Tal com havien fet James Joyce i Nikos Kazantzakis, Agustí Bartra va partir de l'Odissea per expressar el neguit de l'exiliat tot recreant i renovant l'obra d'Homer. Bartra va fer una tria d'episodis, va posar èmfasi en determinats passatges i personatges, i fins en creà de nous per reconduir-hi el dolor i desencaixament de la seva experiència. Segons el curador d'aquesta edició, Sam Abrams, es tracta d'«un dels documents literaris més extraordinaris que existeix a la literatura europea i internacional sobre la condició de l'exiliat i la seva rebel·lió vital contra la desaparició exigida pel seu entorn». Editat per primera vegada el 1953, Odisseu és una de les grans obres catalanes de l'exili.
Agustí Bartra (Barcelona, 1908 - Terrassa, 1982). Poeta, novel·lista, traductor i dramaturg. Va ser un dels escriptors que es va haver d'exiliar a causa de la Guerra Civil espanyola. El 1940, amb l'escriptora Anna Murià, es va establir a Mèxic on l'autor es va dedicar a la traducció i va fer alguns viatges becats als Estats Units, que va alternar amb una intensa activitat literària com l'elaboració d'una Antologia de la lírica nord-americana (1951). L'any 1970 va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Terrassa. D'entre les seves obres destaca la novel·la Crist de 200.000 braços (1968) on relata l'aventura col·lectiva en els camps de concentració, i el recull poètic Ecce homo (1968), en el qual es reflecteix la cosmologia particular de l'autor, els quatre elements clàssics: terra, foc, aire i aigua. Tradicionalment la poesia de Bartra s'ha relacionat amb la del nord-americà Walt Whitman. Però també va seguir les petges dels poetes romàntics alemanys com Novalis, Hölderlin i Rilke. Va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.