Si bé és cert que 50 anys ens separen de la publicació d'aquest llibre, el seu contingut és prou actual i, el que és més rellevant, aplicable. L'assaig ens permet reflexionar sobre la disciplina de la història de l'art i la seva rigorositat científica, posant en qüestió les metodologies d'estudi que han dominat la investigació històrico-artística des del seu origen. El que més m'ha agradat és l'aportació d'un nou mètode científic, el qual es cenyeix a l'objecte d'estudi de la història de l'art i no al d'altres disciplines, tot i ser-ne relatives.
Malgrat les bones impressions, també vull afegir que l'ús desmesurat del masculí genèric per referir-se a la humanitat en conjunt és avorrit. No només això, sinó que un assaig d'aquest tipus podria contemplar perfectament la lluita de classes sexuals i no només econòmico-polítiques, i no ho fa. Per a mi, la data de redacció i de publicació no és cap excusa.
Per acabar, recoman aquest llibre a qualsevol persona intrigada i encuriosida per la història de l'art, i les humanitats en general, com a ciència.
Las primeras partes son básicamente lecciones sobre teoría política marxista, aunque visto con perspectiva me parece que es útil para relacionarlos con los temas que más tarde quiere introducir. Pese al hecho de que utiliza conceptos muy cultos o muy técnicos que a veces me costaba entender, agradezco mucho la existencia de anotaciones (que son bastante enriquecedoras) y en general el tono del libro que me parece una aproximación maravillosa a una concepción de clase del arte y a poder hacer un análisis y un replanteamiento de la ciencia en sí.