Coses vistes. 1920-1925

by Josep Pla

Un llibre fonamental en l'obra de Josep Pla




Coses vistes va arribar a les llibreries el 18 de maig de 1925. Era el primer llibre d'un periodista de vint-i-set anys que ja tenia un gruix de lectors fidels gràcies a les cròniques que enviava a
La Publicitat o a
La Veu de Catalunya. L'èxit del llibre va ser esclatant (Josep Carner proposava de saludar-ne l'aparició amb vint-i-una canonades), i en pocs mesos se'n van exhaurir dues edicions. No és
Coses vistes conté algunes de les pàgines més memorables de Pla, que dècades més tard anirien a parar a
El quadern gris, a
La vida amarga o a altres volums de l'Obra Completa. Tots els trets característics de la seva literatura hi són les descripcions de pobles i paisatges, les històries de persones singulars, els escrits sobre cuina, les narracions situades en diverses capitals europees i els retrats de personalitats del món de la cultura; i la frescor de l'estil de Pla s'hi sent més viva que mai.


A partir del 1949 Pla va fer servir el títol
Coses vistes per a tota una sèrie de volums miscel·lanis, però el llibre originari com a tal no s'havia reeditat mai fins avui, que tornem a posar-lo a l'abast dels lectors en una edició filològicament acurada, rigorosa i fidedigna a càrrec de Maria-Arboç Terrades. És la millor manera de commemorar el centenari d'un llibre que va marcar un abans i un després en la literatura catalana.

234 pages, Kindle Edition

First published January 1, 1925

About the author

Josep Pla i Casadevall (known as José Pla in Spanish) (March 8, 1897, Palafrugell, Girona - April 23, 1981, Llofriu, Girona) was a Catalan journalist and a popular author. As a journalist he worked in France, Italy, England, Germany and Russia, from where he wrote political and cultural chronicles in Catalan.

The most important characteristics of the “planian” style are simplicity, irony, and clarity. His works show a subjective and colloquial view, “anti-literary”, in which he stresses, nevertheless, an enormous stylistic effort by calling things by their names and “coming up with the precise adjective”, one of his most persistent literary obsessions.

Pla lived completely dedicated to writing. The extent of his Obres Completes - Complete Works (46 volumes and nearly 40,000 pages), which is a collection of all his journals, reports, articles, essays, biographies and both long and short novels.

His liberal-conservative thought, skeptic and uncompromising, filled with irony and common sense, keeps sounding contemporary, completely current, even though it seems to contradict the current cultural establishment same as it did with its completely opposed antecessor. His books remain in print and both Spanish and Catalan critics have unanimously recognized him as one of the greatest writers of the 20th century.

Reviews

[sònia montserrat · Rating 4 out of 5]

No ha tingut tant impacte en mi com la resta, però només pel primer paràgraf de “quatre paraules" ja m'ha canviat la vida per sempre.
Els dos capítols sobre la cuina catalana i els retrats del Josep Carner, l'Alexandre Plana i el Pompeu Fabra són geniaaaaaaaals.

[Toni Veres · Rating 4 out of 5]

És el llibre que va fer escriptor en Pla i aquí està l’atractiu, ja que molts passatges o capítols seran trobats en altres llibres posteriors.
No presenta la solidesa que podem trobar posteriorment en d’altres novel·les.

[Mercè · Rating 3 out of 5]

Al pròleg...

“Em decideixo a la fi a llançar un llibre. Els meus amics m’han vençut. Aquest fet, per a mi, té una certa importància, perquè no m’hauria pensat mai que arribés a fer coses tan serioses. Sospito que no he nascut ni per fer llibres, ni novel·les, ni històries, perquè pel que serveixo, realment, és per viure sense treballar, per llegir coses agradables, per xerrar i anar a passeig, amb el bastó i el cigarret als llavis.”

“Tot el que he escrit fins ara [1928] no són més que fragments per a unes possibles memòries de la meva vida. Si en els seixanta o setanta anys que em queden de vida —poseu vuitanta si voleu— no he tingut temps, però, d’escriure aquestes memòries no tindré més remei que considerar aquesta edició com absolutament definitiva”.


Relat de la realitat. Observación. Autobiogràfic i testimonial. Precís, exacte, perceptiu, provocativo i lírica. Talls. Memòria fragmentada.

"el que mana és un punt de vista, una perspectiva, un estil i una manera de mirar la realitat quotidiana."

Pío Baroja un dels seus models.

Té quatre parts: «Homes i paisatges», «Intermezzo», «Capítols de novel·la» i «Retrats»

 «Retrats», parteix de l’Anuari dels catalans 1924-1925.

Un bon llibre per començar a conèixer Pla.

[Marçal Illa · Rating 5 out of 5]

Ben trapella el bergant:



Sobre la cuina catalana

"La botifarra amb bolets -ai Déu meu senyor!- és un plat una mica gòtic i medieval, però és tan acostat a la terra, que sembla que us mengeu un tros de Catalunya" 91



Sobre el gat de Xammar:



"La senyora Xammar explicava, dels costums culinaris de Mauzi, coses divertides. Feia filigranes. Arribava a no agradar-li més que una marca de llonganissa de Francofrt, et menjava els ous mentre fossin ferrats, et bevia el te amb llimona, com els eslaus, i sembla que li agradava mastegar tabac". 181

[Eulalia · Rating 5 out of 5]

“En la cuina catalana hi ha moltes salses i salsetes, i la salsa és una cosa feudal, d’aristocràcia pagesa.”

M’encanta

[Víctor · Rating 3 out of 5]

Llegit entre Palafrugell i Tamariu. M’encanta com escriu en Pla.

[Eloi Bellés · Rating 4 out of 5]

Quatre i mig, perquè els retrats encara són massa curts i esquemàtics.

[Elena Riera Salazar · Rating 4 out of 5]

‘Coses vistes’, publicat el 1925, va ser el primer llibre de Josep Pla i aplega textos publicats prèviament a diaris i revistes on col·labora, com ‘La Publicitat’ o ‘La Veu de Catalunya’. El recull va tenir un gran èxit de crítica i de públic. D’aquesta nova edició n’ha tingut cura Maria-Arboç Terrades, sota la supervisió de la Càtedra Josep Pla. El llibre es divideix en quatre seccions: “Homes i paisatges”, “Intermezzo”, “Capítols de novel·la” i “Retrats”. “Retrats” és la secció més extensa i presenta perfils d’intel·lectuals de l’època: Gabriel Alomar, Joan Estelrich, Josep Carner, Ventura Gasol, Martínez Ferrando, Lluís Nicolau d’Olwer, Alexandre Plana, Carles Rahola, Joan Sacs, Josep M. De Segarra, Eugeni Xammar, Pompeu Fabra, Carles Riba, Jaume Piquet, F. Camps Margarita, Manolo, Josep Maria Junoy, Maurras, Francesc Pujol i acaba amb un autorretrat. Aquests articles, juntament amb els de cuina catalana de la secció “intermezzo” són dels millors del recull.