En un tancar i obrir d’ulls la Sofia passa de ser una arquitecta que treballa en un estudi prestigiós de Barcelona i que viu amb el seu gran amor, a sentir-se una fracassada amb el cor fet miques. Entre els pitjors dies de la seva vida i l’hotel rural de Venaçon, un poblet inhòspit dels Alps Marítims, una única pregunta: «I per què no?». (Per què no tornar a començar?) Per què no donar-se l’oportunitat de ser una altra Sofia? Encarregada improbable de gestionar les entrades inexistents de l’hotel, aviat es farà amiga de l’Ethan i en Julien. Tots dos l’ajudaran a curar les ferides de la seva vida a Barcelona i a retrobar-se amb sentiments i sensacions que creia oblidades. A Venaçon, la Sofia hi viurà dies de descoberta, de petites felicitats en forma de mirades i somriures fugissers, d’excursions, de preocupar-se per no res. Però puntejant aquests dies lluminosos —perquè la felicitat no és mai completa ni perfecta— també hi trobarà una tristesa insistent que ho pot engegar tot a rodar.
Maria Sellas Palat (Barcelona, 1995) és graduada en Odontologia. Una nit d’estiu del 2017, després d’haver escrit centenars de relats durant els trajectes en metro cap a la universitat, va decidir crear el compte d’Instagram @segon.tercera, en el qual comparteix tastets del que escriu. Després de guanyar el I concurs literari Lletres de Maig de la Universitat de Barcelona, i de resultar finalista al X premi Helena Jubany amb un recull de contes, va decidir formar-se com a escriptora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Actualment, continua creant contingut a Instagram i recentment ha iniciat una newsletter en la qual comparteix relats curts i contingut literari.
Con ‘Todo vuelve a empezar’ María Sellas Palat debuta en el panorama literario con una historia íntima y profundamente humana. Su voz, cálida y honesta, se articula en torno a una pregunta sencilla pero poderosa: ¿y por qué no volver a empezar? Desde esa premisa, la autora nos invita a explorar el coraje que implica reconstruirse después del derrumbe, aceptar la fragilidad propia y atreverse a mirar el futuro con nuevos ojos.
Sofía, una arquitecta de éxito en Barcelona, ve cómo su vida se desmorona de repente y, buscando un nuevo comienzo, acepta trabajar en un pequeño hotel rural en Venanson, un aislado pueblo de los Alpes Marítimos. Allí, entre la calma del entorno y la compañía de Ethan y Julien, iniciará un proceso de sanación y autodescubrimiento.
Sofía es el corazón de ‘Todo vuelve a empezar’. Su viaje no implica solo un cambio de escenario, sino que se convierte también en una travesía interior. Lo que comienza como un exilio se transforma poco a poco en un proceso de reconstrucción: un intento de reconciliarse con su pasado y, sobre todo, con ella misma. El paisaje alpino funciona como un reflejo de su estado emocional. Venanson no es solo un refugio, sino un espacio de transformación. Allí, lejos del ruido y las exigencias de la ciudad, Sofía aprende a escuchar lo que su vida anterior había silenciado: sus emociones, sus deseos y esa profunda necesidad de pertenecer.
A través de los vínculos que establece con sus nuevos vecinos, Sofía se enfrenta a sus propias sombras: el duelo por lo perdido, la culpa, el miedo a no saber quién será a partir de ahora. La novela no necesita grandes conflictos externos para sostener la tensión. Su fuerza reside en lo interno. La evolución de Sofía es lenta, pero verosímil, y es en su fragilidad donde precisamente radica su humanidad. Sellas Palat retrata ese vaivén con ternura y honestidad, sin idealizar la superación ni prometer finales felices absolutos. La felicidad es imperfecta por naturaleza, y solo puede existir si aprendemos a convivir con la tristeza. Sofía aprende que incluso en los momentos más luminosos puede haber una sombra, pero que no por ello la felicidad deja de ser real.
El gran acierto de la novela reside en su estilo directo, intimista y empático. Con un lenguaje sencillo pero cargado de emoción, logra que el lector sienta la vulnerabilidad de Sofía, sus pensamientos, sus contradicciones. Cada detalle cotidiano —un silencio, una mirada— adquiere un peso simbólico, recordándonos que son esos momentos fugaces los que realmente importan y pueden ser los responsables de devolvernos la esperanza.
En ‘Todo vuelve a empezar’ el relato avanza a un ritmo sereno, casi contemplativo, en sintonía con el entorno que rodea a Sofía. Hay una reivindicación de la lentitud, del detenerse a respirar, del reencuentro con lo esencial. La autora nos invita a mirar el mundo —y a nosotros mismos— con más compasión, a reconocer nuestra propia fragilidad y a aprender a seguir adelante pese a ello, aceptando que las cicatrices son también parte de nuestra historia.
‘Todo vuelve a empezar’ es, en esencia, una novela sobre la posibilidad del cambio. Sobre el coraje de dejarse caer para poder levantarse de nuevo. Sellas Palat nos invita a mirar de frente nuestras heridas y a entender que la vulnerabilidad no es debilidad, retratando con delicadeza la frontera entre el dolor y la esperanza. Una novela íntima y luminosa que nos cuerda que siempre hay un nuevo principio, incluso cuando creemos haberlo perdido todo, y que, a veces, para encontrarse, hay que perderse primero. Sin duda, seguiré con interés todo lo que María Sellas Palat escriba en el futuro.
4/5, vaig passar un guster de fer s'edició de taula d'aquest llibre, na Maria és un celet, va ser molt fàcil fer feina amb ella!!! No vaig tenir temps de llegir-lo abans de sa publicació, però ara l'he devorat en dos dies. M'ha agradat molt i ha passat molt bé.
Una al·lota barcelonina arquitecta que perd sa feina i sa parella la deixa, decideix fugir a un poblet aperduat des bosc des alps francesos, Venaçon, per decidir què farà amb sa seva vida quan acabi s'estiu. Coneixarà sa família que regenta s'hotel Bellavista i tot canviarà.
La Maria Sellas ens explica la història de la Sofia, una noia barcelonina prop dels trenta anys a la qual la seva vida canvia per complert: de ser una arquitecta amb treball i parella estable, a deixar-ho tot. Per això, pren la decisió de treballar durant un estiu a l’hotel rural de Venançon, un poble petit dels Alps Marítims, on podrà donar-se l’oportunitat de ser una altra Sofia, però també retrobar-se amb la Sofia que era a Barcelona, amb l’ajuda de persones fantàstiques que coneixerà a Venançon.
I tot amb un “I per què no?”, una pregunta que quasi totes i tots ens fem. Una pregunta poderosa que ens pot fer retrobar amb nosaltres mateixes i amb altres versions que no creiem que fóssim possibles.
L’estil narratiu de la Maria és molt lleuger i fa que les pàgines d’aquest llibre passin volant. La premissa d’aquest llibre sembla una premissa senzilla però hi ha molt transfons, molts detalls i secrets que et fan enganxar-te fins a l’ultima pàgina. A més, la seva escriptura i els personatges (sobretot la Sofia) fan que et fiquis de ple dins la novel•la i que tu també t’ho preguntis “I per què no?”, per què no trobar altres possibles versions de nosaltres mateixes?
En conclusió, un llibre que m’ha agradat molt, i que recomano moltíssim!
Perquè mai és tard per reinventar-nos o trobar altres versions de nosaltres mateixes ❤️🩹
«Va reflexionar sobre l’èxit i sobre per què mai el relacionem de manera directament proporcional amb la felicitat, quan no hi hauria d’haver font d’èxit més desitjable i envejable que ser feliç.»
M'ha semblat bastant més fluix que "Drames per a principiants", el primer llibre de la Maria.
M'ha faltat més ritme, se m'ha fet lent i previsible en certes parts...
La Sofia viu a Barcelona. Però després que tanquin l'estudi d'arquitectura on treballa i que la seva parella l'hagi deixat per una altra, decideix marxar. Troba una oferta de feina a un poble minúscul de França, per a treballar a la recepció d'un hotel. Hi va, i pràcticament no hi ha clients a l'hotel, no entén perquè l'han contractat. Allà, coneix al Julien, fill dels propietaris de l'hotel. Després de moltes setmanes, descobreix que l'Anne, la seva mare, està en una de les habitacions de l'hotel passant els últims dies. Hi arriba el primer client, el John: amic del Julien, ja que sempre havia estiuejat allà. És un escriptor que han contractat per a escriure les memòries de l'Anne. La Sofia està avorrida i es baixa Tinder: només hi apareix el Victor, d'un poblet proper. El Julien es posa bastant gelós que facin plans (com a amics, res més, però no li agrada). Mica en mica es va acostant més al Julien, tot i que és difícil. Descobreix que té una germana, la Claire, que ha marxat a Xile i no sap res de com està la seva mare. A més, la Sofia comença a fer de cangur de la Camélia, una nena petita del poble. És així com descobreix que la Claire és lesbiana, i quan ho va descobrir l'Anne, que estava amb una dona i a més, casada (la mare de la Camélia), li va tirar en cara. Això va fer que la Claire marxés sense mirar enrere. La Sofia li diu a la mare de la Camélia si sap que l'Anne està molt malalta, però li diu que no en sabia res. És així com la informació li arriba a la Claire, que es presenta al poble i a l'hotel on viu la seva família. El primer retrobament és difícil, però després fan les paus. Just després, l'Anne mor. En paral·lel, la millor amiga de la Sofia l'ha vingut a veure de sorpresa. I quan ella marxa de tornada, és quan decideix la Sofia que també marxarà amb ella. Per la seva banda, en Julien comença el seu somni: estudiar cuina a Niça.
I al cap d'un any de relació a distància, la Sofia torna a l'hotel: hi tindrà el seu despatx d'arquitecta freelance (han remodelat l'hotel seguint els renders de la Sofia), i el Julien és el xef del restaurant de l'hotel.
This entire review has been hidden because of spoilers.
📖 La Sofia es troba en un d’aquells moments en què tot se’n va a la merda, i ja se sap que la merda no ve mai sola. Es queda sense feina, la seva vida amorosa s'acaba, i ella se sent perduda, amb els pares que la volen protegir massa. Decideix sortir de la seva zona de confort i traslladar-se a un poblet perdut de França per desconnectar. Allà té temps per pensar, per connectar amb ella mateixa, per conèixer gent nova… i aquest “break” farà que la Sofia esdevingui una altra persona.
La Maria aconsegueix fer-te connectar amb la protagonista. Té una manera de narrar vivències i sentiments que ja has viscut, però amb paraules que ressonen i et fan emocionar. El primer llibre seu ja em va encantar, i aquest també.
Des del meu punt de vista, la trama era una mica previsible i el desenllaç no m'ha sorprès, però tot i així la història m’ha captivat. Personalment, no hauria afegit l’epíleg.
Ja sabíem que Maria Sellas és una gran novel·lista de la vida petita, ens ho va demostrar amb "Drames per a principiants".
En aquesta segona novel·la que ha escrit, narra la vida de la Sofia amb molta destresa. I és que costa molt escriure de forma senzilla, però arribant molt endins.
Amb un llenguatge planer i uns personatges molt ben definits, ens dibuixa unes vides on és molt fàcil empatitzar i submergir-se. I evoca una oda a l'esperança, a les vides que continuen i a la sort de tornar -sempre- a començar.
Amb un to sincer, proper i precís, i un talent que ja li és propi, Maria Sellas ens regala una narrativa amable i una novel·la meravellosa.
Tant de bo vinguin més novel·les seves. Et fan passar una estona agradable i els personatges perduren força dies dins teu.
El segon llibre de Maria Sellas arriba amb força. Amb un estil molt propi, es nota que l'autora ha madurat en la seva escriptura, i ens sorpren amb un llibre més pausat sobre la vida que torna a començar després que tot es posi del revés. El que la fa única és que és una història que t'atrapa i t'enganxa i no la pots deixar anar, en què és molt fàcil sentir-s'hi reflectit o projectar-hi una versió més valenta de tu mateixa; sobre la pèrdua i l'enyorança, però sobretot d'abraçar i estimar el canvi amb un "per què no?". Amb un estil planer però deliciós alhora, és impossible no endinsar-te en la trama i sortir-ne amb el cor ple i tranquil. Tant de bo continuem tenint literatura marca Maria Sellas durant molt més temps, jo ja no puc esperar més a llegir la propera!!!
Aquesta ha estat una lectura fàcil i amena, molt ben feta per desconectar, tot i que molta part de la realitat de la Sofia es pot traduir en un mateix. Aquest sentiment de que tot es capgira de cop i la vida comença a caure en picat, on la única solució és engegar-ho tot a la merda i marxar al racó més inòspit de la terra per tornar a començar (un títol fantàsticament escollit). En aquest cas, la Sofia és prou valenta com per deixar-se guiar per si mateixa, gairebé com una heroina moderna que no és esclau del que marca la societat sobre com ha de ser la vida d'una persona amb 28 anys.
M'agrada molt el detall personal que (crec) hi ha amb França, lloc protagonista també en l'anterior novel·la de l'escriptora. Sens dubte, un país amb el que sent molta connexió i amb el que ha escrit la seva pròpia història. Entenc perfectament aquest sentiment, tot i que a mi Anglaterra és qui em té el cor robat des de fa temps.
En global, és una narrativa molt lineal, sense salts temporals bruscos ni una trama gaire enrevessada, que permet al lector seguir el fil conductor i entendre el missatge final: fins i tot quan sembla que ens estem enfonsant, nosaltres mateixos tenim la clau de capgirar-ho tot i provar de ser feliços de nou. Al cap i a la fi, sempre podem tornar a començar.
Novel·la molt fàcil de llegir i que captiva des de la primera pàgina, no es fa gens pesada ja que tot el que explica és rellevant per seguir la història.
Els personatges estan molt ben construïts i son molt fàcils d'imaginar, i tot i que el final és previsible, no pots parar de llegir :)
M’ha encantat, una història que et fa conectar amb la Sofia en aquest viatge i et fa sentir a gust amb la vida. Amb ganes de llegir més coses de la Maria Sellas
Com em funciona un llibre en què la vida de la protagonista és una merda, s’aïlla del món uns mesos i finalment troba la seva raó de viure. M’ha encantat!