Angelets

by Isabel-Clara Simó

Víctimes, dimoniets, trapelles o esporuguits, tendres i cruels, malcriats o directament dolents..., reals com els de la vida mateixa són els infants protagonistes dels relats d`Angelets. Defugint els tòpics i les falses aparences, Isabel-Clara Simó ha mirat cara a cara els nens i ha descobert que la tan celebrada infància sovint calla veritats les pors, la solitud, la conflictiva relació amb els adults... Deu contes reveladors que mostren la cara fosca de la idealitzada infància, una realitat gens confortable i sorprenent, i també reveladora per a tots aquells que algun dia, quan érem nens, vam desitjar la mort del pare. Com el caixista encarregat d`imprimir La casa de nines, de Katherine Mansfield, quan llegim aquests contes reconeixerem els altres infants i a nosaltres mateixos quan érem petits, i "Vaja si són de veritat, aquests nens!!"Angelets presenta deu relats corprenedors que ens revelen les veritats inconfessables de la infància

112 pages, Hardcover

Published February 1, 2004

Reviews

[Noelia · Rating 3 out of 5]

3,5

[Montse · Rating 5 out of 5]

10 Contes genials de realitats que ni vols sentir de tant sordides i cruentes. Però que són molt plausibles, molt humanes i per això fan tanta basarda.
En faig un resum que no arriba a difnificar l'obra:
Spoiler alert*

-Redacció. Amb la mirada d'un infant tot pot semblar ingènu, però es descobreixen relitats familiars nefastes sortejades innocentment.
-El mirall que fa por. Una part de nosaltres pot fer-nos por. Davant una manca o excès d'il·luminació, encara fan més angúnia, sobretot si deixem de ser nosaltres per semblar algú altre q ens fa terror.
-El bitllet. Allò de trobar alguna cosa que fa tant content, però que les circumstàncies de com s'adquireix aquest bitllet facin que l'alegria passi a ser vergonya i dolor.
-Esborra aquest email. Aquell exercici de ventilar els mals, encara que sigui per tu mateix.
-Grassa. Com de monstruosa és la persona que, recuperada, vol gaudir de la vida, encara que vagi en detriment dels que la rodegen?
-El cos. "Un desgraciat que es deixa farcir de cotó, com un ninot de fira" i com afrontem les pèrdues.
-Aniquilation. Quan els canvis són tants que et fan perdre la concentració en allò que més t'agradava i per molt que et costés, fer-ho en solitud, costa més.
-La nevera. I si allò que fa sorolls a la nit, no són els electrodomèstics sinó l'alè d'algú, però que angoixant és quedarse sense llum i sense el so d'aquests.
-L'ocell. Un Oriol humà i un oriol que intenten menjar més enllà de l'aixopluc dels progenitors.
-Somnàmbul. El terror d'un nen a fer enfadar el seus pares i que el tractin amb el despreci que ja es tracten entre ells.