Un assaig sobre la naturalesa del poder des dels faraons egipcis fins als líders de la tecnocasta a mig camí entre la divulgació històrica i la crítica als lideratges actuals. Faraons d’ahir, tecnòcrates d’avui.
Els faraons de l’antic Egipte van aconseguir erigir-se en figures gairebé divines, no tan sols a través del control militar o econòmic, sinó mitjançant una sofisticada arquitectura simbòlica que combinava religió, ritual i propaganda. La seva imatge d’autoritat era tan aclaparadora que no només governaven els seus súbdits en vida, sinó que aspiraven a perpetuar-ne el domini més enllà de la mort, a través de temples, obeliscs i piràmides que encara avui projecten la seva ombra mil·lenària.
Ara, quan observem el present, ens adonem que les estructures de poder que sostenien aquells règims antics no han desaparegut del tot. Més aviat, han mutat, s’han adaptat i han trobat noves formes d’expressió. Líders polítics i tecnològics del segle XXI, tot i actuar en escenaris radicalment diferents, continuen emprant mecanismes sorprenentment similars. La creació d’un relat carismàtic, el control dels canals d’informació, l’exhibició constant de poder i la construcció d’una imatge gairebé messiànica.
Així doncs, milers d’anys després, les dinàmiques de dominació, fascinació i submissió col·lectiva no han canviat tant com ens agradaria pensar. El context ha evolucionat, però els ressorts psicològics del poder —el desig de ser venerat, temut o cregut sense qüestionaments— es mantenen amb una persistència inquietant. D’aquesta manera, Irene Cordón ens presenta els Faraons de Silicon Valley; figures autoritàries d’avui, envoltades de tecnologia i algoritmes i de la necessitat de controlar el relat per dominar la realitat.
Irene Cordón i Solà-Sagalés (Barcelona, 1972) és Doctora en Arqueologia i Història Antiga de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), amb una tesi sobre «Les dones de la reialesa egípcia de les Dinasties 0 a III (c.3100-2600 aC)». Va completar una estada d’un any a l’American University in Cairo (AUC) com a investigadora durant la seva recerca doctoral. Amb un Màster i un Postgrau en Estudis Orientals–Egiptologia de l’Institut d’Estudis del Pròxim Orient Antic de la UAB i una Llicenciatura en Dret de la Universitat de Barcelona (UB), la Dra. Cordón ha participat en congressos nacionals i internacionals d’Egiptologia, a més de contribuir al «Proyecto Kom el-Khamasín» a Saqqara Sud amb l’equip de la UAB.
3,75/5. Na Irene ha fet un assaig molt lleuger sobre es faraons, ens explica com funcionava es seu poder, com varen aconseguir que es poble els tractàs com a deus, i els desmitifica. Mentres a cada apartat xerra d'un faraó i sa seva història, fa referències a s'actualitat i es grans empresaris que ara controlen es món per sa quantitat de poder que acumulen, Trump, Musk, Zuckerberg, etc. És molt interessant, el recoman!, però trob que repeteix moltes idees, podria haver-se sintetitzat més.
Descripció anectdòtica senzilla d'alguns dels faraons més destacats i comparativa amb la manera de fer dels grans líders de l'actualitat. L'autora ho explica de manera molt didàctica. Si es cert que esperava més, però un llibre tant curt no pot donar per més.
Em funciona millor com a llibre divulgatiu breu sobre els faraons d’Egipte, que com a crítica als magnates de les tecnològiques de Sillicon Valley. Compara el control del relat en ambdos casos. Breu i interessant!
Magnífic assaig d’Irene Cordón on desmitifica els faraons i crea ponts amb els empresaris moderns que controlen la nostra vida amb les xarxes socials i la tecnologia.
Una visió diferent sobre el concepte del que era ser faraó i, que en realitat, la història es segueix repetint amb els que ocupen el poder avui en dia. Llibre interessant i molt fàcil de llegir.