I Déu en algun lloc

by Sònia Moll

Versos de comiat, d'acceptació i de recerca. De pressentir Déu en la pèrdua progressiva i lenta de la mare. Saber-lo en algun lloc, potser darrere dels mots, o davant, o al voltant. Sempre, en tot cas, just quan no mires. Just allà on no mires.

Genres: Poetry

80 pages, Paperback

First published October 1, 2014

Reviews

[Teresa Prats · Rating 5 out of 5]

La vaig sentir nomenar per primera vegada quan una amiga em va convidar a un recital seu. I, quin impacte em van causar molts dels seus versos, alguns dels quals es troben en aquest petit recull que és un tresor! Alguna llagrimeta rebel va voler córrer avall, lliure.

I no ho vaig poder evitar; necessitava tenir entre les meves mans, en els meus prestatges, aquesta boniquesa.

Com la vibració circular d’una petita pedra llançada amb poca força en un mar fet de replecs de cor tendre, les paraules senzilles de Sònia Moll em ressonen i m’abracen (ahir i avui). Potser perquè la realitat del poemari és la família, és la mare, és l’ànima de filla que creix i ha d’aprendre a ser amb companyia i sense. Potser perquè està despullat d’artificiositat i és transparent, esquelètic, malencòlic i tendre i… sí, perquè no dir-ho, bonic. Potser, potser… Però és igual; m’ha interpel·lat i m’ha emocionat d’una manera poc corrent.

I no calia, però les llistes són part del meu dia a dia: el meu cervell ha fet una selecció dels títols que més m’han tocat i que no puc deixar escapar per tornar-hi en un futur i rellegir-los i, espero, que encara amb mare. “Fer-se gran”, “Alzheimer”, “Comptem”, “Si no li agrada el pot canviar”, “Yo voy a ver por mí”, etc. I no vull ser més injusta.

“Somriuries així,
mare,
si no haguessis oblidat?”

[chiara · Rating 4 out of 5]

un cop més la sònia moll trencant-me el cor en mil bocins i, alhora, escrivint mots d’esperança. ella és ambivalent ;)

[Mireia · Rating 5 out of 5]

Sònia Moll escriu que és una delícia. Llegeix qualsevol cosa seva, que no t'equivocaràs.

[tn · Rating 3 out of 5]

3,5