Les coses que t'hauria volgut dir

by Àlex Bosch Dalmau

Una novel·la que ens submergeix en la complexitat de les relacions humanes i el desafiament de trobar el nostre lloc al món.

El Lluís es retroba al cap dels anys amb la Cristina, el seu amor adolescent no confessat. Està casat però tornar-la a veure li fa reviure l'entusiasme perdut. La Laia, una model catalana que fa anys que fa carrera a Nova York, comença a estar cansada de la seva professió, i el que és més greu, ara troba a faltar casa seva. El pare del Jaume era barber i, des que ha mort, no sap a quina perruqueria anar; sent que si es deixa tallar els cabells per algú altre, seria infidel al seu pare.

El Lluís, la Laia, el Jaume, la Cristina, el Miquel, el Sergi... són personatges que estimen, que se senten fràgils, que cerquen la seva identitat i la felicitat en un món canviant.

«Diuen que no pots enyorar el que no has tingut, però sí el que has perdut. Prefereixo la seguretat de ser estimat que la incertesa de ser qui estima».

155 pages, Kindle Edition

Published September 4, 2025

Reviews

[Laura Verdaguer · Rating 4 out of 5]

Una bona lectura, m’ha agradat com explica les històries de vides, molt reals. Et deixa amb ganes de conèixer-les una mica més.
Temes que conviden a reflexió, allò que no acabem explicant, pèrdues,…

[Marta Soler R · Rating 3 out of 5]

M’ha agradat la manera com entrellaça els pensaments de diferents personatges, que en un moment o altre de la seva vida han coincidit. Tenen en comú que s’adonen de les coses que no han dit i estan en un punt de la vida conseqüència d’això.
No m’ha agradat que s’acaba de forma abrupta sense un desenllaç, sense veure com els personatges, un cop s’adonen de la seva situació fan o no fan res per canviar-la.
M’agradaria una segona part d’uns anys mes tard.

[Eva · Rating 3 out of 5]

Un llibre entretingut, amb personatges propers que segurament podríem conèixer tots.
M'ha agradat aquest fil de personatge a personatge i aquestes persones corrents - en contraposició a la necessitat d'alguns autors de crear personatges complexos, tormentats...sobreexposats - que tot i així tenen, com potser molts de nosaltres, la sensació que els va faltar dir (o fer) alguna cosa en un passat proper.
[L'he llegit en digital i sense control de lectura, i se m'ha acabat abans d'hora! Què li passarà a la Cristina? M'hauria agradat saber-ho... podria ser el planter d'una sèrie de sobretaula? ;-) ]

[Cristina Casas Bermúdez · Rating 4 out of 5]

M’he quedat amb moltes ganes de saber més cosetes dels nostres personatges!

Se’ns expliquen unes quantes històries entrellaçades, amb una característica comuna: pensaments que no arriben a verbalitzar-se.

[mireiacortacans · Rating 4 out of 5]

Llibre entretingut, que lliga les històries de forma intel·ligent. M’ha encantat que els espais fóssin reals, me n’he apuntat per anar-hi i tot!!!
Personatges xulos i una història divertida

[Núria Navarro · Rating 4 out of 5]

Una història plena de petites històries entrellaçades, personatges reals atrapats en una vida que podia haver sigut d'una altre manera.
Et quedes amb ganes de conèixer més dels personatges.
Entranyable la història del fill del barber i colpidora la del pare amb Alzheimer.

[Txell G · Rating 5 out of 5]

"Diuen que no pots enyorar el que no has tingut, però si el que has perdut".

La pèrdua, podríem dir que aquest és el tema central d'aquest llibre. L'autor ens presenta relats narrats en primera persona per personatges que estan connectats entre ells. Cada capítol, un protagonista que aboca els seus pensaments sobre la pròpia vida. La majoria ronden la quarantena i es troben en situacions de crisi vital, que malgrat el clixé, són molt interessants de llegir. Reflexionen sobre les oportunitats perdudes, les decisions preses (o no) que els porten a vides programades amb antelació o, per contra, destinacions que són fruit de l'atzar; sobre pors i abismes que s'obren a davant i que cal afrontar, etc. Molts d'ells es fan aquella pregunta inherent a la insatisfacció personal: com seria la meva vida si (...)? En definitiva, són temes universals sobre la vida adulta tractats, però, des de l'anècdota i la vida ordinària, amb el mateix llenguatge col·loquial amb què ens parlem quan ens perdem en els nostres pensaments.

El llibre compta amb nombroses referències musicals que, pel meu gust, són excessives, tot i que al final del llibre hi ha un QR on es pot accedir a tota la música que hi apareix i és un complement que s'agraeix.

És una lectura fàcil, agradable i lleugera tot i els pesos que carreguen els personatges. M'ha agradat molt, la recomano absolutament.

[Laia · Rating 4 out of 5]

“Les coses que t’hauria volgut dir”, d’Àlex Bosch, és una novel·la emotiva i delicada que connecta amb el lector des de la sinceritat més profunda. A través d’una història íntima i plena de matisos, l’autor ens convida a reflexionar sobre tot allò que sovint queda pendent de dir: les paraules que guardem, els sentiments que no expressem i les oportunitats que deixem escapar.

Escrit amb una prosa clara, elegant i carregada de sensibilitat, Bosch construeix uns personatges humans i propers, amb els seus dubtes, pors i anhels. La narració explora temes universals com l’amor, la pèrdua, la nostàlgia, el pas del temps i la necessitat de reconciliar-nos amb el nostre passat. És una lectura que parla de relacions reals, amb les seves llums i ombres, i que ens recorda la importància de la comunicació i de l’autenticitat emocional.

Un dels grans encerts del llibre és la seva capacitat per generar identificació: en algun moment, tots hem tingut “coses que hauríem volgut dir”. Aquesta connexió fa que la història no només s’expliqui, sinó que es visqui. És una obra que convida a la introspecció i que deixa una petjada suau però persistent, d’aquelles que et fan aturar un instant després de tancar el llibre.

És una novel·la tendra i reflexiva, ideal per a qui busca una lectura emocionalment honesta, que emociona sense artificis i que posa paraules a sentiments que sovint costa expressar. Una història que et toca el cor i que convida a mirar endins.

[Francesc Borrell Ros · Rating 5 out of 5]

‘Les coses que t’hauria volgut dir’ de l’Àlex Bosch és una novel·la que encadena set monòlegs interiors (tot i que no és un flux de consciència lliure complex, com el que ens podem trobar en algunes novel·les enrevessades) sinó que està articulat en forma de discurs, àgil i entenedor, per dur-nos a través de set personatges ben definits. Un petit fil conductor, que anem descobrint mentre anem llegint les històries, va relligant les experiències que sempre queden, d’alguna manera, pendents de paraules que no s’han dit. I no sempre pel mateix motiu, cada caràcter té les seves raons i circumstàncies.

M’ha semblat especialment brillant el capítol central, ‘Infidel’, que podria signar el millor Sergi Pàmies. Potser m’ha cridat l’atenció també perquè se sortia de la temàtica principal, tot i el títol i perquè explora una relació molt original. Fins aquí puc llegir.

Menció a part la banda sonora, que defineix la passió de l’autor per la música que va regnar durant els primers 2000 i que ajuda a establir un vincle amb el lector. Sobretot si hi ets proper generacionalment (com és el meu cas).

Un molt bon llibre que no us podeu perdre si us agraden les històries quotidianes ben lligades o sou amants del cinema que relata relacions personals, com fa en Cesc Gay o en Woody Allen.

5/5

[Moni Comas · Rating 4 out of 5]

3,5/5⭐️ És una novel·la que enganxa des del principi: es llegeix molt ràpid, amb un estil senzill però molt efectiu. El que més m’ha agradat és la part real que té: posa sobre la taula temes que molta gent sent però gairebé ningú verbalitza. Parla de preguntes incòmodes però molt humanes: estem vivint la vida que volem o la que “toca”? Ens atrevim a prendre decisions difícils? Quants “i si” ens guardem a dins?

És un llibre que et fa reflexionar de veritat, fins i tot et pot incomodar en alguns moments perquè et confronta amb la teva pròpia vida i amb la facilitat de quedar-se a la zona de confort.

També m’ha agradat molt com de propera i actual és la història: els personatges podrien ser perfectament gent del meu entorn.

Tot i això, ME HA SABIDO A POCO🥹. M’hauria encantat que s’allargués més per veure com evolucionen les seves vides amb el temps, si finalment s’arrisquen i quines decisions prenen.

En resum: una història molt fresca i real, amb una reflexió potent… però que et deixa amb ganes de més.

[Laura Jimenez Avila · Rating 5 out of 5]

Una delicia. Em quedaria a viure a la vida de la Cristina ❤️

“—Em faràs un petó o no? —li vaig preguntar abans que aquell monologuista brasiler anomenat Rafi Bastos ens descobrís besant-nos. L'endemà tenia clar que no volia que marxés, i no dic de Nova York, die de la meva vida.

—I el Miquel? — va ser la pregunta de l'endemà.

-Ho preguntes perquè et preocupa el que ell pugui pensar d'aiò nostre o perquè et penedeixes del que va passar ahir i busques una excusa per fugir? — Mentre deia això, em va abraçar pel darrere, em va apartar els cabells i em va fer un petó al coll.

-El destrossarem.”

[Eva · Rating 4 out of 5]

És un d’aquells llibres que t’enganxen sense haver de fer grans trucs: té una veu molt propera i una manera de mirar els personatges que fa que t’hi quedis. Parla de coses que no s’han dit, de silencis que pesen i de com el passat va tornant, encara que sigui per la porta del darrere.

M’ha agradat molt, però m’ha faltat una mica més d’aprofundiment en alguns personatges amb potencial. Tot i així, és una lectura que entra sola, que té emoció sense caure en la cursileria, i que quan l’acabes et deixa aquella sensació de “ostres, això també m’ha passat o em podria passar a mi”.

[Maria Portalo · Rating 4 out of 5]

Es llegeix d’un cop. Són 7 histories, 7 monòlegs interiors que es connecten entre si i amb una cosa en comú: paraules pendents, que no s’han arribat a dir. M’agrada que siguin històries quotidianes, però sento que es queden molt en la superfície, m’hagues agradat aprofundir una mica més, m’he quedat amb ganes de conèixer més!

[Reich212 · Rating 5 out of 5]

Hi ha paraules que arriben tard, però encara així canvien una vida.

El final és emocional i reflexiu. El protagonista arriba a entendre que moltes de les coses que ens marquen a la vida no són els grans esdeveniments, sinó les paraules que no vam dir i els gestos que vam deixar passar.

El llibre acaba amb una sensació agredolça: no tot es pot reparar, però sí que es pot aprendre a mirar les relacions amb més honestedat i valentia.

pd. boníssima banda sonora! :)

[Aina Roncero · Rating 4 out of 5]

És un llibre que es llegeix molt ràpid.
7 històries, 7 monòlegs interiors que es van entrellaçant de manera subtil.
Tots giren al voltant d’allò que no s’ha dit, de paraules que s’han quedat a dins.
Les històries són senzilles i molt recognoscibles.
Això fa que connectis fàcilment amb el que expliquen.
Tot i així, m’ha deixat amb la sensació que podia anar una mica més enllà.

[Irene Codina · Rating 4 out of 5]

Un llibre diferent, on veus l’evolució de diferents relacions i la part més real i humana dels protagonistes.

[Salomé Linares · Rating 4 out of 5]

m’he quedat amb ganes de saber més, pero a la vegada sento que els he conegut molt
Convida a la reflexió de molts temes com la pèrdua, el compromís, la rutina, allò que no expliquem…

[La estantería de Ale · Rating 5 out of 5]

Una novela molt maca amb petites històries entrellaçades. És molt humana i t’enganxa a les històries i pensaments dels personatges.

[Axel Palacios · Rating 4 out of 5]

Es un d’aquests llibres que m’han deixat amb ganes de més, perquè sentia que coneixia les diferents histories que passen, canvien els noms, però no el context.

Llibre fàcil, però dels que tampoc vols deixar de llegir

[Núria]

De lectura amena. Històries enllaçades on sempre hi ha alguna cosa q t'hauria volgut dir.

[Josep Lluís Marquès Donoso · Rating 5 out of 5]

Es llegeix d’una tirada. M’han agradat molt les referències musicals que podrien ser les meves igual que algunes de les situacions que l’Àlex Bosch planteja. Si tens quranta llargs, et sentiràs identificat, n’estic segur

[Marta Moral · Rating 3 out of 5]

2.5/5. M'agrada com escriu, el llibre és amè i que cada capítol sigui un personatge diferent m'agrada, però el final o millor dit, la falta d'ell em fa puntuar-lo d'aquesta manera. Potser soc jo que estic acostumada que un llibre tingui un inici un desenvolupament i un final.

[Núria Mestre · Rating 3 out of 5]

M’agrada molt com està escrit i també el format del llibre: cada capítol se centra en un personatge. Així i tot, no és un llibre gaire profund ni reflexiu. Entreté i distreu sense necessitat d’invertir molta energia en la seva lectura.

[Mariona · Rating 3 out of 5]

3,5⭐️ Les coses que t’hauria volgut dir, d’Àlex Bosch, no és ben bé el que estic acostumada a llegir, però tot i això m’ha enganxat i l’he gaudit molt. Això sí, m’hauria agradat conèixer millor els personatges.

[Núria · Rating 3 out of 5]

Està bé, tot i que m’hagués agradat que aprofundís una mica més, queda una mica diluït.

[Laia Raich · Rating 3 out of 5]

Una novel·la lleugera sobre la complexitat d’afrontar converses incòmodes amb històries entrellaçades per simples coincidències. Cada escena acompanyada d’una banda sonora concreta.

[Raquel Coquard · Rating 3 out of 5]

Novel•la entretinguda formada per diferents històries, amb les relacions humanes en primera posició. M’ha agradat i sorprès el tancament, però no sóc gaire fan d’aquest format de narrativa.

[Eli · Rating 3 out of 5]

Fàcil de llegir i amè. M'agrada com entrellaça les històries dels personatges tot i que no deixen de ser molt similars els uns amb els altres. És previsible i sense sorpreses. Conté moltes reflexions fàcils, algunes de les quals comparteixo. Pel que fa a l'escriptura, l'autor se'n surt millor quan utilitza un llenguatge més planer que no pas amb els recursos més literaris.