L'etern marit

by Fiodor Dostoiévski

En Veltxàninov, un home solitari i desencantat, rep la inesperada visita d’en Trussotski, un vell conegut del passat. En Trussotski, que fa poc ha quedat vidu, es comporta de manera erràtica i sembla estar obsessionat amb ell. El que comença com una simple trobada es converteix en un duel psicològic marcat per la gelosia, el ressentiment i la humiliació. Breu però intensa, L’etern marit es considera la novel·la millor estructurada de Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski. Amb una trama tensa i carregada d’ironia, l’autor explora la fragilitat humana, els jocs de poder i la consciència humana. A través dels seus diàlegs carregats de doble sentit, demostra que la culpa i la venjança poden adoptar formes molt diferents.

180 pages, Paperback

Published September 22, 2025

About the author

Orthographical variant author record for Fyodor Dostoevsky

Reviews

[Els Book Hunters]

Reprendre el contacte amb gent que forma part del teu passat pot despertar un sentiment d'enyor o tot el contrari, pot arribar a ser mala peça al teler, sobretot si la relació es va acabar per algun motiu de pes. No soc gens nostàlgica, hi ha relacions personals que van tenir el seu moment, es van acabar, i ja està. No m'hi obsessiono gens, en saber què se n'ha fet de certes persones després de tants anys. Potser soc més de cremar etapes, i d'intentar sempre mirar endavant?

Però aquest no és el cas d'en Veltxanínox, ni de Dostoeivski, evidentment. El seu protagonista s'obsessiona de manera malaltissa amb en Trussotski, un antic company, el qual creu reconèixer pel carrer. El persegueix en la distància, i imagina motius ocults de venjança. Per què ha tornat? Què vol? El sentiment va in crescendo fins que, finalment, es troben. Poc a poc descobrirem els motius d'aquesta obsessió, i realitat i hipocondria es barrejaran en un caldo de cultiu indesxifrable.

Crec que aquesta és la meva primera experiència amb un autor de literatura russa clàssica, o si més no, el primer cop que llegeixo a Dostoievski. M'ha semblat un autor capaç de furgar de manera quirúrgica en el caràcter i definició dels seus personatges, fet que pot agradar o córrer el risc de fer-se pesat. He de dir que em va costar entrar en la mentalitat d'en Veltxanínox i la seva paranoia, però m'hi vaig acabar acostumant. També m'he endinsat en el meravellós món dels patronímics i els diminutius, que tela marinera, sort que aquí només hi ha un parell de personatges importants!

Tot i no haver-me captivat, m'ha agradat prou com per seguir-ho intentant amb l'autor i voler-li llegir alguna cosa més, sobretot després d'entrevistar la traductora Marta Nin al Llibres i punt! i sentir-la parlar de l'autor amb entusiasme i devoció. Deixant Crim i càstig o Els germans Karamàzov de banda (les drogues dures per més endavant, si us plau), per quin em recomanaríeu continuar?

(LAIA)

Podeu llegir també la ressenya a Instagram: https://www.instagram.com/p/DS5dpAciKlT/

[Marta Cava]

Senyors tristos, hipocondríacs, ressentits, rancorosos, obsessius i que estan com un llum de ganxo. Un relat d'una venjança cuinada a foc lent i tot per l'amor d'una dona que acaba de morir. I per això Dostoievski és el meu senyor rus preferit <3

[Yolanda (dinsunllibre) · Rating 4 out of 5]

Quan sentim el nom de Dostoievski immediatament ens venen al cap les seves grans obres com, per exemple, 'Crim i Càstig' o 'Els germans Karamàzov', però Clandestina aquesta vegada ens porta una obra que potser no és tan coneguda com aquestes, però que també deixa el llistó ben alt. En el meu cas, és el tercer llibre que llegesc de l'autor i, sens dubte, és el que més m'ha agradat!

Pel que fa a la història, aquesta comença amb en Veltxanínov, un petit burgès que podríem dir que és un bon vivant i que ara mateix té l'objectiu de guanyar un litigi. És més, aquesta qüestió és la que ocupa tots els seus pensaments. Però un dia, mentre passeja pels carrers de Sant Petersburg, té la sensació que un home, que va vestit de dol, l'observa. Per un moment pensa que ha reconegut un vell amic, però pensa que no pot ser, que simplement són imaginacions seves. No obstant això, no s'ho podrà treure del cap, ja que en més d'una ocasió es toparà amb aquesta persona. Aquest fet comença a obsessionar en Veltxanínov, vol saber qui és aquesta persona, per què el segueix, si li vol fer mal d'alguna manera, etc. Fins que un dia aquesta persona es presenta a casa seva i resulta que és en Pàvel Pàvlovitx, un antic conegut. A partir d'aquest moment, començarà tota una batalla psicològica entre tots dos, que a nosaltres, com a lectors, ens absorbirà.

No us vull dir massa més perquè és interessant descobrir per un mateix per on van els tirs, però sí que vos diré que estem davant una tragicomèdia que explora la consciència humana i les formes que poden adoptar tant la culpa com la venjança.

[Lídia]

fan del camarada dostoievski i de la biblioteca clandestina per fer-nos arribar aquesta petita meravella al català 🫂

[Little Sunshine · Rating 4 out of 5]

Me regalaron este libro por mi cumpleaños y no saben la alegría inmensa que me dió ya que Dostoyevsky es mi autor favorito ya que me parecen sus libros una obra de arte.

Este no es la excepción. Te atrapa y te mantiene en suspenso, porque no pasa mucho si lo piensas. Es triste y es cómico. Es algo increíble.

Mi única queja fue el final tan soso, me hubiera gustado algo mejor desarrollado, se sintió algo hecho a la carrera...