 10 pàgines.

[Clara MA · Rating 5 out of 5]

Llegiu-la!!!!!! Quin enganxeeee i quins temazos i que ben lligadet tot 🤞🏼❤️‍🩹

[Tatiana · Rating 5 out of 5]

Una xulada de viatge <3