Aquest volum recull els millors poemes de Teodor Llorente, l’autor més important de la poesia catalana de la Renaixença al País Valencià. Amic de Verdaguer i Frederic Mistral, la seva obra és clau per a la literatura catalana del seu temps, i un referent per a tots els poetes valencians posteriors.
En les poesies de Llorente hi trobem tots els temes jocfloralescos: l’amor, la pàtria (València, però també Catalunya), els poemes de circumstàncies, el sentimentalisme i l’historicisme. Ben coneguts i populars són els seus versos dedicats a Jaume I, o a la llengua comuna de catalans, valencians i balears.
És una poesia fàcil d’entendre, amb una forma ben cuidada, i amb un lèxic ric i popular. Encara molt desconeguda pels lectors catalans connecta amb la poesia romàntica de finals del segle XIX i de ben segur que els temes i les fomes sonaran familiar a moltíssims lectors.
El llibre es divideix en els tres camps temàtics de la Renaixença: Pàtria, Amor, Fe, més un quart bloc dedicat específicament a les relacions de Catalunya, València i Balears.
L’edició és a cura de l’especialista en Llorente, Rafael Roca, doctor en filologia catalana per la Universitat de València.
Teodor Llorente Olivares fou un poeta valencià, escriptor en llengua catalana i castellana. És el poeta més reconegut de la Renaixença valenciana, un dels personatges més decisius de les lletres valencianes contemporànies i l'autor del segle XIX que realitzà major i millor producció en valencià. Pel que fa a la seua producció en castellà, va influir entre poetes valencians d'estil romanticista del segle XIX,[3] traduint també obres internacionals d'autors d'este estil literari.