El senyal de la pèrdua, escrits inèdits dels últims anys

by Maria Mercè Marçal

El 1994, després de molts anys de conrear la poesia, Maria-Mercè Marçal va publicar la seva única novel·la, sobre una escriptora anglo-francesa de la ratlla del 1900: La passió segons Renée Vivien. Poc temps després, el 1996, quan li van detectar el càncer de què havia de morir al cap de dos anys, Marçal va començar un dietari que va anar escrivint, amb intermitències, fins poc abans del final. Es tracta d'un dietari centrat en l'experiència de la malaltia, escrit des d'una extrema lucidesa. Paral·lelament, l'autora va mantenir una correspondència intensa amb Jean-Paul Goujon, biògraf de Renée Vivien, en la qual va abocar molt bona part de les inquietuds que la definien com a persona i com a escriptora. Aquest material, que constitueix el llegat inèdit dels últims anys de la més gran poeta de la llengua catalana, es recull en aquest volum imprescindible.

203 pages, Paperback

Published January 1, 2014

About the author

Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998) fou una poetessa, narradora, editora i traductora, a més d'activista política, cultural i feminista, catalana.

Reviews

[Mar +9 · Rating 3 out of 5]

M'agrada massa com escrius. Les paraules que fas servir. Tinc tot el llibre mig subratllat. La primera part, el dietari, es mereix més estrelles de les que té aquest lloc i m'ha fet pensar molt. Potser per això he desconnectat amb les cartes, perquè tenen més cura i són menys viscerals. O potser m'interessaven menys, també.

[Helena · Rating 4 out of 5]

Serè, sincer, lúcid. Relat del dia a dia dels darrers dies de Marçal. Especialment interessant les referències literàries i les notes bibliogràfiques. Embat a viure, des del relat interior de vida.

[Mateu · Rating 4 out of 5]

Hi ha, en aquesta joia, aquell dolor

[la lirena · Rating 5 out of 5]

per plorar. dona profundament preferida, en tots els sentits. bellíssim.

[Laia • vidaentrellibres · Rating 5 out of 5]

MMM en efervescència :)

[Mireia · Rating 5 out of 5]

Una joia literària, de principi a fi. Una prosa neta, arrodonida, molt precisa. Una vegada, un amic filòleg em va dir que, si fas l'exercici de buscar-li un sinònim a qualsevol de les seves paraules, no en trobaràs cap de més adient. I així m'ho sembla a mi. Alguns passatges els he engolit amb un nus a la boca de l'estómac, i la lectura d'alguns versos m'ha fet pensar en el primer cop que els vaig llegir, ja publicats pòstumament a 'Raó del cos' (2000). 'Pànic de tots els llibres que no llegiré, potser més que no pas dels que no escriuré', escrivia en el seu dietari al 1996, quan la mort ja no era un pronòstic esbojarrat i jo tot just acabava de néixer. Quantes alegries i penes s'entrellacen i se superposen en el mapa vital de tots nosaltres.

En qualsevol cas, és un llibre preciós per apropar-te a l'escriptora i a la seva manera d'entendre la literatura i l'acte d'escriure, però també de conèixer a la Maria Mercè Marçal de carn i ossos, que aboca -amb admirada serenor i lucidesa- els daltabaixos emocionals d'una malaltia que finalment li va escapçar la vida.

[Anna · Rating 4 out of 5]

Reflexions per llegir i rellegir de la gran Maria Mercè Marçal

[Lia · Rating 5 out of 5]

“Només la llengua em sostenia com si fos una mena de bressol: hi reposava, de manera molt simple, molt humil, sense fatiga ni esforç.”

[Clàudia Pallisé Perelló · Rating 5 out of 5]

Punyent i d'una qualitat bestial. El que només Marçal és capaç d'aconseguir.

[Meritxell Matas Revilla · Rating 5 out of 5]

Dur. Dels que llegeixes d'una tirada però que saps que et tornaràs a llegir.