Natura fosca: Imaginació i ecologia a partir de Solitud, de Víctor Català

by Elvira Prado-Fabregat

Aquest assaig d’Elvira Prado-Fabregat fa una lectura atenta de Solitud, l’obra principal, de Víctor Català i del seu ideari, i ens ofereix una introducció a l'ecocrítica, la disciplina que estudia la construcció cultural de la Natura des d’una perspectiva ecologista i en diàleg tant amb el camp científic com amb el coneixement tradicional.

Solitud és una «novel·la d'imaginació» en què un massís rocós fictici comparteix protagonisme amb la Mila i el binomi format per l'Ànima i el pastor —que encarnen, respectivament, l'esperit de les «muntanyes maleïdes» i el de les «muntanyes regalades». A més de proporcionar un marc ideal per analitzar el canvi d'actitud cultural cap a les muntanyes que va catalitzar el Romanticisme. L'obra de Català permet resseguir altres aspectes del desenvolupament de la sensibilitat ecologista i, fins i tot, debatre els efectes dels avenços cientificotecnològics i l'enfortiment del capitalisme en la nostra relació amb la resta de la Natura.

En un context de crisi ecològica generalitzada, la «natura gòtica» (una natura hostil, desfermada, amenaçadora) guanya terreny de forma imparable a l'imaginari col·lectiu i queda reflectit en nombroses obres del romanticisme europeu. Amb aquest assaig es demostra com aquestes lectures també es van produir a casa nostra, ja que aquest tipus de “natura fosca” és troncal a Solitud (1905), una obra rebel que proposava alternatives al relat imperant de la Natura i a les estructures argumentals del patriarcat, i que gràcies a aquest assaig, podem rellegir amb una altra mirada.

475 pages, Paperback

Published October 29, 2025

Reviews

[Marta Cava]

Hi ha tantes coses en aquest llibre, que no m'hi caben en un tuit. Quina bona repassada a «Solitud» i quina manera de connectar el llibre amb altres referents com Tolkien, Le Guin, les Brontë i fins i tot, La Caputxeta Vermella. Un goig de lectura i un munt de coses apreses!

[Panotxa · Rating 5 out of 5]

Si no vaig fer cap ressenya de Natura Fosca quan vaig acabar-lo no va ser, per descomptat, per indiferència, sinó perquè se'm queien les calces de l'emoció i no em veia amb cor de serenar-me, asseure'm i escriure. No puc exposar en quatre paràgrafs les millors idees del llibre perquè no m'hi cap tot el llibre i, a més, m'acusarien de violar els drets d'autor. Així que em posaré els dits a la gola i les vomitaré:

RondallesCaputxetaAngelaCarterDualitatBramulTradicióOralEspiritualitatGrillCargolCimsBorrascososTradicióEstructuralCamiDeLHeroiMonstreLaMortILaPrimaveraNuriaBendichoJosephCampbellElsSotsFeréstecsAnimaPastorDualitatSimbolismeVoyeurSotSantCeloniPuaDeRampi

Mmm amb tropezones i tot. Bé, ja podem tornar a la festa. De fet, la festa és llegir l'assaig, així que més aviat ens anem a l'after, i us enganxo dues reflexions resumidetes, idees que no em puc treure de sobre.

1. Els personatges de les rondalles, a diferència de les novel·les, són arquetípics. Representen parts de nosaltres mateixos. I és exactament això el que proposa, en realitat, Solitud. L'Ànima i el Pastor no són figures reals, sinó que són simbòliques. Representen la bondat i la maldat que tots portem a dins.

2. El camí de l'heroi —l'evolució de la Mila— està tan ben construït perquè Català, per aconseguir-ho, va haver de deconstruir les estructures literaries tradicionals... i va convertir la primera batalla de l'heroi en una neteja general de l'ermita [crit de fan embogida].

Conclusió: Un gran anàlisi d'una gran obra.

Pd. Creieu que m'hauria de tatuar la imatge de la pàgina 140 en que es representa el camí de l'heroi/la Mila? Miraré preus i us dic.

[Oriol Lladó · Rating 4 out of 5]

“És innegable: les idees travessen fronteres, de maneres molt diverses, des de fa molt de temps. Des d’abans que existissin internet, la televisió, la ràdio, les exposicions universals o, fins i tot, la impremta. D’altra banda, però encara dins del marc de la història de les idees, en aquest assaig també intento demostrar que moltes idees que han desenvolupat pensadors o plomes prestigioses (com bé és sabut, el prestigi sovint va lligat a la universalitat, que, al seu torn, va lligada a una llengua hegemònica que, alhora, representa un poble poderós) també eren, han estat, són presents al sistema sociocultural català. Finalment, Natura fosca també vol ser una porta d’accés a obres de l’ecocrítica, el pensament ecologista, la crítica literària feminista i a obres sobre el reialme de la ficció especulativa, el nostre sistema de pensament simbòlic i l’univers de la consciència que, en la gran majoria de casos, no s’han traduït al català.”