What do you think?
Rate this book
Ingrata patria mía
Un consell sumaríssim contra un rector d'universitat. Un relat trasbalsador sobre la vida i la mort. Un clam contra la intolerància.
Un il·lustre professor, metge reputat i rector de la universitat, és sentenciat a mort en un consell sumaríssim franquista. Entre els acusadors, figuren antics companys seus de la facultat, que no li perdonen el seu passat d’esquerres. En aquesta novel·la, Martí Domínguez s’endinsa en les tres darreres hores de la vida d’aquest professor, en els seus dubtes i expectatives més íntims. Alhora, la novel·la es desplega com un extraordinari cant coral, on les reflexions i angoixes dels seus companys de patíbul fan de contrapunt a la veu del professor, i a les consideracions dels botxins. Martí Domínguez aconsegueix orquestrar un relat trasbalsador sobre la vida i la mort i sobre els més obscurs abismes de la naturalesa humana, i un clam a favor de la cultura i el progrés enfront de la barbàrie.
Un il·lustre professor, metge reputat i rector de la universitat, és sentenciat a mort en un consell sumaríssim franquista. Entre els acusadors, figuren antics companys seus de la facultat, que no li perdonen el seu passat d’esquerres. En aquesta novel·la, Martí Domínguez s’endinsa en les tres darreres hores de la vida d’aquest professor, en els seus dubtes i expectatives més íntims. Alhora, la novel·la es desplega com un extraordinari cant coral, on les reflexions i angoixes dels seus companys de patíbul fan de contrapunt a la veu del professor, i a les consideracions dels botxins. Martí Domínguez aconsegueix orquestrar un relat trasbalsador sobre la vida i la mort i sobre els més obscurs abismes de la naturalesa humana, i un clam a favor de la cultura i el progrés enfront de la barbàrie.
304 pages, Paperback
Published October 1, 2025
3 people are currently reading
44 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 11 of 11 reviews
January 25, 2026
Excel.lent llibre. Colpidor relat dels darrers moments d’un prestigiós professor universitari que el 1941, en plena repressió ferotge del franquisme contra qualsevol persona que hagués tingut alguna responsabilitat política o moral durant la República o s’hagués posicionat al seu costat durant la Guerra Civil, ha d’afrontar la mort decretada per un tribunal franquista. La seva vida i els seus pensaments davant aquest injust destí són descrits amb gran realisme i transporten el lector a aquells moments on una persona bona ha de trobar explicació a la injustícia, l’odi i la venjança d’un règim que no tolera la intel·ligència i la cultura.
La tragèdia envolta també els que per una raó o altra, són partíceps de l’execució, entre ells els botxins, els que s’enorgulleixen de ser-ne part, i de l’altra els que són obligats a prémer el gatell o a certificar la seva mort, com és el cas del metge de guàrdia que ha de lluitar amb la seva consciència per signar la defunció. El que produeix més angoixa i incredulitat és però, com són els propis companys , professors també de la mateixa universitat, els qui amb més ganes i rancúnia l’acusen i el difamen fins que és finalment sentenciat a mort.
Una història que ens porta a una època on els guanyadors de la guerra civil van voler acabar amb tot el pensament critic i van preferir la mort a la intel·ligència. La incomprensió d’uns temps que no són gens llunyans acapara al lector , conscient que la pèrdua de la memòria d’aquells anys ens durà algun dia inevitablement a un món no gaire diferent d’aquell.
La tragèdia envolta també els que per una raó o altra, són partíceps de l’execució, entre ells els botxins, els que s’enorgulleixen de ser-ne part, i de l’altra els que són obligats a prémer el gatell o a certificar la seva mort, com és el cas del metge de guàrdia que ha de lluitar amb la seva consciència per signar la defunció. El que produeix més angoixa i incredulitat és però, com són els propis companys , professors també de la mateixa universitat, els qui amb més ganes i rancúnia l’acusen i el difamen fins que és finalment sentenciat a mort.
Una història que ens porta a una època on els guanyadors de la guerra civil van voler acabar amb tot el pensament critic i van preferir la mort a la intel·ligència. La incomprensió d’uns temps que no són gens llunyans acapara al lector , conscient que la pèrdua de la memòria d’aquells anys ens durà algun dia inevitablement a un món no gaire diferent d’aquell.
March 30, 2026
Una novel·la que colpeix des de la primera pàgina perquè recupera un episodi que, malgrat la seua importància, ha quedat massa temps soterrat en la memòria col·lectiva: els últims dies del doctor Joan Peset Aleixandre. Martí Domínguez Romero reconstrueix la seua figura amb una combinació de rigor històric, sensibilitat literària i una mirada moral que evita el maniqueisme. Peset, rector de la Universitat de València, metge prestigiós i defensor convençut de la República, es converteix en símbol d’una època en què la ciència, el progrés i la democràcia foren castigats amb una duresa implacable.
La novel·la s’estructura en capítols que alternen veus i punts de vista, creant un mosaic narratiu que permet entendre no sols el destí de Peset, sinó també el dels altres tres condemnats que foren afusellats amb ell als terrenys de Paterna. Domínguez fa reconstruccions literàries de testimonis reals per donar forma a un relat que respira veritat. El lector acompanya els reus en les seues últimes hores, però també entra en la ment dels botxins, dels funcionaris, dels militars i d’aquells que, per acció o omissió, contribuïren a perpetuar la maquinària repressiva.
Un dels aspectes més colpidors és la traïció que patí Peset per part d’alguns companys de la pròpia universitat. Domínguez retrata amb precisió com les rivalitats personals, les enveges i els ressentiments poden convertir-se en armes letals quan un règim autoritari ofereix l’escenari propici. El segon judici, forçat malgrat una absolució prèvia, mostra fins a quin punt la venjança i la necessitat d’exemplaritat marcaren la postguerra. Peset, conscient del seu destí, reflexiona sobre la seua família, sobre el dolor que els causarà i sobre la fidelitat a unes idees que, per a ell, eren inseparables de la dignitat personal.
La novel·la incorpora també episodis històrics que amplien el context i reforcen la sensació d’un país sotmés a una repressió sistemàtica. Apareix la traïció als milicians a la Puebla de Valverde camí de Terol (que també es narra a María la Jabalina de Cristina Durán y Miguel Ángel Giner Bou), o la figura del soterrador Leóncio Badía (que també apareix en L’abisme de l’oblit de Paco Roca i Rodrigo Terrasa), obligat a treballar al cementeri de Paterna i que, malgrat la pressió i el risc, ajudava les famílies a identificar els cossos mitjançant retalls de roba, botons o xicotets objectes personals. Domínguez recupera aquestes històries amb respecte i sense dramatismes innecessaris, deixant que siga la realitat mateixa la que parle.
El llibre també dona veu als altres tres condemnats, que entenen perfectament que la seua mort està lligada a la del rector. Les seues reflexions, plenes de lucidesa i resignació, mostren com la repressió franquista no actuava només contra dirigents o figures públiques, sinó contra qualsevol persona que haguera estat vinculada, encara que fora mínimament, a la República. La guerra havia acabat, però la violència continuava com una eina de control i de por.
Llegint "Ingrata pàtria" és inevitable pensar en altres obres de Domínguez. A La sega, l’autor retrata la vida a les masies i la pressió constant entre maquis i forces de l’ordre, mostrant com la violència i la sospita marcaren la vida rural durant anys. A L'esperit del temps, explora el nazisme a través d’un científic que participa en programes de selecció racial, analitzant xiquets polonesos o eslaus per determinar si podien ser germanitzats. En tots dos casos, Domínguez reflexiona sobre com els totalitarismes poden transformar la vida quotidiana i portar persones corrents a situacions extremes. "Ingrata pàtria" completa aquest tríptic amb una mirada centrada en la repressió franquista i en la responsabilitat individual dins d’un sistema injust.
La prosa de Domínguez és fluida, precisa i molt accessible, fins i tot quan tracta temes d’una duresa extrema. No cau en el morbo ni en la simplificació; confia en la força dels fets i en la capacitat del lector per entendre la complexitat moral del moment. El resultat és una obra que emociona, que indigna i que convida a reflexionar sobre la memòria, la justícia i la necessitat de no oblidar.
La novel·la s’estructura en capítols que alternen veus i punts de vista, creant un mosaic narratiu que permet entendre no sols el destí de Peset, sinó també el dels altres tres condemnats que foren afusellats amb ell als terrenys de Paterna. Domínguez fa reconstruccions literàries de testimonis reals per donar forma a un relat que respira veritat. El lector acompanya els reus en les seues últimes hores, però també entra en la ment dels botxins, dels funcionaris, dels militars i d’aquells que, per acció o omissió, contribuïren a perpetuar la maquinària repressiva.
Un dels aspectes més colpidors és la traïció que patí Peset per part d’alguns companys de la pròpia universitat. Domínguez retrata amb precisió com les rivalitats personals, les enveges i els ressentiments poden convertir-se en armes letals quan un règim autoritari ofereix l’escenari propici. El segon judici, forçat malgrat una absolució prèvia, mostra fins a quin punt la venjança i la necessitat d’exemplaritat marcaren la postguerra. Peset, conscient del seu destí, reflexiona sobre la seua família, sobre el dolor que els causarà i sobre la fidelitat a unes idees que, per a ell, eren inseparables de la dignitat personal.
La novel·la incorpora també episodis històrics que amplien el context i reforcen la sensació d’un país sotmés a una repressió sistemàtica. Apareix la traïció als milicians a la Puebla de Valverde camí de Terol (que també es narra a María la Jabalina de Cristina Durán y Miguel Ángel Giner Bou), o la figura del soterrador Leóncio Badía (que també apareix en L’abisme de l’oblit de Paco Roca i Rodrigo Terrasa), obligat a treballar al cementeri de Paterna i que, malgrat la pressió i el risc, ajudava les famílies a identificar els cossos mitjançant retalls de roba, botons o xicotets objectes personals. Domínguez recupera aquestes històries amb respecte i sense dramatismes innecessaris, deixant que siga la realitat mateixa la que parle.
El llibre també dona veu als altres tres condemnats, que entenen perfectament que la seua mort està lligada a la del rector. Les seues reflexions, plenes de lucidesa i resignació, mostren com la repressió franquista no actuava només contra dirigents o figures públiques, sinó contra qualsevol persona que haguera estat vinculada, encara que fora mínimament, a la República. La guerra havia acabat, però la violència continuava com una eina de control i de por.
Llegint "Ingrata pàtria" és inevitable pensar en altres obres de Domínguez. A La sega, l’autor retrata la vida a les masies i la pressió constant entre maquis i forces de l’ordre, mostrant com la violència i la sospita marcaren la vida rural durant anys. A L'esperit del temps, explora el nazisme a través d’un científic que participa en programes de selecció racial, analitzant xiquets polonesos o eslaus per determinar si podien ser germanitzats. En tots dos casos, Domínguez reflexiona sobre com els totalitarismes poden transformar la vida quotidiana i portar persones corrents a situacions extremes. "Ingrata pàtria" completa aquest tríptic amb una mirada centrada en la repressió franquista i en la responsabilitat individual dins d’un sistema injust.
La prosa de Domínguez és fluida, precisa i molt accessible, fins i tot quan tracta temes d’una duresa extrema. No cau en el morbo ni en la simplificació; confia en la força dels fets i en la capacitat del lector per entendre la complexitat moral del moment. El resultat és una obra que emociona, que indigna i que convida a reflexionar sobre la memòria, la justícia i la necessitat de no oblidar.
March 14, 2026
Té cert interés escriure la ressenya d’un llibre que tracta sobre la brutal i ignorant repressió franquista al País Valencià centrant-me en un episodi anecdòtic, fruit d’una pàgina concreta del llibre que, des que la vaig llegir, ha suposat un abans i un després tant en la meua vida com en els meus dies.
Copiant el mode que el gran Martí Domínguez empra, no diré noms. Però a la meua família hi hagué un home estimat, volgut i admirat per tots aquells que tenen seny, i que torna a la nostra memòria molt sovint —un home que va coexistir en vida amb el Rector— que, com el pare del tinent Villodres, «era tan bona persona que no cobrava mai als pobres (…) Ves (…) que t’ajudarà».
Arran de la lectura de la pàgina 102, i tenint clar que els llibres, siguen bons o roïns (en aquest cas em quedo amb la primera opció), sempre ajuden a redescobrir-te i a fer-te preguntes, he anat reflexionant aquests dies sobre aquest home a qui li dec tant: en el carinyo amb què va educar la seua família; en com va haver de viure una guerra i, malgrat tot, traure amb total honestedat la seua vida i la dels seus cap avant; en com va ser, amb tota claredat, un bon home.
Com tants bons homes, va patir els anys de la fam. I potser per això, en moments com els actuals —en què pensar en els altres, ser empàtic, deixar fora l’individualisme, educar en l’amor, la confiança i el respecte, en els valors fonamentals que qualsevol hauria de descobrir dins seu— sembla estar en perill, aquests exemples i aquesta memòria haurien de continuar presents com una actitud de vida.
Defensar el que som. Intentar semblar-nos, tant com puguem, als exemples d’amor de les nostres famílies i de les nostres històries. Trobar qui som en els altres. Entendre que sense els altres no som. Estimar i perdonar.
Lluitar per una societat on, com es diu al llibre: «una societat basada en el coneixement, en els valors humans, tolerant, educada, solidària, preocupada pel benestar del proïsme (…) que res no deixara a la improvisació, que gaudira amb l’art i amb la cultura (…) que tinguera com a únic motiu de la seua existència el progrés de la comunitat i bandejara els egoismes particulars, el profit individual».
Per això, gràcies, estimat xocolater. Perquè, encara sense conèixer-nos ací, sent que estàs amb mi. I pel gran amor que donares i continues donant.
Alejandro.
Copiant el mode que el gran Martí Domínguez empra, no diré noms. Però a la meua família hi hagué un home estimat, volgut i admirat per tots aquells que tenen seny, i que torna a la nostra memòria molt sovint —un home que va coexistir en vida amb el Rector— que, com el pare del tinent Villodres, «era tan bona persona que no cobrava mai als pobres (…) Ves (…) que t’ajudarà».
Arran de la lectura de la pàgina 102, i tenint clar que els llibres, siguen bons o roïns (en aquest cas em quedo amb la primera opció), sempre ajuden a redescobrir-te i a fer-te preguntes, he anat reflexionant aquests dies sobre aquest home a qui li dec tant: en el carinyo amb què va educar la seua família; en com va haver de viure una guerra i, malgrat tot, traure amb total honestedat la seua vida i la dels seus cap avant; en com va ser, amb tota claredat, un bon home.
Com tants bons homes, va patir els anys de la fam. I potser per això, en moments com els actuals —en què pensar en els altres, ser empàtic, deixar fora l’individualisme, educar en l’amor, la confiança i el respecte, en els valors fonamentals que qualsevol hauria de descobrir dins seu— sembla estar en perill, aquests exemples i aquesta memòria haurien de continuar presents com una actitud de vida.
Defensar el que som. Intentar semblar-nos, tant com puguem, als exemples d’amor de les nostres famílies i de les nostres històries. Trobar qui som en els altres. Entendre que sense els altres no som. Estimar i perdonar.
Lluitar per una societat on, com es diu al llibre: «una societat basada en el coneixement, en els valors humans, tolerant, educada, solidària, preocupada pel benestar del proïsme (…) que res no deixara a la improvisació, que gaudira amb l’art i amb la cultura (…) que tinguera com a únic motiu de la seua existència el progrés de la comunitat i bandejara els egoismes particulars, el profit individual».
Per això, gràcies, estimat xocolater. Perquè, encara sense conèixer-nos ací, sent que estàs amb mi. I pel gran amor que donares i continues donant.
Alejandro.
December 24, 2025
Una novel·la que rememora els últims moments de Joan Baptista Peset, metge, exrector de la Universitat de València, afusellat en 1942. Després d’haver estar condemnat en un primer judici a la pena de 30 anys de reclusió, la insistència dels seus propis col·legues provocà un segon judici on va ser condemnat a mort, amb l’única prova condemnatòria de la seua participació en una conferència en favor dels republicans.
La novel·la està plantejada com un relat coral, en el que participen les distintes veus dels protagonistes i dels seus acompanyants: els altres tres afusellats que l’acompanyaren aquell dia fatídic, el metge que havia de certificar la seua defunció, el funcionari de presons, el director de la mateixa, l’enterrador, la seua dona… No mereixqueren, però, aquesta gràcia els denunciants del professor, tot i que estan, alguns d’ells, oportunament identificats. Si bé la memòria s’ha centrat els últims anys en la figura dels represaliats, potser va ser moment de recordar també els botxins. Tot i que…, en els temps que corren, no sé si seria bona idea i acabaren sent reivindicats com a herois.
La novel·la està plantejada com un relat coral, en el que participen les distintes veus dels protagonistes i dels seus acompanyants: els altres tres afusellats que l’acompanyaren aquell dia fatídic, el metge que havia de certificar la seua defunció, el funcionari de presons, el director de la mateixa, l’enterrador, la seua dona… No mereixqueren, però, aquesta gràcia els denunciants del professor, tot i que estan, alguns d’ells, oportunament identificats. Si bé la memòria s’ha centrat els últims anys en la figura dels represaliats, potser va ser moment de recordar també els botxins. Tot i que…, en els temps que corren, no sé si seria bona idea i acabaren sent reivindicats com a herois.
February 1, 2026
De Martí Domínguez en coneixia la novel·la "L'esperit del temps", sobre l'ascens del nazisme, on indaga en l'origen del mal d'una manera excel·lent recolzant-se en dades científiques contrastades.
En aquesta novel·la torna a mirar a la cara del mal relatant les últimes hores de Joan Baptista Peset, que fou metge, professor i rector de la Universitat de València, a més de polític republicà, executat a la presó Model de València el 24 de maig de 1941.
Més que una història, sembla gairebé una foto fixa —amb un arc temporal d'unes tres hores prèvies al seu afusellament— on els diversos personatges, condemnats, assassins, soldats de l'escamot, metges, companys, etc., narren els fets des del seu punt de vista i en primera persona. El resultat és molt potent, si bé en algun moment hi trobo una certa reiteració, així com l'estranyesa d'uns fluxos de pensament massa llargs i ben estructurats.
En resum, una bona contribució a la memòria històrica del que va representar el franquisme, el seu horror i la seva bogeria, imprescindible en uns moments en què massa sovint es banalitza.
Val a dir que n'he llegit l'edició en català editada per Proa.
En aquesta novel·la torna a mirar a la cara del mal relatant les últimes hores de Joan Baptista Peset, que fou metge, professor i rector de la Universitat de València, a més de polític republicà, executat a la presó Model de València el 24 de maig de 1941.
Més que una història, sembla gairebé una foto fixa —amb un arc temporal d'unes tres hores prèvies al seu afusellament— on els diversos personatges, condemnats, assassins, soldats de l'escamot, metges, companys, etc., narren els fets des del seu punt de vista i en primera persona. El resultat és molt potent, si bé en algun moment hi trobo una certa reiteració, així com l'estranyesa d'uns fluxos de pensament massa llargs i ben estructurats.
En resum, una bona contribució a la memòria històrica del que va representar el franquisme, el seu horror i la seva bogeria, imprescindible en uns moments en què massa sovint es banalitza.
Val a dir que n'he llegit l'edició en català editada per Proa.
March 15, 2026
📖Book: Ingrata patria mía
✍️Author: Martí Domínguez
🌟Rating: 2.5
Genre: Historical fiction
🫖 Summary:
A well-known doctor is sentenced to death in 1941. Between all the accusers, there're some mates of the university that don't forgive his "izquierda" past. This novel is based on the last three hours of his life, the doubts he starts to have.
Firstly, I have to say that I loved I understood the historical facts. 🤓☝🏻
Why I'm giving this 2.5 stars? Because, the pacing is very, very slow; at the starting of the chapters, you didn't know who was telling the story; and because, I've finished the book, and I don't know the characters well. That's very very very important 2 me, I have to know, at least, who's the main character, his/her hobbys, likes, dislikes... briefly, I have to connect with them. Apart, there were too many characters. The historical part was soooo well done. I've seen the author has worked with uncountable historians, and due to that, this book is worth reading it.
❔️I'd reccommend it if you like history
⚠️ You have to know some Spanish history to be able to read this, you enjoy it a lot more
✍️Author: Martí Domínguez
🌟Rating: 2.5
Genre: Historical fiction
🫖 Summary:
A well-known doctor is sentenced to death in 1941. Between all the accusers, there're some mates of the university that don't forgive his "izquierda" past. This novel is based on the last three hours of his life, the doubts he starts to have.
Firstly, I have to say that I loved I understood the historical facts. 🤓☝🏻
Why I'm giving this 2.5 stars? Because, the pacing is very, very slow; at the starting of the chapters, you didn't know who was telling the story; and because, I've finished the book, and I don't know the characters well. That's very very very important 2 me, I have to know, at least, who's the main character, his/her hobbys, likes, dislikes... briefly, I have to connect with them. Apart, there were too many characters. The historical part was soooo well done. I've seen the author has worked with uncountable historians, and due to that, this book is worth reading it.
❔️I'd reccommend it if you like history
⚠️ You have to know some Spanish history to be able to read this, you enjoy it a lot more
February 16, 2026
Acabe de tancar Ingrata pàtria de Martí Domínguez i encara tinc un nus a la gola. És un llibre que no sols conta la història d’un home condemnat a mort en plena postguerra, sinó que t’endinsa en la seva ment, en els seus dubtes, en la seua dignitat i en la brutalitat del moment.
El que més m’ha captivat és com Domínguez aconsegueix que cada pàgina et faça sentir la tensió, la por i l’humanitat de tots els personatges. No és només història: és emoció pura. Les últimes hores del protagonista són un crit contra la injustícia i una reflexió profunda sobre la vida, la mort i la memòria.
És un llibre que et remou per dins, que et fa pensar en la fragilitat de la vida i en la força de l’esperit humà. Recomanat 100% a qui vulga emocionar-se i reflexionar sobre la dignitat i la història que no podem oblidar.
El que més m’ha captivat és com Domínguez aconsegueix que cada pàgina et faça sentir la tensió, la por i l’humanitat de tots els personatges. No és només història: és emoció pura. Les últimes hores del protagonista són un crit contra la injustícia i una reflexió profunda sobre la vida, la mort i la memòria.
És un llibre que et remou per dins, que et fa pensar en la fragilitat de la vida i en la força de l’esperit humà. Recomanat 100% a qui vulga emocionar-se i reflexionar sobre la dignitat i la història que no podem oblidar.
April 1, 2026
M'ha agradat molt acostarme aixi a la figura de doctor Peset que em pareix encara més admirable.
M'ha resultat facil de llegir, tot i que es una novela amb punts molts foscos i molt dura pels fets que relata.
Que siga una narracio coral facilita molt endinsarse a tot el context de la postguerra valenciana, facilita que conegues al personatge, que reflexiones amb ell, que veges el punt de vista de botxi, el del personatge que s'ha de mantenir al marge per salvar la pell, el personatge que no ho fa i acaba deixant la pell per ser fidel al que pensa (spoil: es ell).
En alguns capitols a més a més, esta mes a prop d'un llibre sobre la pena de mort que sobre la propia figura de Peset.
Es una magnifica feina periodistica/d'investigacio tambe.
En conclusió un llibre que m'ha agradat molt i que recomane.
M'ha resultat facil de llegir, tot i que es una novela amb punts molts foscos i molt dura pels fets que relata.
Que siga una narracio coral facilita molt endinsarse a tot el context de la postguerra valenciana, facilita que conegues al personatge, que reflexiones amb ell, que veges el punt de vista de botxi, el del personatge que s'ha de mantenir al marge per salvar la pell, el personatge que no ho fa i acaba deixant la pell per ser fidel al que pensa (spoil: es ell).
En alguns capitols a més a més, esta mes a prop d'un llibre sobre la pena de mort que sobre la propia figura de Peset.
Es una magnifica feina periodistica/d'investigacio tambe.
En conclusió un llibre que m'ha agradat molt i que recomane.
Read
February 4, 2026Tot i que Peset és una persona coneguda no tenia ni idea de la seua història tant familiar com política.
La novel·la no me pareix extraordinària pel que va a l'estil i de més però paga molt la pena llegir-la i el treball periodístic que hi ha darrere me pareix increïble (a més de com s'integra tota ixa info al llibre).
Sempre que llegisc/veig fets que varen ocórrer en la Model me pregunte si alguna d'eixes persones coneixeria al meu besavi.
La novel·la no me pareix extraordinària pel que va a l'estil i de més però paga molt la pena llegir-la i el treball periodístic que hi ha darrere me pareix increïble (a més de com s'integra tota ixa info al llibre).
Sempre que llegisc/veig fets que varen ocórrer en la Model me pregunte si alguna d'eixes persones coneixeria al meu besavi.
March 13, 2026
El cor en un puny 🥺
March 13, 2026
Bastante duro
Displaying 1 - 11 of 11 reviews