Per molt clàssic que sigui, no m'ha agradat.
Trobo que l'intalove és molt forçat. A més trobo que està plé d'escenes que realment no van enlloc, i que només serveixen per dir "o si... Que casta la princesa que no se'l vol tirar fent menys d'un mes que el coneix" no, hem sap greu però no. Després, amb el tema de les edats o de racisme... No mi ficaré, perquè entenc que és un altre època on tot era molt diferent. Això sí, no crec que sigui normal que algú d'edat ja avançada s'enamori i es vulgui ficar al llit amb un adolescent perquè aquest li recorda al seu difunt fill.
Les reaccions als enganys de la Viuda Reposada tampoc són gaire creïbles, i no perquè aquesta no els faci bé, no, (l'autor va voler escriure a una mala pecora i ben mala pecora la va fer) sinó perquè els 2 protagonistes estaven del estil" que dolent! M'ha desonrrat!... " i unes poques pàgines més tard ja estaven com si no hagués passa't res.
El meu principal problema crec que ha sigut que no he pogut empatitzar amb cap personatge, tant pel seu caràcter, com per la seva forma de veure-ho tot, que normalment era força extremista i melodramàtica.
La prosa està bé, tot i que crec que de vegades s'enrrollava massa i donava masses voltes abans d'arribar on volia, però això també ho atribueixo a l'època.