What do you think?
Rate this book
Titans
La Ran té dinou anys i viu a l’espatlla dreta de Nosaür, un tità que deambula pel Granblau. Els pares volen que continuï la tradició familiar i esdevingui una sanadora de renom, però ella anhela volar lluny i veure món. La seva determinació la durà a visitar altres parts de Nosaür com Rerebarba, un indret laberíntic i tenebrós on, segons les llegendes, s’amaga gent sinistra, o Xarriscombar, on hi ha l’acadèmia que atresora tots els coneixements referents a Nosaür. Moguda en part per la pèrdua de la germana petita, la Ran farà un viatge físic i emocional en què haurà de prendre decisions difícils, fer sacrificis i aprendre a gestionar el dol.
Albert Font, autor de L’hereu de la mort i guanyador del Premi Alba 2023, ens delecta novament amb una prosa poètica que barreja fantasia i ciència-ficció. A Titans hi trobareu una aventura plena de sentit de la meravella amb reminiscències a les pel·lícules de l’Studio Ghibli.
Albert Font, autor de L’hereu de la mort i guanyador del Premi Alba 2023, ens delecta novament amb una prosa poètica que barreja fantasia i ciència-ficció. A Titans hi trobareu una aventura plena de sentit de la meravella amb reminiscències a les pel·lícules de l’Studio Ghibli.
- GenresScience Fiction
342 pages, Paperback
Published August 25, 2025
4 people are currently reading
60 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 10 of 10 reviews
August 11, 2025
Una de les novel·les amb el worldbuilding més originals de la literatura fantàstica catalana. El món que crea l’Albert és fascinant des del principi, i ens condueix per una trama d’aventures de regust de ciència-ficció molt clàssica. Potser hi ha moments cap a la meitat que el ritme baixa una mica, però val la pena per arribar a un final molt potent carregat de sentit de la meravella i on l’Albert Font treu tot el suc al món que ha construït.
October 11, 2025
“Titans” d’Albert Font. Publicat per Editorial Chronos en 2025. Corregit per Francesc Gil-Lluch, il·lustrat per Nadezda i maquetat i dissenyat perTono Cristòfol.
Aquesta és una novel·la de fantasia amb tocs de ciència-ficció que té una ambició molt gran per construir un món bastant únic amb alguns missatges polítics bastant clars sobre l’autoritarisme i la catàstrofe climàtic. És essencialment un llibre sobre el dol i la culpabilitat i el desig per la llibertat amb alguns tocs d’humor i algunes escenes amb uns ullets a les pel·lícules de l’Studio Ghibli.
Una dona de dinou anys, la Ran, viu a l’espatlla d’un tità qui va divagant a través d’un oceà sense fi drogat per un tub que li dona i els habitants qui viu a sobre seu un menjar-beure amb la capacitat per enganyar els sentits i amagar la realitat de les coses. Un dia, la Ran, impulsat per la culpabilitat per la perduda de la seva germana qui va caure i va desaparèixer engolit per l’oceà, decideix trobar una manera de volar per trobar-la amb la convicció que és viu algun lloc fora del tità. I amb això, comença una aventura de descobriment d’una realitat desconeguda entremig dolor, amistat i amor...
És un llibre bastant entretingut que m’ha agradat bastant. Però m’han agradat els primers dos terços de la novel·la més que l’últim part de la novel·la. L’última part de la novel·la sembla massa precipitada com si ha tingut a encaixar moltíssimes coses en un determinat nombre de pàgines. Personalment, crec que hauria sigut millor amb uns centenars més de pàgines o fins i tot un parell més de llibres.
L’autor té un imaginari extraordinari i el món que l’autor va construir per aquesta novel·la és bastant vívid i a vegades la vida al damunt un tità fa fàstic. Els personatges que l’autor ha creat també són bons.
En fi, una novel·la que m’ha agradat, però que m’hauria pogut agradar més si l’autor ha pogut o ha volgut deixar volar encara més la seva imaginació.
Moltes gràcies!
Aquesta és una novel·la de fantasia amb tocs de ciència-ficció que té una ambició molt gran per construir un món bastant únic amb alguns missatges polítics bastant clars sobre l’autoritarisme i la catàstrofe climàtic. És essencialment un llibre sobre el dol i la culpabilitat i el desig per la llibertat amb alguns tocs d’humor i algunes escenes amb uns ullets a les pel·lícules de l’Studio Ghibli.
Una dona de dinou anys, la Ran, viu a l’espatlla d’un tità qui va divagant a través d’un oceà sense fi drogat per un tub que li dona i els habitants qui viu a sobre seu un menjar-beure amb la capacitat per enganyar els sentits i amagar la realitat de les coses. Un dia, la Ran, impulsat per la culpabilitat per la perduda de la seva germana qui va caure i va desaparèixer engolit per l’oceà, decideix trobar una manera de volar per trobar-la amb la convicció que és viu algun lloc fora del tità. I amb això, comença una aventura de descobriment d’una realitat desconeguda entremig dolor, amistat i amor...
És un llibre bastant entretingut que m’ha agradat bastant. Però m’han agradat els primers dos terços de la novel·la més que l’últim part de la novel·la. L’última part de la novel·la sembla massa precipitada com si ha tingut a encaixar moltíssimes coses en un determinat nombre de pàgines. Personalment, crec que hauria sigut millor amb uns centenars més de pàgines o fins i tot un parell més de llibres.
L’autor té un imaginari extraordinari i el món que l’autor va construir per aquesta novel·la és bastant vívid i a vegades la vida al damunt un tità fa fàstic. Els personatges que l’autor ha creat també són bons.
En fi, una novel·la que m’ha agradat, però que m’hauria pogut agradar més si l’autor ha pogut o ha volgut deixar volar encara més la seva imaginació.
Moltes gràcies!
September 28, 2025
En la presentación del libro, Carla de Cafedetinta dijo que esta novela tenía un aire Ghibli, no podría estar más de acuerdo. Nosaur, el titan sobre el que hay ciudades y nació Ranriu (la prota) resuena al castillo ambulante o a la ciudad en los cielos de Laputa, su sensibilidad con la naturaleza y el espíritu indomable tiene tintes de Nausika. La prosa de Albert es super bonita, canta, como lo hace el viento y el océano, como unos seres maravillosos que podréis descubrir si saltáis de la mano de Ran y os dejáis llevar.
October 23, 2025
Una meravellosa faula vital plena d'esperança i desig. Amb un ritme literari pausat o arrauxat, segons l'escenari, ens parla de temes ben propers, en un món llunyà, tant, que no saps ni on para. I al mateix temps, tot és tan a prop com pròxim. I tot et retorna a la llar que tots coneixem, gràcies a la màgia de les paraules que tan poèticament han sabut conduir-nos en aquest viatge.
Quan la fantasia i el sentit de la meravella venen de la mà de les coses senzilles, el relat és allò que més importa, i els petits detalls que podrien fer grinyolar un conjunt perfecte, no són importants. Aquells petits detalls, són esglaons lleugerament torts, dins d'una escala rodona i perfecta. Has gaudit el viatge i això és el més important.
Quan acabes una història i et dius que aquella història la voldries haber escrit tu, és potser el millor que pots sentir. I qui ho ha sentit, de bona fe, ja sap què vull dir.
Quan la fantasia i el sentit de la meravella venen de la mà de les coses senzilles, el relat és allò que més importa, i els petits detalls que podrien fer grinyolar un conjunt perfecte, no són importants. Aquells petits detalls, són esglaons lleugerament torts, dins d'una escala rodona i perfecta. Has gaudit el viatge i això és el més important.
Quan acabes una història i et dius que aquella història la voldries haber escrit tu, és potser el millor que pots sentir. I qui ho ha sentit, de bona fe, ja sap què vull dir.
October 21, 2025
Albert Font ha creat una d’aquelles lectures que gaudixes amb calma però que, al mateix temps, no et solten en cap moment. És un llibre que mescla l’èpic amb l’humà, el gran amb l’íntim, i aconseguix eixe equilibri tan estrany de trobar. 🔥
A Titans acompanyem a Ran, que viu damunt del tità Nosaür. Està destinada a ser sanadora, però el seu cor ambiciona horitzons llunyans. Quan la mort de la seua germana li trenca el món, emprén un viatge que la portarà per zones fosques i desconegudes de Nosaür, enfrontant sacrificis, secrets i el pes del dol, mentre lluita per trobar el seu lloc. 🧭
La narració és molt visual, directa, i et fica de ple en la història sense que te n’adones. La trama avança sense descans. No és un llibre que es recree en floritures ni en adorns innecessaris, al contrari, cada capítol suma i t’empeny cap avant. I encara que l’acció té molt de pes, també hi ha espai perquè el món i les relacions entre personatges es desenvolupen amb calma, donant-te eixe punt de respir que fa que no tot siga soroll i metall. El millor de tot és el seu món. Res d’una altra terra, ni d’un altre planeta. La trama es desenvolupa damunt d’un tità! 🔥
Per a mi, els personatges són una delícia. No són perfectes, i ahí està la gràcia, se senten vius, amb els seus clarobscurs i els seus dimonis interns, amb eixes decisions que pesen i marquen cada pàgina. Eixe punt humà és el que fa que realment t’enganxe.
El llibre se sent fresc, diferent, amb una veu pròpia dins de la fantasia en català. És una lectura addictiva, emocionant i molt ben pensada, que es llig amb la mateixa facilitat amb què gaudixes d’una bona sèrie de ciència-ficció o fantasia. ✅
Titans és emocionant i sorprenentment humà. Una història que no sols es llig, també es sent.
A Titans acompanyem a Ran, que viu damunt del tità Nosaür. Està destinada a ser sanadora, però el seu cor ambiciona horitzons llunyans. Quan la mort de la seua germana li trenca el món, emprén un viatge que la portarà per zones fosques i desconegudes de Nosaür, enfrontant sacrificis, secrets i el pes del dol, mentre lluita per trobar el seu lloc. 🧭
La narració és molt visual, directa, i et fica de ple en la història sense que te n’adones. La trama avança sense descans. No és un llibre que es recree en floritures ni en adorns innecessaris, al contrari, cada capítol suma i t’empeny cap avant. I encara que l’acció té molt de pes, també hi ha espai perquè el món i les relacions entre personatges es desenvolupen amb calma, donant-te eixe punt de respir que fa que no tot siga soroll i metall. El millor de tot és el seu món. Res d’una altra terra, ni d’un altre planeta. La trama es desenvolupa damunt d’un tità! 🔥
Per a mi, els personatges són una delícia. No són perfectes, i ahí està la gràcia, se senten vius, amb els seus clarobscurs i els seus dimonis interns, amb eixes decisions que pesen i marquen cada pàgina. Eixe punt humà és el que fa que realment t’enganxe.
El llibre se sent fresc, diferent, amb una veu pròpia dins de la fantasia en català. És una lectura addictiva, emocionant i molt ben pensada, que es llig amb la mateixa facilitat amb què gaudixes d’una bona sèrie de ciència-ficció o fantasia. ✅
Titans és emocionant i sorprenentment humà. Una història que no sols es llig, també es sent.
October 4, 2025
Una novel·la preciosa a un món al mes pur estil Ghibli. Una meravella de descripcions perfectament integrades en una història de cerca i redempció.
Per desgràcia hi he trobat dos punts una mica foscos. Per un costat, l’autor, pel meu gust, ha abusat dels termes inventats. Entenc que vol ajudar a crear la sensació de meravella, però l’Albert ho fa tan bé sense ells que no calen. Per l’altre costat, el final és massa accelerat. En unes 50 pàgines narra el que necessitaria un altre volum més i això fa el final poc versemblant.
Però no us deixeu portar per aquest final, el camí és tan meravellós que seria un error no llegir-lo.
Per desgràcia hi he trobat dos punts una mica foscos. Per un costat, l’autor, pel meu gust, ha abusat dels termes inventats. Entenc que vol ajudar a crear la sensació de meravella, però l’Albert ho fa tan bé sense ells que no calen. Per l’altre costat, el final és massa accelerat. En unes 50 pàgines narra el que necessitaria un altre volum més i això fa el final poc versemblant.
Però no us deixeu portar per aquest final, el camí és tan meravellós que seria un error no llegir-lo.
September 30, 2025
Les primeres 230 pàgines són del millor que he llegit mai.
December 23, 2025
Una civilització que viu a lloms d’un gegant que camina per un oceà infinit? L’ambientació d’aquesta novel.la et vola el cap en el minut zero i tens ganes d’arribar al final només perquè algú t’expliqui perquè les coses son com son.
Dit això, la part intermitja de la novel.la se m’ha fet una mica feixuga, baixa el ritme i amb les ganes d’ensenyar-nos el màxim de llocs de l’anatomia titànica, passen coses que en realitat acaben no tenint cap pes en el desenllaç.
Un exemple és tota l’estructura social amb els rics i poderosos vivint a la part més plana del Tità (dalt del cap), una zona prohibida a les classes baixes. És un fet que es remarca i es remarca però en essència és irrellevant per la història.
Una altra oportunitat perduda és el tema de la mesclissa: l’aliment standard del que es nodreixen tots els habitants del Tità, i que en essència, és una droga que directament distorsiona la visió que té la gent del món fent-la més agradable. Es passa per sobre del síndrome d’abstinència i l’impacte d’aquest fet sobre la societat.
La sensació és que l’autor va imaginar aquesta situació tan única per la història i va decidir reflectir d’una manera o altra totes les idees que se li havien acudit sense tenir l’espai necessari en l’obra per desenvolupar-les bé. I és una llàstima perquè son totes molt interessants, però segurament si hagués renunciat a algunes, el resultat hauria estat més equilibrat. O hagués fet dos llibres…
Dit això, la part intermitja de la novel.la se m’ha fet una mica feixuga, baixa el ritme i amb les ganes d’ensenyar-nos el màxim de llocs de l’anatomia titànica, passen coses que en realitat acaben no tenint cap pes en el desenllaç.
Un exemple és tota l’estructura social amb els rics i poderosos vivint a la part més plana del Tità (dalt del cap), una zona prohibida a les classes baixes. És un fet que es remarca i es remarca però en essència és irrellevant per la història.
Una altra oportunitat perduda és el tema de la mesclissa: l’aliment standard del que es nodreixen tots els habitants del Tità, i que en essència, és una droga que directament distorsiona la visió que té la gent del món fent-la més agradable. Es passa per sobre del síndrome d’abstinència i l’impacte d’aquest fet sobre la societat.
La sensació és que l’autor va imaginar aquesta situació tan única per la història i va decidir reflectir d’una manera o altra totes les idees que se li havien acudit sense tenir l’espai necessari en l’obra per desenvolupar-les bé. I és una llàstima perquè son totes molt interessants, però segurament si hagués renunciat a algunes, el resultat hauria estat més equilibrat. O hagués fet dos llibres…
August 25, 2025
Imagineu un planeta que és un oceà, el Granblau. Imagineu un ésser colossal, un tità, lleugerament geperut, que camina lentament —fa un pas sencer cada deu o dotze dies— per aquest mar que tot just li cobreix els turmells. Ell és en Nosaür. I damunt d’ell, adaptats en cadascun dels plecs del seu cos, hi viuen els humans. Aquest és el món que planteja Albert Font en la seva nova novel·la, Titans, una barreja de fantasia i ciència-ficció en què aborda temes com el dol i la culpa.
Article complet: https://lesradesgrises.com/2025/08/25...
Article complet: https://lesradesgrises.com/2025/08/25...
July 16, 2025
5/5
La novel·la traspua brillantor i sentit de la meravella en totes les seves pàgines. No heu llegit res amb un worldbuilding semblant, us ho puc assegurar. Si us va agradar L'hereu de la mort, xalareu de valent amb aquesta nova història de l'Albert Font.
La novel·la traspua brillantor i sentit de la meravella en totes les seves pàgines. No heu llegit res amb un worldbuilding semblant, us ho puc assegurar. Si us va agradar L'hereu de la mort, xalareu de valent amb aquesta nova història de l'Albert Font.
Displaying 1 - 10 of 10 reviews