Una celebració honesta de la vida, del coratge de despullar-se, d'acceptar-se i de reconnectar amb el que és essencial.
Un diagnòstic de càncer de mama sacseja la vida de la Núria, però no l' l'obliga a mirar endins, a escoltar el cos, a reconciliar-se amb el pas del temps, amb la feminitat viscuda i amb la natura que la sosté. Sense sentimentalismes però amb una lucidesa tendra i combativa, l'autora ens convida a recórrer amb ella un camí de dolor, de bellesa i de resistència vital.
Amb els pits a l'aire és molt més que el testimoni d'un procés de és una celebració honesta de la vida, del coratge de despullar-se, d'acceptar-se i de reconnectar amb el que és essencial. Amb una escriptura propera, neta i inspiradora, Núria Esponellà posa paraules a les emocions més íntimes i ens parla del cos malalt però també del cos que estima, que crea, que cura i que reneix.
Un llibre que emociona i reconforta, que fa pensar i fa respirar. Una lectura que dona força i que recorda que la llibertat comença quan ens traiem les cuirasses i ens ventilem al vent.
Núria Esponellà i Puiggermanal (Celrà, 4 de febrer de 1959) és una escriptora, filòloga i professora catalana, autora de diversos poemaris i novel·les.
Un crit revelador de la vida autèntica. Un poc lent al principi, però després agafa ritme i, sobretot, els darrers capítols et fan reflexionar i mirar la vida d’una altra manera. Molt recomanable.