Quan la Nina va fugir es va dir: no tindré mai una llar, seré lliure. Però a la seva història li han sortit un munt de variables i vet-la aquí, observant la façana mig enrunada de la casa que va abandonar, acompanyada d’un marit i un fill adolescent. I ara es planteja que potser hauria valgut més quedar-se veient com tot s’esfondrava i dur una vida solitària. Així que mentre el seu home i el seu fill reconstrueixen la ruïna ella pren la determinació de no entrar mai entre aquelles quatre parets. Serà, sense saber-ho, el seu últim acte de resistència, mentre s’aproxima a la fi de la guerra amb l’espai que li va capgirar la vida.
Els temples solemnes és un reconeixement al poder de la família i la societat per fer-nos desgraciats i solitaris. És un retrat de la vida de la Nina, que s’ofega en la quotidianitat i que potser només voldria una escopeta i una ampolla de licor per sortir a caçar monstres.
Glòria de Castro Pascual (Caldes de Montbui, 1974) va estudiar ciències de la comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant vint-i-cinc anys va treballar de redactora publicitària per a grans firmes fins que va decidir deixar-ho tot enrere, i en l’actualitat treballa a Mallorca, on es va retirar amb la seva família per viure una vida més tranquil·la. L’instant abans de l’impacte, la seva primera novel·la, va guanyar el Premi Llibreter 2022. Lectora compulsiva, va créixer en-voltada dels llibres dels seus pares i té com a referents autores com Angélica Liddell i Sylvia Plath.
Vaig descobrir a aquesta autora arran de la seva anterior publicació, "L'instant abans de l'impacte", una novel·la crítica i àcida que em va agradar, així que quan a la biblioteca vaig veure la seva nova obra m'hi vaig llançar de cap.
En "Els temples solemnes" hi trobem el to característic de la Glòria i la denúncia al sistema i com vivim, a l'especulació immobiliària i l'accés a l'habitatge.
La Nina creix en una família amb un pare autoritari, alcohòlic i agressor. El seu germà i ella no habiten en una casa que els protegeixi i només els salva el suport i l'amor que es tenen els germans. Així que quan es presenta l'oportunitat fuig i deixa enrere tot allò.
Estudia i acaba sent ballarina de l'òpera (fins que la fan fora de la feina) i és allí on coneix l'Ivan, i amb ell acabaran formant una família i tenint un fill.
Viuen a la Gran Ciutat, un lloc despersonalitzat, on cada cop les tempestes solars són més freqüents, on veuen aurores boreals sovint, on costa trobar aliments... així que quan les esquerdes ho fan trontollar tot i els expulsen del pis on viuen, s'instal·len a l'autocaravana i tornen a la casa on va començar tot, al mig del no-res. Molts dubtes, incerteses i pors acompanyen a la protagonista. Podrà viure en el lloc on va patir tant? Podrà reconstruir alguna cosa bona i bonica allí?
A mesura que m'endinsava en les seves pàgines i les seves descripcions geogràfiques (el congost, les parets de roca calcària, les obagues i el pantà) el meu cap viatjava cap a un paisatge que conec molt, com és el del Montsec, i vaig començar a buscar entrevistes de l'autora on parlava de la novel·la fins que vaig constar que els indrets cap a on m'arrossegava l'obra eren just els llocs que m'havia imaginat (quan això passa, és fantàstic).
Una obra que explora la família, la precarietat, la fragilitat, els vincles, l'absència, el pes del passat i el retorn al món rural.
Un relat amb petites dosis de distopia on destaca l'ambientació.
"De què em servirà aprendre això?, pensava llavors, davant del tronc de llenya. I és veritat que més endavant no va servir per a res, perquè va viure en pisos i en ciutats, va cuinar en cuines de gas, en vitroceràmiques, i al supermercat venien la carbassa tallada a dauets. Però ara, amb cada cop sec, sent que no és només la llenya el que s'esberla, sinó alguna cosa dins seu".
Un altre llibre per la col·lecció de llibres amb personatges aïllats a la natura (per raons diverses). El vaig veure a l'aparador d'una petita llibreria de barri i no me'n vaig poder estar de comprar-lo. M'ha encantat! Sobretot la protagonista, el seu caràcter i tot el que li passa per dins. Un llibre ben traçat, ben escrit, amb reflexions profundes i que et manté ben enganxada de principi a fi. Amb moltes ganes de llegir l'altra novel·la de l'autora!
Novel·la que transita entre la fugida i la recerca. Retrata un món de solituds trobades, però no volgudes. Temples de maons, de carn i ossos, de pensaments i sentiments, que s'ensorren arrossegant tota la solemnitat de la vida. Al pes d'un dol no tancat, s'hi afegeix el desastre que obliga a retornar als orígens que no vols trobar. La protagonista, riu i somriu, però pateix molt i gaudeix poc. Per a ella tot és un cercle desorientador on no acaba de saber mai si es troba en un principi o en un final. Més recomanacions de llibres d'interès al blog «Mirades»: https://agorafrancesc.wordpress.com/l...
Periscopi sembla haver agafat gust per les novel·les sobre dones tormentades i trencades per homes que han passat per les seves vides i que han de començar de nou tot afrontant els traumes del passat.
M'ha agradat la prosa. M'ha agradat la Nina, amb les seves pors, els seus records, les seves incongruències i el seu dolor. M'ha agradat l'ambientació, on la transformació i reconstrucció d'un lloc llòbrec i abandonat, erm i derruït, simbolitza la colonització d'un nou inici, d'una nova oportunitat.
No m'ha agradat com (no) explica alguns dels misteris o preguntes que sorgeixen durant la història. I no m'ha agradat el final, molt precipitat i, sobretot, exageradament obert.
Aquest llibre expulsa i atrau alhora al lector, com el pantà que hi apareix. Hi ha molta valentia de l'escriptora en la manera de sostenir la història i la integritat dels personatges. Hi ha escenes tan ben construïdes i escrites! Si hi hagués justícia poètica i literària aquest seria un llibre premiat i ressenyat arreu.
Lectura en Castellano. Explora várias lineas temporales simultáneamente, que se convergen en la concretización de la personaje principal. Profunda y oscura. Me gustaría volver a leer más trabajos de la autora