Narcís Oller és una de les figures més representatives del realisme català, “La bufetada” publicada l'any 1884 n'és prova. L'obra de Narcís Oller va a la recerca i la reproducció de la realitat. Aquesta realitat, d'acord amb els principis estètics que seguia, havia de ser, necessàriament, la del seu país en l'època que li havia tocat viure. I així ho manifesten els temes que tracta en la seva obra. Tots ells vénen a ser com una crònica general de la transformació de la societat catalana durant la segona meitat del segle XIX.
Narcís Oller (Valls, 1846 - Barcelona, 1930). Primer gran novel·lista català de la Renaixença, és considerat el creador de la novel·la catalana moderna. Ocupa un lloc destacat en el marc global de la novel·la realista gràcies a obres com La papallona (1882), L'Escanyapobres (1884), Vilaniu (1885), La febre d'or (1890-1892), La bogeria (1899) o Pilar Prim (1906). De formació romàntica, es va anar decantant cap a l'opció estètica naturalista propera a Émile Zola. Va aconseguir, no obstant, un estil propi, que el mateix Zola en una carta-pròleg a la traducció francesa de La papallona va especificar. Narcís Oller va incorporar temes i una visió del món inèdits en la literatura catalana vuitcentista.