La nueva novela de la autora Premio Llibreter, la voz de una generación llena de dudas, de rabia y de pasión.
«Se tiene que leer. En su absoluta quietud hace que te den ganas de volar». Leonor Watling
«Una autora revelación, considerada ya la voz de una generación». Harper's Bazaar
Aveces es necesario que todo se hunda. Meterse en medio de la montaña de escombros. Así sabes qué es lo que realmente tienes que salvar de la derrota.
Nina debe abandonar su hogar en la Gran Ciudad junto a su pareja y su hijo adolescente por amenaza de derrumbe. Deciden instalarse en una casa de campo en la que vivió de niña y que está abandonada desde hace tiempo. Sin embargo, para ella, su pasado familiar, cada una de las piedras que sostienen la casa, el pantano al fondo del desfiladero, son agujeros negros de combate y violencia de los que le resulta imposible escapar y que atrapan cualquier atisbo de luz.
«Seré libre», «No querré nunca a nadie», «No tendré hijos», «No tendré casa», dijo Nina cuando logró huir de ahí. Pero al final, a su historia de mujer sola haciendo grandes cosas, o haciendo cosas minúsculas, qué más da, le han salido muchos desvíos, como si fuesen las ramas de una higuera. Piensa en lo fácil que hubiese sido todo esto sin ellos. Sin Iván y sin Ariel. Ahora mismo ni siquiera estaría aquí, donde juró no volver, intentando encontrar un comienzo que dé sentido a todo.
La crítica ha
«Esto de escribir de la familia a través de la memoria de las paredes, me encanta. [...] Un acercamiento al terror para hablar de la familia, pero [...] desde un terror que tiene que ver con lo local, con lo propio. [...] Hay música, hay ritmo y hay cadencia [...] en esta escritora».
Esther Ferrero, Efecto Doppler (RNE)
Sobre El instante antes del
«Se tiene que leer. En su absoluta quietud hace que te den ganas de volar».
Leonor Watling
«El grito valiente de Glòria de Castro contra la frustración y la cotidianidad. [...] Una novela poderosa y conmovedora que explora sin filtros la complejidad de la vida rural y las oscuras dinámicas familiares».
Cristina Serrano Gonzalez, WhitePaperBy
«He encontrado entre sus páginas una angustia, una crudeza y una verdad similares a las que sentí con obras como Estupor y temblores, de Amélie Nothomb. Su crítica a la precariedad laboral, a las falsas famas y a los hilillos de baba de la posverdad se pasean por este libro que también es un homenaje a las cansadas, a las reprimidas, y a las que en definitiva nos hemos ganado el derecho a hacerlo saltar todo por los aires».
Luna Miguel
«Una autora revelación, considerada ya la voz de una generación». Harper's Bazaar
«Devastador y emocionante a la vez».
Alba Dalmau
«Un libro diferente, de ritmo ágil, donde el estilo atrapa desde la primera página».
Glòria de Castro Pascual (Caldes de Montbui, 1974) va estudiar ciències de la comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant vint-i-cinc anys va treballar de redactora publicitària per a grans firmes fins que va decidir deixar-ho tot enrere, i en l’actualitat treballa a Mallorca, on es va retirar amb la seva família per viure una vida més tranquil·la. L’instant abans de l’impacte, la seva primera novel·la, va guanyar el Premi Llibreter 2022. Lectora compulsiva, va créixer en-voltada dels llibres dels seus pares i té com a referents autores com Angélica Liddell i Sylvia Plath.
Vaig descobrir a aquesta autora arran de la seva anterior publicació, "L'instant abans de l'impacte", una novel·la crítica i àcida que em va agradar, així que quan a la biblioteca vaig veure la seva nova obra m'hi vaig llançar de cap.
En "Els temples solemnes" hi trobem el to característic de la Glòria i la denúncia al sistema i com vivim, a l'especulació immobiliària i l'accés a l'habitatge.
La Nina creix en una família amb un pare autoritari, alcohòlic i agressor. El seu germà i ella no habiten en una casa que els protegeixi i només els salva el suport i l'amor que es tenen els germans. Així que quan es presenta l'oportunitat fuig i deixa enrere tot allò.
Estudia i acaba sent ballarina de l'òpera (fins que la fan fora de la feina) i és allí on coneix l'Ivan, i amb ell acabaran formant una família i tenint un fill.
Viuen a la Gran Ciutat, un lloc despersonalitzat, on cada cop les tempestes solars són més freqüents, on veuen aurores boreals sovint, on costa trobar aliments... així que quan les esquerdes ho fan trontollar tot i els expulsen del pis on viuen, s'instal·len a l'autocaravana i tornen a la casa on va començar tot, al mig del no-res. Molts dubtes, incerteses i pors acompanyen a la protagonista. Podrà viure en el lloc on va patir tant? Podrà reconstruir alguna cosa bona i bonica allí?
A mesura que m'endinsava en les seves pàgines i les seves descripcions geogràfiques (el congost, les parets de roca calcària, les obagues i el pantà) el meu cap viatjava cap a un paisatge que conec molt, com és el del Montsec, i vaig començar a buscar entrevistes de l'autora on parlava de la novel·la fins que vaig constar que els indrets cap a on m'arrossegava l'obra eren just els llocs que m'havia imaginat (quan això passa, és fantàstic).
Una obra que explora la família, la precarietat, la fragilitat, els vincles, l'absència, el pes del passat i el retorn al món rural.
Un relat amb petites dosis de distopia on destaca l'ambientació.
"De què em servirà aprendre això?, pensava llavors, davant del tronc de llenya. I és veritat que més endavant no va servir per a res, perquè va viure en pisos i en ciutats, va cuinar en cuines de gas, en vitroceràmiques, i al supermercat venien la carbassa tallada a dauets. Però ara, amb cada cop sec, sent que no és només la llenya el que s'esberla, sinó alguna cosa dins seu".
Un altre llibre per la col·lecció de llibres amb personatges aïllats a la natura (per raons diverses). El vaig veure a l'aparador d'una petita llibreria de barri i no me'n vaig poder estar de comprar-lo. M'ha encantat! Sobretot la protagonista, el seu caràcter i tot el que li passa per dins. Un llibre ben traçat, ben escrit, amb reflexions profundes i que et manté ben enganxada de principi a fi. Amb moltes ganes de llegir l'altra novel·la de l'autora!
Novel·la que transita entre la fugida i la recerca. Retrata un món de solituds trobades, però no volgudes. Temples de maons, de carn i ossos, de pensaments i sentiments, que s'ensorren arrossegant tota la solemnitat de la vida. Al pes d'un dol no tancat, s'hi afegeix el desastre que obliga a retornar als orígens que no vols trobar. La protagonista, riu i somriu, però pateix molt i gaudeix poc. Per a ella tot és un cercle desorientador on no acaba de saber mai si es troba en un principi o en un final. Més recomanacions de llibres d'interès al blog «Mirades»: https://agorafrancesc.wordpress.com/l...
Periscopi sembla haver agafat gust per les novel·les sobre dones tormentades i trencades per homes que han passat per les seves vides i que han de començar de nou tot afrontant els traumes del passat.
M'ha agradat la prosa. M'ha agradat la Nina, amb les seves pors, els seus records, les seves incongruències i el seu dolor. M'ha agradat l'ambientació, on la transformació i reconstrucció d'un lloc llòbrec i abandonat, erm i derruït, simbolitza la colonització d'un nou inici, d'una nova oportunitat.
No m'ha agradat com (no) explica alguns dels misteris o preguntes que sorgeixen durant la història. I no m'ha agradat el final, molt precipitat i, sobretot, exageradament obert.
Aquest llibre expulsa i atrau alhora al lector, com el pantà que hi apareix. Hi ha molta valentia de l'escriptora en la manera de sostenir la història i la integritat dels personatges. Hi ha escenes tan ben construïdes i escrites! Si hi hagués justícia poètica i literària aquest seria un llibre premiat i ressenyat arreu.
Lectura en Castellano. Explora várias lineas temporales simultáneamente, que se convergen en la concretización de la personaje principal. Profunda y oscura. Me gustaría volver a leer más trabajos de la autora