What do you think?
Rate this book
Lisa Cohen
Una dona viatja per trobar-se amb un home i, pel camí, escriu una carta que no enviarà mai: un balanç de vida a través de les seves relacions passades que li serveix dexcusa per reflexionar, entre altres coses, sobre el desig, les traïcions, les desigualtats, lambició i el pas del temps. Lisa Cohen és una novel·la que parla damor i de desamor, però sobretot damor; de les oportunitats i dels camins escollits i dels descartats, i de tot allò que fa que siguem qui som. Amb un estil delicat i subtil, i una llengua personalíssima, Ada Klein Fortuny celebra lesbarzer que és la vida: un piló de coses bones entre una mà de punxes.
123 pages, Kindle Edition
Published May 21, 2025
7 people are currently reading
281 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 25 of 25 reviews
June 23, 2025
no en vaig dir res, em va agradar molt. sobretot el final. el principi i mig em va semblar massa fragmentat, autoficció desbocada i passional però em faltava una mica l'estructura. moltes frases a subratllar i he rellegit pàgines, però em sap greu que no m'hagi agradat tant com a vosaltres.
February 3, 2026
És el llibre que m'hagués agradat escriure. L'escriptura de l'Ada és preciosa i captiva des de la primera paraula. La vida és aquest llibre, suposo.
June 9, 2025
“que aquest món malcosit i la vida és molt dura, i que per exorcitzar tot això només es pot triar l’amor i l’alegria”
Brava Klein. Un homenatge a l’amor, el sexe i els nosaltres que deixem pel camí. La millor.
Brava Klein. Un homenatge a l’amor, el sexe i els nosaltres que deixem pel camí. La millor.
June 18, 2025
així pim pam. me’l vaig comprar ahir al sortir d’un examen i l’he endrapat amb un moment. m’ha agradat molt, què voleu que us digui.
January 11, 2026
"...i que aquest nosaltres que hem bastit no sabem ni què és ni què fer-ne, però que és i que no pensem malgastar-lo, que aquest món és malcosit i la vida és molt dura, i per exorcitzar tot això només es pot triar l'amor i l'alegria."
October 20, 2025
L'escriptura d'Ada Klein m'ha captivat en aquesta novel.la ja que està molt ben escrita. No obstant, la història m'ha costat una mica a l'inici però l'he entès al final on tot té sentit!
July 11, 2025
Al principi costa saber del cert si som davant de cert gènere a menystenir, però resulta impossible no deixar-se endur i obviar prejudicis que encaixen poc. El que passa de veritat és que hi ha una petita tendresa verinosa, un verí tendríssim que paga molt la pena de ser llegit.
November 23, 2025
senzillament, preciós. fresc, senzill, amb tota els components per fer que un llibre m’agradi; una història de persones, on hi he trobat moltes semblances en pensament i reflexions interessants sobre la vida, les persones i com ens relacionem entre si
January 18, 2026
Ha de costar molt escriure sobre amors i desamors sense caure en cursileries o superficialitats, i aquí l’autora ho ha aconseguit. Una reflexió i un crit a viure la vida des del present i regalant-se a l’amor i al desig. Aires aburgesats i edonistes, que recorden a Françoise Sagan. M’ha agradat i enganxat.
June 24, 2025
Un llibre sobre els amors i desamors de la Lisa Cohen i de com aquests l’han convertit i portat a l’amor actual.
Un llibre molt ben escrit i amb frases molt poètiques però que la primera part no m’ha acabat d’enganxar perquè no sabia molt bé on volia anar a parar. L’última part, millor.
Punt.:2,5/5
Un llibre molt ben escrit i amb frases molt poètiques però que la primera part no m’ha acabat d’enganxar perquè no sabia molt bé on volia anar a parar. L’última part, millor.
Punt.:2,5/5
January 9, 2026
Una carta d’amor a les coses del passat que ens fan ser qui som avui. De vegades es llegeix tan fàcil com una melodia, d’altres m’ha semblat una mica massa “pija” pel meu gust.
September 8, 2025
«Això és un manual d’instruccions», diu només començar. «És un cant», diu l’Arià Paco a Núvol, un cant amb ètica i amb valors, amb sentimentalisme i amb vitalisme. M’agrada veure-ho així, ho he sentit així.
Amb un compromís sincer i una veu lliure, a mode de confessions —cosa que, junt amb l’expressió lliure i natural, plenament humana i sentida, m'ha portat a Ernaux en alguns passatges—, Lisa Cohen toca l'essència de la condició humana —i encara més concret, l’essència de la condició femenina. Molta gent té moltes coses a dir sobre l'amor, però d'entre aquests molts no tants tenen l’excepcionalitat de l'Ada i la seva manera de tocar l'essència del sentiment, de les vivències i del que en queda d'elles. Reivindica l’amor, a totes edats, a totes bandes, a totes hores. L’amor —el veritable, que és precisament el que sobreviu— com un lloc, com una grandesa, com unes ganes de viure immenses. L’amor com una bastida, diu ella. Reivindica la vida, a totes edats, a totes bandes, a totes hores. I reivindica saber-se una mateixa, a totes edats, a totes bandes, a totes hores. No ho fa d’una manera cursi, ho fa tenint en compte les limitacions i les complicacions de la vida. Per això se sent sincera.
M’hi he vist involucrada per com pensa la vida i l’amor i posa de relleu els lligams, i també per com pensa la pròpia persona. La Lisa és passional i sentimental, i a mesura que viu es manté ferma als seus principis, il·lusions i objectius, no perquè els manté immutables sempre, sinó perquè els adapta a les condicions que imposa la vida. Aprèn a no debilitar-se, a viure sempre en present, a aferrar-se a les sorts que ens venen donades a la vida.
M’agrada també com l’autora assenyala que és una història d'educació sentimental. Ho és, en el sentit més ampli que es pugui pensar. Ja sabem que «el món és malcosit i la vida és molt dura», però per això mateix, per a gaudir, per a «exorcitar tot això només es pot triar l'amor i l'alegria».
«Basta estimar perquè valgui la pena.»
Amb un compromís sincer i una veu lliure, a mode de confessions —cosa que, junt amb l’expressió lliure i natural, plenament humana i sentida, m'ha portat a Ernaux en alguns passatges—, Lisa Cohen toca l'essència de la condició humana —i encara més concret, l’essència de la condició femenina. Molta gent té moltes coses a dir sobre l'amor, però d'entre aquests molts no tants tenen l’excepcionalitat de l'Ada i la seva manera de tocar l'essència del sentiment, de les vivències i del que en queda d'elles. Reivindica l’amor, a totes edats, a totes bandes, a totes hores. L’amor —el veritable, que és precisament el que sobreviu— com un lloc, com una grandesa, com unes ganes de viure immenses. L’amor com una bastida, diu ella. Reivindica la vida, a totes edats, a totes bandes, a totes hores. I reivindica saber-se una mateixa, a totes edats, a totes bandes, a totes hores. No ho fa d’una manera cursi, ho fa tenint en compte les limitacions i les complicacions de la vida. Per això se sent sincera.
M’hi he vist involucrada per com pensa la vida i l’amor i posa de relleu els lligams, i també per com pensa la pròpia persona. La Lisa és passional i sentimental, i a mesura que viu es manté ferma als seus principis, il·lusions i objectius, no perquè els manté immutables sempre, sinó perquè els adapta a les condicions que imposa la vida. Aprèn a no debilitar-se, a viure sempre en present, a aferrar-se a les sorts que ens venen donades a la vida.
M’agrada també com l’autora assenyala que és una història d'educació sentimental. Ho és, en el sentit més ampli que es pugui pensar. Ja sabem que «el món és malcosit i la vida és molt dura», però per això mateix, per a gaudir, per a «exorcitar tot això només es pot triar l'amor i l'alegria».
«Basta estimar perquè valgui la pena.»
Read
February 17, 2026És la lectura ràpida que buscava ara mateix. En una tarda, dues assegudes. Però no entenc el propòsit de tot plegat, l'excessiu centralisme de la mirada masculina, la falta d'informació sobre la protagonista, les reflexions sobades i els llocs comuns. En algun moment m'ha enganxat, però la veritat és que he acabat força fora, no entenc que encara estiguem romanitzant el dolor sentimental. I no dic que haguem de ser alliçonadores, sinó que hi ha qüestions que ja no sé com poden calar més enllà de les sagues per adolescents...
Per no parlar de tot el tema aquest d'anar d'un lloc a un altre d'Europa com si visquéssim dins la imaginació d'una persona qualsevol dels Estats Units... Bé, no ho vull criticar més, simplement no he entès el tema i m'he enfadat una mica (que això és bo, suposo).
Per no parlar de tot el tema aquest d'anar d'un lloc a un altre d'Europa com si visquéssim dins la imaginació d'una persona qualsevol dels Estats Units... Bé, no ho vull criticar més, simplement no he entès el tema i m'he enfadat una mica (que això és bo, suposo).
February 27, 2026
És original que tota la novel·la sigui una carta escrita durant un viatge i adreçada a algú que mai no la rebrà (tot i que no he pogut evitar pensar tota l’estona com seria si aquest algú la llegís). Aquest gest té una tensió preciosa: la de dir-ho tot quan, teòricament, no cal dir res. Podria haver estat jo perfectament. Espero que la Lisa estigui bé <3
La carta és el motor per explicar que l’amor present està fet de tots els amors passats i, en general, de totes les coses que et passen i les decisions que prens. Ada Klein va per feina i ho explica amb una veu clara i directa.
La carta és el motor per explicar que l’amor present està fet de tots els amors passats i, en general, de totes les coses que et passen i les decisions que prens. Ada Klein va per feina i ho explica amb una veu clara i directa.
January 11, 2026
He quedat total i completament fascinada, quina ploma la de l'Ada Klein Fortuny, i quines ganes de llegir més d'ella.
"I tu m'obriràs la porta i amb el somriure ja sabré que m'esperaves [...] i que en aquest nosaltres que hem bastit no sabem ni què és ni què fer-ne, [...] i la vida és molt dura, i per exorcitzar tot això només es pot triar l'amor i l'alegria"
"I tu m'obriràs la porta i amb el somriure ja sabré que m'esperaves [...] i que en aquest nosaltres que hem bastit no sabem ni què és ni què fer-ne, [...] i la vida és molt dura, i per exorcitzar tot això només es pot triar l'amor i l'alegria"
October 15, 2025
M’ha enganxat molt per pur xafardeig, com si es tractés d’una amiga que et conta la seva vida amorosa. He arribat a sentir fomo d’algun relat. Amor com el de les pel·lícules que, si bé ens enganxa, fins a quin punt s’apropa a la vida real? Més d’una reflexió subratllada.
January 9, 2026
una novel·la molt tendre que m'he cruspit, m'ha agradat però sense més. he de dir que hi ha troços que m'han apassionat de lo bé que estaven escrits i altres que m'han semblat més feixugs i avorrits. prouu bé seria un tres i mig
July 7, 2025
Una meravella, deliciós, el que explica i com ho explica. Gràcies, Ada Klein.
July 11, 2025
Deliciós, profund i senzill (com si fos tan fàcil fer les coses senzilles). M'ha encantat!
September 22, 2025
Llibre que és llegeix ràpid, molts dirien senzill i precisament escriure senzill no és fàcil.
September 29, 2025
Es llegeix molt fàcil, amb un parell de sentades. A mi, personalment, no m'ha dit res, però reconec que les diferents trames amoroses et mantenen enganxat.
February 8, 2026
… només diré que aquesta història ja l’he llegida milers de cops.
March 8, 2026
No li he trobat cap mena d’atractiu…
April 2, 2026
Recorregut per la vida, sobretot emocional, de la Lisa Cohen. Ens parla dels seus amors i desamors, els seus amants, de les seves amistats, de les seves coneixences. De tots els que, finalment, porten a construir la persona que som.
Una dona entrada a la seixantena que, mitjançant una carta que escriu al seu actual amant mentre va a veure'l en tren a París, fa balanç de la seva vida amorosa, reflexionant al voltant del desig i les relacions des de la seva adolescència.
No trobarem gaires llibres en el que la protagonista sigui una dona que, lliurement, pren les seves decisions, que tira pel dret amb la seva voluntat, que exerceix el seu dret a equivocar-se. Aquesta és la història de la Lisa Cohen, que escull entre els camins que li planteja la vida, de vegades encertadament, de vegades amb errors, però assumint les decisions i les conseqüències.
Amb el fort suport de les seves amistats i, de vegades, antics amants, la Lisa reflexiona sobre els vincles, les desigualtats, la maternitat (o no maternitat), el pas del temps, créixer i fer-se gran... però sempre amb un punt de positivisme i d'acceptació dels contratemps que li planteja la vida, que són molts. Segurament aquesta visió positiva fa que els drames que viu tinguin un menor impacte dramàtic en el relat.
Utilitza un llenguatge molt ric, amb un ritme pausat, per llegir a poc a poc, barrejant el present i els records, sense una trama trepidant, amb molt protagonisme de l'amistat i l'amor, de vegades carnal, de vegades sensual, i altres més pur i gens físic. Amb frases molt sentides, senzilles i poètiques. Un llibre, potser, de reflexions femenines, però que no per això no ha d'agradar al lector masculí.
Recomanable. La Lisa té bona relació amb tots els ex-amants, excepte amb el seu exmarit. Significatiu. Trèieu les vostres pròpies conclusions.
Una dona entrada a la seixantena que, mitjançant una carta que escriu al seu actual amant mentre va a veure'l en tren a París, fa balanç de la seva vida amorosa, reflexionant al voltant del desig i les relacions des de la seva adolescència.
No trobarem gaires llibres en el que la protagonista sigui una dona que, lliurement, pren les seves decisions, que tira pel dret amb la seva voluntat, que exerceix el seu dret a equivocar-se. Aquesta és la història de la Lisa Cohen, que escull entre els camins que li planteja la vida, de vegades encertadament, de vegades amb errors, però assumint les decisions i les conseqüències.
Amb el fort suport de les seves amistats i, de vegades, antics amants, la Lisa reflexiona sobre els vincles, les desigualtats, la maternitat (o no maternitat), el pas del temps, créixer i fer-se gran... però sempre amb un punt de positivisme i d'acceptació dels contratemps que li planteja la vida, que són molts. Segurament aquesta visió positiva fa que els drames que viu tinguin un menor impacte dramàtic en el relat.
Utilitza un llenguatge molt ric, amb un ritme pausat, per llegir a poc a poc, barrejant el present i els records, sense una trama trepidant, amb molt protagonisme de l'amistat i l'amor, de vegades carnal, de vegades sensual, i altres més pur i gens físic. Amb frases molt sentides, senzilles i poètiques. Un llibre, potser, de reflexions femenines, però que no per això no ha d'agradar al lector masculí.
Recomanable. La Lisa té bona relació amb tots els ex-amants, excepte amb el seu exmarit. Significatiu. Trèieu les vostres pròpies conclusions.
Displaying 1 - 25 of 25 reviews