La realitzadora i guionista de l’APM? i col·laboradora de Vostè primer, ofereix un retrat humorístic i crític de les relacions de parella actuals com a catarsi per a no morir de pena i de fàstic.
M'ha agradat en línes generals, si t'agrada Bridget Jones, Les Calces al Sol, Cites o Se tiene que morir mucha gente, t'agrada segur
Té reflexions interessants i la protagonista va donant voltes a tot allò que li passa. Però, la línea és molt fina entre la reflexió i la verborrea i a vegades, la protagonista acaba fotent tal discurs que perdem l'escena. Però té moments en què la reflexió que fa és molt bona i està molt bé.
El llibre és fàcil de llegir i tracta temes amb els que les dones podem sentir empatia i que també ens pot passar em les vides accelerades d'avui en dia.
Sobre els personatges, la protagonista, sembla obvi però és la que tenim més detalls, i coneixem més, la resta de personatges em costa trobar una profunditat més detalllada. Per exemple, ens presenta la família, ens dona força detall, que ens ajuda a saber més sobre la protagonista, però després no aprofita aquesta escena per més endavant. Com a lectora, m'he quedat enganxada a la família i no hi torna a apareixer. O per exemple, el llauner surt repetitivament però després tampoc és un personatge tan important quan semblava que agafava potència. El tema dels personatges que van sortint i entrant es podia haver polit més.
Sobre el final, no és versemblant. No sé si va ser idea de l'autora, de l'editor o de qui, però no era per tancar fent aquest final. I no només perquè no sigui versemblant, sino perquè la protagonista es passa el llibre en la cerca de l'amor romàntic i obviament, no el troba. Però ella està erra que erra, dale que te pego, però alhora treballant la seva autoestima i independència i malgrat, al final parla de maternar-se i de superar les ferides d'infància, el que espera és que un príncep no la faci estar sola. El veig molt mal tancat
This entire review has been hidden because of spoilers.
Una novel·la divertida, reflexiva i sense complexes. La protagonista, la Sara, una mare soltera que passa dels quaranta, explica en primera persona les seves peripècies per trobar un home que valgui la pena mentre fa una mena d'assaig sobre psicologia humana, relacions i feminisme. És una lectura entretinguda, on la Sara filosofa a través de les seves vivències els temes tractats a teràpia, fent referència als termes més "de moda" de la psicologia i analitzant-ne els pros i contres de posar-los en pràctica. En molts moments tenia un aire de "Diari de Bridget Jones". L'autora ens fa riure, patir i gaudir amb la protagonista. Ha fet que la imagini com una bona amiga amb qui tenir confidències i a qui abraçaria en molts moments.
Aquest llibre també ens relata amb detall les cites, en forma de capítols, amb els diversos homes amb qui la Sara intenta començar una relació; aquestes són narrades en tercera persona de manera que podem conèixer els pensaments de totes dues parts i no només els de la Sara, i aquest fet trobo que enriqueix la lectura.
Com a contra en alguns punts els capítols se'm feien excessivament llargs i les reflexions, tot i que encertades i interessants, una mica repetitives. Des del meu punt de vista comença molt bé, després es desinfla una mica i passada la meitat torna a agafar bon ritme. I també haig de dir que m'he quedat satisfeta amb el final, està a l'alçada.
Un bon llibre sobre com encaixa el canvi de paradigma de les relacions heterosexuals actuals amb el pensament feminista i les contradiccions que comporta viure avui en dia amb el bagatge psicosocial que carreguem. M'ha agradat molt, el recomano!
Aquest llibre és molts llibres en un. Podria ser un assaig de temàtica feminista disfressat de novel•la amb esperit de stand up comedy. Més o menys com si a Virginia Woolf i a Sylvia Plath les haguera guionitzat la meravellosa Miss Maisel i l'execució del monòleg l'haguera fet Ilia Topuria. La protagonista, Sara Bonsom, és una mare soltera que treballa de guionista en un programa televisiu d'éxit, fa malabars per criar el seu fill i en el temps que no te persegueix l'amor romàntic sense fortuna. Pel camí, exposant les seues misèries i fracassos, també va deixant al descobert els nostres. Ilia Topuria castigant el teu fetge amb un somriure i un 'per favor'. La meravellosa Miss Bonsom és perfectament conscient de l'absurd de tot plegat i en el fons comprén que la salvació no està en l'amor, sinó en l"humor. En enfotre-se'n de tot i de tots, sense fer excepcions i començant per si mateixa. Perquè el dia que vinga el meteorit, potser més que l'amor o el sexe ens recomfortarà el sarcasme. Un llibre amb més càrrega de la que inicialment podria semblar, farcit de referències i sense per això renunciar a la lleugeresa. Una manera intel•ligent de dir-te que eres imbècil.
És el retrat d’una dona de 40 anys, mare i soltera per convicció en la societat actual, amb referències actuals, i problemes actuals. Amb toc d’humor i ironia. Distret
Una bona paròdia —i autoparòdia— sobre les dificultats d'establir unes relacions sexoafectives raonablement satisfactòries amb l'ajut de teràpies psicològiques "made in Instagram". El cas se centra en una professional de l'audiovisual que recorda la mateixa autora i li dona un toc d'autoficció, però és extensible a qualsevol persona humana. El més destacable és el to de crítica humorística en forma de paròdia, l'enginy en les reflexions i en els diàlegs, i la fugida dels tòpics literaris que li donen una frescor i un aire de banalitat a temes que podrien resultar dramàtics. La densitat reflexiva —fins i tot els diàlegs estan molt narrats, acompanyats dels corresponents pensaments, sempre originals i transgressors—, i l'obsessió per l'autoanàlisi constant, fa que cap a la meitat el llibre resulti una mica cansat, però a partir d'allí torna a agafar volada i recupera un bon ritme. També destaca el contrast entre la narració en primera persona dels capítols sobre la protagonista i en tercera persona en els capítols sobre els seus encontres de parella, que permeten d'entrar en el pensament de tots dos alhora. En definitiva, un llibre —no sé si dir-ne novel·la— que fa riure i alhora fa pensar, les dues coses més valuoses que es poden demanar d'una lectura.
--- "Totes les bones decisions les prenem escoltant el cos i no la ment." (xxx) --- "No prendre's res personalment, no esperar ningú ni trobar a faltar res, és el millor que m'ha succeït a la vida". (xxx)
Aquesta novel.la explica la situació actual de la Sara, que es planteja la seva vida i les relacions que té. Una comèdia amb tocs de llibre d'autoajuda que mostra com certes maneres de fer i de viure ens porten a la infelicitat o a la felicitat. Interessant manera de donar final a alguns persontges, algo que m'agradaria que fecin altres autors. Peró la novel.la se m'ha fet repetitiva i una mica sexista encara que molt actual.
Simplement m’ha agradat molt. Suposo que l’he llegit en el meu millor moment per apreciar cada paraula. Un d’aquests llibres que tens ganes de llegir quan el nen dorm tot i tindre mil coses a fer “urgents” i acabes llegint perquè en realitat res és tant urgent com estar immersa en un bon llibre que et sacseja mentres escoltes la respiració profunda del teu fill.
Llibre amè i que et fa sentir molta empatia. Poso tres estrelles perquè al principi em va enganxar el to, el punt de vista i l'humor, però després trobo que el discurs s'embala i perds el fil, i sobretot el final, m'ha deixat amb mal sabor de boca, no concorda el que es treballa en teràpia i el resultat final, era el que volia, però no pel que treballava, per això és diu la desastrosa teràpia?
No l'he acabat... no m'ha atrapat gens, i m'ha atabalat força. Potser és la idea d la novel·la, però jo soc ara en un moment q no vull aq nivell d'estrès ni en la ficcio q llegeixo 😅
Una protagonista entranyable i amb un humor molt encertat. Lectura entretinguda i recomanable 100% si ets dona, tens entre 30-45 anys i ‘maternes’ a marxes forçades 😉