Una novel·la que gira entorn de com els silencis del passat deixen ferides que obliguen a cercar la veritat.
L'Eva és una jove fisioterapeuta que viu atrapada entre les ombres del passat i que manté una relació hostil amb el menjar i el seu propi cos. En un intent per trobar el seu lloc al món, s'enfronta amb secrets familiars que amenacen de trencar la seva ja fràgil estabilitat emocional. Arran de la mort de l'àvia, l'Eva comença a investigar la història dels pares: necessita descobrir-ne més coses. Del seu pare només sap que va morir en un accident de cotxe, tot i que ningú en parla. Estirant el fil, l'Eva es veurà obligada a afrontar veritats doloroses i a redefinir la seva identitat.
«Vencent la gana obtinc una forma estranya de pau, plenitud i confort. I després de vomitar sento culpa. Una culpa que llençaria al vàter amb la resta de vòmit. Sé que és un sentiment estèril, ho sé, però hi és. Com un corcó excavant túnels a l'ànima sense treva. Sé que no ho hauria d'estar fent. Tanmateix, no puc parar. Alhora sé que em buido perquè la vida no m'omple prou. D'això, en soc conscient».
"Les veus del foc" és la història de l'Eva, però també és el relat de la seva família. La protagonista és una jove fisioterapeuta que es troba en un moment personal convuls. Mentre intenta portar una vida aparentment ordenada, per dins tot trontolla.
La mort de la seva àvia, la bulímia, la dificultat per mantenir les amistats i la manca d'habilitats socials a l'hora de relacionar-se la fan sentir insegura, fràgil, se sent immersa en una caiguda cap a l'abisme.
Des de petita té la sensació que alguna cosa se li escapa i és incapaç de saber el què, tot i haver tingut una infància aparentment feliç (malgrat la pèrdua del pare en un "accident"). Gràcies a la troballa del diari de la seva mare i d'escoltar converses a mitges, anirà esbrinant que hi ha al darrere. I això és la punta de l'iceberg.
Creix amb moltes ferides per cicatritzar i a mesura que ens endinsem en les seves pàgines, passat i present, se'ns creuen i descobrirem l'origen de tot i ens fa qüestionar el rol de la família, a mig camí entre la protecció i l'ocultació de la veritat.
M'ha agradat com plasma els silencis, la dificultat que sent la protagonista per encaixar i com el passat es manifesta d'una manera tan dura que és dolorós recordar-lo. I com aconsegueix superar les esquerdes per reconciliar-se amb la vida. Unes vivències que succeeixen entre Girona i Cubells i que ens transporten de la ciutat a la vida rural.
🔥 Una obra que explora la salut mental, els vincles familiars, els traumes infantils i la xarxa on cercar suport.
Ho sento molt, però aquest llibre no ha estat per mi.
Visibilitza un transtorn de salut mental i això és molt important, per això té un valor. Però no m'ha agradat com està construït, com relaciona la història amb altres coses... Acaba tenint sentit, i sé que a molta gent li pot agradar.
Em sap greu posar-li aquesta nota i dir aquestes coses, però crec que s'ha de ser sincera amb el que llegim.
L'Eva, la protagonista d'aquesta història, té una vida aparentment normal: viu a Girona, és fisioterapeuta, té parella i un grup d'amics. Però no tot és com sembla. L'Eva va perdre el seu pare quan era petita, la relació amb la mare no és massa bona, la relació amb l'Andreu és tòxica o, més ben dit, obsessiva. A això li hem de sumar que és insegura i que des de fa anys arrossega un trastorn de la conducta alimentària, és bulímica.
Per si no fos prou, se li acaba de morir l'àvia i, en una de les últimes visites que li va fer, l'àvia li va dir que el seu pare era una mala bèstia. L'Eva no té ni idea de què li parla i això la portarà a cercar la veritat de tot plegat, haurà de rebuscar en el passat i en la seva història familiar i es veurà obligada a desenterrar uns records dolorosos i a afrontar aquesta nova realitat.
La Tània ens ofereix una història on, a poc a poc, ens va oferint peces d'un trencaclosques i aquestes, a mesura que anam llegint, van encaixant. I vos confés que jo, en un principi, no ho veia massa clar, no sabia com ho acabaria ajuntat tot, però ho fa i tot pren sentit. A més, el que s'hi relata és dur i, tot i que l'autora cuida molt el llenguatge, no maquilla res, diu les coses pel seu nom i hi ha escenes bastant desagradables.
Finalment, voldria dir-vos que hi ha hagut dues coses que m'han passat una mica de factura. D'entrada, i la més important, és que no he aconseguit empatitzar amb la protagonista. I l'altra és que hi ha un recurs que se m'ha fet una mica repetitiu, però que alhora entenc que és necessari per escenificar com vivia la protagonista les purgues. No obstant això, crec que és una bona història!
L'Eva és fisoterapeuta, viu a Girona i té la seva colla d'amics i la seva parella. També pateix bulímia, i la té més o menys controlada. Però es troba en un període de la vida en què tot se li torça i aixì no l'ajuda en la malaltia. La història comença poc a poc, mentre coneixem l'Eva, però mica en mica agafa carrera i és un no parar d'esdeveniments que et mantenen amb l'ai al cor. Amb aquest llibre pateixes, hi ha hagut escenes que havia de pausar i recuperar l'alè.
Pateixes amb l'Eva perquè l'acompanyes amb la seva malaltia, en algun moment li fotries un crit perquè reaccioni, tot i que és molt fàcil opinar des de fora. Però la historia no només parla del TCA de l'Eva, també de la seva familia, d'aquest amor-odi cap a la seva mare, de secrets i de molt silencis. D'aquells silencis i secrets no dits que fan mal quan surten a la llum. molt recomanable
L'Eva és una noia jove amb un trastorn de la conducta alimentària. La seva relació amb la mare no és bona, i la recent mort de l'àvia no fa més que agreujar el seu problema. A més, des de la seva infància, l'envolta el silenci sobre la mort del seu pare, de la que ningú en parla.
La lectura d'aquest llibre no és fàcil. El realisme i la duresa en què tracta la malaltia de la protagonista fa que en alguns moments arribi a ser desagradable. Però l'estil d'escriptura i la qualitat del text fa que sigui una lectura molt recomanable.
Un relat que, a través dels pensaments de la protagonista, genera molts sentiments contradictoris. Ens trobem amb situacions amb dues cares, com el dilema de l'Eva, que és conscient del seu problema, però, a la vegada, té la impossibilitat de posar-hi remei. Que, aparentment, es comporta d'una forma normal, indetectable pels altres, però on la malaltia ressorgeix quan ningú la mira.
Una narració que ens parla de la pressió pels cànons de bellesa imposats i l'acceptació d'un mateix. Això i la inseguretat en les pròpies decisions porten a l'Eva a un cercle d'autodestrucció del que només pot sortir amb ajuda.
Un altre dels conflictes, que està molt ben reflectit al text, és el de les relacions amb l'entorn d'amics i família, que, la majoria de vegades no saben com donar suport. Una línia molt fina entre el desig d'ajudar i el fet d'incomodar al malalt.
Tota la trama, a més, està envoltada del misteri del passat de l'Eva, que porta a una explosió final, que no havia previst, i que m'ha tingut enganxat fins a la resolució de la història.
Una lectura incòmoda, però necessària per entendre a les víctimes de les malalties mentals i per ser conscient de la importància del suport de l'entorn en què viuen.
Una novel·la de debut, que ens mostra una autora amb un gran futur literari.
Imprescindible. No m'han agradat mai gaire les galetes Oreo, però després d'aquesta lectura crec que se m'han llevat definitivament les ganes de menjar-ne.
🔸️ Vaig descobrir aquesta novel·la gràcies a Andrea quan la va anunciar al seu Instagram farà uns mesos 🤗
🔸️ La temàtica de TCA i salut mental em cridava moltíssim l'atenció i pel fet de la meua professió (sóc psicóloga), era una necessitat llegir-la 📖
🔸️ Què necessari és donar-li visibilitat a aquestos temes i què important és que hi haja més novel·les o llibres que tracten de la salut mental! 🧠
🔸️ És un llibre dur, no vaig a enganyar-vos, però m'ha encantat llegir-lo i poder descubrir, a poc a poc, tots els problemes que envolten a Eva i el motiu pel qual desenvolupa el seu TCA 🤐
🔸️ M'ha agradat acompanyar-la en aquest complicat moment de la seua vida, i he empatitzat moltíssim amb ella en les situacions que tot se li escapava de les mans 🖐🏻
🔸️ El final m'ha sorprès molt! No esperava, per a res, ixe desenllaç de la història que m'ha deixat amb la boca oberta 😲
🔸️ Gràcies novament, Andrea per haver-me recomanat aquest llibre i que, junt amb l'autora, puguem donar-li més visibilitat a tots els problemes que envolten la salut mental 👩🏻⚕️
Vaig conèixer la @taniasoler91 a la presentació del seu llibre abans de llegir-lo. No en van fer cap spoiler i sentir-la parlar, juntament amb la @laurawax que l’acompanyava, em va augmentar les ganes d’afagar-lo. Crec que va ser una sort que les coses es donessin en aquest ordre.
La Tània escriu amb molta bellesa, amb una poètica lleugera i sense buscar el lluïment; és natural, i això fa que sigui molt gustós llegir-la, tot i que la història és dura. Les imatges són directes i no t’estalvia cap de les veritats de la protagonista. Em recordava quan participava en el grup d’escriptura catàrtica de la Maria Climent, on totes compartíem les nostres catàrsis a través d’escrits bells. I no sé si serà una tonteria —la duresa de la vida no te l’estalvia ningú—, però escriure, i escriure bonic, ho fa terapèutic i m’ajuda a sostenir. Llegir la vida, quan està escrita amb tanta bellesa, m’acosta a realitats difícils de les quals, d’una altra manera, fugiria.
L’últim quart de llibre es torna, a més, trepidant, i necessites avançar i saber per entendre. Sempre volem entendre, fins i tot allò que és únic i personal de cadascú, sobretot quan ens remou per dins.
Para mí este libro es una maravilla!!!!!! de los mejores que he leído!!!!!!cuando empiezas a leerlo no puedes dejar de leerlo, es muy interesante, son temas actuales, de gran interés y están tratados con mucha delicadeza y conocimiento. Recomiendo muy positivamente su lectura, para enriquecer la cultura personal y poder asesorar y ayudar de forma correcta!!!!!!!! Muchísimas Felicidades!!!!!!a Tania, y estoy deseando poder disfrutar de una nueva publicación.
Lectura que va de menys a més. L’inici se’m va fer lent perquè em costava connectar amb l’Eva, però a mesura que avances el seu món interior pren força i tot comença a encaixar. El llibre tracta temes delicats de salut mental i TCA amb un to cru però honest. Cap al tram final la història accelera, el passat es desplega i t’hi enganxes de debò. Tot i no empatitzar sempre amb la protagonista, he acabat entenent-la molt més.
Un llibre dur i necessari sobre els fantasmes del passat i la petjada que ens deixen al cos i al cap. Amb una prosa que tendeix a la poètica sense resultar artifisiosa. Una novel·la ben escrita que també ajudarà a entendre una mica la bulímia i com la pateixen els que la pateixen.
un llibre brillant, a nivell de llenguatge i de trama. Demostra talent i sensibilitat. He estat enganxada i l'he engolit rapidíssim, i el desenllaç m'ha deixat... no us el perdeu.
M'ha agradat el llenguatge emprat i el dibuix, esfereïdor, de la bulímia, però el desenvolupament de la trama familiar no l'he trobat versemblant i si retalléssim cent pàgines ens estalviaríem les repeticions.