Saber tornar allà on hem sigut feliços, quan la vida ens ha fet mal. El debut literari d una jove autora que també busca el seu lloc al món.
La Jana viu a Chicago, té una feina en una empresa de moda, un xicot americà guapo i amb èxit i una vida que és més la d'una desgraciada explotada que la de Carrie Bradshaw a Sexe a Nova York, per molt que ella vulgui creure que viu en una sèrie de la tele.
De sobte, rep una trucada de la seva mare, que vol que vagi a veure-la a Barcelona. La relació entre totes dues va deixar de ser bona en algun moment de l'adolescència de la Jana. Ara, es tracten amb una displicència un pèl agressiva. D'altra banda, hi ha en Pol, que fa uns quants anys que torna a ser a casa dels pares després d'una lesió que el canvia físicament i emocionalment, i haurà d'escollir entre quedar-se estancat o sortir de la seva zona de confort.
Les seves vides es creuaran, es trobaran, per tal de descobrir com saber tornar a una ciutat, a una casa, a una família... Com saber tornar a estar bé.
Laia Bové (Barcelona, 1985) va començar escrivint històries de petita, mentre competia com a patinadora artística sobre gel, una passió que la va dur a viatjar per tot el món fins a establir-se als Estats Units durant més d'una dècada. Allà va viure en diversos estats, va estudiar literatura anglesa i va aprendre a moure's i a adaptar-se a una cultura molt diferent de la seva.
Artista multidisciplinària, actualment comparteix tallers de creativitat i vida saludable, escriu articles en català i en anglès per a diverses publicacions i ha col·laborat amb el 3Cat. Saber tornar és la seva primera novel·la.
La Jana viu a Chicago. Va marxar de Barcelona per buscar noves oportunitats laborals, però sobretot per fugir. El Pol, després d’un accident que li va canviar la vida, ha tornat a casa dels pares per esborrar el passat. Però cap dels dos no està bé; els pesa haver pres una decisió equivocada. Llegim els personatges per separat, però sospitem que els seus camins s’acabaran creuant. I de fet això és el que més m’ha agradat de la novel·la: seguir-los de prop i imaginar-me com i quan serà aquella trobada. M’ha encantat la metàfora dels terrats, oberts, lliures, que uneixen vides separades. La Laia Bové sap expressar amb els petits gestos les angoixes i les inseguretats del dia a dia. És una història profundament ben escrita per llegir a petits glops, amb calma, amb el repòs de qui vol gaudir la vida. He trobat molt necessaris els apunts de crítica social, còmics però punyents, per ajudar-nos a obrir els ulls. El llibre parla de saber tornar al punt d’inici per estar bé, però també d’acceptar-se i de tenir un entorn que cuidi.
M’ha agradat i m’ha sorprés. Pensava que seria la típica història d’amor on vas veient el punt de vista dels dos protagonistes, spoiler: no ho és. És el viatge de superació individual de la Jana i d’en Pol. Lectura per fer poc a poc. No enganxa, però és cosy i et fa sentir bé. La recomano molt!
voy a extrañar a Pol y a Jana, el patio de plantas de Matias y el gato Cigronet. Baño de realidad de como una vez más son las redes humanas las que nos pueden salvar y las que nos pueden (si nosotros queremos) ayudar a "Saber tornar" a ser felices
Aquest llibre se sent com una d'aquelles abraçades que curen de tots els mals. En cap moment volia que s'acabés. "Saber tornar" aconsegueix el que el seu propi títol indica: saber tornar a la llar, a casa, a tu mateix, a aquella part de tu més real i única. Tant de bo més novel·les així, de veritat, són les meves preferides.
Els dos personatges protagonistes es creuen en un tot ple de coincidències gairebé intencionades. Segurament, acaben coneixent-se perquè així havia de ser i cadascú li havia d'ensenyar quelcom a l'altre. La vida, sovint, és així de senzilla i de complicada alhora.
No estem pas sols ni soles i encara hi ha esperança de viure amistats tan especials com la del Pol i l'Adnan, d'aquelles que escurcen les distàncies de tota mena i són valuoses, ja que res ni ningú els hi imposa una obligatorietat. Cap obligatorietat com la de la rutina que la Jana ja no vol més. Cal caure al buit, deixar-se anar i, que no ens enganyin, si és acompanyat de gent que t'estima i estimes, molt millor.
"...l'única manera de sortint-nos-en és connectant amb altres i deixant-nos estimar".
el vaig triar: . per la portada . després de llegir la primera pàgina p . em va agradar com estava escrita . per ser un debut literari . per ser en català .... i la vaig endevinar Història senzilla, però, molt ben explicada molt agradable de llegir. El recomano
Saber tornar, és una novel·la que explora amb una sensibilitat molt afinada què vol dir tornar: tornar a un lloc, a una vida que havíem deixat enrere. La Jana viu a Chicago, on va marxar buscant oportunitats i, sobretot, fugint d’un passat que encara pesa. El Pol, en canvi, ha hagut de tornar a casa dels pares després d’un accident que li ha capgirat la vida, atrapat en un cos que no reconeix, am bla fustració d’un futur esquinçat. Tots dos carreguen la mateixa sensació d’haver-se perdut en un camí que no era el seu. Els llegim per separat, però intuïm que els seus itineraris acabaran confluint. On ? Quan ? L’autora és capaç de convertir els petits gestos en revelacions emocionals. Els personatges són senzills però profunds, al llarg de la lectura es converteixen en els teus amics. Reals , propers. Sap retratar les angoixes quotidianes amb una naturalitat que commou, i ho fa amb un ritme que convida a llegir amb calma. La metàfora del terrat és especialment poderosa: espais oberts, lliures, que uneixen vides separades i que simbolitzen aquesta possibilitat de retrobar-se, de mirar el món des d’un lloc més alt. Escenes senzilles carregades de significat. Hi trobem una crítica social necessària i punyent, que ens parla de precarietat, de les expectatives imposades i de la pressió per triomfar en un món que sovint confon èxit amb esgotament. (Hauriem de llegir “Vita contemplativa -Elogi de la inactivitat” de Byung-Chul Han). Tot plegat construeix una història que parla de saber tornar al punt d’inici per estar bé, però també d’acceptar-se i de reconèixer les pròpies ferides. Tornar a començar, sense avergonyir-nos. El resultat és un debut literari madur, honest i profundament humà. Una bona amiga a qui he deixat la novel·la me la retorna dient: “Saber tornar és una novel·la que acompanya. Dolor i reparació “. En vaig llegir un comentari que me’l faig meu ja que crec que descriu a la perfecció la situació : “És un llibre que parla del retorn, però no del retorn fàcil o nostàlgic, sinó d’aquell que implica mirar-se al mirall i reconèixer que, de vegades, marxar no és fugir i tornar no és rendir-se.”
M’he acabat aquest llibre en 4 dies. Els personatges i les seves històries t’ agafen des del començament i no els vols deixar. Es fan amics teus. L’escriptora et fa sentir com si tu mateixa estiguessis als carrers de Barcelona. Un d’aquests llibres que no vols que s’acabin i que quan l’ acabes en vols mes!