¿Què ens diu la moda de nosaltres mateixos i de la societat? Aquest llibre reuneix quatre textos clàssics de la filosofia i la literatura europea —Giacomo Leopardi, Théophile Gautier, Oscar Wilde i Georg Simmel— per explorar la moda com a mirall de les tensions entre individu i col·lectivitat, bellesa i funcionalitat, vida i caducitat. Des de l’elegància irònica de Wilde fins al diàleg lúgubre i lúcid de Leopardi entre la Moda i la Mort, passant per la visió sociològica de Simmel i la defensa esteticista de Gautier, cada autor ofereix una mirada única sobre aquest fenomen tan efímer com persistent. L’estudi introductori de Rita Rakosnik, curadora d’aquesta edició, articula aquestes veus en una reflexió actual i crítica sobre el paper que juga la moda en la nostra manera d’expressar-nos i d’entendre el món. Una antologia essencial per als qui volen pensar la moda més enllà del que es veu.
Italian scholar, poet, essayist and philosopher, one of the great writers of the 19th century. Leopardi's love problems inspired some of his saddest lyrics. Despite having lived in a small town, Leopardi was in touch with the main ideas of the Enlightenment movement. His literary evolution turned him into one of the well known Romantic poets. In his late years, when he lived in an ambiguous relationship with his friend Antonio Ranieri on the slopes of Vesuvius, Leopardi meditated upon the possibility of the total destruction of humankind. Leopardi was a contemporary of the German philosopher Arthur Schopenhauer, with whom he shared a similarly pessimistic view of life. The latter praised Leopardi's philosophical thoughts on The World as Will and Representation.
«De vegades estan de moda coses tan lletges i abominables que sembla com si la moda volgués demostrar el poder que té per obligar-nos a acceptar les coses més horroroses només per tal de seguir-la»
La introducció del llibre, que precedeix els quatre textos amb una sensibilitat igual de tendra que rigorosa, ofereix una síntesi de la filosofia de la moda que emmarca el pensament de cada autor i en reflecteix la rellevància actual en un extens (i necessari) comentari crític sobre l’estil. Des del romanticisme del diàleg de Leopardi, passant per la finor de l’anàlisi estètic de Gautier i la loquacitat-lluminària de Wilde, fins l’assaig, tant lúcid com visionari, de Simmel, que dóna títol al recull, la Rita Rakosnik fila referències del passat i del present amb un impuls descaradament personal que assoleix, precisament, el caràcter intel·lectual que reivindica.
Durant molt de temps he volgut llegir un llibre com aquest, i va ser una grata sorpresa l’edició d’ela geminada. Les meves parts preferides, tant la introducció de la magnífica Rita Rakosnik, com el relat que dona títol al llibre, Filosofia de la moda, de Georg Simmel. Simplement fantàstic.
“Filosofia de la moda” no és un llibre per llegir d’una tirada, sinó per assaborir a poc a poc, com un teixit antic que vas descobrint capa a capa. Reuneix veus molt diverses —de Simmel a Benjamin, passant per Barthes— que, més que parlar de roba, parlen de nosaltres: de la identitat, del desig, de la societat que ens vesteix i ens despulla alhora.
Llegir-lo és com cosir amb fil filosòfic les preguntes que sovint queden a la vora: per què comprem el que comprem?, què diu de nosaltres el que portem?, quina memòria amaguen les peces que estimem?
Per a qui creu que la moda és molt més que tendències i aparença —que és cultura, llenguatge i política— aquest llibre és una finestra magnífica. Inspira, sacseja i, sobretot, convida a repensar el valor del que portem posat.
“Què és la moda, en el fons? No és altra cosa que una forma de lletjor tan intolerable que l’hem de canviar cada sis mesos! Queda prou clar que, si fos una cosa bella i raonable, no canviaríem ben res que reunís dues qualitats tan insòlites”.
Hi ha unes reflexions que he trobat força interessants i també he après alguna cosa. Pensava que no entendria res perquè seria massa per intel·ligents, però menys l’últim text, que no he connectat gaire i l’he trobat molt més repetitiu (també hi deu haver fet que me’l volia acabar aquesta tarda); l’he trobat força accessible. Tot i això, he necessitat força el mòbil per buscar conceptes i ajudar-me a situar més l’època dels autors.
Interessant les diferents visions. Recull de diferentes maneres de veure la moda. La que més m’ha agradat ha sigut Diàleg de la moda i ka mort de Giacomo Leopardi. El que m’ha sorprès ha sigut com es parla d la moda al 1885 i al 1905, realment molt semblant a la actualitat