What do you think?
Rate this book
Hipòxia
Una novel·la sobre la pèrdua i la identitat, un crit silenciós, una abraçada a la vida
Des de petit, en Blue troba a l'aigua un refugi, un espai sense veu però ple de sentit. Neda per respirar, resistir, desaparèixer. I mentre el cos aprèn a suportar la manca d'oxigen, la ment s'enfronta a una altra hipò la de viure en un món que no entén la diferència, que exigeix rendiment però no sap llegir la fragilitat.
A través de la hipòxia, aquesta història retrata la batalla d'en Blue per definir la seva identitat, la seva relació amb la pèrdua i l'intent de reconciliar-se amb un entorn poc avesat a aturar-se per comprendre les profunditats de l'ànima.
Hipòxia és una novel·la colpidora i poètica sobre el dolor silenciat, la recerca del propi lloc i el poder curatiu de les relacions. Amb una veu íntima i honesta, Raül Romeva i Rueda traça el retrat d'un jove que s'enfonsa per poder tornar a emergir. Perquè potser, només en la fondària blava trobarem la força de tornar a començar.
Des de petit, en Blue troba a l'aigua un refugi, un espai sense veu però ple de sentit. Neda per respirar, resistir, desaparèixer. I mentre el cos aprèn a suportar la manca d'oxigen, la ment s'enfronta a una altra hipò la de viure en un món que no entén la diferència, que exigeix rendiment però no sap llegir la fragilitat.
A través de la hipòxia, aquesta història retrata la batalla d'en Blue per definir la seva identitat, la seva relació amb la pèrdua i l'intent de reconciliar-se amb un entorn poc avesat a aturar-se per comprendre les profunditats de l'ànima.
Hipòxia és una novel·la colpidora i poètica sobre el dolor silenciat, la recerca del propi lloc i el poder curatiu de les relacions. Amb una veu íntima i honesta, Raül Romeva i Rueda traça el retrat d'un jove que s'enfonsa per poder tornar a emergir. Perquè potser, només en la fondària blava trobarem la força de tornar a començar.
144 pages, Paperback
Published October 16, 2025
9 people want to read
About the author
Raül Romeva i Rueda
18 books7 followersVaig néixer a Madrid, l’any 1971. Estic casat amb la Diana, sóc pare de l’Elda i en Noah, i fill de pares funcionaris (és a dir, servidors de l’administració pública) dedicats en cos i ànima a la qüestió natural, l’un, i sanitària, l’altra. En Pau Romeva no era el meu avi, sinó el seu cosí (ho explico perquè sovint m’ho pregunten).
He viscut a Madrid, Barcelona, La Roca del Vallès, Caldes de Montbui, Montpeller, Paris, Sarajevo, Brussel·les i Estrasburg. Actualment resideixo a Sant Cugat del Vallès. Sóc, per tant, de cul inquiet, i d’arrels múltiples i variades.
De petit era un gran aficionat als reportatges de Jacques Cousteau. D’aquí que, quan em preguntaven què volia ser de gran, sempre respongués: capità de barco! Navegar en el Calypso és un dels meus somnis no realitzats. Un de tants. Tot i així, li vaig fer cas a Jacques quan deia: “la gent protegeix allò que estima, i estima allò que coneix”. La passió pel mar i la defensa de les seves belleses i misteris ha estat, per tant, una constant de la meva vida. I encara ho és. Per això intento conèixer-lo cada vegada millor, ja sigui nedant-hi, submergint-m’hi (Divemaster, de PADI) o navegant-hi (PER, i Certificat de Formació Bàsica en Seguretat -d’acord amb l’STCW-).
Vaig fer atletisme, i apuntava maneres, fins que em vaig trencar el tendó d’Aquil·les. Per recuperar-me em van recomanar nedar, i em vaig quedar a l’aigua. Primer al Caldes i finalment al Club Natació Sabadell, a les ordres de Paulus Wildeboer. Vaig tenir la sort de nedar al costat de nedadors i nedadores que acabarien essent olímpics, cosa que, en el meu cas, més que un somni era una quimera. Això, i les lesions continuades, van fer que ho acabés deixant per centrar-me en els estudis de Ciències Econòmiques. L’elecció d’aquesta carrera la dec en gran part al fet d’haver conegut gent com en Pepe Beunza, en Daniel López, l’Arcadi Oliveres, en Rafael Grasa o en Vicens Fisas. Inspirat per ells vaig decidir que volia ser investigador per la pau, per això vaig estudiar economia internacional i desenvolupament, i seguidament em vaig doctorar en Relacions Internacionals.
He treballat al Centre Unesco de Catalunya, a la UNESCO de Bòsnia i Hercegovina, a IntermónOxfam i a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. He fet de professor de Relacions Internacionals a la UAB (entre 1994 i 2002), de consultor electoral per la OSCE, i de diputat al Parlament Europeu (entre 2004 i 2009).
Al Parlament, on hi vaig estar dos mandats, en representació d’ICV, vaig seguir sobretot les comissions d’Afers Exteriors, Política Interior i Immigració, Drets de les Dones i Igualtat, Pesca i Afers Marins, Política Social, Drets Humans, i Seguretat i Defensa, a banda participar en les delegacions d’EUROMED, EUROLAT, Mèxic, Amèrica Central i ASEAN, entre d’altres. També vaig ser vicepresident del Grup Verds/ALE durant cinc anys i vaig formar part de diversos intergrups, entre els quals el de defensa dels drets LGBTI.
Actualment imparteixo algunes classes sobre política europea i afers internacionals a diverses universitats i masters, com per exemple a l’Internationa Relations Degree (Universitat Blanquerna- Ramon Llull), al Màster Executiu en Diplomàcia i Acció Exterior (MDAE) que dirigeix el catedràtic de la Universitat de Princeton, Carles Boix (impulsat conjuntament amb l’IBEI, l’Escola d’Administració Pública i la UPF), o al Màster en Periodisme Polític Internacional que organitza l’UPF-IDEC, entre d’altres. Així mateix, també col·laboro de manera regular amb diversos mitjans, en tant que analista, com per exemple als Matins de Catalunya Ràdio, al programa puntCAT de Tv3, o al Diari ARA.
Àvid lector (sobretot de ficció, assaig i poesia) he fet també algunes incursions en la reflexió escrita, ja sigui en la modalitat d’assaig, com ara: Bòsnia-Hercegovina, lliçons d’una guerra (Mediterrània- CUC, 1997); Pau i seguretat a Europa (Mediterrània-CUC, 1998); Desarmament i desenvolupament, claus per armar consciències (IntermónOxfam, 2000); Desarm
He viscut a Madrid, Barcelona, La Roca del Vallès, Caldes de Montbui, Montpeller, Paris, Sarajevo, Brussel·les i Estrasburg. Actualment resideixo a Sant Cugat del Vallès. Sóc, per tant, de cul inquiet, i d’arrels múltiples i variades.
De petit era un gran aficionat als reportatges de Jacques Cousteau. D’aquí que, quan em preguntaven què volia ser de gran, sempre respongués: capità de barco! Navegar en el Calypso és un dels meus somnis no realitzats. Un de tants. Tot i així, li vaig fer cas a Jacques quan deia: “la gent protegeix allò que estima, i estima allò que coneix”. La passió pel mar i la defensa de les seves belleses i misteris ha estat, per tant, una constant de la meva vida. I encara ho és. Per això intento conèixer-lo cada vegada millor, ja sigui nedant-hi, submergint-m’hi (Divemaster, de PADI) o navegant-hi (PER, i Certificat de Formació Bàsica en Seguretat -d’acord amb l’STCW-).
Vaig fer atletisme, i apuntava maneres, fins que em vaig trencar el tendó d’Aquil·les. Per recuperar-me em van recomanar nedar, i em vaig quedar a l’aigua. Primer al Caldes i finalment al Club Natació Sabadell, a les ordres de Paulus Wildeboer. Vaig tenir la sort de nedar al costat de nedadors i nedadores que acabarien essent olímpics, cosa que, en el meu cas, més que un somni era una quimera. Això, i les lesions continuades, van fer que ho acabés deixant per centrar-me en els estudis de Ciències Econòmiques. L’elecció d’aquesta carrera la dec en gran part al fet d’haver conegut gent com en Pepe Beunza, en Daniel López, l’Arcadi Oliveres, en Rafael Grasa o en Vicens Fisas. Inspirat per ells vaig decidir que volia ser investigador per la pau, per això vaig estudiar economia internacional i desenvolupament, i seguidament em vaig doctorar en Relacions Internacionals.
He treballat al Centre Unesco de Catalunya, a la UNESCO de Bòsnia i Hercegovina, a IntermónOxfam i a l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. He fet de professor de Relacions Internacionals a la UAB (entre 1994 i 2002), de consultor electoral per la OSCE, i de diputat al Parlament Europeu (entre 2004 i 2009).
Al Parlament, on hi vaig estar dos mandats, en representació d’ICV, vaig seguir sobretot les comissions d’Afers Exteriors, Política Interior i Immigració, Drets de les Dones i Igualtat, Pesca i Afers Marins, Política Social, Drets Humans, i Seguretat i Defensa, a banda participar en les delegacions d’EUROMED, EUROLAT, Mèxic, Amèrica Central i ASEAN, entre d’altres. També vaig ser vicepresident del Grup Verds/ALE durant cinc anys i vaig formar part de diversos intergrups, entre els quals el de defensa dels drets LGBTI.
Actualment imparteixo algunes classes sobre política europea i afers internacionals a diverses universitats i masters, com per exemple a l’Internationa Relations Degree (Universitat Blanquerna- Ramon Llull), al Màster Executiu en Diplomàcia i Acció Exterior (MDAE) que dirigeix el catedràtic de la Universitat de Princeton, Carles Boix (impulsat conjuntament amb l’IBEI, l’Escola d’Administració Pública i la UPF), o al Màster en Periodisme Polític Internacional que organitza l’UPF-IDEC, entre d’altres. Així mateix, també col·laboro de manera regular amb diversos mitjans, en tant que analista, com per exemple als Matins de Catalunya Ràdio, al programa puntCAT de Tv3, o al Diari ARA.
Àvid lector (sobretot de ficció, assaig i poesia) he fet també algunes incursions en la reflexió escrita, ja sigui en la modalitat d’assaig, com ara: Bòsnia-Hercegovina, lliçons d’una guerra (Mediterrània- CUC, 1997); Pau i seguretat a Europa (Mediterrània-CUC, 1998); Desarmament i desenvolupament, claus per armar consciències (IntermónOxfam, 2000); Desarm
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 2 of 2 reviews
January 23, 2026
De lectura lleugera i amable, et porta a l'univers intern del personatge principal. Et fa gaudir de la seves reflexions personals i com afronta les pèrdues i els reptes.
November 9, 2025
Hipòxia és un llibre amb una escriptura molt bonica i moments suggerents, però no sempre hi he trobat el sentit que esperava. Com a amant de l’apnea, m’hauria agradat una mirada més serena i tendra sobre aquest món. Tot i així, és una lectura sensible i interessant, que convida a pensar.
Displaying 1 - 2 of 2 reviews