What do you think?
Rate this book
Aliadas: Las niñas de Shatila desafían las reglas del juego
Cuando un equipo de básquet puede salvar vidas. Incluso en medio de la oscuridad, en uno de los lugares más duros del planeta, se pueden abrir surcos de esperanza. En el campo de refugiados palestinos de Shatila, en el Líbano, la luz se coló con Majdi. Este pintor de fachadas formó un equipo de básquet femenino para apartar a las niñas de un destino dramático que suele empezar con el matrimonio infantil y que en ocasiones acaba en una espiral de maltratos, drogas y crímenes de honor. La periodista Txell Feixas fue testigo de los primeros pasos del equipo y una década más tarde vuelve al campo para reencontrarse con Majdi y sus jugadoras. A través del deporte, el entrenador quiso salvar a su hija del abismo. Veremos si Razan se dejará ayudar por su padre y también seguiremos el camino vital de sus compañeras. Todas ellas enfrentadas con el peor equipo rival posible: las violencias machistas. Este libro aborda cómo las nuevas generaciones de mujeres de Oriente Medio sobreviven gracias a una red de complicidades subversivas. Las protagonistas de esta historia han descubierto que pueden soñar si alguien les muestra que es posible y que pueden ser las niñas que quieran ser porque, sencillamente, tienen derecho a ello. Esta es una historia de feminismos, sororidad, deporte y refugio.
152 pages, Paperback
Published May 5, 2025
10 people are currently reading
285 people want to read
About the author
Txell Feixas
2 books22 followersMeritxell Feixas i Torras, més coneguda com a Txell Feixas (Mediona, 19 d'octubre de 1979), és una periodista catalana.
Treballa a la secció Internacional de TV3 i Catalunya Ràdio.
Treballa a la secció Internacional de TV3 i Catalunya Ràdio.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 42 reviews
August 2, 2023
No tinc paraules per descriure Aliades. Només dir que hauria de ser una lectura obligatòria per tothom.
October 10, 2023
Quina marevella de llibre. Les nenes de Xatila i el seu equip de bàsquet creat per Majdi, amb la intenció de empoderar les noies a traves de l’esport, mirant d’evitar que les noies acabin en un matrimoni pactat, un desti tragic: maltractaments, crims d’honor, drogues, anul.lacio de la dona. Histories, algunes colpidores i altres que et fan pensar amb la força de les dones quan es rebelen pel destí que els espera.
Ha sigut curiós perque mentres llegia el llibre em semblava sentir la veu de la Txell Feixas fen la narració, que tantes vegades l’hem sentit i vist en els seus reportatges a l’Orient Mitjà. Aquests dies en especial pel terretremol de l’Afganistant on la majoria de les morts han sigut dones i nenes, pel fet tant bèstia que les obliga quedarse a casa.
Ha sigut curiós perque mentres llegia el llibre em semblava sentir la veu de la Txell Feixas fen la narració, que tantes vegades l’hem sentit i vist en els seus reportatges a l’Orient Mitjà. Aquests dies en especial pel terretremol de l’Afganistant on la majoria de les morts han sigut dones i nenes, pel fet tant bèstia que les obliga quedarse a casa.
May 5, 2023
La Txell Feixas ho ha tornat a fer. Ha escrit un llibre des de la proximitat, trepitjant terreny, amb un rigor periodístic altament professional i parlant d'experiències vitals, reals i tangibles.
En aquest cas ens trasllada al camp de refugiats (palestins, sirians i libaneos) de Xatila, al Líban. I ho fa per donar veu a dones que s'han cansat de fer el que s'espera d'elles. Un pare de família impulsarà un equip femení de bàsquet per dilatar el temps en què les noies hagin de contraure matrimoni, a més d'evitar molts altres trets patriarcals que ocupen la seva cultura i el seu dia a dia.
De la mà de la Txell viurem el procés de creació de l'equip, les reticències, les pors, les dificultats. Però també els èxits, l'alliberament i la confiança de la comunitat.
És un llibre que no s'escapa de plasmar la realitat. Una realitat crua que és la que viuen en aquest camp de refugiats i refugiades i en el país Libanès. Però la Txell relata la cruesa i la brutalitat del dia a dia de les protagonistes, amb tendresa i molt respectuosament.
Ella trepitja terreny, gasta sola de sabata amb el món als seus peus i ens apropa a aquestes realitats. Ens obre els ulls, ens convida a fixar la mirada en uns països que no ens són propers, però que existeixen, amb qui cal ser solidaris i dels quals podem aprendre molt.
La Txell és una gran periodista. És justa amb allò que transmet, viu i comparteix. És professional: treballa amb rigor periodístic, lluny de sensibilisme, t'explica meticulosament allò que observa i acompanya. I relata amb un toc poètic i proper que et fan estimar, empatitzar i vibrar amb les vivències de persones que tenim lluny.
Txell agafa la ploma sovint i no deixis d'escriure. Les teves novel·les són necessàries. Eixamples mirades, convides a prendre consciència i dones veu a molts silencis valents.
En aquest cas ens trasllada al camp de refugiats (palestins, sirians i libaneos) de Xatila, al Líban. I ho fa per donar veu a dones que s'han cansat de fer el que s'espera d'elles. Un pare de família impulsarà un equip femení de bàsquet per dilatar el temps en què les noies hagin de contraure matrimoni, a més d'evitar molts altres trets patriarcals que ocupen la seva cultura i el seu dia a dia.
De la mà de la Txell viurem el procés de creació de l'equip, les reticències, les pors, les dificultats. Però també els èxits, l'alliberament i la confiança de la comunitat.
És un llibre que no s'escapa de plasmar la realitat. Una realitat crua que és la que viuen en aquest camp de refugiats i refugiades i en el país Libanès. Però la Txell relata la cruesa i la brutalitat del dia a dia de les protagonistes, amb tendresa i molt respectuosament.
Ella trepitja terreny, gasta sola de sabata amb el món als seus peus i ens apropa a aquestes realitats. Ens obre els ulls, ens convida a fixar la mirada en uns països que no ens són propers, però que existeixen, amb qui cal ser solidaris i dels quals podem aprendre molt.
La Txell és una gran periodista. És justa amb allò que transmet, viu i comparteix. És professional: treballa amb rigor periodístic, lluny de sensibilisme, t'explica meticulosament allò que observa i acompanya. I relata amb un toc poètic i proper que et fan estimar, empatitzar i vibrar amb les vivències de persones que tenim lluny.
Txell agafa la ploma sovint i no deixis d'escriure. Les teves novel·les són necessàries. Eixamples mirades, convides a prendre consciència i dones veu a molts silencis valents.
December 27, 2024
Ser dona i viure en un camp de refugiats no té res de positiu i l'autora amb aquest llibre tampoc ho intenta buscar, però hi ha històries que valen la pena que siguin explicades i l'equip de bàsquet que va formar el Madji amb el suport de la seva família, és d'aquestes que s'han de conèixer. Com ja va fer a Dones Valentes, la Txell Freixes no perd l'oportunitat d'explicar-nos que un camp de refugiats sempre és més petit i angoixant per les dones
June 24, 2024
Lectura obligatòria i necessària
May 25, 2025
jo de veritat que ho sento perquè pel que fa a l’aspecte periodístic i divulgatiu està molt bé i les parts que s'apropen més a l'assaig en les que descriu realitats socials i polítiques m’han agradat i em semblen importantíssimes, però és que no puc amb l'estil aquest que sona a coaching ni amb què a cada paràgraf et fiqui com a mínim quatre frases que podries trobar a coses de mr wonderful. vull dir, no ha sigut cap sorpresa, es podia saber només amb llegir la contraportada, i no vull llevar mèrit a tot el que hi ha darrere ni pretenc que sembli que parlo des d'algun tipus de superioritat literària, però és que amb aquest estil m’ha semblat tot infantilitzat i fins i tot banalitzat i despolititzat (encara que parli de manera explícita de coses polítiques). si el llibre no fos de la biblio, la pàgina on surt el guernica l’hauria arrencada i l'hauria llençada per la finestra.
el que sí que em posa feliç és pensar que el senyor turbofatxa de classe de català se l’ha hagut de llegir també, i probablement estarà enfadat però per raons bastant diferents de les meves.
el que sí que em posa feliç és pensar que el senyor turbofatxa de classe de català se l’ha hagut de llegir també, i probablement estarà enfadat però per raons bastant diferents de les meves.
June 9, 2024
Absolutament colpidora!
Saber què passa al Líban, a Palestina o a Síria no és exactament el mateix que saber el que li passa CADA DIA a la Basma, la Razan, la Rola, l’Amena, la Noha, les Marwa, a l’Afra, a l’Amal i a tantes altres dones aliades que lluiten contra la guerra, contra una religió hostil, contra un patriarcat i un masclisme tan arrelats a la societat que les ofega brutalment… Dins aquesta sordidesa surten iniciatices com les de Majdi o la Rima que ens fan replantejar la nostra còmoda i esbiaixada mirada occidental!
Lectura obligatòria!!!
L’oferiré a les nostres i els nostres adolescents!!!
Saber què passa al Líban, a Palestina o a Síria no és exactament el mateix que saber el que li passa CADA DIA a la Basma, la Razan, la Rola, l’Amena, la Noha, les Marwa, a l’Afra, a l’Amal i a tantes altres dones aliades que lluiten contra la guerra, contra una religió hostil, contra un patriarcat i un masclisme tan arrelats a la societat que les ofega brutalment… Dins aquesta sordidesa surten iniciatices com les de Majdi o la Rima que ens fan replantejar la nostra còmoda i esbiaixada mirada occidental!
Lectura obligatòria!!!
L’oferiré a les nostres i els nostres adolescents!!!
March 31, 2025
Aquest llibre m'ha obert els ulls a una realitat que n'havia sentit a parlar, però que, com bé m'ha mostrat la Txell, no coneixia ni de bon tros. He plorat de ràbia, impotència i tristesa, però tambe d'alegria i de bonic amb les seves paraules i la valentia de totes les noies de Xatila. Gràcies per apropar-me a la seva realitat i per fer-me veure les injústicies que han de viure a diari. I per mostrar-me com, en un lloc tan ple de desesperació i límits imposats, sorgeixen iniciatives per portar una mica de llum i color al món de les nenes que creixen allà. Tant de bo totes elles puguessin viure lliurement i decidir el seu futur... valentes!!!
March 13, 2024
Com ja ho va fer amb “Dones Valentes”, la periodista Txell Feixas ens apropa la realitat que viuen les nenes i dones a l’Orient Mitjà, en aquest cas, al camp de refugiats palestí de Xatila, a Beirut (Líban). Un grup de noies adolescents decideixen plantar cara al masclisme i al patriarcat que tant els ofega apuntant-se al primer equip de bàsquet femení del país. Allà hi troben sororitat, resistència, vida, futur i llibertat. Gràcies, Txell, per explicar-nos-ho tan bé. M’ha encantat i se m’ha fet curt! 💜
January 11, 2024
Què dur, però que necessari. Gràcies Txell Feixas per donar veu a les noies de Xatila.
March 22, 2024
Lectura obligatòria.
Un llibre preciós i molt dur alhora, que relata la importància de la col•lectivitat i la força de l'esport social. On les dones s'obren un camí en el món d'homes. Valentes!
Un llibre preciós i molt dur alhora, que relata la importància de la col•lectivitat i la força de l'esport social. On les dones s'obren un camí en el món d'homes. Valentes!
February 28, 2024
Acabo el llibre amb llàgrimes als ulls. Crec que poca cosa més puc afegir. Gràcies, Txell.
December 15, 2024
Quatre estrelles.
La Txell ens fa un documental sobre la situació de la dona a Xàtila a través del grup de bàsquet d'en Majdi, qui ho va fer per salvar la seva filla i treure-la de casa, lloc on la societat situa a la dona.
La Txell no només es centra en l'entrevista amb en Majdi, també entrevista la seva filla, Razan, i la seva dona. Així com el testimoni d'altres nenes i dones, que també posen el seu granet de sorra per ajudar-se entre elles.
La veritat és que ha estat una lectura molt interessant i trista en alguns moments, per la situació de la dona i el trist final d'algunes d'elles. Aquesta lectura també m'ha fet reflexionar sobre que el Majdi per molt modern que sigui comparat amb altres homes de la seva societat, no deixar de ser un home criat allí. Per què en cap moment li va preguntar a la Razan si a ella li agradava el bàsquet i quan ella va incomplir els plans que tenia per ella es va enfadar. Per tant, per molt que l'horroritzin els matrimonis de conveniència de les nenes tampoc pregunta a la seva filla què és el que ella vol. Amb la seva dona passa el mateix, ella comenta que havia jugat al bàsquet de petita a Síria, on va néixer, però el Majdi no la va tenir en compte pel seu projecte, quan ella pensava que sí. Per tant, la dona tancada a casa a la cuina i que li faci el menjar per quan ell arribi d'entrenar.
El que sí que m'ha faltat és un epíleg on expliqués què va passar amb les nenes de Xàtila. Alguna va haver de deixar el bàsquet per un matrimoni de conveniència? La Razan va anar a estudiar a Europa? Ella i el Majdi van fer les paus? Les nenes de Xàtila van anar a jugar a Palestina tal i com volien? Són preguntes que em van deixar intrigada.
També considero aquesta lectura molt necessària per saber com és la situació de les dones libanes/musulmanes i de descendents palestins migrants.
La Txell ens fa un documental sobre la situació de la dona a Xàtila a través del grup de bàsquet d'en Majdi, qui ho va fer per salvar la seva filla i treure-la de casa, lloc on la societat situa a la dona.
La Txell no només es centra en l'entrevista amb en Majdi, també entrevista la seva filla, Razan, i la seva dona. Així com el testimoni d'altres nenes i dones, que també posen el seu granet de sorra per ajudar-se entre elles.
La veritat és que ha estat una lectura molt interessant i trista en alguns moments, per la situació de la dona i el trist final d'algunes d'elles. Aquesta lectura també m'ha fet reflexionar sobre que el Majdi per molt modern que sigui comparat amb altres homes de la seva societat, no deixar de ser un home criat allí. Per què en cap moment li va preguntar a la Razan si a ella li agradava el bàsquet i quan ella va incomplir els plans que tenia per ella es va enfadar. Per tant, per molt que l'horroritzin els matrimonis de conveniència de les nenes tampoc pregunta a la seva filla què és el que ella vol. Amb la seva dona passa el mateix, ella comenta que havia jugat al bàsquet de petita a Síria, on va néixer, però el Majdi no la va tenir en compte pel seu projecte, quan ella pensava que sí. Per tant, la dona tancada a casa a la cuina i que li faci el menjar per quan ell arribi d'entrenar.
El que sí que m'ha faltat és un epíleg on expliqués què va passar amb les nenes de Xàtila. Alguna va haver de deixar el bàsquet per un matrimoni de conveniència? La Razan va anar a estudiar a Europa? Ella i el Majdi van fer les paus? Les nenes de Xàtila van anar a jugar a Palestina tal i com volien? Són preguntes que em van deixar intrigada.
També considero aquesta lectura molt necessària per saber com és la situació de les dones libanes/musulmanes i de descendents palestins migrants.
June 8, 2025
Son necesarias las historias de esperanza dentro de cualquier horror. No para dulcificarlo, pero sí para mostrar a quienes lo sufren que hay alguna salida, que el deporte (o lo que sea) puede unir y puede mostrar al mundo una realidad tan normalizada como terrible.
La periodista Txell Feixas siguió este proyecto, creado por el padre de una de las niñas que quería darle posibilidades de una vida mejor y, sobretodo, alejarla de los problemas de las niñas a las que casan a los 10, 12, 15 años en un campo de refugiados de 1km cuadrado en el que viven cuatro veces más personas de las que debería. Muchas sufren violencias fuera y dentro de su hogar y este pequeño oasis les ha ayudado mucho.
Además, la autora va enlazando esta historia con otras de niñas de Afganistán, Siria, Palestina, Líbano… y relata las leyes y costumbres misóginas que se llevan a muchas por delante.
Una historia que hay que conocer. Gracias a su autora y a la editorial por darles visibilidad y voz. Es lo mínimo que puede hacerse.
La periodista Txell Feixas siguió este proyecto, creado por el padre de una de las niñas que quería darle posibilidades de una vida mejor y, sobretodo, alejarla de los problemas de las niñas a las que casan a los 10, 12, 15 años en un campo de refugiados de 1km cuadrado en el que viven cuatro veces más personas de las que debería. Muchas sufren violencias fuera y dentro de su hogar y este pequeño oasis les ha ayudado mucho.
Además, la autora va enlazando esta historia con otras de niñas de Afganistán, Siria, Palestina, Líbano… y relata las leyes y costumbres misóginas que se llevan a muchas por delante.
Una historia que hay que conocer. Gracias a su autora y a la editorial por darles visibilidad y voz. Es lo mínimo que puede hacerse.
December 27, 2023
M'ho vaig passar millor amb Dones Valentes, però Aliades em va deixar una mica amb un regust agredolç. La història d'en Madji i del Palestine Youth Club m'ha enganxat molt. El que no m'ha acabat de convèncer són les altres mini-històries que surten pel mig. Potser haurien pogut profunditzar més en la trama principal. Això sí, admiro molt la feina de Txell Freixas Torras i agraeixo que ens porti històries de les dones de l'Orient Mtijà. Per cert, per quan un llibre sobre les fundadores i treballadores de Wing Woman Lebanon?
January 25, 2024
L'acabo d'acabar i tinc una sensació estranya. Una mena de buit, perquè voldria seguir en contacte amb totes les protagonistes d'aquesta història. Anar a Xatila i dir-los el que ja saben, que son valentes, que son unes dones excepcionals.
Aquest llibre és un tresor, la Txell relata situacions i fets molt durs. Hi ha moments que et venen ganes de cremar-ho tot, de cridar de ràbia contra tanta injustícia.
És el llibre que jo recomanaria llegir a tothom.
Aquest llibre és un tresor, la Txell relata situacions i fets molt durs. Hi ha moments que et venen ganes de cremar-ho tot, de cridar de ràbia contra tanta injustícia.
És el llibre que jo recomanaria llegir a tothom.
May 20, 2024
La Txell Freixas fa una feina de narradora com a espectadora d'un autèntic miracle en un lloc desolador, trist i rodejada d'una misèria crònica. Està molt ben retratada la realitat femenina del món àrab en general i de Xatila en particular on les dones construeixen xarxes de suport mutu malgrat el perill que de vegades suposa contradir un règim masclista i que fins i tot condemna a les dones a suportar veritables inferns. Molt recomanable, m'ha emocionat molt en alguns moments!!
May 18, 2023
Vaig poder assistir a la presentació del llibre de la Txell, i va ser tant interessant com el llibre. Ho explica tot amb proximitat i sensibilitat. Ens presenta la història de dones en constant superació, com ho viuen, i com juntes són més fortes.
M'ha encantat el detall del QR i poder veure-les en imatges.
M'ha encantat el detall del QR i poder veure-les en imatges.
January 10, 2024
Regal de reis de la meva mare i el meu pare. No és el meu estil de llibre, però ha estat, realment, colpidor.
Li he posat 4 estrelles per la duresa del relat i la prosa tan amena de la Txell. Tot i això, no és un llibre que jo compraria. No és un gènere que m'atrapi i que em captivi i que em provoqui no poder deixar de llegir.
Li he posat 4 estrelles per la duresa del relat i la prosa tan amena de la Txell. Tot i això, no és un llibre que jo compraria. No és un gènere que m'atrapi i que em captivi i que em provoqui no poder deixar de llegir.
May 12, 2025
Difícil explicar todas las emociones que me ha hecho sentir Txell con este libro. Su capacidad de transmitir sin juzgar, dando paso a que sean las y los protagonistas de estas historias las que narren sus vivencias en primera persona, hace que este libro te absorba por completo y deje un poso final de alegría y esperanza en un lugar en el que hacer cosas cotidianas, ya es un acto de valentía.
May 24, 2023
Brutal i colpidor!
Un gran llibre que ens apropa a una realitat dura que no agrada veure, pero que crec que es molt necessari saber.
Un cop mes la Txell Feixas m'ha deixat sense paraules i amb el cor encongit.
Un gran llibre que ens apropa a una realitat dura que no agrada veure, pero que crec que es molt necessari saber.
Un cop mes la Txell Feixas m'ha deixat sense paraules i amb el cor encongit.
November 21, 2023
Brutal. Muy bien escrito, una redacción perfecta, muy entretenido, y ha logrado sacar alguna lágrima en el colofón; incita a investigar más sobre la situación en la región. Especialmente en estos días. Lo he leído mientras trabajo en Abacus, y estoy muy orgulloso de que estemos trabajando en un proyecto que permita al equipo de Xatila a venir a Barcelona algunos días.
Enhorabuena a la autora por todo el trabajo de campo, y la fuerza mental para mantener la actitud después de ver todo lo que ella ve en su día a día en lugares como Beirut.
Enhorabuena a la autora por todo el trabajo de campo, y la fuerza mental para mantener la actitud después de ver todo lo que ella ve en su día a día en lugares como Beirut.
April 21, 2025
Un llibre que t'ajuda a entendre una realitat aïllada. M'ha encantat i encara que no m'hi he enganxat, crec que aporta uns coneixements totalment necessaris per a la nostra societat.
El recomano totalment.
El recomano totalment.
June 12, 2025
La crudeza de la vida en un campo de refugiadas en Líbano. La ternura de quienes se reconocen aliadas. Txell consigue llevarnos a Shatila con este relato cargado de enseñanzas y miserias, sin abandonar la esperanza propia de aquellas que no tienen el privilegio de dejar de luchar.
April 8, 2023
Genial i imprescindible per entendre molt....
April 13, 2023
Uau.
Les nenes de Xatila són valentes, empoderades i molt lluitadores.
Per moltes més.
Gràcies, Txell.
Shukran, noies.
Les nenes de Xatila són valentes, empoderades i molt lluitadores.
Per moltes més.
Gràcies, Txell.
Shukran, noies.
Read
April 25, 2023Llibre molt recomenable per poder veure el que significa la superació davant d'un entorn que et margina doblement , per sexe i religió.
Unides som més fortes.
Unides som més fortes.
May 27, 2023
Molt recomanable.
December 23, 2023
Gràcies Txell per fer-nos saber el què passa al costat de casa.
Llegiu-lo us canviarà la percepció del món.
Llegiu-lo us canviarà la percepció del món.
January 11, 2024
Aquesta lectura és dolor i cura alhora.
Displaying 1 - 30 of 42 reviews