Júlia

by Isabel-Clara Simó

La "revolució del petroli" va marcar la vida d'Alcoi a finals del segle XIX. Enmig d'aquest episodi històric que va trasbalsar la ciutat, una noia -Júlia- s'erigeix en l'epicentre de la novel·la. Júlia és una dona marcada per la seva història un pare que va morir a la presó d'Alacant i una mare a qui titllen de bruixa. Se sent una desclassada; massa fina i neta per als obrers, massa pobra per als senyors. Una gran història d'amor i d'odi a l'Alcoi del 1873, en la qual conviuen i es barallen anarquistes, federals, monàrquics, capellans, senyors i obrers.

243 pages, Paperback

First published January 1, 1983

Reviews

[Anthems · Rating 3 out of 5]

Recomendación paterna y gratamente sorprendido con la novela, la verdad.

Con un ritmo ágil, una prosa directa y acompañados por unos personajes vivos Clara Simó nos introduce en el convulso siglo XIX español, concretamente en el textil Alcoi, uno de los principales núcleos fabriles del País Valencià, donde los movimientos obreros florecientes, el republicanismo federalista y las posturas conservadoras pugnan por el control social.

La historia es bastante interesante y el retrato de la época está conseguido, especialmente la descorazonadora vida de los obreros, la religiosidad hipócrita y mezquina que impregna los usos cotidianos y la alcahuetería pueblerina.

La novela, sin embargo, va de más a menos, con un final muy simbólico, pero sin ser lo que me esperaba. Novela muy correcta y un auténtico placer leer, nuevamente, en mi lengua materna.

La nota entre 3,25-3,5 estrellas.

[ElFalleret · Rating 5 out of 5]

De forma prejuidosa, a voltes tinc por dels clàssics davant el dubte de si sabrà captar la meua atenció o si hauré de fer un gran esforç mental per a un relat que no m'aportarà gens d'especial. Tanmateix, Júlia m'ha encisat.

No només té un llenguatge planer molt fàcil de seguir, i fa servir un lèxic que dóna goig llegir i aprendre. L'he trobat un relat molt femení, un punt de vista que només una dona pot escriure. Es veuen clarament les relacions de poder, els anhels, l'ambició, els conflictes polítics de l'època, eixe Alcoi de la primera i segona revolució industrial que tan poc es parla a voltes. Si que és cert que els personatges evolucionen poc al llarg de les pàgines, però no per això deixen de captar l'atenció.

El final l'esperava més tràgic, però està bé. Una lectura molt recomanable.

[Cluga(taylor's version) · Rating 1 out of 5]

1,5⭐
WAR IS OVER

Lo quieres en una palabra: mierda.
Lo quieres en dos palabras: puta mierda

Le doy dos estrellas porque en algún momento ha estado entretenido pero dios mio que bodorrio.💀

Cosas que casi me hacen tirar el libro por la ventana:
🍄La misoginia interna de cada personaje
🍄El machismo
🍄La pedofilia
🍄La suegra
🍄La madre de Júlia
🍄La más falsa evolución de personajes que he leído en mi vida, literalmente cambiaban su personalidad de un capítulo a otro.
🍄Los capítulos eternos que saltaban de un tema a otro sin coherencia alguna.
🍄La narración confusa, de un párrafo a otro cambiaba la prespectiba del narrador y tu ni te enterabas.

Ahorraros tiempo y leed otra cosa que solo por unas 50 páginas de drama y contenido entretenido no vale la pena.

[Meldelen · Rating 4 out of 5]

Confesse amb vergonya que fins avui mai havia llegit un llibre d'Isabel-Clara Simó i tampoc tenia noció del que era la Revolució del Petroli d'Alcoi. Un pecat imperdonable, però és el que té que no s'haja fomentat prou la lectura en valencià ni als autors valencians des del sistema educatiu valencià, i que una arrossegue aquestes coses ja a l'edat adulta. Intentant reparar un poc aquest pecat m'he llançat a llegir més en català i més d'autors valencians, i ací estem, amb el clàssic d'Isabel-Clara Simó: "Júlia."
Posada a confessar pecats, he de dir que no sabia res d'aquest llibre fins que en vaig veure un reportatge al fantàstic programa "Una habitació pròpia" d'Irene Rodrigo, ja desaparegut en À Punt - que cada vegada posa més programes insulsos i està llevant els continguts de qualitat amb què es va estrenar fa pocs anys - i, si no arriba a ser per ella, per Irene Rodrigo vull dir, encara em pensava que "Júlia" era un estúpid drama adolescent dels que et feien llegir a l'institut i que solia estar editat per Bromera, a qui culpe de la portada insípida de "Júlia", que no deixa entreveure de què va realment aquest llibre.
Quan Joan Fuster va reptar els escriptors valencians a escriure una novel.la enmarcada en la Revolució del Petroli d'Alcoi, una insurrecció anarquista entre els obrers d'aquesta ciutat que va tenir lloc en el canvi de segle XIX-XX, va ser Isabel-Clara Simó qui va recollir el guant i ho va fer en clau femenina, contant la història d'una obrera tèxtil de la època que busca desfer-se'n de les duríssimes condicions de vida amb què havia nascut.
He de dir que m'he trobat amb un dels personatges femenins més fascinants que he tingut el gust de llegir últimament. Júlia no és necessàriament un personatge amable i amb el qual és fàcil empatitzar, encara que sí és molt real i propera. Aquesta jove obrera creada per l'autora és ambiciosa, freda i calculadora. Està farta de la vida a la fàbrica, les dures condicions de treball i la quotidianitat de pobrissona de solemnitat. Vol esdevenir una senyora, i farà el que siga per aconseguir una condició benestant. Si cal sacrificar el promès, ho farà, per buscar el matrimoni amb l'amo de la fàbrica. Si es sacrifica l'amor, el plaer sexual, també. Si es sacrifica la fertilitat, doncs també. Júlia no té conciència de classe, no santifica els ideals, ella que és filla d'un dels revoltats del Petroli. Ella només vol una bona vida, i li sobren forces per aconseguir-la.
Aquest llibre no avorreix ni un sol instant. L'autora, finida recentment i que per cert era natural d'Alcoi, fa un bellíssim tribut a la seua ciutat natal relatant la insurrecció dels obrers, la vida en la fàbrica, la misèria del proletariat i la vida dels amos i els aristòcrates de l'època, a través de la vivència d'aquesta obrera que esdevé senyora i a la qual només turmenta la mort del seu pare a presó, però que pel que fa a la resta, està decidida a pujar d'escalafó social.
No sé com no l'he pogut llegir abans. M'ha encantat. Menció especial al esfereidor final, que posa els pèls de punta i que és el punt més àlgid del llibre. La única raó per la qual no li done 5 estreles és la pèsima portada que li ha endilgat Bromera i que en alguns punts es fa un poc lent, però per la resta, un fantàstic homenatge a la lluita obrera de canvi de segle, i un episode de la nostra història que deuria ser més conegut. Almenys en el meu cas, mai es va comentar en els llargs anys de formació...

[Nesllogi · Rating 5 out of 5]

No entenc com un llibre que vaig llegir fa tant de temps pot gravar-se a foc en la meua ment. Conta la història de Júlia. Una història de classes socials, d'identitat, de diferents tipus de presons i del preu de l'alliberació. O almenys així ho recorde.

Aquest llibre és de quan els professors -"profes" pals amics- de llengua valenciana -"Valen" pals entesos- es fartaven a manar-nos llibres que no ens anaven a agradar i per als quals es dessignaven un sel·lecte grup de sacrificats per anar al Rincón del Vago i després tornar amb el que hagueren trobat per aprovar la resta l'exam.
No obstant, hi havien llibre, uns quants de fet, que recorda vivament. Llibres els quals me descobria disfrutant tot i constantment intentar convencer-me que llegir no era lo meu. Curiosament, la majoria d'aquests llibres que he conservat amb tendreça a la memòria i més endavant he intentat tornar a trobar va i eren d'Isabel-Calra Simó.

No sabria si ficar-lo en la secció de legits o en per llegir del Goodreads, doncs crec que no mereix menys que una altra lectura, ara ja per fi, amb l'apreciació que he guanyat pels llibres.

[Joan González Barrachina · Rating 4 out of 5]

Júlia, confiava en tu, anaves a ser la Robin Hood dels obrers alcoians...

[Fran Maestre]

Menuda mieeeerda

[Riefow · Rating 3 out of 5]

Aquest és un llibre que destaca per tractar els seus temes de forma única, i sobretot, amb realisme i sense contenir-se. També aconsegueix arribar a tots els diferents punts de vista en l'època de la Revolució del Petroli, amb els seus personatges tan variats (gitanos, anarquistes, socialistes, liberals, conservadors, xiquets, adults, dones, homes...) i fent que la seua protagonista sigui obrera i senyora en la mateixa obra. A més, també li dona un fons necessari a alguns personatges com és el cas de Josep, amb el qual podem veure com es tractava als xiquets en la seua època, encara més enrere que la de Júlia. Encara que aquests personatges no evolucionen massa, menys en alguns casos com el de Júlia o Miquel, al ser tan variats mai acaben de fer-se avorrits.
Un altre aspecte que també m'agrada és com són explicades les successions de la Revolució i la mort de "Pelletes", de manera natural, realista, explícita i que afecta directament a la protagonista, fent que son pare i sa mare hagen tingut un paper en aquesta escena.
Per fora dels temes polítics tractats, també crec que és interessant el personatge de Júlia, la qual abandona tot, fins i tot ser una "bona persona", per a aconseguir un estat de benestar sòlid, cansada de la vida d'obrera. Genera un dilema moral, ja que en el camí per a arribar a on arriba, fa mal a moltes persones, fins i tot a Josep, ja que Júlia mai el va voler realment. Pot ser sembla una mala persona, però qui sap si faríem el mateix presentats amb una oportunitat per a ascendir com a la que va ser presentada ella.
En conclusió, crec que encara que el llibre pot fer-se difícil de llegir a vegades, en conjunt és una obra molt completa que aconsegueix el seu objectiu sense cap dubte, doncs és, a més a més, molt informatiu.

[Claudia Llinares]

Es el pitjor llibre que he llegit mai, sinó haguera segut per el milacre de l'àudio llibre que proporciona Bromera m'hagues mort en l'intent. ( El audio llibre salta pàgines i inclús capítols, així podem vore que ningú aguanta aquest llibre tret de l'infern)
No sols la trama no l'acabe d'entendre per el sentit de que fa salts en el temps sense ninguna coherència, deixa finals en salts en el temps sense ninguna conclusió deixant el llibre cuasi a mitad i deixant temes molt importants solts sense ninguna referència més. Trata temes amb molta naturalitat com la pedofília, de manera un poc indirecta, també com esterilitzen de una manera totalment normal o com Julià primer és molt responsable, neta deprés es "roïn" o com necesita l'aprobació masculina però després es totalment independent.
No ho recomanaria mai, cuasi creme el llibre i cuasi plore al vore que no es podia posar puntuació en negatiu.
La única recomanació posible es escolta l'àudio llibre o comença a resar.

[Clara Palop · Rating 5 out of 5]

Ho he gaudit moltíssim. Tan de bo m'haguera trobat la força d'aquest personatge en una lluita més propera. La sagaçitat de Júlia serveix a un fi innoble, però no deixa de generar-me admiració el seu posat. Una tiarrona que escull, malauradament, un destí acomodat però ple d'insatisfaccions. Una lluita solitària que només desgasta i fa roïna a una. Un amor absent, un plaer absent, una masculinització interessant però que cal llegir sota certes ulleres. Una negació de la sexualitat femenina que socialment l'empodera mentre l'endureix el gest. Una assimilació a la societat burgesa sota una rebel·lió interna que se desdiu d'una identitat d'obrera, però contextualitzada històricament mostrant expressions de la lluita de classes, de la que no hi forma part però a la que si reacciona, a centellejos. És un bon llibre.

[Mayaa · Rating 1 out of 5]

potser q siga el llibre que menys m’ha agradat de batx pel moment, reconeix que d’alguna manera he pogut apropar-me a la història d’Alcoi però la pesadesa d’aquest llibre m’ha llevat les ganes d tornar a escoltar qualsevol cosa més. No m’agradà gens l’estil de l’autora, els seus personatges manquen de coherència i no hi ha correlació en els seus comportaments. Perquè presenta a Júlia com una nena innocent, la vol tornar roïna i li dona una cultura per a després fer-la plorar per no podre posar-se un vestit??? Perquè vol demostrar la seua autosuficiència però la defineix per les seues relacions amb homes? Tampoc enten per que cullons no es torna a fer referència de la infertilitat de Júlia, ni per que mai tornem a saber de la seua relació amb Glòria o sa mare. En conclusió, vaja llibre infinit, no el recomane a ningú que no vulga morir de mandra!!!!

[Marina Uve · Rating 5 out of 5]

Feia prou de temps que no m’enganxava tant a una novel.la…Me l’he llegida en no res…M’ha paregut una història de desclassament i masculinització dura i amb molts elements a comentar.

M’ha sorprés molt gratament que l’autora incloga diverses mencions a l’esperitisme, tan practicat per les classes populars i amb tanta vinculació a l’anarquisme -açò ha estat completament invisibilitzat per la historiografia! Tant aquest com molts altres detalls (el cantonalisme, el problema colonial, etc.) fan de l’obra un gran retrat del s.XIX al País Valencià -a Alcoi concretament.

He de confessar que m’hauria agradat saber més d’alguns personatges i menys d’altres. M’esperava algun plot twist més radical cap al final del llibre i una evolució dels personatges distinta -sobretot en el cas de Josep i Miquel.

M’ha fet gràcia saber que la festa de moros i cristians ja es celebrava aleshores! I que eren els senyors els qui es disfressaven. Actualment, al meu poble almenys, també solen provindre de classes mitges-altes els que desfilen…

Pense llegir més d’Isabel-Clara Simó❤️‍🔥

[Josep Maria Zapater Mestre · Rating 4 out of 5]

Es llegeix de pressa perquè t’atrau el relat que està contat a través de la vida de diversos personatges. Està narrat en tercera persona, amb un llenguatge planer. Així mateix, en general la història és bastant lineal i fàcil de seguir.
Molt interessant per conèixer una època.
Està molt bé el retrat de les classes socials, l’estatus, les relacions, les condicions de vida, la misèria i la desigualtat en la distribució de la riquesa.
S’intueixen però no s’acaben d’entendre les lluites sindicals i la revolució del petroli. Per això s’agraeix l’apèndix.
Com diu Isabel Clara Simó en el pròleg és una història de perdedors, perdedors a nivell individual i a nivell col·lectiu.
M'ha agradat molt. L'he llegida dues vegades seguides.

[Laia Pérez G · Rating 4 out of 5]

Ressenya completa ací: http://www.luckybuke.com/2017/05/juli...
Com a part del projecte "Adopta una autora" he llegit la primera novel·la d'Isabel-Clara Simó, dedicada al seua ciutat natal, Alcoi (Alacant). Simó ens narra la increïble evolució de la protagonista que dóna nom al llibre, una jove obrera que es veu convertida en tota una senyora, gràcies al matrimoni. El que més m'ha agradat ha sigut la detallada descripció del context (Alcoi durant la Revolució Industrial i la Revolució del Petroli), el dia a dia d'obrers i senyors i la força imparable de Júlia. Si sou valencians, l'heu de llegir. Si no ho sou... també.

[Cormar · Rating 3 out of 5]

Aquest llibre parla sobre la revolució del petroli i d'una xica anomenada Júlia, que és una jove obrera en l’Alcoi industrial de finals del segle XIX i principis del XX.
La veritat és que el llibre m'ha agradat, ja que parla de temes importants i ens aporta informació de l'època. La protagonista, Júlia, és una jove molt ambiciosa, que supera tots els obstacles que li posa la vida, i a poc a poc, mentre acaba el llibre, pense que té una gran evolució com a persona. Si li he de posar una pega, és que alguns capítols se m'han fet una mica pesats i avorrits, però el llibre majoritàriament és molt interessant.

[Miguel Medina · Rating 3 out of 5]

No m'agradat massa perque no hi ha molta evolució dels personatges i alguns personatges com per exemple Rafael o Dolors crec que esten un poc desaprofitats i altres que no són cap interessants i són molt avorrits. El llibre mostra un punt de vista d'una treballadora que treballa per obligacions amb unes condicions pèsimes i que seguieix en davant fins conseguir el seu desitg de ser una senyorita i eixir de la pobressa i t'enssenya a que hi ha que tindre una voluntat per a seguir cap davant i no com altres personatges en el llibre.

[Ryusuma · Rating 4 out of 5]

Aquest llibre m'a agradat molt ja que la protagonista és una xica que mai es dóna per vençut i va superant a poc a poc tot obstacle que es pose davant. A més Isabel Clara Simó ens explica detalladament com era la revolució de les fabriques en el S XIX i com es vivia. Recomane este llibre ja que és molt apegalós i cada vegada que comences a llegir-ho et donen ganes d'acabar-ho el mes ràpid possible.

[Maies Llorca · Rating 3 out of 5]

Novel·la que ens acosta al moviment de la revolució del petroli a Alcoi a través de la història del personatge de Júlia. La relació de joventut per inèrcia, el casament per interès, la pèrdua dels drets bàsics, la recerca d’una posició en la societat del moment, la renúncia a l’amor.

La venjança.

Per tot.

[Alex Lfr · Rating 4 out of 5]

Júlia és una espècie de Scarlett O'Hara a l'Alcoy del segle dènou, nascuda obrera que es comporta com una senyoreta, mai va a pertànyer amb els obrers ni als senyors i la seua història és una de decisions amargues i desventures però amb la força d'una muller que no es va a deixar guanyar. Però, com la vida mateixa, el seu camí es agredolç i cruel i a vegades el preu a pagar molt car.

[JOAN BASSETS · Rating 4 out of 5]

una novel·la històrica molt dura, que et situa a l'alcoi del naixement de l'anarquisme, de la lluita obrera i del desenvolupament de l'indústria tèxtil. Està molt ben escrit, val molt la pena llegir-lo i el personatge és una dona, amb tots els elements feministes derivats de la seva personalitat i també de l'autora.

[Samuel]

aquest llibre el recomane molt,perque Julia es una dona que mai es dona per vençuda i s'esforça per ser una dona sobresalient tambe ens diu com era la situació economica i social en aquell temp es molt bo!

[Nelet · Rating 4 out of 5]

Crec que és un dels llibres de l'autora que val la pena de llegir

[Victoria Monzó · Rating 1 out of 5]

Cansatiu

[TIRANT · Rating 5 out of 5]

Semblança excel lent d'una època -anys 70 del segle XIX-, un espai -Alcoi- i una dona, la Júlia del títol, que no es resigna al que una societat classista li té predestinat.

[Alba Abad · Rating 2 out of 5]

2,5 ⭐

[MarC · Rating 2 out of 5]

Deuria de haver-se quedat en el que era, una historieta de poble

[teixó · Rating 4 out of 5]

😿😿😿😿

[Glòria Domenech · Rating 4 out of 5]

M'ha agradat com es contava la història però no l'esperava per ser la novela escrita cap a Alcoi i el succés amb el pelletes.

[Lorenzo · Rating 1 out of 5]

nunca más