What do you think?
Rate this book
Set bales en la nit
Una novel·la d’intriga política que retrata els últims dies de la vida de Francesc Layret.
El 30 de novembre de 1920, l’advocat i polític Francesc Layret va ser assassinat a la porta de casa seva, al carrer Balmes de Barcelona. Anava a intercedir pels detinguts pel nou governador civil de Barcelona, Severiano Martínez Anido, que havia engegat una repressió brutal contra el moviment obrer. Un grup de pistolers a sou de la patronal, amb gavardines i barrets caiguts sobre el front, li van disparar fins a vint vegades. Set de les bales van ser letals.
Aquesta trepidant novel·la d’intriga política s’endinsa en les últimes quaranta-vuit hores de vida de Francesc Layret. En una espiral de conxorxes i intrigues, amb l’aparició constant i gradual de personatges històrics reals, la novel·la explora l’amistat entre Layret, Salvador Seguí i Companys. Alhora, segueix els plans per prendre el control total de la ciutat del governador civil més cruel i autoritari que ha tingut Barcelona, Severiano Martínez Anido. El militar, amb la connivència de sectors de l’estat profund espanyol, ordeix un complot i deté els principals agents polítics i obrers d’esquerres de la ciutat, entre els quals hi ha Companys i Seguí. L’assassinat de Layret és la culminació del pla. La Barcelona de començament dels anys vint està sotmesa a un estat de violència generalitzada en què es fan evidents les pugnes entre l’obrerisme, el republicanisme, el catalanisme i l’anarquisme, que, tanmateix, han d’enfrontar-se a les forces conservadores i monàrquiques de la ciutat.
El 30 de novembre de 1920, l’advocat i polític Francesc Layret va ser assassinat a la porta de casa seva, al carrer Balmes de Barcelona. Anava a intercedir pels detinguts pel nou governador civil de Barcelona, Severiano Martínez Anido, que havia engegat una repressió brutal contra el moviment obrer. Un grup de pistolers a sou de la patronal, amb gavardines i barrets caiguts sobre el front, li van disparar fins a vint vegades. Set de les bales van ser letals.
Aquesta trepidant novel·la d’intriga política s’endinsa en les últimes quaranta-vuit hores de vida de Francesc Layret. En una espiral de conxorxes i intrigues, amb l’aparició constant i gradual de personatges històrics reals, la novel·la explora l’amistat entre Layret, Salvador Seguí i Companys. Alhora, segueix els plans per prendre el control total de la ciutat del governador civil més cruel i autoritari que ha tingut Barcelona, Severiano Martínez Anido. El militar, amb la connivència de sectors de l’estat profund espanyol, ordeix un complot i deté els principals agents polítics i obrers d’esquerres de la ciutat, entre els quals hi ha Companys i Seguí. L’assassinat de Layret és la culminació del pla. La Barcelona de començament dels anys vint està sotmesa a un estat de violència generalitzada en què es fan evidents les pugnes entre l’obrerisme, el republicanisme, el catalanisme i l’anarquisme, que, tanmateix, han d’enfrontar-se a les forces conservadores i monàrquiques de la ciutat.
384 pages, Hardcover
Published October 1, 2025
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 3 of 3 reviews
May 4, 2026
Explicava Almudena Grandes "este pais, como todos usteded saben, tuvo una vez una oportunidad. La tuvo y se la robaron" Pel que es veu, la del 36 no va ser la primera. I ja veurem si tampoc no serà la darrera ...
Llibre dur, perquè no per sabut és més fàcil llegir-ho. Convindria que el llegissin tots aquests que no saben què és en realitat una dictadura ...
Interessant, trist, indignant, amb alguns errors que no són importants però que no calia.
Aquesta fascinació pels malvats que fa que dediqui 4/5 parts del llibre a explicar les seves accions. Els dolents són molt dolents: cruels, corruptes, sanguinaris, viciosos, puteros, borratxos, avariciosos, traïdors, ... i de fora de Catalunya. Els dolents catalans només són viciosos i, sobretot, dèbils i pusilànims.
És una barreja de novel.la negra, històrica, pamflet catalanista i un panegíric de'n Layret. I, tanmateix, alguns discursos són totalment actuals:
"Tinguin la seguretat que si les forces proletàries no s'uneixen viurem una època de violència inusitada. Les dretes no han sabut llegir la lliçó de la Revolució Russa i les esquerres no han sabut generar noves idees per substituir el vell sistema polític (...) Els polítics continuen parlant amb frases que el poble ja no vol escoltar; i el poble parla amb frases que els polítics no entenen. Volen posar pedaços a un edifici que cau sencer perquè està podrit.
Tots han quedat endarrerits, fins i tot molt socialistes i molt republicans s'han tornat conservadors, i ni tan sols no s'hi reconeixen." (Pl 134)
"El més important però és fer entendre els nostres conciutadans que la legítima aspiració a tenir un govern propi ha d'anar acompanyada de la idea de classe. No servirà de res lluitar pel catalanisme si els que acaben manant són els mateixos i només els canviem els noms de les institucions i els en posem un en català. Prendre el poder real a Catalunya ha de servir per redistribuir la riquesa i fer que tot el poble visqui amb millors condicions." (pl 165)
La dreta catalana la que anava a Madrid pidolant invitacions als palaus, s'havia alegrat que el Layret desaparegués. Per a aquella dreta catalana que rebien a la Cort com una excentricitat, al capdavall només era l'advocat dels pobres i dels obrers, tan sols una nosa, i la vida era més fàcil sense ell. (pl 359)
Llibre dur, perquè no per sabut és més fàcil llegir-ho. Convindria que el llegissin tots aquests que no saben què és en realitat una dictadura ...
Interessant, trist, indignant, amb alguns errors que no són importants però que no calia.
Aquesta fascinació pels malvats que fa que dediqui 4/5 parts del llibre a explicar les seves accions. Els dolents són molt dolents: cruels, corruptes, sanguinaris, viciosos, puteros, borratxos, avariciosos, traïdors, ... i de fora de Catalunya. Els dolents catalans només són viciosos i, sobretot, dèbils i pusilànims.
És una barreja de novel.la negra, històrica, pamflet catalanista i un panegíric de'n Layret. I, tanmateix, alguns discursos són totalment actuals:
"Tinguin la seguretat que si les forces proletàries no s'uneixen viurem una època de violència inusitada. Les dretes no han sabut llegir la lliçó de la Revolució Russa i les esquerres no han sabut generar noves idees per substituir el vell sistema polític (...) Els polítics continuen parlant amb frases que el poble ja no vol escoltar; i el poble parla amb frases que els polítics no entenen. Volen posar pedaços a un edifici que cau sencer perquè està podrit.
Tots han quedat endarrerits, fins i tot molt socialistes i molt republicans s'han tornat conservadors, i ni tan sols no s'hi reconeixen." (Pl 134)
"El més important però és fer entendre els nostres conciutadans que la legítima aspiració a tenir un govern propi ha d'anar acompanyada de la idea de classe. No servirà de res lluitar pel catalanisme si els que acaben manant són els mateixos i només els canviem els noms de les institucions i els en posem un en català. Prendre el poder real a Catalunya ha de servir per redistribuir la riquesa i fer que tot el poble visqui amb millors condicions." (pl 165)
La dreta catalana la que anava a Madrid pidolant invitacions als palaus, s'havia alegrat que el Layret desaparegués. Per a aquella dreta catalana que rebien a la Cort com una excentricitat, al capdavall només era l'advocat dels pobres i dels obrers, tan sols una nosa, i la vida era més fàcil sense ell. (pl 359)
May 7, 2026
Boníssima lectura, on destacaria el llenguatge proper i directe dels seus personatges. Històricament ben ambientada, et faràs una idea clara del moment en que es precipita, de l’estat polític de l’època, i de la transcendència del que hagués pogut estar, i no va ser.
4.5/5🌟
4.5/5🌟
January 11, 2026
Interessant, recull una època de Barcelona, Catalunya i l'Estat farcida d'herois i de monstres, en què la política s'entenia com a servei als altres i on la defensa dels ideals es duia fins a les últimes conseqüències. L'únic que no m'ha acabat de convèncer ha estat el to hagiogràfic a l'hora de referir-se a en Layret, potser ensucrat en escreix.
Displaying 1 - 3 of 3 reviews