El llibre parteix de la base de que més enllà de les guerres declarades entre els Estats, la pau mai va existir.
Analitza com les incursions dels europeus arreu del món (es centra sobretot en els imperis espanyol, portugués i britànic del període que analitza, 1400-1900) bé sigui a través d’assentaments comercials, o per instal•lar-s’hi definitivament, comportaven violència sobre les poblacions preexistents, i com aquesta era justificada a través d’una argumentació jurídica per donar-li una cobertura humanitària o “legal”.
Des del “requerimiento” ideat per la Corona espanyola fins a les “emergències de protecció” dels anglesos, pretextos per aplicar la violència de forma arbitrària i indiscriminada no van faltar per desenvolupar conflictes de més o menys baixa intensitat però que van suposar autèntics drames per les poblacions autóctones com els indígenes americans o australians.
Quelcom que segueix utilitzant-se avui en dia, quan es parla de “operació molitar especial” per referir-se a la invasió d’Ucraïna o els “assassinats selectius” d’EEUU o Israel. Tot forma part de la prepotència, sobérbia, inhumanitat i falta d’empàtia de qui es pensa que perque és més violent i poderós pot imposar els seus principis als altres.
Un llibre académic farcit de cites, que en ocasions fan una mica feixuga la seva lectura.
Siempre es bueno conocer de dónde viene el mundo actual y quienes fueron sus creadores, los imperios europeos (España, Inglaterra, Portugal y Francia los más grandes).
Como todo ser humano, siempre se encuentra una razón para hacer lo que de hace, aunque sea una razón inventada.