What do you think?
Rate this book
Metamorfosi
Metamorfosi és un petit veïnat del Peloponès. Buscant l’origen d’alguna cosa, l’autora hi comença un viatge amb amics que són família escollida. Som davant d’un dietari que en realitat en són dos; l’exterior i sobretot l’interior. Al llarg del camí es produeix una transformació profunda que no culmina fins a la tornada del segon estiu. La metamorfosi es produeix en dos estius i un hivern. Entre la convivència, el paisatge i la bellesa antiga de Grècia, l’autora construeix una literatura d’accent personal, plena de llum i de blau, on tots ens podem reconèixer. Aquest és un llibre que parla de lentitud, de presència i d’arrelament. Però també de la capacitat de la literatura per transformar la mirada. Perquè escriure, aquí, no és només narrar un viatge: és triar una manera de ser al món.
168 pages, Paperback
First published January 1, 2025
15 people are currently reading
413 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 43 reviews
September 4, 2025
És una carta d’amor al paisatge, a l’estiu, al color blau, a les amistats llargues, a les converses i a l’arrelament a un lloc que no és ni ha estat mai teu.
Passa a Grècia, però podria ser on vulguis, perquè estimar-se un lloc no és pas un paisatge bonic sinó una forma de ser-hi, de formar-ne part. Que jo crec que té més a veure amb la companyia, tant amb la de sempre com amb l’espontània.
Me’l vaig comprar divendres a la tarda a la Muntanya de Llibres perquè tenia una estona morta i vaig entrar a xafardejar, i gràcies a que no està disponible a les biblioteques (encara, espero) em vaig haver de gastar aquests 17€ tant ben invertits que m’han repassat tot l’estiu, aquest i els anteriors, però sobretot aquest. Per ser el més recent i per anar de conjunt amb tantes coses de les que parla, tot i no haver sortit de casa. Ha set el llibre perfecte per llegir-se un diumenge 31 d’agost (segurament el diumenge més diumenge de l’any) quan tot això de l’estiu ja s’està acabant.
Passa a Grècia, però podria ser on vulguis, perquè estimar-se un lloc no és pas un paisatge bonic sinó una forma de ser-hi, de formar-ne part. Que jo crec que té més a veure amb la companyia, tant amb la de sempre com amb l’espontània.
Me’l vaig comprar divendres a la tarda a la Muntanya de Llibres perquè tenia una estona morta i vaig entrar a xafardejar, i gràcies a que no està disponible a les biblioteques (encara, espero) em vaig haver de gastar aquests 17€ tant ben invertits que m’han repassat tot l’estiu, aquest i els anteriors, però sobretot aquest. Per ser el més recent i per anar de conjunt amb tantes coses de les que parla, tot i no haver sortit de casa. Ha set el llibre perfecte per llegir-se un diumenge 31 d’agost (segurament el diumenge més diumenge de l’any) quan tot això de l’estiu ja s’està acabant.
October 18, 2025
M’ha agradat molt llegir-lo estant fora de casa, amb el fred que comença a fer a Suïssa, i reiterar que casa meva és al Mediterrani.
Fa pensar força, però el que més fa és ganes de banyar-se a Grècia i xerrar amb els amics que saben quan parlar i quan estar en silenci
Fa pensar força, però el que més fa és ganes de banyar-se a Grècia i xerrar amb els amics que saben quan parlar i quan estar en silenci
August 9, 2025
Metamorfosi ·
Una novel·la impecable sobre l'amistat, la introspecció, els canvis i la vida.
Miriam Cano escriu un relat perfecte que et fa vibrar i reflexionar. A través de dos viatges a Grècia, l'autora ens presenta un diari on fa una fotografia de la seva manera de ser al món. A més, et passeja per les contrades gregues sense moure't de casa i et fa somiar i viatjar de la seva mà. No només terrenalment, també mentalment. El llibre i les seves reflexions són, també, un immens viatge.
De l'autora només havia llegit el poemari "Vermell Rússia", i ara m'ha enamorat amb aquest llibràs. I és que la Miriam sap transformar una acció quotidiana en pura poesia.
Una joia absoluta que et reconcilia amb el món i t'alimenta l'ànima. Gràcies, Miriam.
Una novel·la impecable sobre l'amistat, la introspecció, els canvis i la vida.
Miriam Cano escriu un relat perfecte que et fa vibrar i reflexionar. A través de dos viatges a Grècia, l'autora ens presenta un diari on fa una fotografia de la seva manera de ser al món. A més, et passeja per les contrades gregues sense moure't de casa i et fa somiar i viatjar de la seva mà. No només terrenalment, també mentalment. El llibre i les seves reflexions són, també, un immens viatge.
De l'autora només havia llegit el poemari "Vermell Rússia", i ara m'ha enamorat amb aquest llibràs. I és que la Miriam sap transformar una acció quotidiana en pura poesia.
Una joia absoluta que et reconcilia amb el món i t'alimenta l'ànima. Gràcies, Miriam.
May 5, 2026
M’he llegit aquest llibre durant un viatge a Oslo i de cop no volia estar en una capital escandinava freda sinó en una caleta amb aigua truquesa menjant olives i feta. M’ha fascinat perquè parla d’arrelament i identitat i ha posat paraules a sentiments que fa temps que es van coent dins meu:
“Tota la meva vida m’he construït intel·lectualment i emocional mirant cap amunt, al continent. […] Fins que no li vaig veure la trampa, no vaig començar a mirar cap al sud i cap a l’est. I un cop ho vaig fer, tot va encaixar de seguida, […] una manera de veure el món des d’un llegat concret. […]
París i Londres em segueixen fascinant. És impossible no estimar-te els llocs on hi has deixat coses, però ja fa temps que quan hi vaig, me les miro d'una altra manera. Com passa amb les persones, estimar-te bé les ciutats és més senzill quan saps molt bé qui ets.”
“Tota la meva vida m’he construït intel·lectualment i emocional mirant cap amunt, al continent. […] Fins que no li vaig veure la trampa, no vaig començar a mirar cap al sud i cap a l’est. I un cop ho vaig fer, tot va encaixar de seguida, […] una manera de veure el món des d’un llegat concret. […]
París i Londres em segueixen fascinant. És impossible no estimar-te els llocs on hi has deixat coses, però ja fa temps que quan hi vaig, me les miro d'una altra manera. Com passa amb les persones, estimar-te bé les ciutats és més senzill quan saps molt bé qui ets.”
June 30, 2025
He entès la intenció de cada frase
September 7, 2025
4,5🌟 Un reconeixement preciós als plaers de la mediterraneïtat en un llibre on no passa absolutament res (dels que m'agraden). Convida a reviure els viatges que t'han canviat la vida d'alguna manera o altra.
January 31, 2026
4*
M'ha agradat però potser més per les ganes que m'ha donat de viatjar (sobretot a Grècia i per algun motiu a Papeete?), de menjar (albergínia amb feta preparat que vinc) i d'escriure! Així que moolt bé, sempre a favor dels llibres que m'inspiren!
M'ha agradat però potser més per les ganes que m'ha donat de viatjar (sobretot a Grècia i per algun motiu a Papeete?), de menjar (albergínia amb feta preparat que vinc) i d'escriure! Així que moolt bé, sempre a favor dels llibres que m'inspiren!
August 18, 2025
Avui he tornat a Grècia. I m’he emocionat a cada frase, sentint-me brutalment interpel·lada, desitjant haver escrit cada una d’aquestes paraules. Quina bogeria quan algú escriu tan bé coses que una no sabria ni com anomenar. Quina sacsejada a l’ànima.
July 12, 2025
La Míriam en essència pura. Té la capacitat de convertir una acción quotidiana quasi en un poema. PRECIÓS!
January 18, 2026
"Cada cop que m'entaulo a Grècia, ara i adés, em ve al cap la pel•lícula de Koreeda i penso que passar-me l'eternitat menjant peix fresc al costat del mar amb els meus amics seria una decisió prou astuta."
Potser amb una mica menys de peix i una mica més de formatge però, en resum, resultarà que aquest desig de sol a la pell i de mar tothora i de converses llargues amb amics i d'un ritme tranquil guiat només per l'instint... al final només volen dir que sóc mediterrània.
Potser amb una mica menys de peix i una mica més de formatge però, en resum, resultarà que aquest desig de sol a la pell i de mar tothora i de converses llargues amb amics i d'un ritme tranquil guiat només per l'instint... al final només volen dir que sóc mediterrània.
September 29, 2025
és una mirada tendra i una abraçada
July 19, 2025
o sigui el millor llibre de l’estiu
September 10, 2025
Dietari íntim de l'autora amb reflexions sobre l'amistat, l'amor, la pèrdua.... recollides durant dos viatges a Grècia.
M'ha agradat, m'ha semblat honest i de gran sensibilitat. Ês com una bona conversa a la vora del mar parlant de la vida; de tot i de res.
*
"A mesura que em faig gran, cada cop crec més en les complicitats i la companyia sense grandiloqüències." (pàg. 64)
"Nosaltres, les altres, les que quedem a les vores, hem après a navegar aquell espai de ningú on no hi ha descomptes ni facilitats." (pàg. 126)
"La senzillesa d'escoltar el silenci, d'asseure's a la vora d'una tristesa que no ens pertany però que, per un instant, decidim sostenir amb el pes exacte d'una mirada franca, d'una passejada lenta sense gaire rumb. Els gestos mínims on es teixeix la companyia veritable; aquella que no busca tancar la ferida sinó respirar-hi al costat." (pàg. 142)
"Potser he vingut fins aquí per entendre això. Que puc caminar sense saber exactament cap on vaig. Que no passa res si no ho controlo tot." (pàg. 154)
M'ha agradat, m'ha semblat honest i de gran sensibilitat. Ês com una bona conversa a la vora del mar parlant de la vida; de tot i de res.
*
"A mesura que em faig gran, cada cop crec més en les complicitats i la companyia sense grandiloqüències." (pàg. 64)
"Nosaltres, les altres, les que quedem a les vores, hem après a navegar aquell espai de ningú on no hi ha descomptes ni facilitats." (pàg. 126)
"La senzillesa d'escoltar el silenci, d'asseure's a la vora d'una tristesa que no ens pertany però que, per un instant, decidim sostenir amb el pes exacte d'una mirada franca, d'una passejada lenta sense gaire rumb. Els gestos mínims on es teixeix la companyia veritable; aquella que no busca tancar la ferida sinó respirar-hi al costat." (pàg. 142)
"Potser he vingut fins aquí per entendre això. Que puc caminar sense saber exactament cap on vaig. Que no passa res si no ho controlo tot." (pàg. 154)
July 8, 2025
Absolutament preciós, Míriam.
“I jo, que sento que em tiba alguna cosa per dins, també dec estar traient brots d’un verd llampant, nous, tendres i desendreçats. Com cada primavera, suposo. El que pasa es que ara me’ls veig.”
❤️
“I jo, que sento que em tiba alguna cosa per dins, també dec estar traient brots d’un verd llampant, nous, tendres i desendreçats. Com cada primavera, suposo. El que pasa es que ara me’ls veig.”
❤️
April 9, 2026
"Em quedo encara una estona més asseguda, amb el llibre a la falda, sense llegir, només donant voltes a la frase, a l'ombra curta que fan les lletres quan la llum del matí comença a envalentir-se. La repeteixo mentalment, com si m'hi pogués acostumar a força de repetir-la, però el que en surt, en canvi, és un grapat de preguntes sense resposta, com sempre."
Representatiu del que m'ha passat amb aquest llibre, com amb d'altres: que la lectura literal del text és només una part, com un 60% de l'acte de llegir en si. Quin descans, a vegades, uns minuts així.
Representatiu del que m'ha passat amb aquest llibre, com amb d'altres: que la lectura literal del text és només una part, com un 60% de l'acte de llegir en si. Quin descans, a vegades, uns minuts així.
October 7, 2025
Un llibre molt maco que reforça la meva obsessió amb Grècia. He passat proprocionalment la mateixa estona llegint que mirant mapes i fotografies dels llocs i del menjar que explica.
Per dir alguna cosa m’hi ha mancat direcció, pel títol m’esperava una altre cosa més dràstica. Però molt bé.
Per dir alguna cosa m’hi ha mancat direcció, pel títol m’esperava una altre cosa més dràstica. Però molt bé.
July 28, 2025
El llibre que havia de mester per fer front a aquestes darreres setmanes abans de tancar la paradeta! Et reconcilia amb el món.
August 20, 2025
m'he emocionat tant
August 23, 2025
Dietari íntim de viatge. Quant d'amor supuren les paraules de la Míriam.
December 5, 2025
"És el que passa amb els llocs feliços, que voldries que no canviessin mai."
March 20, 2026
Míriam, sempre t’he estimat.
February 27, 2026
Aquesta ha estat la meva primera lectura de l’any. Feia temps que el tenia a l’estanteria de pendents i, tot i que em cridava, no acabava de trobar-ne el moment. Diria que ara que l’he agafat, tampoc no ho era del tot.
Crec que és un llibre que té un moment per ser llegit —cadascú el seu, està clar—, i possiblement, per això, no hi he acabat de connectar del tot. Potser perquè aquests dies festius estic fent jo el meu propi dol (primer Nadal i aniversari sense el meu pare) i em sento una mica continguda. Llegir aquest viatge íntim així, continguda, no m’ha deixat entrar-hi amb calma i, més aviat, a estones, em feia mandra. Entenc aquesta mandra com una corassa protectora, que a vegades em poso inconsciènt i automàticament.
Això sí: t’enamores de Grècia i tens ganes d’anar-hi o de tornar-hi, com és el meu cas. Si ho sabés ara, triaria llegir-lo en vacances d’estiu, en moments de calma i amb ganes d’introspecció. Com que és curt, passa bé, i m’ha anat agradant més cap al final, sobretot en els últims capítols.
Ara, que fa dos dies que l’he acabat, quan hi penso per escriure aquesta ressenya, em ve al cap una imatge una mica difuminada i matisada: un cel ben blau, molt de sol, una platja buida, el moviment de les onades, tot en silenci. Em transmet molta calma. Potser el torni a agafar un estiu, més endavant, vora el mar.
Crec que és un llibre que té un moment per ser llegit —cadascú el seu, està clar—, i possiblement, per això, no hi he acabat de connectar del tot. Potser perquè aquests dies festius estic fent jo el meu propi dol (primer Nadal i aniversari sense el meu pare) i em sento una mica continguda. Llegir aquest viatge íntim així, continguda, no m’ha deixat entrar-hi amb calma i, més aviat, a estones, em feia mandra. Entenc aquesta mandra com una corassa protectora, que a vegades em poso inconsciènt i automàticament.
Això sí: t’enamores de Grècia i tens ganes d’anar-hi o de tornar-hi, com és el meu cas. Si ho sabés ara, triaria llegir-lo en vacances d’estiu, en moments de calma i amb ganes d’introspecció. Com que és curt, passa bé, i m’ha anat agradant més cap al final, sobretot en els últims capítols.
Ara, que fa dos dies que l’he acabat, quan hi penso per escriure aquesta ressenya, em ve al cap una imatge una mica difuminada i matisada: un cel ben blau, molt de sol, una platja buida, el moviment de les onades, tot en silenci. Em transmet molta calma. Potser el torni a agafar un estiu, més endavant, vora el mar.
November 5, 2025
Al principi no passa molt. L'escriptora viatja a Grècia amb una amiga i tot és bonic. Vaig pensar que era com un diari on prenia notes de tot el que li agradava a Grècia i res més. Hi ha una mica d'això: una visió romàntica del país i l'estil de vida a les illes de Grècia. Però hi ha més: pensaments sobre la vida com a persona soltera, pensaments sobre la dificultat de perdre algú, pensaments sobre fer-se gran.
Una frase que em va agradar molt és aquesta: "Suposo que quan et fas gran ets capaç de sentir-te afortunat d'haver viscut coses, encara que hagin estat doloroses."
També parla d'algunes coses una mica aleatòries: Parla, per exemple, de l'amor entre Leonard Cohen i Marianne Ihlen, que van viure a Grècia durant un temps. La seva casa encara és una atracció turística. Aquell amor va ser molt apassionat però no va acabar bé. Aquella part no afegeix res, però en general el llibre em va agradar. És un llibre molt tranquil. A la portada del llibre diu que aquest és un llibre que parla de lentitud, de presència i d'arrelament. Està molt ben dit. És exactament el que és aquest llibre.
Una frase que em va agradar molt és aquesta: "Suposo que quan et fas gran ets capaç de sentir-te afortunat d'haver viscut coses, encara que hagin estat doloroses."
També parla d'algunes coses una mica aleatòries: Parla, per exemple, de l'amor entre Leonard Cohen i Marianne Ihlen, que van viure a Grècia durant un temps. La seva casa encara és una atracció turística. Aquell amor va ser molt apassionat però no va acabar bé. Aquella part no afegeix res, però en general el llibre em va agradar. És un llibre molt tranquil. A la portada del llibre diu que aquest és un llibre que parla de lentitud, de presència i d'arrelament. Està molt ben dit. És exactament el que és aquest llibre.
August 5, 2025
Gràcies, Míriam, per convertir unes vacances senzilles en una petita obra d’art.
Per recordar-me que l’aquí i l’ara tenen una força que sovint oblidem.
Crec que moltes persones es poden veure reflectides en trossos del llibre,
però a mi m’ha ressonat especialment la pàgina 126:
“Nosaltres, les altres, les que quedem a les vores,
hem après a navegar aquell espai de ningú
on no hi ha descomptes ni facilitats.”
Gràcies per regalar-me, aquest estiu, tants bons moments a través de les teves paraules.
Per recordar-me que l’aquí i l’ara tenen una força que sovint oblidem.
Crec que moltes persones es poden veure reflectides en trossos del llibre,
però a mi m’ha ressonat especialment la pàgina 126:
“Nosaltres, les altres, les que quedem a les vores,
hem après a navegar aquell espai de ningú
on no hi ha descomptes ni facilitats.”
Gràcies per regalar-me, aquest estiu, tants bons moments a través de les teves paraules.
October 16, 2025
És l'antologia d'un viatge, d'una vida, d'una transició. En aquesta petita novel·la l'autora ens transporta s Metamorfosi, un petit poble del Peloponès grec on reflexiona sobre moments, decisions i sentiments, amb el paisatge blau i blanc de fons.
És d'aquests llibres que tinc tot subratllats És curt però no ràpid de llegir, ja que t'encantes en cada frase. Les reflexions i les metàfores estan molt ben formulades i estiguis en un moment de canvi o no, segur que et toquen una mica el cor.
Menció especial a en Blat, que sense conèixer-lo també el trobo a faltar.
És d'aquests llibres que tinc tot subratllats És curt però no ràpid de llegir, ja que t'encantes en cada frase. Les reflexions i les metàfores estan molt ben formulades i estiguis en un moment de canvi o no, segur que et toquen una mica el cor.
Menció especial a en Blat, que sense conèixer-lo també el trobo a faltar.
March 25, 2026
El que m'ha passat amb Metamorfosi m'ha passat amb pocs llibres. A part de la prosa precisa de l'autora, a vegades poètica, altres reflexiva i més sovint planera, el llibre és d'una nuesa i sinceritat difícil de trobar. A meitat de llibre ja em feia la sensació que coneixia la Míriam de fa molt de temps. El llibre està escrit en una crua primera persona, cosa valenta i arriscada que l'autora sorteja molt hàbilment fins al punt de semblar un llibre senzill i planer. Míriam Cano, et converteixes en una escriptora a llegir!
December 25, 2025
La Cano ens porta a Grècia i ens deixa seure a la seva vora (i una terrassa oberta al blau) mentre escriu un bocí de vida, que no seria sense escriure-la, o a l’inrevés. Ni massa dolça ni massa tràgica i encara menys massa poc. Jo me la imagino a Viladomat i em sap greu no haver intercanviat mai ni mitja paraula de més.
January 30, 2026
Aquest és un llibre per llegir a l'estiu, sense presses, a la vora del mar. Hi ha un munt de pàgines que he marcat, l'escriptura de Cano m'agrada: "I m'adono que canviar sigui, possiblement acollir tot el que sento sense vergonya de qui soc." Continuaré llegint el que publiqui aquesta escriptora!
August 9, 2025
xulíssssssssssssssssim. començant a veure que mai podré escriure (així). ara vull anar a grècia.
August 27, 2025
Un llibre d'estiu, una història lluminosa bona de seguir, com quan una amiga t'explica què li ha passat. Amb idees per recordar.
Displaying 1 - 30 of 43 reviews