El 8 de febrer de 1939, amb la guerra gairebé perduda, l’exèrcit republicà fa esclatar el polvorí emplaçat a l’església de Llers. En pocs segons, el poble desapareix del mapa.
Libre entretingut i força ben escrit sobre els fets que van envoltar la destrucció completa de l’antic poble de Llers al final de la Guerra Civil, per part dels republicans que fugien cap a l’exili. Tot un poble , amb els seus records i les seves vivències, va quedar derruït a la mínima expressió , posant fi als somnis de centenars de famílies que ho van perdre tot. La dictadura franquista va acabar de liquidar les esperances dels seus habitants que a poc a poc van refer les vides en un poble nou edificat al seu costat de manera precària enmig de la pobresa més profunda dels anys posteriors a la guerra. Les misèries del franquisme, mes preocupat per passar comptes als vençuts que no pas per reconciliar el país van acabar per enfonsar tota esperança de refer les vides d’aquells que ho van perdre absolutament tot. L’autora reviu moltes de les experiències personals dels que generació rere generació havien donat vida al poble, avui ja sols un record en un erm de runes