La brama del cérvol: Una experiència única en un marc incomparable

by Joan Yago, La Calòrica

Un vell hotel de muntanya enmig del no-res. Alguns han vingut des de molt lluny per sentir la majestuosa brama del cérvol; totes les guies ho descriuen com una experiència única. D'altres han vingut a tancar un important negoci immobiliari o a intentar salvar el seu matrimoni. També hi ha un grup de creadors escènics que espera passar uns dies discutint sobre les possibilitats del teatre polític per transformar la societat, i dues noies perdudes al bosc, a la recerca d'una festa secreta que, segons diuen alguns, se celebra en aquella vall des de fa mil anys.
Històries múltiples, personatges que es uns estan paralitzats pel sentiment de buidor, d'altres necessiten escapar del soroll... Però tots estan sols al món, o això és el que es pensen. Mentrestant, van passant els dies i encara ningú ha sentit la brama dels cérvols.

116 pages, Kindle Edition

Published May 21, 2025

Reviews

[Pau]

Vale tia, però cap a on anem?

[Alba Valls]

Joan Yago i Calòrics, us estimo. Tant de bo poder serguir gaudint d'obres brillants amb textos tant àcids, divertits i frenètics 🖤

[sara]

ostres, no sé què acabo de llegir però m’ha molat prou!!! m’agradaria veure’n la representació!

[Marta Bereau]

Transcripció de la obra de teatre original. La veritat, no sé gaire què dir, crec que no l'he entès.
Uns quants personatges (a quin més estrany) coincideixen en un hotel a la Vall Fosca dels Pirineus en el context de l'època de la brama del cérvol, però hi té molt poca importància.
M'ha costat seguir algunes escenes, sobretot cap al final, suposo que en teatre deu tenir més gràcia. S'hi entreveu la crítica política i social que en vol fer, però per mi és massa alternativa, no aconsegueix que me la prengui seriosament.
(L'he llegit perquè a l'octubre m'han convidat a veure la obra, formant part de l'activitat del club de lectura de Cànoves.)

[Laura]

Llegida i vista en directe a la Llotja. La capacitat majúscula de La Calòrica de fer teatre amb crítica social i política, de ser capaços d'interpretar múltiples personatges, d'una mica allò de "fer el que em ve de gust sense que m'importi què diran" és el que m'agrada més. No sigueu reticents i atreviu-vos-hi.
"Que dues persones s'estimin no vol dir necessàriament que congeniïn a un nivell existencial prou profund i al mateix temps prou flexible com per construir un projecte de vida en comú. [...]" "Si la Maribel es quedés en cadira de rodes, tu li rentaries el cul? [...] Tota la vida?"

[Roger]

Partim de la base que no llegeixo gaire teatre. Dit això, m'ha semblat un text divertit a parts iguals que confús. No la confusió de no estic entenc res (que en algun moment sí), sinó confusa de: que està passant, no m'imaginava que la cosa anés per aquí. Tothom m'ha comentat que l'obra de teatre valia molt la pena, veient el text puc entendre que no és gens avorrida. M'agradaria poder veure la posada en escena.

[Jordi Bonilla]

En realitat no l'he llegit, ha estat un caprici després d'anar a veure l'obra al Lliure. Aneu-hi, aneu-hi, aneu-hi! Si La Calòrica encara no era la millor companyia de Catalunya, ara ja ho és

[Assumpta Mitjavila]

Ni fu ni fa. Els personatges, la trama, m'ha deixat bastant indiferent. Cert que es el guio de una obra de teatre. Per començar, no m'agrada gaire lleguir un guio de teatre com si fos una novela. Próximamente anirem a veure l'obra al teatre, potser em sorpren? Expectant.
Un cop vista la obra al teatre, he de reconèixer que m'ha agradat més, però potser no es tan merit de l'obra en si, sino de la Companyia de La Calòrica que han sabut donar-li un toc humorístic i les interpretacions son molt bones.