Una novel·la addictiva i aterridora a parts igual que enganxarà el lector fins a l’última pàgina. El 15 de juny de l any 2025 té lloc la desaparició de la Valèria Costa, una nena encisadora de set anys. A partir d aquest plantejament, els seus pares es veuran immersos en una investigació que no deixarà d assenyalar-los directament, obligant-los a confessar fins a l últim secret que s han estat ocultant. Amb un frenètic compte enrere i un ritme trepidant, aquesta història s endinsa en les profunditats de l amor i el desig a través d una trama ambiciosa, teixida amb cura i precisió, plena de girs inesperats i de viatges al passat.
Em dic Gil Pratsobrerroca i Febrer, tinc 28 anys, vaig néixer i visc a Vic; vaig estudiar Ciències Polítiques i de l'Administració a la Universitat Pompeu Fabra i el màster de Sociologia: Transformacions Socials i Innovació a la Universitat de Barcelona. He viscut un any a Anglaterra i un any a Mèxic. Des de sempre escriure ha estat un hobby i tot i que el vaig voler ampliar una mica estudiant els dos primers cursos de l'itinerari de narradors de l'Ateneu Barcelonès i he guanyat algun premi literari per algun relat, mai havia tingut la intenció de dedicar-m'hi. Va ser a partir d'un guió que vaig escriure fa uns 4 anys, que vaig poder acabar dirigint i escrivint la meva primera sèrie de ficció (El Teorema del Mico, TV3); posteriorment vaig escriure guions pel Búnquer (Catalunya Ràdio) i actualment estic dirigint i escrivint una nova sèrie que es diu El Creador d'Influencers (3cat).
M'ha encantat. Era un llibre que tenia moltes ganes de llegir, i la veritat és que no m'ha decebut. És un thriller-novel·la negra però sense un excés de sang i fetge.
No podia parar de llegir-lo, hi ha infinitat de girs de guió fins l'última pàgina del llibre, i se m'ha acabat fent curt.
A vegades pensem que els secrets son la millor manera de demostrar el nostre amor, sense ser conscients que la veritat sempre s'acaba imposant.
Novel•la negra en català 100% recomanable, des del primer capítol, no pots parar de llegir, plena de girs inesperats i sorprenents que et captiven fins a l'última pàgina.
Boníssima lectura per acabar l’any 2025. M’ha encantat, quina manera de debutar en el mon literari més increible. M’ha agradat molt l’idea, l’ambientació als Pirineus, tots els personatges (en especial que una es digui Carla jeje) i m’ha enganxat moltíssim, feia temps que no m’enganxava tant a una història. Et manté en tensió tota l’estona, hi ha hagut algun moment en el que he passat por i tot, i l veritat és que al final ho deixa tot ben lligat i no hi ha pràcticament res que se li escapi (només m’ha faltat un desenllaç per l’episodi de la moto potser). En quant als girs de guió, jo personalment n’he vist a venir alguns però també n’hi ha d’altres que m’han sorprès molt. El penso regalar i recomanar molt!
“Potser encara l’estimava. Però ara l’estimava des d’un lloc estrany; desconcertat i sol.”
La primera casi meitat del llibre es boníssima. Promet, et fa estar en una situació molt incòmode i vols saber què carai està passant. La segona meitat del llibre haguessis volgut no saber que està passant. Un despropòsit que no s’aguanta per enlloc. Aquesta segona part sembla escrita per un adolescent. Una autèntica decepció….
Novel.la molt ràpida de llegir per què un cop la comences no pots parar. Els punts forts són que genera molta intriga i cada personatge principal te coses a amagar a la vegada que fa una pinzellada per diferents temes. El punt feble des del meu punt de vista és l’actitud d’algun dels personatges. He trobat alguna de les reaccions poc creïble. Però deixant de banda això, crec que és una novel.la del tot recomanable pels amants dels thrillers que es van coent a foc lent. A mi m’ha generat una necessitat de llegir-lo i m’ha tret d’un bloqueig lector.
Thriller molt recomanat! De proximitat, bons girs de guió, tot molt ben trenat i resolt, manté la tensió fins al final. L’únic que veig és que potser l’història podría ser més arriscada. Tot i això, res a envejar a en Dicker.
En Jan, na Carla i la seva filla de set anys, na Valèria, semblen la família ideal. Fa poc que s'han mudat a Arcavell, un poble tranquil del Pirineu des d'on porten una vida idíl·lica. Però tota aquesta pau i tranquil·litat salta pels aires un matí qualsevol quan descobreixen que la Valèria ha desaparegut. Arran d'aquest punt de partida, l'autor, a través de capítols breus que s'alternen entre els dies previs a la desaparició i el dia de la desaparició en qüestió, anirem encaixant les peces que ens ajudaran a construir la història i que ens explicarà què ha passat amb la Valèria. Però el camí fins aquí no serà fàcil, ja que els dos progenitors es veuran obligats a destapar secrets que s'han estat ocultant per por de no ferir a l'altre.
Jo soc del parer que com menys sapigueu d'una novel·la negra, més la gaudireu, ja que us sorprendrà més tot allò que vagi succeint, així que ho deix aquí. Però sí que vos diré que és una història molt ben lligada i plena de girs fins a l'últim moment. Jo, fins i tot he passat una mica de por amb l'actitud que adopta la nena en un moment donat, em feia moooolt mal rotllo. Però bé, jo soc molt poruga i me basta poc, així que no m'agafeu com a referència pel que fa a aquest aspecte, hahahaha.
A més no és un simple thriller per passar l'estona i ja, sinó que també ens farà reflexionar entorn de si a les parelles se'ls hi ha d'explicar i perdonar tot. I ja per anar acabant, dir-vos que, entre altres temes, també hi ha cabuda per fer una petita crítica a la gentrificació i al problema de l'habitatge. Un problema que, tot i que aquí serveix d'excusa a un dels personatges per marxar de la gran ciutat, és més viu que mai!
En definitiva, un thriller trepidant que no podreu deixar anar. Jo me'l vaig llegir en dos dies!
Em costarà no esguerrar-lo en aquesta ressenya, però no hi havia millor manera de començar l'any literàriament. Tot està pensat al mil·límetre, de manera que quan es desvelen els secrets que amagava al principi tot quadra. És, en certa manera, un al·legat de com els fantasmes del passat poden costar-nos el benestar o fins i tot la vida. L'autor juga amb subtileses i pistes dubtoses de manera que fins poques pàgines abans no veus cap on tirarà. En resum, una meravella!
una novel·la trepidant, no pots parar de llegir. Amb girs sorprenents i viatges al passat dels personatges que et fan veure el present desde una perspectiva diferent. Molt recomanable
Ha sigut genial, l’he llegit molt ràpid i pintava super bé però el final m’ha recordat a l’últim capítol de Los Serrano. Acabat ràpid i intentant lligar fils que ves, nose. Tinc la sensació de que les últimes 30 pàgines haurien de ser diferents🙃
Per ser la primera obra de l’autor està prou bé. És molt fàcil de llegir i entretinguda. No obstant, em sembla massa ficció i hi ha coses que no tenen sentit. Tot i així té molt bon final i fa que mereixi la pena tota la història.
Avui us porto la ressenya de El joc del silenci, el debut literari de Gil Pratsobrerroca, un thriller ambientat prop dels Pirineus.
Abans de començar, vull agrair a l’autor l’enviament de l’exemplar i la confiança per deixar-me endinsar en la seva història. 🙏
La novel·la comença amb força i aconsegueix que el llibre es devori. Des de les primeres pàgines, un no pot deixar-lo fins a descobrir què està passant realment. Al principi pot semblar que la trama serà senzilla, un thriller psicològic més aviat clàssic, però a mesura que avancem tot es va complicant. Cada personatge carrega amb la seva pròpia motxilla de secrets, i això fa que la història es torni cada vegada més intrigant i complexa.
És cert que hi ha alguna escena que pot semblar una mica menys creïble, però no pas prou com per treure’t de la història. De fet, s’entén que eren decisions necessàries per al desenvolupament de la trama.
M’ha recordat molt l’estil de Joël Dicker, sobretot per la manera com està explicada: aquests salts al passat que van revelant a poc a poc què va passar realment, com tot encaixa en el present i quin efecte tindrà en el futur.
Tot es va filant fins a arribar a un final a l’alçada, on les peces encaixen a la perfecció i el desenllaç aconsegueix sorprendre.
Jo no acostumo a llegir en català i pensava que em costaria més, però ha estat tot el contrari. L’he gaudit moltíssim i m’he quedat amb ganes de llegir més obres de l’autor, que estic segur que donarà molt de què parlar.
Bé, han estat 3 dies entretinguts, això sí que ho té.
En realitat són 2,5 ⭐️.
Des del punt de vista d’un lector que mai ha escrit un llibre: per una banda, vull destacar que fa servir a la babalà termes psiquiàtrics i psicològics sense diferenciar-los; això indica que tan sols han estat suport en la seva escriptura i que ni tan sols s’ha dignat a informar-se bé, deixant de banda la responsabilitat que té com a creador de contingut. (Aquest punt el destaco perquè em toca de prop).
És un llibre simple i que tracta els lectors també de simples. Està molt bé que hi hagi girs, i n’hi ha, un munt, moltíssims; alguns gairebé et poden sorprendre si no els has vist a una hora lluny. Però la tècnica per aconseguir-ho és vergonyosa: posar el màxim nombre de casualitats, serendípies, destí?, coincidències, per poder interrelacionar tots els personatges i desvetllar-nos els fabulosos girs. N’hi ha massa i estan posades amb calçador; és com una bossa de plàstic a punt d’explotar.
I clar, amb tants girs, arribem al final i acabem la història abruptament. No sense el previsible epíleg.
Mai llegeixo aquest tipus de novel·la i s’ha de dir que, si una cosa tenen, és que enganxen moltíssim. He aprofitat el dia de repòs a casa per acabar-la tota. La veritat és que algunes trames, de tan rebuscades m’han semblat poc plausibles però suposo que d’això es tracta, d’aquest frenetisme de trama rere trama que et manté enganxada de principi a fi.
He marcat cinc estrelletes perquè literalment l'he devorat en dos dies. Té un nosequè que enganxa molt. Té girs sorprenents que no esperes. És fàcil de llegir. Tot i que el llibre m'ha mantingut amb ganes de continuar llegint pàgina rere pàgina, el final m'ha costat una mica (no explicaré el perquè, no vull desvetllar res).
Entenc que per ser el debut, està bé i poc que ho faria millor jo, ni de bon tros. És el joc del silenci el bestseller que té Catalunya a la recambra? Alguns errors de correcció es podrien haver evitat amb una segona lectura. Segurament el corrector no cobra prou i està precaritzat, ja en parlarem. M'ha semblat molt joeldickerià, inclosa l'estructura. suposo que d'aquí la publi i tal. Les últimes 30-40 pàgines són de confirmar el que ja ensumes. Entremig, tot el que acostumen a tenir aquestes novel·les, pistes per despistar que no van enlloc, coincidències, etc. Certament enganxa, és fàcil de llegir.
Dimarts a la nit vaig començar El joc del silenci i dijous al vespre ja l’havia acabat: me’l vaig empassar en un tres i no res. No podia parar — necessitava entendre què s’amagava darrere de cada gir. La trama es va retorçant de manera subtil fins que totes les peces encaixen, i l’ordre narratiu està tan ben pensat que, malgrat els salts temporals i els canvis de perspectiva, en cap moment vaig perdre’m.
Un dels punts més potents del llibre és com converteix el silenci en un element narratiu que pesa tant com qualsevol personatge. És un thriller psicològic, sí, però també un drama íntim amb una càrrega emocional profunda. I, sobretot, és una mirada molt afinada a problemes socials absolutament contemporanis: l’habitatge i la precarietat que condicionen les decisions vitals; les malalties mentals i la manera com encara són tabú en moltes famílies; la nova educació, amb infants que creixen envoltats d’expectatives i models contradictoris; la comunicació (o incomunicació) efectiva entre adults i entre pares i fills; i la responsabilitat individual i col·lectiva quan un entorn s’esquerda.
L’autor desplega tots aquests temes sense moralitzar, mostrant com els silencis —volguts o involuntaris— poden ser tan destructius com qualsevol acció explícita. Te la capacitat per combinar la tensió pròpia del thriller amb una mirada social molt afinada, convertint el llibre en una història que no només atrapa, sinó que també ressona amb la realitat actual.
En definitiva: El joc del silenci és un llibre intens, ben construït i ple de capes. Una lectura que recomano a tothom que busqui una història absorbent que, a més de mantenir-te en suspens, et fa pensar en allò que sovint preferim no dir.
M'encanta la portada (és el que em va fer fixar-me en el llibre) i m'encanta que es relacioni directament amb l'argument.
Pel que fa al llibre, resulta massa rebuscat pel meu gust, tot i que a mi la novel·la negra d'aquest estil, amb molts girs i trames que es creuen, em costa. No obstant això, és àgil i entretingut de llegir i enganxa força. L'estil és planer, cosa que facilita la lectura, però sembla gairebé una novel·la juvenil.
L'estructura en compte enrere li dona ritme, malgrat que després fa canvis de temps dins dels canvis de temps i a mi m'ha posat nerviosa (dedueixo que deu ser un ham perquè segueixis llegint).
Molt trepidant i plena de girs inesperats. Tot i algunes situacions poc versemblants i personatges i situacions amb qui m’ha costat empatitzar, la història enganxa de debò.
Ideal per si tens bloqueig lector o si busques una novel·la negra àgil amb un rerefons que fa reflexionar. Totalment addictiva!
He estat dubtant si posar-le 3 o 4 estrelles. Perquè realment m’ha enganxat molt la història. Més que trepidant a mi m’ha fet por, mal rollo. Si que trobo que al final m’ha perdut una mica. Quan llegeixo aquest tipus de llibres sempre em passa que desconfio, em fa com rabia que tot hagi de quadrar tant, massa coincideincies potser. Però molt bé!!