Primera novel·la de la trilogia Entre la terra i els núvols.
Narra la vida d'Innocenci Aspriu, qui durant l'hivern estudia en Girona i a l'estiu viu en joiosa comunió amb la naturalesa al Mas Aspriu. A l'acabar el batxillerat marxa a Barcelona per iniciar la carrera d'enginyer i s'allotja a casa d'uns amics de Carles Reixac, el seu company d'institut. Allà s'enamora d'Eugènia, la filla de la casa, i també començarà a adonar-se que els estudis bloquejen la seva gran aspiració de ser pintor.
Abunden en l'obra llargues descripcions de la vida de la muntanya, d'escenes de caça i pesca i de l'explotació de los alcornocales. Bertrana és un gran poeta en prosa, que sap captar l'aspecte cromàtic i sensual del paisatge. I aquest és un personatge més de la seva novel·la, potser el més important, grandiós i invasor.
Prudenci Bertrana (Tordera, 1867 - Barcelona, 1941). Escriptor modernista. Estudia el batxillerat a Girona i un curs d'enginyeria industrial a Barcelona, on s'instal·la definitivament el 1911 i on dirigeix L'Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia. Exerceix de periodista i de professor de pintura. També col·labora a El Poble Català, La Publicitat, Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya. Literàriament es desmarca de les modes de l'època. És conegut sobretot per la novel·la Josafat (1906), la primera de la seva producció en aquest gènere, i pel recull Proses bàrbares (1911), però publica els seus primers contes l'any 1903, considerats de gran qualitat. La producció contística de Bertrana té tres motius principals: el paisatge, els camperols i les bèsties. La seva obra novel·lística, estructurada des d'una observació minuciosa i detallada del món, parteix de l'experiència de la pròpia vida com a home i escriptor. És, però, en la trilogia Entre la terra i els núvols —integrada per L'hereu (1931), El vagabund (1933) i L'impenitent (1948)— on es reflecteix més el pòsit autobiogràfic, recollit al voltant de les frustracions personals, la més dolorosa de les quals és la mort de tres fills. Les memòries de la seva filla Aurora, que també es dedica a la literatura, contenen nombroses referències del seu pare.
Hem de fer l'estadística de quantes pàgines dedica a la mort de la mare, a la mort del pare, al casament, al naixement de les filles i a les filles, i de quantes pàgines dedica a descriure boscos i caceres. 20 contra 250, juraria, i són unes quasi-memòries. Geni i figura.