Cinquanta anys de la mort de Franco en un context internacional singular.
Fa cinquanta anys de la mort del dictador Francisco Franco mentre la nova ultradreta espanyola de Vox marca l'agenda pública i capta el vot jove, en un context mundial trasbalsat pels lideratges agressius de l'autoritarisme postdemocràtic. El franquisme desapareix de la memòria col·lectiva com si mai hagués existit i, alhora, creix a les urnes un neofranquisme desacomplexat que imita les formes barroeres i els discursos amenaçadors de personatges com Donald Trump. És una paradoxa inquietant.
Els neofranquistes presenten el passat més fosc com una societat ideal que cal recuperar. Reciclen els residus de la dictadura i els barregen amb idees dels seus socis internacionals per oferir solucions dràstiques des de les cambres legislatives, el carrer i les xarxes socials. Francesc-Marc Álvaro —testimoni directe del Madrid del poder— explica les claus de l'ascens d'una opció populista que pretén conquerir les institucions amb l'antipolítica més descarnada. Com hem arribat fins aquí? Aquest llibre proposa algunes respostes per comprendre el nou paisatge polític.
Francesc-Marc Álvaro es va llicenciar en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, tot i que a partir del 1979 ja s'havia iniciat en la tasca com a periodista, publicant articles al Diari de Vilanova, entre altres publicacions. Va treballar en el diari Avui i com a cronista d'El Mundo de Catalunya. Per la seva tasca com a periodista, ha obtingut el Premi Nacional de Periodisme (1994), el Premi Recull, el Premi Serra i Moret i el Premi Ibáñez Escofet. Col·labora amb diferents mitjans de comunicació com el diari La Vanguardia, les revistes El Temps i Serra d'Or, i les ràdios Catalunya Ràdio, Ràdio Barcelona, RAC1 i Ràdio 4. A més, és professor a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.
Assaig agredolç perquè, si bé et convida a reflexionar sobre les diferents qüestions que tracta, no deixa de ser una antologia de frases, cites i fragments manllevats d'altres autors i llibres (tots ells ben citats, això sí). Tampoc m'ha acabat d'encaixar que, sent un llibre escrit el 2025, passi MOLT de puntetes per Aliança Catalana i posi tot el focus en Vox. Comprensible, perquè Àlvaro és diputat al Congrés i no al Parlament, però inexplicable atenent el que s'està explorant.