Aquí abajo

by Laia Viñas, GALA SICART OLAVIDE (Translator)

Aquest cap de setmana també toca anar cap avall. Cal escollir la roba a consciència, preparar entrepans i llaunes de coca-cola pel camí, aprovisionar-se amb dos o tres paquets de cigarros per a tots, menys per l’Úrsula, que ja està de cinc mesos. Les pastis per vendre van ben guardades a la butxaca dels pantalons. El Renault blau travessa els arrossars en direcció sud. Van tots apinyats a dins, abaixen les finestres, somriuen. Aterren al pàrquing de la primera discoteca, l’avantsala d’una nit infinita. Un cop a dins ja no importa res més, només hi ha el ritme, els batecs, la música, el ferro i el cautxú i el vapor de la sala, la pell de gallina. I quan tot acabi i tornin a travessar el llindar encararan l’endemà, el camí de tornada, la ressaca. El futur, potser.

180 pages, Paperback

Published June 2, 2025

About the author

Laia Viñas Abadie (Xerta, Baix Ebre, 1997) és una escriptora i periodista catalana. Graduada en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, va completar els seus estudis a Radiofònics. Ha col·laborat amb mitjans com Ser Catalunya, COPE Barcelona i Ràdio Nacional d'Espanya.

Reviews

[Trodeponent · Rating 3 out of 5]

si skins fos un llibre seria aquest, la protagonista dona tantes singades com l'effy stonem: zero. i també fa reforç intermitent als seus amants i també és súper aesthetic i també viu per l'LSD i els seus eyeliners. molt a favor de la prota!!!

potser trobo que a nivell lingüístic el llibre maripauhugueteja una miquetona. la gran diferència entre els diàlegs, en què els personatges parlen en ebrenc, i la veu narradora, que parla en un català molt neutre, no m'ha acabat de. soc conscient que tinc el doble biaix de ser de Lleida i ser el marit del Valero Sanmartí així que clar......

tot el tema de la ruta del bacalao crec que és una mica una bala esquivada per no aprofundir en com els ebrencs, com s'explicita al llibre, de vegades no se senten ni d'una banda ni l'altra. per mi la nacionalitat dels ebrencs és la comèdia sincerament...tortosa ciutat famosa i tortosa la bristol catalana. els pitjors enemics dels ebrencs son: els ampostins, els tortosins, els camacos, els tarragonins i ells mateixos, per aquest ordre.

aixo si m'ha agradat per constatar que jo estic a punt de fer-ne 30 i porto millor l'edat que la gent del llibre que amb 24 van mes perduts que els guionistes de merlí quan van flaixejar la tita del carlos cuevas per 44è cop.

pd. no soc el marit del Valero Sanmartí però m'agradaria ser-ho ok i el que es mes important es que ontologicament ho podria ser. los del sud us matarem a tots!!

[Marta Cava]

M'ha agradat moltíssim com l'autora, amb l'excusa i el teló de fons de la ruta del bakalao, fa una novel·la sobre el principi de la fi de l'etapa final de la part més dolça de la joventut i sense caure en la nostàlgia i el lament. És impecable.

[〰️ Alba 〰️ · Rating 5 out of 5]

"Aquí baix" està ple de pujades i baixades. Les Terres de l'Ebre i la ruta del Bakalao. La festa i la feina. Les drogues i la ressaca. La gentada de les discoteques i els habitants del poble. El present ple de llums i la grisor del futur. La joventut i la vida adulta.

Una novel·la plena de contrastos, d'amor i d'amistat. Me l'he llegit de cop, com l'adrenalina de la festa. Molt recomanable!

[Daniel Recasens Salvador · Rating 3 out of 5]

L’hedonisme i la fugida. Un lloc i un temps. Paràgrafs llargs i costeruts, que esdevenen l’única fòrmula possible per explicar alhora la pressa i l’angoixa. Hi ha ritme, precisió, zero lliçons moralitzants i promeses complides.

[Alícia Lara · Rating 5 out of 5]

"Apila maons al mateix lloc on va aprendre a llegir i s'adona que el temps passa i que ara encara és jove però d'aquí poc ja no ho serà tant i en parla molt, últimament, de fer-nos grans i de la vida futura. Té la sensació que encara no ha fet res que valgui la pena i que està corrent una cursa de fons, camuflat entre els altres..."
"Els grans estan cansats en general, no de treballar, sinó de viure, i l'actitud que adopten fa gràcia perquè l'esgotament elimina els filtres."
"Hi ha persones, i això ho penso sovint, que s'encallen de manera voluntària en un període de la vida i decideixen mirar-ho tot a través del prisma d'aquest passat."
"Saben que van néixer en un lloc concret, petit i amagat, i en diuen merdes però no saben marxar-ne. Tenen sort des del principi i ho saben, i aquesta certesa se m'encomana."

[Anna Alba · Rating 3 out of 5]

Molt ben escrit, amb un estil natural i sense floritures, que es llegeix com si res.

Història centrada en un grup d'amics que troben en l'alcohol i les drogues dels caps de setmana una evasió del seu dia a dia i una manera d'allargar la joventut. És el retrat d'un moment molt concret, en el context de la ruta del bakalao, però que acaba sent extrapolable.

M'ha agradat aquesta espiral d'èxtasi i eufòria que t'arrossega, sense nostàlgia ni artificis. El sentiment constant de viure la vida amb llibertat que transmet la protagonista, sent conscient del pas del temps i la data de caducitat de tot plegat.

Per posar un però, diria que cap el final em començava a resultar una mica repetitiu. Potser m'hauria agradat una mica més de context o història dels personatges més enllà de les vivències de les nits eternes a les discoteques.

[Dani Cetrà · Rating 3 out of 5]

Bon llibre! Crec que m'ha agradat més la forma que el fons. La prosa és viva, directa, sensorial...fantàstica. Odio les frases eternes i aquí m'han encantat; transmeten tot això. Les dinàmiques del grup d'amics estan molt ben trobades. Però he tingut la sensació que la història decau força a la segona meitat del llibre, després de l'incident, perdent-se en reiteracions. Ja estava tot dit.

[Sebastià Caldentey · Rating 4 out of 5]

Acceptar el final de la joventut amb esportivitat és més fàcil amb bona companyia. Una història de maduresa i honestedat amb tocs de costumisme vintage. Quin dia feia, amics!

[Clàudia Pallisé Perelló · Rating 5 out of 5]

m’és difícil escriure res que sigui mínimament imparcial i objectiva amb este llibre, i crec que això significa que el duré sempre amb mi. amb ell he sentit que tenia el delta a la porta de casa, he sentit les rialles de les meues amigues, la música de les nostres festes, l’olor dels nostres camps, lo gust dels plats de la meua família, los plors de les nostres desgràcies. una novel·la sobre l’amistat, l’amor, la festa, les drogues, la terra, la frontera. sobre què significa estar arrelat i no pas a qualsevol lloc, sinó al nostre lloc. visca la laia, visca les terres de l’ebre i visca la ruta.

[Gerard · Rating 2 out of 5]

He de reconèixer que vaig arribar a Aquí baix fruit d’un rampell en què només hi va tenir a veure la nostàlgia, aquella força poderosa que ens arrossega a tots plegats a partir de certa edat. El resultat? Una decepció a mitges per la incapacitat de l’autora ebrenca de plantejar-se preguntes —incòmodes, potser?—, però també per un conjunt de despropòsits argumentals —amb micos i guàrdies civils de protagonistes— que situen una història fins aleshores plausible en un quadre d’aires dalinians.
I és una llàstima, la veritat, perquè tenia punts de partida interessants no només per aquesta voluntat de convertir-se en una novel·la generacional —soc d’aquesta generació i m’hi reconec— sinó per aquesta veu narrativa amb la qual Viñas és capaç de condensar passat i present en un diàleg íntim, que també parla de la protagonista, i fer-ho amb una hipnòtica naturalitat.
La mirada en primera persona de la protagonista és un encert constant de l’escriptora perquè forneix el relat d’una visió particular en la qual en tot moment apareix la necessitat de viure la vida sense peatges de cap mena, amb plena llibertat i on apareix constantment un sentiment d’arrelament a un lloc i a unes persones. Aquesta mirada personal serveix també a Viñas per esplaiar-se amb una veu narrativa sense tabús que ens acull sota el sostre i les llums d’un espai perdut enmig d’enlloc, en un moment d’èxtasi —valgui la redundància— en què els paradisos artificials esdevenen companys de viatge i generadors de clímaxs orgasmàtics que satisfan el seu hedonisme festiu: “He llegit en alguna banda que les pintures de Bosco i les ruïnes de Jerusalem provoquen al·lucinacions i marejos de tan bonics com són. El meu Stendhal és això. Un horitzó de pneumàtics amb joves que ballen i parteixen càpsules de color groc trist amb les dents.”
Però falten coses, preguntes, que calia fer aflorar i, en aquest sentit, aquesta novel·la m’ha recordat el retrat generacional que feia José Ángel Mañas a Historias del Kronen —una òpera prima finalista del Premi Nadal— que mostrava la pèrdua de valors —bé, més aviat una vida sense— i el buit existencial dels joves de la Generació X; això sí, sense presentar-ho com el moment de l’ocàs sinó amb la voluntat de fixar un retrat dels joves dels 90. Les diferències amb Aquí baix, però, són òbvies començant pel fet que Mañas va escriure des de dins —publicava el llibre l’any 1994 quan tenia vint-i-tres anys— i, al mateix temps, intentava respondre quin tipus de societat engendra aquests joves. Ara, en canvi, a Aquí baix la distància temporal ha portat l’escriptora de Xerta a retratar la generació dels seus pares sense interrogar-se per les causes de l'evasió festiva del cap de setmana i sense preguntes no hi poden haver respostes; el que calia no era només posar en context la història d’una dissociació entre l’alienació d’un dia qualsevol a la vitalitat de la Ruta Destroy de camí cap a la maduresa, també es tractava de respondre uns quants perquès que haguessin dotat la novel·la de Viñas de la profunditat que ara mateix no té.

[aloma · Rating 4 out of 5]

el que sigui per defugir de fer-se gran i les seues responsabilitats.
potser la redacció senzilla ens fa pensar que no hi passa gaire res, però hi passen moltes coses.

[Maria Sangalli · Rating 5 out of 5]

no sabría explicarlo, pero me ha gustado mucho. y que la escritora tenga solo un año más que yo me explota la cabeza.

[Roser Sebastià · Rating 4 out of 5]

Quin viatge reconstruir l’època esplendorosa d’un món que, a l’adolescència, vaig conèixer esfondrat i en decadència. Lluny de demonitzar-lo, Laia el posa al puesto que li pertoca i ho escriu sincer i sense artificis. Jo també vull que si mai me fitxen, hi posen: “Delicte, xalar massa.”

[Ganyat · Rating 2 out of 5]

L'he acabat perquè tenia poques pàgines i ja el tenia començat, però fluixeja en trama i escriptura.

[Marta Clua · Rating 3 out of 5]

Els de la meva generació hem sentit històries de la Ruta del Bakalao, aquells caps de setmana de d’excessos, d’hores de carretera per anar a les discoteques valencianes, escoltar música maquinera…a mi no em va enganxar mai ni aquest tipus de música ni tampoc els “excessos” que comportava … però em va cridar l’atenció veure com es podia explicar en un llibre tot aquest fenòmen.
Es tracta de “Aquí baix” de Laia Viñas publicat per l’altra Editorial ens transporta fins als anys de la Ruta del Bakalao, per explicar-nos aquell fenomen nocturn i contracultural que, entre finals dels 80 i els 90, va fer vibrar discoteques i carreteres valencianes. La novel·la segueix un grup de joves ebrencs que, a bord d’un vell Renault blau, travessen arrossars i horitzons industrials per lliurar-se a un cap de setmana de música, drogues i ball —una fugida conscient de la rutina i de les responsabilitats imminents de la vida adulta.
M’ha semblat molt interessant veure com es detalla la ruta , l’autora recupera amb sense moralismes un moment històric sovint reduït a tòpics, mostrant-ne tant la intensitat i el magnetisme com la ressaca física i emocional que quedava l’endemà. I ho fa amb una prosa viva que capta molt bé l’energia i el vertigen d’aquelles nits, alternant passatges accelerats i plens de llum amb instants més íntims i contemplatius.
I darrera de tanta música i tanta festa, la novel·la ens parla de precarietat laboral, expectatives truncades i vincles personals marcats per un territori rural i obrer, oferint un mapa emocional d’una generació que ballava per alliberar-se d’una vida que no els agradava, que volien seguir sent joves, i que no volia pensar massa en el futur.

[Natàlia Barahona · Rating 5 out of 5]

Aquí Baix és moltes coses, perquè Viñas excel·lix en configurar en un estil perfecte una protagonista tendra i despreocupada (i molt preocupada alhora), que viu i gaudix però s'ho pensa i ho observa tot. per extensió, també configura tot un grup d'amics que s'estima i es cuida i afronta la vida (ara adulta, pareix).
el ritme de la novel·la és concretíssim, de frases llargues i curtes, de directes i més complicades, però concretíssim a la història. llegia i pensava «esta tia... realment m'acaba de fer voler estar ballant en los meus amics, riure en los detalls de persones i espais, i també en los pensaments més banals que porten a reflexions que no ho són tant, replantejar-me l'existència i el futur i, potser i tot, plorar per una o atra raó... i tot en un sol paràgraf». penso que no hi ha hagut capítols que no m'haiguen fet sentir res. al començament va ser una mena d'estima a la vida, i después ha estat descobrir que necessitava tenir Aquí Baix ara mateix a les meues mans, llegir totes les reflexions que s'entrellacen en una narració de la vida, la vida de faena i la vida de festa, la vida sola i la vida acompanyada. i ara tinc la sensació que no només necessito llegir escrits de Viñas a ratos, sinó que la sentiria parlar i reflexionar sempre.

[Oriol Lladó · Rating 4 out of 5]

Llegir és com disposar d'una finestra a un altre món. No cal que, de principi, aquest altre món t'interessi en especial. Llegir també és l'exercici d'interessar-te més enllà de les teves predileccions inicials. Laia Viñas fa un retrat molt interessant d'una determinada joventut, en un determinat moment i lloc. L'eix articulador és la ruta del 'bakalao'. Però enmig d'aquelles nits lisèrgiques sense dormir sospesades per un beat imparable l'autora hi fa sortir una novel·la de creixement fantàstica, gens òbvia i zero moralista.

[Msegurab · Rating 4 out of 5]

M’agrada la història, com està escrit i m’han entrat ganes d’anar a barraca i drogar-me, però no sé si pel moment o què, però no m’ha acabat d’enganxar massa i se m’ha fet un poc bola acabar-lo tot i no arribar a les 200 pàgines.

[Mar · Rating 5 out of 5]

bakalao o muerte, bakalao y muerte, el camí que s'omple de libèl·lules roges i d'enyors, carreteres amb clots, licor d'herbes, patxangues de futbol, les postes llargues i el bassal amb els capgrossos que, malgrat tot, creixeran i pujaran la rampeta de fang amb les potes recent estrenades. pensava que no acabaria de connectar-hi però hi he entrat de ple i m'ha semblat intel·ligent, valent i tendre a parts iguals.

[irene norae · Rating 5 out of 5]

no puc posar estrelles ni review perquè seria SPOILER pes club

ara si: cinc estrelles perquè puc i perque quan despres d’acabarte un llibre te pilles narrant sa teva vida amb es punt de vista de sa narradora igual val la pena posarli 5 estrelles? abro debate

[Albx Villarmea · Rating 4 out of 5]

Em va costar entrar una mica crec que perquè porto llegint llibres sobre sortir de festa massa temps, però la veritat és que aquest m’ha acabat atrapant perquè la Laia Viñas té una prosa que no s’atura mai, que una cosa et porta a l’altra i quasi no hi ha punts ni comes i a mi aquesta velocitat, aquesta empenta cap endavant em guanya. També perquè s’atura en les petites coses i en les grans i el que és petit de cop es torna molt transcendental (que és una mica el què passa quan surts de festa i tot, per unes hores, és bonic i té sentit) i és clar que romantitza la Ruta del Bakalao, però que hi farem, jo també la romantitzaria si l’hagués viscut.

(una review en català per aquest llibret bonic)

[jana · Rating 4 out of 5]

em sembla que és un bon llibre. l’estil està molt ben treballat i l’he pogut gaudir. diria que les closques em va agradar més però tampoc cal comparar potser. relata molt be el final del final d’una etapa, tendre i crua alhora. sí que és cert que malgrat seguir una línia en el temps prou concreta a vegades he tingut la sensació que anava perduda. no obstant, el recomano i en destaco les últimes pàgines.

[anna alcover · Rating 3 out of 5]

tres estrelles pq certament millora a partir de cert esdeveniment que no explicaré i pq comentar un llibre sobre s'amistat amb ses amigues sempre és xulo i es final bastant bé, me va recordar un poc a notting hill s'escena des cotxo cap a sa roda de premsa però amb cert animal, que difícil no fer spoilers. no sabia gaire res sobre la ruta i és interessant veure com ho descriu una persona que no ho ha viscut però sembla que sí

[Marina Barniol · Rating 3 out of 5]

És un llibre amb un fil conductor molt ben trobat sobre la quotidianitat en general, però sobretot de l’amistat i el pas del temps.
M’ha costat una mica enganxar-me a la lectura, crec que pel fet que el consum de drogues ocupa un lloc central al llarg de tota la narració i no he aconseguit empatitzar ni entrar del tot a la història. Tot i així, a les pàgines finals ha millorat força.

[Caragolet · Rating 3 out of 5]

21: «De vegades se li omple el pit només de veure com la llum travessa les vidrieres de colors i per un moment creu que ha arribat al cel sense haver-se mort, i li sap greu perquè ens trobarà a faltar i el paradís només val la pena si hi som tots»

[Anilla · Rating 5 out of 5]

Potser aquesta serà la meva primera i única ressenya aquí. Una reflexió, realment. Massa mandra. Però s’ho mereix.

M'ha portat al lloc on ara mateix és la felicitat: embolicada amb la meva amiga a l'habitació d'un convent, possada d'àcid.

Estic contenta d'existir.

[mireia · Rating 4 out of 5]

tant d bo tenir un club de lectura amb qui comentar es final 😔😔😔😔😔 és broma, de fet si no hagués estat per es klub li hagués posat 3 estrelles certament me varen fer canviar una mica d’opinió

[Oriol Castro · Rating 5 out of 5]

Espectacular. La millor escriptora jove de Catalunya. Més igual que escrigui de la ruta del Bakalao com de monjes cuinant. Té molt talent per parlar de les coses mundanes.
Senzill i preciós.

[Natàlia Costafreda]

Llegit i entès amb tendresa, doncs, trista i feliçment, de més i de menys, per bo i per dolent, he pogut viure cada proposició d’aquesta història. ❤️‍🩹
Merci Eduard.

[constanza · Rating 3 out of 5]

"Estic contenta d'existir"